EL PROPER DISSABTE 30 DE MARÇ A LES 11.30h TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE JORDI FORNAS

Aquest proper dissabte es debatrà en el decurs d’un ple extraordinari de l’ajuntament de Gallifa la moció de censura presentada pel grup municipal de CiU contra l’actual alcalde per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció, Jordi Fornas. Els motius d’aquesta moció són les diverses iniciatives patriòtiques que ha endegat la primera autoritat d’aquest municipi del Vallés Occidental en pro de la independència de Catalunya.

Jordi Fornas ja es va guanyar la simpatia de l’independentisme quan, de forma desacomplexada, va desafiar la virreina espanyola a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, tot posant una minibandera espanyola a la façana del seu consistori. Abans, però, havia estat el primer alcalde de Catalunya en exercir la sobirania fiscal en dipositar els impostos municipals a l’Agència Tributaria Catalana. Aquesta iniciativa, pròpia de qui actua amb fermesa política i patriòtica, la va portar a la darrera assemblea de l’AMI (Associació Municipis per la Independència) i va fer que s’aprovés per unanimitat. Poc després, també va acompanyar la iniciativa de Catalunya Acció que encoratjava els municipis catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a no contractar ni consumir cap producte espanyol per defensar així els interessos de les empreses catalanes.

Tot això es anar massa lluny pel partit que avui governa Catalunya. Es veu que ells voldrien un procés d’independència sense cap enfrontament institucional i que no molestés ningú. Sobretot a la virreina Llanos de Luna. Segurament, el problema que tenen és que les actituds de dignitat nacional d’en Jordi Fornas posen massa en evidència les claudicacions que comencem a albirar en alguns dels principals dirigents de la coalició de Convergència i Unió. Per tot plegat, han encarregat a l’escolanet que tenen a Gallifa, en Mateu Sobregrau (cap del grup municipal de CiU), que posi fre a l’actitud d’encarar-se amb Espanya de l’actual alcalde.

Podem afirmar sense por a equivocar-nos que, si la moció del proper dissabte prospera, la “rojigualda” tornarà a onejar amb tot el seu esplendor a l’ajuntament de Gallifa i els impostos dels seus veïns tornaran a ser enviats a Espanya directament. Això seria una derrota per Catalunya que no podem permetre. Perquè si guanya la moció de CiU guanya Espanya i guanya Llanos de Luna.

Així doncs, el proper dissabte 30 de març a les 11,30h. TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE FORNAS!

Davant els atacs continuats de Maria de los Llanos de Luna contra ajuntaments catalans, Catalunya Acció presentarà les accions de resposta que poden perjudicar els interessos espanyols a Catalunya.

Catalunya Acció endegarà a partir d’aquest divendres 8 de març aquesta campanya amb el suport de l’alcalde de Gallifa, Jordi Fornas, i el regidor de l’ajuntament d’Arenys de Mar, Àlex Acero, i espera que s’hi sumin la resta de consistoris afectats.

Intervindran:
Santiago Espot (President Catalunya Acció)
Jordi Fornas (Alcalde de Gallifa i membre de Catalunya Acció)
Àlex Acero (regidor de promoció econòmica d’Arenys de Mar i membre de Catalunya Acció)

VÍDEO DE LA RODA DE PREMSA

COMUNICAT
EN DEFENSA DE LES NOSTRES BANDERES

Catalunya és tractada cada vegada més com una colònia, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, vol que ho recordem tothora i a qualsevol lloc. És per aixó que està perseguint amb fúria inquisitorial tots els ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola a la seva façana. Però no es conforma solament amb això. La seva malaltissa obssesió imperial ha fet que ens la vulgui imposar en la totalitat d’edificis públics com ara escoles, zones esportives o, fins i tot, biblioteques. Vol a tots els catalans “rojigualdos” per imperatiu legal. Exactament igual que en temps del “Movimiento”.

Com que la “llei de banderes” és una llei espanyola, Catalunya sempre tindrà les de perdre fins que arribi la independència de la nostra nació. Davant d’aquest fet, podem acatar com a simples vassalls la seva llei sense piular o bé podem respondre amb dignitat i patriotisme. Si creiem que amagant el cap sota l’ala assolirem la llibertat, anem del tot errats. Els atacs contra Catalunya que queden sense resposta són sempre una batalla perduda, i mai no s’ha guanyat res només resistint. Així, doncs, si Espanya i la seva virreina a Catalunya, és a dir, la delegada del govern, vol una guerra de banderes, la tindrà. No defugirem el conflicte i utilitzarem totes les armes que tinguem al nostre abast.

És per això que Catalunya Acció crida al centenar llarg d’ajuntaments catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a respondre-li amb fermesa tot declarant que, a partir d’aquest moment, cap d’ells ni comprarà cap producte espanyol ni contractarà cap servei d’una empresa espanyola. A més, caldria que suggerissin als seus veïns favorables a l’actitud de l’ajuntament respecte a la “rojigualda” que segueixin l’exemple del consistori. No faran res més que el mateix que fan molts espanyols amb els productes catalans. Un fet, no ho oblidem, que està perjudicant greument a empreses del nostre país que tenen en el mercat espanyol bona part de la seva facturació i que, en conseqüència, posa en perill molts llocs de treball de la nostra gent.

Finalment, cal advertir als ciutadans espanyols que el millor mercat de moltes de les seves empreses és Catalunya, i que si les seves vendes disminueixen a partir d’ara en aquest territori la responsable té nom i cognoms: Maria de los Llanos de Luna. Ella en serà la responsable i és a ella a qui hauran de demanar explicacions.

Catalunya Acció
Barcelona, 8 de març del 2012

RECULL DE PREMSA

Nacional
http://www.naciodigital.cat/noticia/52551/boicot/dels/productes/espanyols/contra/furia/llanos/luna
http://societat.e-noticies.cat/crida-al-boicot-als-productes-espanyols-73672.html

Espanya
http://www.europapress.es/nacional/noticia-catalunya-accio-pide-municipios-bandera-espanola-boicotear-productos-estatales-20130308140727.html
http://www.abc.es/local-cataluna/20130308/abci-catalunya-accio-insta-ayuntamientos-201303081402.html
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/1409039/local+cataluna/los-independentistas-llaman-a-boicotear-los-pr#.UUBt-NaxxgE
http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cataluna/catalunya-accio-alienta-un-boicot-los-productos-espanoles-20130308
http://www.vozbcn.com/2013/03/09/138785/boicot-respuesta-cumplimiento-ley/
http://www.alertadigital.com/2013/03/07/catalunya-accio-anuncia-que-seguira-atacando-los-intereses-espanoles-en-cataluna-y-el-gobierno-de-rajoy-sigue-sin-responder/
http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2013/03/08/catalunya-accio-insta-a-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.shtml
http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/politica/noticias/4659610/03/13/Un-partido-independentista-propone-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.html

Jordi Fornas és batlle de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció

Ponència d’en Jordi Fornas a l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) feta a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013, per tal que els ajuntaments de Catalunya, exercint la seva sobirania fiscal, deixin de pagar impostos a la hisenda espanyola. La seva proposta de sobirania fiscal va ser aprovada per unanimitat de l’Assemblea.

Hola a tothom,

L’ objectiu que ens reuneix aquí i de l’ assemblea que ens agrupa es la independència. Per tant, som aquí per avançar cap a la plena sobirania i la consecució d’un Estat propi.

Fins ara, la nostra finalitat era la de promoure la celebració d’ un referèndum d’autodeterminació des dels ajuntaments. Això, potser semblava un fita prou ajustada als nostres objectius fa uns mesos, quan vem posar en marxa l’ AMI, però el temps passa de pressa i la situació política ha canviat substancialment.

A dia d’avui el nou Parlament de Catalunya ja es planteja fer un referèndum i te importants impediments per tirar endavant, tants que sembla poc probable que ho pugui arribar a fer.

El Govern de l’Estat també s’ha començat a moure per bloquejar qualsevol iniciativa i farà tots els possibles per fer encallar tot el procés.

És previsible que bloquegin el Parlament i la autonomia catalana sencera. També estan actuant contra les declaracions de sobirania que prop de 200 ajuntaments ja han fet. Fins i tot s’entretenen mirant si tenim penjada la bandera espanyola al lloc “preferente y de honor” de les nostres Cases de la Vila.

No ens podem quedar mirant el que passa, hem de passar a l’acció. Si algú s’havia imaginat que això era qüestió d’anar deixant passar el temps i que ja arribaria el moment de poder fer una consulta democràtica, penso que anava molt errat.

Hem de prendre la iniciativa i donar una empenta al procés, i cal fer-ho ara, ja no podem esperar més. No hi ha temps per perdre, la situació en que es troba el país i els nostres compatriotes ens demana respostes urgents. No podem continuar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a treballar a fora, les nostres empreses tanquen les portes, la nostra gent continua perdent la feina i la vivenda, els nostres avis segueixen en la misèria i cada cop tenim més pobresa.

Per si això us sembla poc, ja sabeu els que veu assistir a la darrera assemblea de l’ACM, on vem aprovar per unanimitat una moció en contra, que l’Estat pretén eliminar la majoria dels ajuntaments, per tal de desmantellar tot el nostre sistema democràtic.

Mentre tant, s’entretenen mirant de carregar-se el nostre sistema educatiu i fins i tot pretenen tornar-nos a imposar les curses de braus. Pel que fa a les infraestructures que ens calen... no hi ha pressa. Sembla mentida, però només tenen pressa per destruir-nos.

No dic que serà fàcil, però per això ens vem presentar a les eleccions i ens van escollir. Per resoldre això i el que pugui venir. Ens hem de fer dignes de la confiança que els electors han dipositat en nosaltres i actuar en conseqüència.

El poble de Catalunya es va manifestar prou clarament el darrer 11 de setembre i us recordo que va ser l’ANC i l’AMI els qui vem encapçalar aquella diada històrica. Per tant, ara ens toca donar sentit a la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres com a càrrecs electes i a nosaltres mateixos com a integrants i impulsors d’aquesta organització política.

L’Estat espanyol es troba en hores molt baixes, la seva economia està en bancarrota. Ara, ja els tocava ser contribuents a la UE i en canvi han hagut de demanar continuar subsidiats. Com sabeu, això ho presenten com un èxit de la seva política exterior, “parar la ma” és el seu esport preferit. L’altre esport que practiquen és el de “ficar la ma”: A la nostra butxaca, a la dels europeus i a la dels seus propis ciutadans.

Amb tot això i els escàndols de corrupció que afecten el “Gobierno” i tota la seva classe política, el seu desprestigi és immens tant a dins com a fora, el món sencer mira incrèdul cap a Espanya i es pregunta com és possible tanta i tant generalitzada corrupció.

També saben que el poble català vol la independència i potser es pregunten com és que els polítics catalans no fem res per sortir d’aquest Estat corrupte. Que estem esperant? Si triguem gaire pensaran que és perquè som com ells i ja ens està bé de viure en mig de tota aquesta disbauxa. Permetrem que això passi?

Davant d’aquest panorama no ens podem quedar esperant a veure que passa, hem d’actuar. L’imperi s’enfonsa i cal donar-li l’empenta final, amb fermesa democràtica, no ens podem permetre dubtar.

És hora d’obrir un segon front que empenyi el procés amb força!

Com? Declarant tots els pobles i ciutats de Catalunya “Territori Català Lliure i Sobirà” emprant la fórmula dels que ja ho han fet.

Això no pot ser una declaració d’ intencions, ha d’anar acompanyat de la “Sobirania Fiscal” que consisteix en ingressar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Així, l’endemà de declarar la independència, ja podrem disposar de bona part dels nostres recursos.

Cal fer-ho de la manera més immediata i massiva possible, convocant Plens extraordinaris per tal de deixar sense capacitat de resposta l’Estat i engrescar els municipis que encara no s’han adherit a la nostra associació, a fer-ho i seguir-nos.

No cal témer res, la Sobirania Fiscal és una acte completament legal, tal com hem demostrat els que ja fa temps que l’exercim, sense que haguem rebut cap requeriment de cap institució estatal.

Pel que fa a les declaracions de “Territori Lliure” si bé és cert que és un pas més compromès, també ho és que és totalment democràtic i a dia d’avui no hi ha jurisprudència al respecte.

Si que hi ha hagut requeriments i amenaces de la “Delegación del Gobierno” contra alguns dels que s’hi han declarat, però la cosa va per llarg i el millor que podem fer per donar-los suport és fer el mateix de manera massiva.

Senyors, aquesta és una organització independentista, per tant no ens podem deixar atemorir per cap estructura de l’Estat que ens amenaci. Si volem la independència de la nació, hem de fer passes fermes i decidides i demostrar coratge i determinació. No hi ha lloc per a la por, cal avançar o estem perduts, els espanyols no miraran prim per fer miques les nostres parcel·les de poder democràtic, tal com ja ens anuncien que pensen fer .

D’altra banda, actuant amb fermesa i decisió, podem comptar amb el recolzament dels nostres compatriotes i organitzacions civils que esperen que algú, amb plena legitimitat democràtica, prengui la iniciativa en el procés d’alliberament nacional.

Tindrem tot el suport de l’altra gran plataforma que hi ha ara al país, l’ ANC que, té una capacitat de mobilització i convocatòria prou gran i ens ajudarà a fer la pressió ciutadana necessària sobre els ajuntaments indecisos i aconseguir el més aviat possible la majoria política i social que ens cal, per tal d’assolir l’objectiu.

Un cop la tinguem, ens dirigirem als nostres diputats, al President de la Generalitat i el seu Govern i al mateix Ple del Parlament de Catalunya, per tal de que ens acompanyin en la Declaració Conjunta i Unilateral d’ Independència, que ens posarà al mapa del món. Això, serà definitiu!

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va sentenciar:

- Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

- Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

- Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

L’any vinent, farà 300 anys de la derrota de l’onze de setembre que ens ha dut a aquesta situació.

Cal recordar que, ara fa 300 anys, el 1713, es va signar el Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi a la Guerra de Successió.

En aquest tractat es reconeixien els drets de Felip V de Borbó sobre la Corona de les Espanyes. Aquest, es comprometia pel mateix document, a respectar els drets i les constitucions dels catalans. No va trigar ni 15 dies a incomplir-lo, posant setge a Barcelona.

Llavors, es van reunir els Braços del Consell i van decidir continuar la guerra, sabent el que s’hi jugaven. Això ens pot semblar que va ser una temeritat i que ja sabien que no tindrien cap possibilitat de victòria. No era així. Tot i el bombardeig que va caure sobre la capital, aquesta continuava resistint, mentre els exèrcits que actuaven al territori, castigaven els exèrcits castellans.

La situació es va fer insostenible per a Felip V i va haver de demanar auxili al seu avi, Lluís XIV de Borbó, que li va enviar un exèrcit amb el Duc de Berwick. Va ser així que va aconseguir entrar a Barcelona i guanyar la guerra.

Si us explico aquesta història és per mostrar-vos els paral·lelismes que existeixen amb el moment actual.

La declaració de dret a la sobirania que ha fet el nostre Parlament, és comparable a la dels nostres avantpassats de fa 300 anys i suposa una declaració de guerra.

Es tracta d’una guerra que ja estava en marxa des de feia temps per part de l’Estat, tal com va passar fa tres segles.

Aquesta guerra però no es fa de la manera tradicional, amb exèrcits armats, sinó amb representants elegits pel poble.

Les nostres armes son els actes de sobirania, les mobilitzacions populars, els nostres drets col·lectius i les lleis internacionals.

Les dels espanyols, l’espoli i l’ofec econòmic, la Constitució, el tracte discriminatori en tots els terrenys, el boicot als nostres productes, els intents de deslocalitzar les nostres empreses.

I no son armes que pensin usar a partir d’ara, ja fa temps que ens estan laminant i és ben clar ens volen dur a la ruïna, i ara el més aviat possible. Per tant, nosaltres també hem d’actuar amb celeritat.

Aquesta vegada les ajudes exteriors no seran determinants, només un arma mediàtica més. Per guanyar només hem de fer un pas, el pas de proclamar la independència per majoria democràtica.

No cal contar gaire amb els Estats europeus abans de proclamar la independència però, un cop fet, la majoria d’ells ens reconeixeran, perquè els tractats internacionals ens emparen.

Els darrers tres segles, la humanitat en general i Europa en particular han avançat notablement en el camí dels drets col·lectius i hi ha nombrosos precedents arreu del món.

Curiosament, en lloc del Tractat d’ Utrecht, ara tenim la Declaració de La Haia que casualitats de la història, també és a Holanda.

Per tant, el que es va perdre a Utrecht, es guanyarà a La Haia.

Ara ens falta mirar d’estar a l’alçada dels nostres avantpassats. Ells, varen demostrar un coratge i un amor per la pàtria sense límits i van lluitar fins al final i fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres mai els podrem igualar, però, si ens fem mínimament dignes del seu exemple, ens en sortirem.

Al 1714 la guerra la van guanyar els castellans, ara la guanyarem els catalans!

Aquesta moció que us demano que aproveu ha de ser el punt de referència de l’ AMI a partir d’ara. Aprovant-la, demostrarem que creiem en el procés d’independència i estem disposats a liderar-lo.

L’èxit dependrà en gran part de la rapidesa amb la que actuem.

Això, incentivarà els més indecisos a l’hora de seguir –nos, motivarà les organitzacions socials i farà créixer el suport popular.

Potser alguns representeu partits que no tenen una actitud prou clara i decidida en el procés i que no us donaran suport, o fins i tot us pressionaran perquè no feu el pas. Haureu de mostrar el coratge al que feia referència abans i anteposar les necessitats i els anhels del poble català, als dels partits on militeu.

Ha arribat el moment de demostrar que els catalans si que podem actuar de manera unitària, deixant de banda qualsevol diferència, i si algú és capaç d’aconseguir-ho som nosaltres, els representants del món municipal.

Cal recordar que la darrera República Catalana que es va proclamar va venir d’unes eleccions municipals.

Va ser la primavera del 31 i ara s’acosta la primavera del 13, els números estan invertits i la situació política a Europa també, llavors els règims totalitaris eren els que dominaven el continent, ara ho fa la democràcia.

Ha arribat l’hora de la veritat!

Per Catalunya!

Tots units cap a la victòria final!

Visca Catalunya Lliure!

CATALUNYA ACCIÓ FELICITA LES AFICIONS CATALANA I BASCA PER LA MONUMENTAL XIULADA AL BORBÓ I A L’HIMNE ESPANYOL EN LA FINAL DE COPA DE BÀSQUET DEL DIUMENGE PASSAT

Catalunya Acció, promotora de les xiulades a l’himne i al cap de l’estat espanyol en les finals de Copa de futbol de l’any 2009 i 2012, felicita les aficions catalana i basca, que el passat diumenge en el Buesa Arena de Gasteiz van manifestar el seu ferm rebuig cap a la monarquia i l’himne espanyol en forma de sonora xiulada.

Aquest diumenge es va viure una altra mostra de protesta popular contra la corrupta monarquia espanyola i l’himne que la representa. Els aficionats catalans i bascos presents a la final de copa de bàsquet van expressar així el seu sentiment independentista i també la seva repulsa cap a les actituds corruptes de la familia Borbó, perquè estem veient com Juan Carlos I está actuant exactament igual com han fet sempre els de la seva nissaga: enriquir-se mentre el poble viu una situació econòmica i social dramàtica. Des de Felip V fins a Alfons XIII aquesta ha estat la tònica habitual de tots els Borbons.

Davant d’aquests fets del passat diumenge, la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha demanat mesures i sancions per evitar que es tornin a produir situacions similars en el futur. Des de Catalunya Acció li hem de manifestar, en primer lloc, que el seu temps l’empri en buscar el diner negre que sembla que ha omplert les butxaques dels seus companys de partit. I, en segon lloc, que les xiulades i protestes contra la monarquia i l’himne espanyol per part dels catalans només finalitzaran quan Catalunya sigui un Estat independent. Mentrestant només té una única possibilitat d’impedir-ho: denunciar, jutgar i sancionar un per un als milers i milers de catalans que omplen les graderies dels estadis o pavellons esportius i que continuaran xiulant quan vegin un membre de la monarquia borbònica o sentin l’himne espanyol. A veure si ho fa.

Finalment, Catalunya Acció, anima tots els catalans a continuar amb aquesta actitud de dignitat patriòtica manifestada una altra vegada el passat diumenge durant la final de copa de bàsquet.

Barcelona, 3 de novembre del 2011

Comunicat de premsa

Catalunya Acció es felicita pels avenços aconseguits en la retolació en català dels comerços

Gràcies a les accions de l’entitat el nombre de comerços que retolen en català ha augmentat notablement, però lamenta la manca de voluntat política per part del govern de CiU en el compliment de la llei.

Catalunya Acció fa una valoració enormement positiva de la seva campanya, ja que gràcies a ella ha disminuït el nombre de denúncies presentades a comerços que retolaven els seus cartells només en castellà, vulnerant la Llei de Política Lingüística vigent. Les seves accions han servit per a fer prendre consciència a molts comerciants i empresaris de l’obligació de complir una llei que és un pas més en el llarg camí de la restitució del català al lloc que li correspon com a llengua pròpia dels catalans. Catalunya Acció va presentar l’any 2009 quasi 3000 denúncies a establiments i empreses per haver vulnerat la Llei de Política Lingüística. L’any 2010 va tramitar quasi 1500 denúncies i aquest any es tancarà amb quasi 600 més.

Malgrat tot, Catalunya Acció vol posar en evidència la gestió dels responsables de l’Agència Catalana de Consum de l’actual govern de CiU, perquè les denúncies presentades en aquest sentit no han estat tramitades amb la celeritat i el rigor adequats. Catalunya Acció considera que aquesta actitud de renúncia i estovament de CiU respon al fet de no voler molestar a Espanya a l’hora de defensar els interessos nacionals dels catalans, actitud que sempre ha caracteritzat els diversos governs de CiU que confonen massa sovint el valor de la convivència amb la renúncia nacional.

En aquest sentit, Catalunya Acció lamenta haver d’actuar com a garant de l’acompliment d’una legalitat vigent donat que l’actual Govern de Catalunya de Convergència i Unió no té la valentia suficient per a fer-ho ell mateix. Per això, Catalunya Acció continuarà amb la seva actuació en aquesta matèria fins a assolir la completa i correcta aplicació de la Llei de Política Lingüística i del nou Codi de Consum que incorpora l'obligació d’etiquetar també en català els productes que es venen a Catalunya.

Aquesta acció continuada durant gairebé tres anys ha comportat la modificació de molts rètols comercials i, en el cas d’incompliment reiterat de les lleis vigents a Catalunya, l'obertura d’expedients sancionadors a empreses que comercialitzen el seus productes al nostre país. És el cas, per exemple, de l’empresa espanyola Bolitrans S.L., com ho demostra la documentació adjuntada.

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Oliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
Associació Flama dels Països Catalans
Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

COMUNICAT

SOBRE EL DESCONTENTAMENT GENERAL

Catalunya Acció, davant la situació de descontentament general, i per a ajudar a clarificar la situació i evitar que la confusió regnant acabi beneficiant els mateixos que han generat el caos en què estem immersos, emet el segënt comunicat:

1. No hi pot haver REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA si no hi ha una REGENERACIÓ NACIONAL que clogui el procés colonitzador que estem patint. Un procés colonitzador que ha entrat ja en la fase final de destrucció de la integritat nacional catalana, tant a nivell econòmic com, i molt especialment, a nivell lingüístic, cultural i social.

2. Aquesta REGENERACIÓ NACIONAL passa indefugiblement per l'assoliment de la INDEPENDÈNCIA, que garantirà:

· L'acabament del robatori sistemàtic de 60 milions d’euros diaris, o 22.000 milions d’euros anuals, per part del govern espanyol que escanya la nostra economia i és el primer i principal impediment per a sortir de la crisi actual.

· La fi de la manera de fer política dels colonitzadors espanyols, caracteritzada per la prepotència, els tràfics d'influències i l'opressió impunement permesa de tota nació que no sigui la castellana.

· Ens alliberarà també de les actituds servils i esclaves dels polítics regionalistes, i per tant, col.laboracionistes amb els opressors de la nació catalana, que callen mentre la nació catalana és ofegada econòmicament i destruïda nacionalment.

Però sobretot significarà la possibilitat REAL de RESTITUIR la nostra PLENITUD NACIONAL, que durant segles l'estat espanyol HA DESTRUÏT a través de la classe política, de les seves institucions militars, de justícia, d’ensenyament i dels mitjans de comunicació massius.

3. L'actual democràcia espanyola HA LEGALITZAT la IL·LEGITIMITAT sotmetent, robant, i destruint la llengua catalana, amb la prepotència pròpia dels colonitzadors, que creuen que la seva força legal, mediàtica i política, és la seva raó.

4. La causa dels problemes que viu Catalunya no és la crisi econòmica o la prepotència dels polítics. Aquests només són símptomes inevitables d'un mal més profund i vital: LA SUBMISSIÓ a Espanya, i la progressiva espanyolització soferta en tots els àmbits de la vida pública.

La SOLUCIÓ no passa només per la substitució d'uns polítics per uns altres en el mateix marc de submissió política, sinó en la RESTITUCIÓ de la LEGITIMITAT a través de la INDEPENDÈNCIA, de la mà d'aquelles persones que han demostrat amb la seva trajectòria personal un compromís insubornable en la denúncia de la nostra submissió i en la lluita tenaç per a superar-la.

Catalunya Acció
Barcelona, 20 de maig del 2011
http://www.catalunyaaccio.cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa

Després d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI.

La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura.

El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una.

Vegeu vídeo de la conferències de premsa al Parlament
http://www.e-noticies.tv/canales/actualitat/solidaritat-convida-a-xiular-lhimne-espanyol-12731.html

Notícia
http://www.naciodigital.cat/noticia/24304/espot/volen/fer/entrar/himne/espanyol/sang

SI considera que l'equip de so per emetre la Marxa Reial és un "atemptat contra la salut pública"

La contractació de 100.000 watts de potència de so per part de la Real Federació Espanyola de Futbol per silenciar la possible xiulada de l’afició culer a la final de la Copa quan soni l’himne espanyol a Mestalla, ja ha tingut ressò polític.

Aquesta tarda, l'alcaldable de SI a Barcelona, Santiago Espot, - que va ser demandat per instigar una xiulada en la final de Copa de fa dos anys, que el Barça va jugar amb l'Atlètic de Bilbao- ha denunciat que aquesta capacitat de so vulnera les ordenances cíviques de la capital del Túria. "És un atemptat contra la salut pública; volen fer entrar l'himne espanyol per la sang", ha sentenciat Espot.

En aquest sentit, ha lamentat que "cap institució política de Catalunya s'hagi queixat tenint present que hi haurà catalans per presenciar el partit de futbol entre el F.C. Barcelona- Reial Madrid". "La contractació d'aquest potencial de so és pròpia de ments malaltisses", ha reblat.

http://www.naciodigital.cat/noticia/23643/espot/campanya/miami

Santiago Espot amb Tomàs Regalado al seu despatx

Santiago Espot, alcaldable de SI a la ciutat de Barcelona, es va reunir aquest dilluns amb l’Alcalde de Miami, Tomás Regalado, a la mateixa ciutat nord-americana. Espot tenia com objectiu "traçar les primeres pinzellades per obrir Barcelona al món i començar un canvi de relació intercultural i econòmica de promoció de la ciutat".

Segons paraules del propi Espot la visita va ser "cordial i es va fer un intercanvi d’idees sobre temes comercials, de seguretat i immigració". “Hem intercanviat impressions sobre les virtuts i amenaces de Barcelona i Miami i ens hem compromès a establir els ponts necessaris per a potenciar les relacions econòmiques, comercials i empresarials entre ambdues ciutats si entrem a l’ajuntament de Barcelona”. Així ha valorat la reunió Santiago Espot que pretén fer de Barcelona la ciutat “més viva i més internacional”.

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Fins diumenge l'impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya. Aquesta setmana s'ha estrenat com alcaldable de la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència per a la ciutat de Barcelona. La Razón el defineix com "el policia lingüístico que aspira a ser alcalde de Barcelona".
Ha d'arribar al 5% dels vots i esborrar l'ombra de qui volia ser-ho, el fins ara líder de la formació, Joan Laporta. Ho té clar: "Els barcelonins, com els catalans, han de deixar la sensació de ser rellogats", i afirma que "des dels ajuntaments es pot fer política independentista."

- A les eleccions per Parlament, SCI va obtenir un 2,8% dels vots emesos a Barcelona;  arribar al llindar del 5%... una tasca difícil no?
Em queden 2,2% (somriu)

- Més enllà de les qüestions aritmètiques...
Més enllà de les xifres considero que aquestes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona són en un altre context i tenen una altra dinàmica. Si fem una campanya amb audàcia, intel·ligent i que porti un missatge d'independència i regeneració política a més de donar-li personalitat a Barcelona com a capital del futur Estat català, el 2,2% que ens falta, l'obtindrem.

- Vostè parla de tornar a Barcelona la personalitat. Un cop va ser escollit candidat, vostè afirmava que s'havia de tapar l'escletxa que separa Barcelona de la resta de Catalunya, com si hi hagués una capital i la resta del territori.
Sí, molts recordem les polítiques de Pasqual Maragall que volien fer de Barcelona una ciutat hanseàtica. Una ciutat amb personalitat pròpia i amb polítiques adreçades exclusivament a la ciutat. Això, amb els anys, ha estat negatiu, i aquest divorci s'ha anat mantenint. Aquest divorci entre ciutat i país és no entendre el que és Barcelona. Si no fos per Barcelona, Catalunya no existiria.

- Cap i casal?
Barcelona és qui ha construït i catalitzat la construcció de la nació. Ha fet de frontissa entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, avui dia és un centre d'intercanvi cultural i de comerç, el nucli neuràlgic de l'intercanvi. I per tant si entrem a l'Ajuntament, farem que la ciutat torni a ser cap i casal i punta de llança de la creació de l'Estat català. Com diria Eliseu Climent, si cau Barcelona, s'enfonsa tot. Per això, des de sempre a Barcelona se l'ha volgut anorrear. Des de la Ciutadella la bombardejaven fins les bombes del general Espartero...

- Els temps han canviat.
Ara no ens bombardegen amb pólvora, però sí amb Rodalies amb catenàries de la República, amb campanyes d'odi, i fins i tot, esportives. Ara no ens poden llençar bombes des de Montjuïc, però sí campanyes d'incitació a l'odi contra Barcelona. L'enemic sap que extirpant la catalanitat de Barcelona, Catalunya es dissoldria. Per això cal una presència independentista al consistori, perquè els que hi havia fins ara han fet el paper de la trista figura.

- Vostè té ho molt clar, vostè vol entrar a l'Ajuntament per parlar d'independència no del Bicing.
Us ho puc ben assegurar. No anem a fer política de bicing, anem a ser el corcó de l'independentisme a l'Ajuntament, sense oblidar els problemes quotidians dels barcelonins. Hem de recuperar Barcelona per als barcelonins i aturar el creixement anàrquic del turisme. Miri, abans anava amb el meu pare a la Rambla i ara no hi portaria els meus fills. El barcelonins, com també els catalans, se senten rellogats a casa seva. Vaig a treballar per la independència, no a muntar el bicing.

- Si depengués dels seus vots, Hereu o Trias?
Ni l'un ni l'altre. A més, jo segueixo la consigna de treballar en equip. Nosaltres no donarem suport a qui no accepti la declaració unilateral d'independència. Per tant, no crec en els miracles en política, i em temo que ni Xavier Trias ni Jordi Hereu ho vulguin acceptar.

- Cap a la independència des de l'Ajuntament, doncs.
Nosaltres l'hem de transformar en un focus que irradii catalanitat; hem de desemmascar aquelles polítiques col·laboracionistes que fan que Barcelona tingui recursos de capital de província; i finalment que el consistori serveixi de tribuna per fer sentir la nostra veu en el contenciós amb l'Estat espanyol i el francès. No podem oblidar que la tribuna de l'Ajuntament molt sovint és superior a la força del Parlament, per la força motriu de la nostra capital.

Col·laboracionistes? Pot detallar?
El col·laboracionisme és com el pantone: té graus. Però PSC, CiU i ERC practiquen diferents col·laboracionismes. CiU, per exemple, no ha mostrat cap gest perquè Barcelona sigui capital d'un estat lliure.

- Vostè es consideraria l'únic independentista que hi hauria a l'ajuntament si hi entra?
Anem a pams. L'independentisme és com el catolicisme: s'ha de practicar. No val a dir, sóc independentista, però a la pràctica es tradueix a inaugurar la moda dels tripartits, cap enfrontament amb l'Estat espanyol...

-Però des dels ajuntaments es pot fer política independentista?
I tant! Arenys de Munt i la seva consulta n'és el millor exemple recent. Es pot fer molta política independentista  des dels ajuntaments, però si la teva preocupació al darrer ple és la depressió de l'elefant del Zoo... En tot cas, jo no dubto que la resta siguin independentistes, mai no donaré carnets...., però sí que puc dir que les seves prioritats són unes altres, no la independència.

- Però la nebulosa de divisió del món independentista, la marxa de Joan Laporta, fins a quin punt pot afectar la reressaga de la seva campanya?
Quan parlem d'unitat, cal pensar en altres processos d'independència, com Irlanda o els exemples dels Balcans. Observant-los t'adones que la divisió dels independentistes és un preludi, una mena de peatge que hem de passar...

- Fins i tot a trets.
Com el cas d'Irlanda, el mateix Michael Collins fou abatut a trets. Nosaltres no hem arribat aquest extrem, gràcies a Déu! Però la divisió és normal: hi ha efervescència, moviments tàctics, diverses visions de l'independentisme... tot això en un moviment residual no té importància, però en una opció política que creix té rellevància. La unitat seria positiva, però la independència no arribarà a mans d'una sola força política. És massa transversal i massa polièdric l'independentisme i el català no és gregari. Aquesta unitat no existirà, Solidaritat haurà de ser el catalitzador en funcions. L'exemple el tenim en l'assoliment d'una moció de la coalició votada per CiU,ERC i ICV-EUiA a favor del pas previ a la independència que és reconèixer el Parlament com a sobirà. Això sí que és unitat.

Gràcies i molta sort.
A vosaltres

http://www.naciodigital.cat/noticia/23181/santiago/espot/cap/llista/solidaritat/barcelona

El màxim dirigent de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat avui el guanyador de les eleccions primàries celebrades per Solidaritat Catalana per la Independència per triar el seu cap de llista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Amb un 40% dels vots, Espot ha superat el segon classificat, Santiago Vilanova, membre d'Alternativa Verda-Els Verds, que ha obtingut el 35% dels sufragis. El tercer i quart lloc ha estat per Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, respectivament.

Durant el dia d’avui s’han celebrat eleccions primàries per escollir les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Barcelona. El recompte ha acabat poc abans de les vuit del vespre. La participació ha estat un trenta per cent més alta que en la passada votació per a decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presentava a les eleccions municipals de Barcelona.

En declaracions a Nació Digital, Espot s'ha mostrat convençut que "l'independentisme entrarà a l’Ajuntament". El ja candidat electe ha marcat ja les línies de la seva munició de campanya acceptant l'encàrrec amb "gran responsabilitat". "El meu objectiu és fer de Barcelona la capital del futur Estat Català" ha sentenciat. "Farem que el divorci entre Barcelona i el país esdevingui en una unió per caminar cap a la independència" ha assenyalat l'alcaldable solidari.

Les gestions i pressions realitzades per Francesc Castany, Conseller de Catalunya Acció, soci de l'Ateneu Barcelonès i director del programa de ràdio Som Matí, aconsegueixen revocar la cessió de la sala que la direcció de l'Ateneu havia llogat a l'entitat Impulso Ciudadano per a la commemoració del 30è aniversari del "Manifiesto de los 2.300".

Potser convindria que la direcció de l'Ateneu estigués més a l'aguait de la institució per al qual es suposa que ha de vetllar. Ja és la segona vegada que una organització espanyolista cola un gol a l'actual direcció de l'Ateneu Barcelonès i ja comença a ser més que preocupant que hagi de ser un soci que supleixi les funcions de vigilància que pertoquen a la direcció actual.

Després del Congrés Nacional de SI celebrat el passat 20 de febrer, Catalunya Acció i la coalició SI han iniciat converses per tal de col·laborar conjuntament de cara a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig, especialment a la ciutat de Barcelona.

Aquesta col·laboració es concretarà després de l’assemblea d’adherits de SI a Barcelona que haurà de decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presenta a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La voluntat de col·laboració ve motivada per la necessitat prioritària de renovació i regeneració política i nacional, començant per l’Ajuntament del cap i casal de Catalunya, on és urgent la necessitat de cares i idees noves sense cap mena de vinculació amb governs municipals anteriors, que apostin decididament per fer de Barcelona la capital del futur Estat català.

La voluntat de coordinar esforços traspassa així l’àmbit estrictament dels partits polítics, de manera que organitzacions de la societat civil amb significació pública, com Catalunya Acció, col·laborin estretament amb l'única formació política amb representació institucional al Parlament de Catalunya que en aquests moments té com a objectiu prioritari assolir un Estat català independent.

Les direccions de Catalunya Acció i de la coalició SI informaran puntualment dels avenços d’aquestes converses, i dels acords als quals puguin arribar, un cop ratificats pels òrgans de govern d’ambdues organitzacions.

Barcelona, 23 de febrer del 2011

Aquest diumenge 30 de gener es retirarà l’estàtua franquista de l’actual Pça. Joan Carles I on ha romàs durant més de 35 anys desprès de la mort del dictador, i sense que cap govern municipal del cap i casal de Catalunya de l’anomenada “democràcia” hagi tingut la dignitat i la decència de fer-ho abans. Hem hagut d’esperar l’aplicació de la madrilenya “Ley de la memoria historica” per poder perdre de vista aquest monument feixista. Això demostra que, fins i tot les estàtues, ens les posen i ens les treuen quan a Espanya l’interessa.

Des de Catalunya Acció, i aprofitant la retirada de l’estàtua franquista, exigim al nostre consistori la restitució de l’estàtua de la República (i que ara es troba a la Pça. Llucmajor de Nou Barris) obra de l’escultor Josep Viladomat i Massanas qui, fins i tot, durant la Guerra del 36 al 39 es va allistar a l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. Tanmateix, també exigim al govern municipal de la nostra ciutat que esborri del pedestal del monòlit de la plaça l’escut borbònic que volen deixar-hi; així com, i per tal de restituir l’honor i la dignitat de la capital de Catalunya, que canviï el nom actual de la Pça. Joan Carles I (nom no gens arrelat en la societat barcelonina) pel de Pça. de la República Catalana.

Barcelona, 27 de gener de 2011

Catalunya Acció dóna suport a la proposta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, feta pública el passat divendres 14 de gener, de formar una candidatura independentista unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del mes de maig a la ciutat de Barcelona, i ofereix la seva col·laboració en tots aquells aspectes que ajudin a multiplicar la seva potència i eficàcia.

Aquesta proposta està totalment en línia amb les diverses propostes realitzades per Catalunya Acció des de l'any 2008 d'impulsar una candidatura unitària independentista per a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre del 2010, recollint així el clam del poble català que exigia unitat per tal de concentrar el vot partidari de la creació d’un Estat català independent de forma prioritària.

Catalunya Acció considera totalment encertat i apropiat potenciar aquesta estratègia independentista de forma immediata, començant per les properes eleccions municipals al cap i casal de Catalunya. És també a través de la nostra capital com podrem projectar internacionalment la voluntat d'un Estat català independent i accelerar el procés de la seva creació, que permetrà la regeneració nacional de Catalunya i possibilitarà un futur de progrés anímic i econòmic per a tots els catalans.

Barcelona, 19 de gener del 2011

Dijous 9 de setembre del 2007, entrevista a en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció.

Temes tractats: Catalunya Acció, Força Catalunya, eleccions, Reagrupament, Solidaritat, coalició.

Per a escoltar-la (27 min) cliqueu aquí

http://somnoticia.cat/2010/09/01/santiago-espot-en-aquests-moments-forca-catalunya-restara-com-suissa/

Santiago Espot, durant la presentació, l'any passat, de Força Catalunya

SOMNOTÍCIA ENTREVISTA SANTIAGO ESPOT

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya, qualifica d’”irresponsabilitat” la manca d’acord entre Carretero i Laporta, i afirma que, de moment, es mantindrà neutral i no prendrà partit per cap d’aquestes opcions. També augura un futur negre per Reagrupament i Solidaritat si fracassen en les eleccions de la tardor.

Carretero i Laporta no han arribat a cap acord, i els diversos grups independentistes estan prenent partit. Què faran Catalunya Acció i Força Catalunya?
Davant d’aquest acte d’irresponsabilitat dels dos actors més importants, i només cal veure les reaccions que ha originat en el món independentista, prendre partit resulta molt difícil. Puc dir a hores d’ara que els plantejaments no s’ajusten a la demanda. En aquests moments Força Catalunya restarà com Suïssa, neutral. Les coses poden canviar, però.

Què és el que ha fet impossible l’acord entre Reagrupament i Solidaritat?
Els mateixos problemes de confecció de llistes dels partits tradicionals, i pel control del grup parlamentari després de les eleccions. S’han encallat en els mateixos problemes dels partits tradicionals.

Potser algú no ha volgut l’acord?
Jo crec que l’acord no es vol. Crec que no hi ha hagut cap voluntat d’acord per part d’uns i altres. S’haguessin pogut trobar punts en comú. Tot i així em defineixo com a desconeixedor d’aquestes negociacions. També poden haver-hi recels i desconfiança, i també incapacitat política.

Però Força Catalunya, ideològicament parlant, se sent més proper a uns o als altres?
La ideologia de Solidaritat no la sé. Hi ha un punt que és el de la proclamació de la independència. No li conec cap programa polític, no sé ni si existeix. Respecte de Reagrupament, van el·laborar un programa i una Constitució. Ideològicament no hi ha diferències. Bé, només n’hi ha una. Per a nosaltres la independència no és el fi, sinó el mitjà per a la regeneració política i nacional, perquè la llengua assoleixi l’estatus que li correspon, perquè l’esperit català sigui lliure i no esclau. El nostre objectiu no és la independència, sinó posar Catalunya al lloc on li correspon dins les nacions lliures del món.

Què li sembla que Uriel Bertran i López Tena s’erigeixin en els encapçaladors de la proclamació de la independència quan fa poc ho descartaven?
Hom pot erigir-se, però el lideratge li dóna el poble. És el poble qui erigeix els líders de l’independentisme. Em sembla lícit que es postulin, i si està refrendat per la voluntat popular, doncs visca!

La divisió pot fer que l’independentisme quedi fora del Parlament?
L’independentisme en teoria hi és. Però bé. Nosaltres ja veníem advertint des de fa un any i mig, quan vam presentar Força Catalunya davant de quatre-centes persones, que s’havia de plantejar d’anar cap a la formació d’una nova força electoral independentista per canalitzar el sentiment independentista creixent. S’havia de plantejar amb temps, i més quan es ve de l’extraparlamentarisme. Ens van dir que era molt difícil, que CiU podia girar cap a l’independentisme i que Esquerra des de dins ja farien que anés pel bon camí. I ara ens trobem a dos mesos de les eleccions i encara s’estan constituint llistes, candidatures, aliances… Les presses mai no són bones aliades per unes eleccions. Això no arribarà a bon port. No se’ns va fer cas, doncs molt bé.

Si no s’obtenen diputats, quin és el futur de Reagrupament i Solidaritat?
Un futur ben negre. Són dos projectes nascuts amb una fita molt clara, les eleccions de la tardor. Catalunya Acció, en canvi, va nèixer amb una idea molt clars, la independència per al 2014. Ens deien sonats, i ara la gent fins i tot la vol abans. Força Catalunya, l’instrument electoral de Catalunya Acció, no va néixer amb un objectiu d’unes eleccions determinades. El nostre futur està garantit. El seu cas és diferent. Si no obtenen diputats veig molt difícil que es pugui remuntar.

Davant la crida a crear la Solidaritat Catalana per la Independència el passat 20 de juliol per part del Sr. Joan Laporta (expresident del F.C. Barcelona i promotor del partit Democràcia Catalana), pel Sr. Alfons López Tena (jurista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya) i pel Sr. Uriel Bertran (diputat per Esquerra),

1. Catalunya Acció valora positivament l’aparició d’aquesta iniciativa que està en línia amb l’estratègia i propostes que Catalunya Acció ve desenvolupant des de la seva fundació l’any 2004, en el sentit d’auspiciar la unió patriòtica dels catalans en forma de gran coalició electoral com a única forma possible d’obtenir una victòria rotunda de l’independentisme a les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya.

2. Davant la desorientació que provoca entre molts independentistes l’aparició de noves iniciatives, volem constatar que l’existència de diverses propostes electorals a favor de la independència com Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i la Conferència Nacional del Sobiranisme (impulsada pels insignes Moisès Broggi, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, per tal d’aconseguir una candidatura unitària transversal), no és símptoma de dispersió i desorientació de l’independentisme, ans al contrari, són elements imprescindibles de clarificació i consolidació de l’escenari polític independentista previs a la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència que reculli el clam popular per la llibertat nacional.

3. Requerim al Sr. Joan Carretero i al Sr. Joan Laporta, com a elements determinants per tal que aquesta coalició sigui possible o impossible, que els propers dies facin tot l'esforç necessari per tal de resoldre les seves diferències i arribar a un acord entre ells, ja que pel seu pes específic actual tenen a les seves mans el poder de facilitar o impedir la creació d'aquesta Gran Coalició entre les diverses propostes electorals a favor de la independència que projecti unitat i victòria als centenars de milers de votants independentistes que ho estan reclamant.

4. L’actual context internacional, amb el darrer aval de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de les declaracions unilaterals d’independència, obre una oportunitat històrica per a la nació catalana i, per tant, força encara més els líders independentistes a estar a l’alçada de les circumstàncies i no defraudar l’anhel d’independència del poble català.

5. Catalunya Acció manté el compromís que va adquirir des de la seva la seva fundació de promoure i col·laborar en la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència com a factor clau en l’estratègia d’assolir la independència de la nació catalana. Per aquest mateix compromís, Catalunya Acció es mantindrà amatent i serà un vigilant permanent per tal que elements arribistes, oportunistes o quintacolumnistes, sempre presents en tota activitat política, no desvirtuïn ni manipulin aquest projecte de coalició.

Catalunya Acció
Barcelona, 26 de juliol del 2010
http://www.catalunyaaccio.org/

El President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.

Barcelona, 8 d’abril del 2010. La Televisió Pública d’Aragó ha emès un gag de caràcter xenòfob en contra Catalunya, que titlla els catalans de xantatgistes. Davant d’aquest atac ignominiós, el President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.
Segons Santiago Espot: “Tot plegat és una mostra del caràcter xenòfob dels mitjans públics espanyols envers Catalunya, que no deixen escapar cap oportunitat per a manllevar la dignitat de la nostra nació”

A més ha afegit: “I és en aquest sentit que cal denunciar la passivitat una vegada més de la classe política del nostre país, i del nostre Govern, que amb el Partit Socialista al capdavant tolera que un partit germà (PSOE d’Aragó), insulti un cop més, i a travès de la seva Televisió, el nostre poble”.

Per al President de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya Santigo Espot, el Govern d’Aragó hauria de deixar d’emetre aquest espai televisiu que només suposa un atac a la dignitat de Catalunya.

Per a més informació:
informacio@catalunyaaccio.org

Avui 17 de desembre del 2009 s'ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, "Suma Independència", una iniciativa que promou una gran coalició de partits independentistes a les properes eleccions al Parlament.

L'impulsen Enric Canela (Deumil.cat), Santiago Espot (Catalunya Acció), Enric Fontanals (mostra d'entitats dels PPCC) i Mossèn Dalmau, que propugnen la necessitat d'una gran alternativa electoral unitària independentista transversal que aglutini el conjunt de moviments i partits catalanistes per als propers comicis. El manifest que promou Suma Independentista demana la constitució d'aquest "moviment unitari" i fa una crida "a tots aquells que tinguin per objectiu la independència per tal que deixant de banda provisionalment les diferències polítiques, socials o culturals ens unim per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació".

Han signat el manifest, a part dels promotors, Josep Manel Ximens, impulsor de la consulta per la independència d'Arenys de Munt, Joan Solà (UB), Antoni Castella, Jordi Bilbeny o Isabel Clara-Simó, entre d'altres.

Diari Avui
http://paper.avui.cat/article/politica/180314/proposen/bloc/unitari/sobiranista/eleccions/parlament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/13077/suma/independencia

 

1. Primer de tot volem felicitar tots els voluntaris que han participat en l’organització de les consultes del passat 13 de desembre. Cal reconèixer-los que gràcies a la seva feina ha estat possible poder passar, en només tres mesos, de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 160, generant una il·lusió mai vista entre els votants. Tots ells han treballat com un sol home i per un sol objectiu. I l’han aconseguit.
   
2. Les consultes del passat diumenge, com a primàries de la nostra independència que realment són, el que ens han possibilitat ha estat poder quantificar que, només amb un primera tongada de consultes, i sense cap suport dels grans mitjans de comunicació, ni cap campanya institucional, ni cap finançament públic, hi ha 200.000 catalans a punt per a ser actius promotors de la independència de Catalunya. Aquest és el gran resultat d’aquestes consultes. I això és un símptoma clar de l’inici d’un aixecament cívic i democràtic en tota regla que s’anirà estenent per tot el nostre país i que no té aturador.
   
3. D’altra banda, aquestes consultes han estat la millor campanya a nivell nacional i internacional mai feta a favor de la causa de la llibertat de Catalunya. Hem aconseguit que la independència de Catalunya estigui en el centre del debat polític, sense que els grans mitjans de comunicació ho hagin pogut silenciar. Gràcies al gran ressó i seguiment internacionals hem fet saber a tot el món globalitzat el nostre anhel d’independència. Pel que fa a Espanya, amb aquestes consultes els hem demostrat que els catalans no acceptem viure més temps agenollats i que ni ens han vençut ni ens venceran.
   
4. Aquestes consultes han posat damunt la taula una nova forma de fer política que ha deixat totalment descol·locats als partits tradicionals. Tanmateix, sempre s’ha portat la iniciativa tot fent viable i propera a la gent una idea que semblava impossible: un Estat català independent.
   
5. I, finalment, volem destacar que amb la qualitat organitzativa d’aquestes consultes i el resultat aclaparador del sí, hem enviat un missatge de primera magnitud de democràcia i ordre als nostres principals aliats, que ens hauran de validar i reconèixer l’Estat Català com a membre de ple dret en el context internacional en el moment que declarem la nostra independència.

Catalunya Acció
17 de desembre del 2009

Mossèn Dalmau / Santiago Espot / Josep M. Ximenis

 

 

27 novembre. PERPINYÀ (Acte unitari d’inici de la campanya) 18.30 h. Sala de les Llibertats- ajuntament de Perpinyà (Daniela Grau, consellera de Catalunya Acció; Jaume Roure, president Unitat Catalana i conseller municipal de l’ajuntament de Perpinyà; Jordi Bilbeny, membre del MAPA; Josep M. Ximenis, regidor d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

27 de novembre. CASTELLBISBAL (Acte unitari) 21.30 h. Sala d’actes de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Joan Canadell, CCN; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

28 de novembre. MOLLERUSSA (Acte unitari) 19.30 h. Sala Edifici Cultural (Uriel Beltran, diputat al Parlament; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

29 de novembre. GALLIFA. 12 h. Sala d’actes (Mn. Josep Dalmau; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

30 de novembre. CALLDETENES. 21 h. Sala conferències de l’ajuntament (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

1 de desembre. VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 20.30 h. Sala de l’Escorxador (Olga Pascual, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

2 de desembre. ARGENTONA. 20.30 h. Saló de Pedra de l’Ajuntament (Oleguer Brustenga, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. SANT CUGAT DEL VALLÈS. 19,30h. Casa de Cultura. (Daniela Grau, consellera Catalunya Acció – Catalunya del Nord; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. CASTELLBISBAL. 21.30 h. Sales parroquials (al costat de l’esgésia), plaça de l’església (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

4 de desembre. ARENYS DE MAR. 20,00 h. Sala noble C. C. Calisay (Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

5 de desembre. BERGA. 20 h. Casal d’Europa (Maria Torrents, consellera Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. PUIG-REIG. 12 h. Casal d’avis (Salvador Molins, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. CALLÚS (Acte unitari. Taula rodona) 18 h. Casal de Callús (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

8 de desembre. VILADRAU. 18 h . Sala Can Sià. (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

10 de desembre. SENTMENAT. 20 h. Sala de música de la Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, passeig d'Anselm Clavé (Jordi Comas, exalcalde de Matadepera i associat a Reagrupament; Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Josep Maria Freixenet, diputat per Esquerra i alcalde d’Olost; Bernat Marco, membre de la CUP de Sabadell)

10 de desembre. ALFÉS. 19 h. Bar-Casal d’Alfés (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

10 de desembre. PALAU D’ANGLESOLA. 21.30 h. Local Socio-Cultural (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

11 de desembre. BARCELONA. 19.30 h. Sala d’actes Ateneu Barcelonès (Mn. Josep Dalmau; Josep Ximenis, regidor Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

12 de desembre. ARGENTONA (Acte unitari) 19.30 h. Saló de Pedra de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Uriel Beltran, diputat al Parlament; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

LA BATALLA PEL NOSTRE FUTUR COM A CATALANS CONTINUA

 Manifest "Esborrem la frontera imposada"

 
NOTA DE PREMSA

1. En relació a la querella de la Fundación DENAES contra Catalunya Acció i ESAIT.

L’Audiència Nacional ha desestimat l’admissió de la querella que el passat 25 de juny la Fundación Denaes (Fundación en Defensa de la Nación Española) va presentar contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait per la xiulada que es va produir a Mestalla el passat 13 de maig en el decurs de la final de Copa entre el F.C. Barcelona i l’Athlètic Club de Bilbao.

Segons conclou el jutge de l’Audiència Nacional, la llibertat d'expressió empara aquests fets i no poden ser considerats delicte en cap cas, ni per injúries al rei, ni per apologia a l’odi nacional, ni per ultratges a Espanya, tal com pretenia la Fundación Denaes. Davant d’això Catalunya Acció no és tan ingènua com per a creure que el poder judicial espanyol hagi patit un atac de tolerància i s'hagi homologat amb el de les democràcies consolidades. En realitat, el que passa és que saben perfectament que els processos d'independència de Catalunya o d’Euskal Herria es troben en una fase en la qual una simple empenta pot accelerar el procés secessionista d'ambdues nacions.

Els poders de l’estat espanyol, tot i veure perillar de forma notòria "la unitat de la pàtria" amb fets com el de la xiulada a Mestalla, saben que avui dia respondre amb aixecaments militars i dictadures criminals és impossible. Però nosaltres sabem prou bé i no oblidem que aquest és l’estat que té un cap posat a dit pel dictador Franco i que crea coses tan abominables com els GAL, i el mirem per les dretes o el mirem per les esquerres sempre hi veurem l’esperit inquisitorial d’en Torquemada.

Amb tot, per al que sí que ha servit la decisió del jutge de l'Audiència Nacional és per a tenir clar que la nostra ha estat una victòria elegant i profundament democràtica. Les armes han estat la paraula, la determinació, la protesta i les veus fermes de milers i milers de compatriotes. Així és com es guanyen al segle XXI les batalles per la llibertat dels pobles, i en aquesta mateixa línia, i amb més coratge si cal, continuarem. Ja estem entrenats en aquestes lluites que a Catalunya passen de generació en generació. Els catalans som fills d'una nació que ha suportat per part d’Espanya i França incessants intents per a fer-nos desaparèixer i, malgrat tot, el desig d’independència creix amb més força que mai. Per aquest motiu, i conjuntament amb Esait, estem preparant noves accions per tal que els partits de l’anomenada Supercopa d’Espanya, a San Mamés i al Camp Nou el proper mes d’agost, es converteixin en una gran clam per la independència d’ambdues nacions.

La Fundación DENAES recorrerà la no admissió de la querella i per tant persisteixen en el seu intent de criminalitzar drets i llibertats fonamentals vulnerant així els Drets Civils dels catalans. És evident que no han après la lliçó que els ha donat el jutge Pedraz de l’Audiència Nacional sobre el que significa i representa la llibertat d’expressió en una democràcia occidental. D’altra banda no ens sorprèn aquesta reacció tenint present el compromís franquista d’alguns dels seus membres, i sobretot tenint present com es va constituir l’actual estat de dret anomenat Espanya, legitimat a partir de l’aixecament franquista del 18 de juliol de 1936 i a partir de l’anomenat “pacte de la transició”, que des del nostre punt de vista és un pacte basat en la ignomínia, perquè quan es passa d’una dictadura franquista a una suposada democràcia sense haver fet justícia prèviament, mai s’estan posant els fonaments d’una estat de dret. Per això volem recordar que només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats dels catalans que ens corresponen com a ciutadans i com a éssers humans.

2. En relació a la presentació a l’estranger del llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot.

El proper 28 de setembre del 2009 es presentarà per primera vegada a nivell internacional el llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya. En concret la presentació es farà a Madrid, capital d’Espanya. Es farà en un lloc emblemàtic, com correspon a una presentació d’aquesta categoria, que ja està concretat i del qual s’informarà als mitjans al setembre.

3. En relació a la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya que es farà el proper 13 de setembre a l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

El proper 13 de setembre del 2009 es realitzarà a l’Ajuntament d’Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. En primer lloc volem felicitar aquesta iniciativa del MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) i a l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel seu compromís democràtic en fer possible la realització d’aquesta consulta.

En segon lloc, volem manifestar que és una vergonya que la Mesa del Parlament del Principat rebutgés la iniciativa legislativa popular que recentment s’hi va presentar per tal de convocar un referèndum per la independència al setembre del 2010, i que hagin estat una associació i un ajuntament com el d’Arenys de Munt que amb el seu exemple han demostrar com es defensa la dignitat i sobirania dels catalans. Ha quedat clar que si les consultes populars sobre la independència de Catalunya es volen realitzar, es poden realitzar.

Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència. Si no ha estat possible iniciar la nostra independència a través del Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució, perquè els partits que diuen defensar Catalunya no han volgut, la iniciarem amb la complicitat de tots aquells ajuntaments que ho vulguin.

Barcelona, 28 de juliol del 2009

Vídeo de la conferència de premsa:
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520948-20090728-c

NOTA DE PREMSA

En relació amb la querella que la Fundación DENAES (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va presentar el passat dijous 25 de juny a l’Audiencia Nacional, CATALUNYA ACCIÓ fa les següents valoracions:

Des del punt de vista jurídic la qüestió es troba en mans d’advocats, a l’espera d’examinar el contingut exacte de la querella si finalment és acceptada a tràmit per part de l’Audiencia Nacional i prendre les mesures jurídiques oportunes.

Des del punt de vista polític, CATALUNYA ACCIÓ vol remarcar que:

1. La Fundación DENAES compta entre els membres del seu patronat d’honor destacats enemics de Catalunya, com el franquista Sabino Fernández Campo (militar que va desfilar l’any 1939 amb l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, va formar part del Ministeri de l’Exèrcit de Franco durant 20 anys, ex-ministre d’Informació i Turisme l’any 1976, ex-cap de la Casa del Rey Juan Carlos i que va ser indecentment guardonat l’any 1988 amb la Creu de Sant Jordi per part la Generalitat de Catalunya presidida per Jordi Pujol), Alejo Vidal Quadras (dirigent del Partido Popular, vicepresident del Parlament Europeu i declarat opositor al reconeixement del català a la Unió Europea i dels Drets Nacionals de Catalunya); i Santiago Abascal Conde (dirigent del Partido Popular al País Basc, fundador de DENAES, i promotor de la querella contra l’actor Pepe Rubianes, mort durant la seva tramitació).

2. La presentació d’aquesta querella és un clar exemple de com es pretén vulnerar de forma flagrant els Drets Civils dels catalans, criminalitzant drets i llibertats tan fonamentals en qualsevol democràcia occidental com són el dret a la protesta i la llibertat d’expressió.

3. Aquest fet gravíssim és una constatació que els Drets Civils dels catalans no estan garantits a l’Estat espanyol, i que Catalunya ha passat simplement de viure empresonada durant el franquisme a viure en llibertat condicional vigilada durant la monarquia borbònica actual. Només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats que ens corresponen als catalans com a ciutadans i com a éssers humans.

Barcelona, 29 de juny del 2009


Vídeo de la conferència de premsa
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520665-20090629-c