Catalunya Acció promou una Gran Xiulada per la Declaració d'Independència de Catalunya durant la final de la Copa del rei espanyol el proper 16 d'abril del 2014

Catalans! Despertaaaa Ferroooo !!!

CATALUNYA ACCIÓ ANIMA A UNA GRAN XIULADA A FAVOR DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (DUI) DURANT LA FINAL DE LA COPA DEL REI ESPANYOL

Després de l’èxit de les anteriors xiulades en el decurs de les finals de copa de futbol jugades pel F.C.Barcelona a l’estadi de Mestalla de València (2009) i a l’estadi V.Calderón de Madrid (2012), Catalunya Acció promou una nova monumental xiulada per a aquest proper 16 d’abril, aquest cop a favor de la Declaració d'Independència de Catalunya (DUI).

La situació política de Catalunya cada dia avança més cap a un escenari on la Declaració d’independència del Parlament de Catalunya (DUI) és la solució més raonable i efectiva per coronar el procés independentista actual. Ha estat el poble qui, des del 2009 aproximadament, ha portat la classe política fins a l’extrem que el debat sobre la nostra independència ocupa tot l’escenari polític de Catalunya. Ara, el que cal, és que la idea de la Declaració d'Independència (DUI) segueixi el mateix camí i es converteixi en l'eix central del debat polític a Catalunya. El proper dia 16 d'abril a València durant la final de copa entre el F.C.Barcelona i el Real Madrid tenim una gran ocasió per a fer-ne una gran difusió dins i fora de les nostres fronteres i començar a fer-ho possible.

La gran repercussió internacional que sempre tenen aquests partits cal aprofitar-la sempre per defensar el nostre ideal independentista. Una vegada més, des de Catalunya Acció, repetim allò que hem manifestat moltes vegades: hem d'aprofitar qualsevol esdeveniment polític, esportiu, cultural, etc., nacional o internacional, per tal de difondre la idea i l'objectiu d’un Estat Català independent.

Notícia publicada a e-notícies.cat
http://societat.e-noticies.cat/espot-sha-de-derrotar-espanya-83568.html

El líder de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha assegurat que “per aconseguir la independència només existeix una formula: combatre i derrotar Espanya, exactament com s'han fet totes les independències”.

“Cardona no tenia cap interès en ser amic d'Espanya ni dels espanyols, l’única relació que tenim amb Espanya és la d’amo i esclau”, ha dit durant l’homenatge a Daniel Cardona i Civit, pare de l’independentisme català i fundador d’Estat Català i Nosaltres Sols!.

La historiadora Anna Tarrés, que també ha participat en l’acte, ha afirmat que “no és català algú que no parla català entre catalans i amb els catalans”. “És català només aquell que parla català, aquell que defensa la nació catalana”, ha reblat.

Tarrés també ha apuntat que “només els independentistes catalans volen la independència, l'alliberament de la nació catalana, no la volen aquells que parlen castellà, aquests són colons” i ha fet referència al llibre ‘Els altres catalans’ de Francisco Candel per afirmar que “no són catalans per molts que altres colons hagin fet llibres parlant dels altres catalans”.

L’homenatge s’ha celebrat a la plaça de Jacint Verdaguer davant de la casa on va viure Cardona, qui va ser durant anys també el batlle de Sant Just, i també ha comptat amb la presència de l'historiador Fermí Rubiralta i el director del Born Centre Cultural, Quim Torra.

FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2013

Des de la Catalunya del Nord us arriba de nou, junt amb la Flama del Canigó per encendre els Focs de sant Joan, el tradicional missatge de fe en el nostre poble i d’exigència de llibertat.

Aquesta Flama ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla Flama de solstici d’estiu, d’homenatge i respecte a les tradicions, a la natura. No només pot ser tampoc la Flama de la cultura i de la llengua, per molt que estiguin en perill.

Des de la primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és la Flama d’afirmació i reivindicació dels nostres drets nacionals.

Arrelada al Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l’abat Oliba fa mil anys, al patriotisme de Jacint Verdaguer, la Flama és el símbol d’unió dels Països Catalans, esquarterats pels Borbó el 1659, però no vençuts. Tres segles després no som pas espanyols o francesos: som i serem catalans!

Amb la Flama denunciem els intents constants de genocidi identitari. Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d’intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s’ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial.

Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles.

Som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del dret, reconegut per l’ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s’han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.

En aquesta nit de sant Joan, la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l’únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il•luminem el recte camí cap al ple domini de l’Estat català.

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!

Daniela Grau (Catalunya del Nord)
(Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)
Consellera de Catalunya Acció

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Oliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
Associació Flama dels Països Catalans
Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa

Després d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI.

La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura.

El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una.

http://www.naciodigital.cat/noticia/23643/espot/campanya/miami

Santiago Espot amb Tomàs Regalado al seu despatx

Santiago Espot, alcaldable de SI a la ciutat de Barcelona, es va reunir aquest dilluns amb l’Alcalde de Miami, Tomás Regalado, a la mateixa ciutat nord-americana. Espot tenia com objectiu "traçar les primeres pinzellades per obrir Barcelona al món i començar un canvi de relació intercultural i econòmica de promoció de la ciutat".

Segons paraules del propi Espot la visita va ser "cordial i es va fer un intercanvi d’idees sobre temes comercials, de seguretat i immigració". “Hem intercanviat impressions sobre les virtuts i amenaces de Barcelona i Miami i ens hem compromès a establir els ponts necessaris per a potenciar les relacions econòmiques, comercials i empresarials entre ambdues ciutats si entrem a l’ajuntament de Barcelona”. Així ha valorat la reunió Santiago Espot que pretén fer de Barcelona la ciutat “més viva i més internacional”.

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Fins diumenge l'impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya. Aquesta setmana s'ha estrenat com alcaldable de la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència per a la ciutat de Barcelona. La Razón el defineix com "el policia lingüístico que aspira a ser alcalde de Barcelona".
Ha d'arribar al 5% dels vots i esborrar l'ombra de qui volia ser-ho, el fins ara líder de la formació, Joan Laporta. Ho té clar: "Els barcelonins, com els catalans, han de deixar la sensació de ser rellogats", i afirma que "des dels ajuntaments es pot fer política independentista."

- A les eleccions per Parlament, SCI va obtenir un 2,8% dels vots emesos a Barcelona;  arribar al llindar del 5%... una tasca difícil no?
Em queden 2,2% (somriu)

- Més enllà de les qüestions aritmètiques...
Més enllà de les xifres considero que aquestes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona són en un altre context i tenen una altra dinàmica. Si fem una campanya amb audàcia, intel·ligent i que porti un missatge d'independència i regeneració política a més de donar-li personalitat a Barcelona com a capital del futur Estat català, el 2,2% que ens falta, l'obtindrem.

- Vostè parla de tornar a Barcelona la personalitat. Un cop va ser escollit candidat, vostè afirmava que s'havia de tapar l'escletxa que separa Barcelona de la resta de Catalunya, com si hi hagués una capital i la resta del territori.
Sí, molts recordem les polítiques de Pasqual Maragall que volien fer de Barcelona una ciutat hanseàtica. Una ciutat amb personalitat pròpia i amb polítiques adreçades exclusivament a la ciutat. Això, amb els anys, ha estat negatiu, i aquest divorci s'ha anat mantenint. Aquest divorci entre ciutat i país és no entendre el que és Barcelona. Si no fos per Barcelona, Catalunya no existiria.

- Cap i casal?
Barcelona és qui ha construït i catalitzat la construcció de la nació. Ha fet de frontissa entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, avui dia és un centre d'intercanvi cultural i de comerç, el nucli neuràlgic de l'intercanvi. I per tant si entrem a l'Ajuntament, farem que la ciutat torni a ser cap i casal i punta de llança de la creació de l'Estat català. Com diria Eliseu Climent, si cau Barcelona, s'enfonsa tot. Per això, des de sempre a Barcelona se l'ha volgut anorrear. Des de la Ciutadella la bombardejaven fins les bombes del general Espartero...

- Els temps han canviat.
Ara no ens bombardegen amb pólvora, però sí amb Rodalies amb catenàries de la República, amb campanyes d'odi, i fins i tot, esportives. Ara no ens poden llençar bombes des de Montjuïc, però sí campanyes d'incitació a l'odi contra Barcelona. L'enemic sap que extirpant la catalanitat de Barcelona, Catalunya es dissoldria. Per això cal una presència independentista al consistori, perquè els que hi havia fins ara han fet el paper de la trista figura.

- Vostè té ho molt clar, vostè vol entrar a l'Ajuntament per parlar d'independència no del Bicing.
Us ho puc ben assegurar. No anem a fer política de bicing, anem a ser el corcó de l'independentisme a l'Ajuntament, sense oblidar els problemes quotidians dels barcelonins. Hem de recuperar Barcelona per als barcelonins i aturar el creixement anàrquic del turisme. Miri, abans anava amb el meu pare a la Rambla i ara no hi portaria els meus fills. El barcelonins, com també els catalans, se senten rellogats a casa seva. Vaig a treballar per la independència, no a muntar el bicing.

- Si depengués dels seus vots, Hereu o Trias?
Ni l'un ni l'altre. A més, jo segueixo la consigna de treballar en equip. Nosaltres no donarem suport a qui no accepti la declaració unilateral d'independència. Per tant, no crec en els miracles en política, i em temo que ni Xavier Trias ni Jordi Hereu ho vulguin acceptar.

- Cap a la independència des de l'Ajuntament, doncs.
Nosaltres l'hem de transformar en un focus que irradii catalanitat; hem de desemmascar aquelles polítiques col·laboracionistes que fan que Barcelona tingui recursos de capital de província; i finalment que el consistori serveixi de tribuna per fer sentir la nostra veu en el contenciós amb l'Estat espanyol i el francès. No podem oblidar que la tribuna de l'Ajuntament molt sovint és superior a la força del Parlament, per la força motriu de la nostra capital.

Col·laboracionistes? Pot detallar?
El col·laboracionisme és com el pantone: té graus. Però PSC, CiU i ERC practiquen diferents col·laboracionismes. CiU, per exemple, no ha mostrat cap gest perquè Barcelona sigui capital d'un estat lliure.

- Vostè es consideraria l'únic independentista que hi hauria a l'ajuntament si hi entra?
Anem a pams. L'independentisme és com el catolicisme: s'ha de practicar. No val a dir, sóc independentista, però a la pràctica es tradueix a inaugurar la moda dels tripartits, cap enfrontament amb l'Estat espanyol...

-Però des dels ajuntaments es pot fer política independentista?
I tant! Arenys de Munt i la seva consulta n'és el millor exemple recent. Es pot fer molta política independentista  des dels ajuntaments, però si la teva preocupació al darrer ple és la depressió de l'elefant del Zoo... En tot cas, jo no dubto que la resta siguin independentistes, mai no donaré carnets...., però sí que puc dir que les seves prioritats són unes altres, no la independència.

- Però la nebulosa de divisió del món independentista, la marxa de Joan Laporta, fins a quin punt pot afectar la reressaga de la seva campanya?
Quan parlem d'unitat, cal pensar en altres processos d'independència, com Irlanda o els exemples dels Balcans. Observant-los t'adones que la divisió dels independentistes és un preludi, una mena de peatge que hem de passar...

- Fins i tot a trets.
Com el cas d'Irlanda, el mateix Michael Collins fou abatut a trets. Nosaltres no hem arribat aquest extrem, gràcies a Déu! Però la divisió és normal: hi ha efervescència, moviments tàctics, diverses visions de l'independentisme... tot això en un moviment residual no té importància, però en una opció política que creix té rellevància. La unitat seria positiva, però la independència no arribarà a mans d'una sola força política. És massa transversal i massa polièdric l'independentisme i el català no és gregari. Aquesta unitat no existirà, Solidaritat haurà de ser el catalitzador en funcions. L'exemple el tenim en l'assoliment d'una moció de la coalició votada per CiU,ERC i ICV-EUiA a favor del pas previ a la independència que és reconèixer el Parlament com a sobirà. Això sí que és unitat.

Gràcies i molta sort.
A vosaltres

http://www.naciodigital.cat/noticia/23181/santiago/espot/cap/llista/solidaritat/barcelona

El màxim dirigent de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat avui el guanyador de les eleccions primàries celebrades per Solidaritat Catalana per la Independència per triar el seu cap de llista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Amb un 40% dels vots, Espot ha superat el segon classificat, Santiago Vilanova, membre d'Alternativa Verda-Els Verds, que ha obtingut el 35% dels sufragis. El tercer i quart lloc ha estat per Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, respectivament.

Durant el dia d’avui s’han celebrat eleccions primàries per escollir les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Barcelona. El recompte ha acabat poc abans de les vuit del vespre. La participació ha estat un trenta per cent més alta que en la passada votació per a decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presentava a les eleccions municipals de Barcelona.

En declaracions a Nació Digital, Espot s'ha mostrat convençut que "l'independentisme entrarà a l’Ajuntament". El ja candidat electe ha marcat ja les línies de la seva munició de campanya acceptant l'encàrrec amb "gran responsabilitat". "El meu objectiu és fer de Barcelona la capital del futur Estat Català" ha sentenciat. "Farem que el divorci entre Barcelona i el país esdevingui en una unió per caminar cap a la independència" ha assenyalat l'alcaldable solidari.

Les gestions i pressions realitzades per Francesc Castany, Conseller de Catalunya Acció, soci de l'Ateneu Barcelonès i director del programa de ràdio Som Matí, aconsegueixen revocar la cessió de la sala que la direcció de l'Ateneu havia llogat a l'entitat Impulso Ciudadano per a la commemoració del 30è aniversari del "Manifiesto de los 2.300".

Potser convindria que la direcció de l'Ateneu estigués més a l'aguait de la institució per al qual es suposa que ha de vetllar. Ja és la segona vegada que una organització espanyolista cola un gol a l'actual direcció de l'Ateneu Barcelonès i ja comença a ser més que preocupant que hagi de ser un soci que supleixi les funcions de vigilància que pertoquen a la direcció actual.

http://somnoticia.cat/2010/09/01/santiago-espot-en-aquests-moments-forca-catalunya-restara-com-suissa/

Santiago Espot, durant la presentació, l'any passat, de Força Catalunya

SOMNOTÍCIA ENTREVISTA SANTIAGO ESPOT

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya, qualifica d’”irresponsabilitat” la manca d’acord entre Carretero i Laporta, i afirma que, de moment, es mantindrà neutral i no prendrà partit per cap d’aquestes opcions. També augura un futur negre per Reagrupament i Solidaritat si fracassen en les eleccions de la tardor.

Carretero i Laporta no han arribat a cap acord, i els diversos grups independentistes estan prenent partit. Què faran Catalunya Acció i Força Catalunya?
Davant d’aquest acte d’irresponsabilitat dels dos actors més importants, i només cal veure les reaccions que ha originat en el món independentista, prendre partit resulta molt difícil. Puc dir a hores d’ara que els plantejaments no s’ajusten a la demanda. En aquests moments Força Catalunya restarà com Suïssa, neutral. Les coses poden canviar, però.

Què és el que ha fet impossible l’acord entre Reagrupament i Solidaritat?
Els mateixos problemes de confecció de llistes dels partits tradicionals, i pel control del grup parlamentari després de les eleccions. S’han encallat en els mateixos problemes dels partits tradicionals.

Potser algú no ha volgut l’acord?
Jo crec que l’acord no es vol. Crec que no hi ha hagut cap voluntat d’acord per part d’uns i altres. S’haguessin pogut trobar punts en comú. Tot i així em defineixo com a desconeixedor d’aquestes negociacions. També poden haver-hi recels i desconfiança, i també incapacitat política.

Però Força Catalunya, ideològicament parlant, se sent més proper a uns o als altres?
La ideologia de Solidaritat no la sé. Hi ha un punt que és el de la proclamació de la independència. No li conec cap programa polític, no sé ni si existeix. Respecte de Reagrupament, van el·laborar un programa i una Constitució. Ideològicament no hi ha diferències. Bé, només n’hi ha una. Per a nosaltres la independència no és el fi, sinó el mitjà per a la regeneració política i nacional, perquè la llengua assoleixi l’estatus que li correspon, perquè l’esperit català sigui lliure i no esclau. El nostre objectiu no és la independència, sinó posar Catalunya al lloc on li correspon dins les nacions lliures del món.

Què li sembla que Uriel Bertran i López Tena s’erigeixin en els encapçaladors de la proclamació de la independència quan fa poc ho descartaven?
Hom pot erigir-se, però el lideratge li dóna el poble. És el poble qui erigeix els líders de l’independentisme. Em sembla lícit que es postulin, i si està refrendat per la voluntat popular, doncs visca!

La divisió pot fer que l’independentisme quedi fora del Parlament?
L’independentisme en teoria hi és. Però bé. Nosaltres ja veníem advertint des de fa un any i mig, quan vam presentar Força Catalunya davant de quatre-centes persones, que s’havia de plantejar d’anar cap a la formació d’una nova força electoral independentista per canalitzar el sentiment independentista creixent. S’havia de plantejar amb temps, i més quan es ve de l’extraparlamentarisme. Ens van dir que era molt difícil, que CiU podia girar cap a l’independentisme i que Esquerra des de dins ja farien que anés pel bon camí. I ara ens trobem a dos mesos de les eleccions i encara s’estan constituint llistes, candidatures, aliances… Les presses mai no són bones aliades per unes eleccions. Això no arribarà a bon port. No se’ns va fer cas, doncs molt bé.

Si no s’obtenen diputats, quin és el futur de Reagrupament i Solidaritat?
Un futur ben negre. Són dos projectes nascuts amb una fita molt clara, les eleccions de la tardor. Catalunya Acció, en canvi, va nèixer amb una idea molt clars, la independència per al 2014. Ens deien sonats, i ara la gent fins i tot la vol abans. Força Catalunya, l’instrument electoral de Catalunya Acció, no va néixer amb un objectiu d’unes eleccions determinades. El nostre futur està garantit. El seu cas és diferent. Si no obtenen diputats veig molt difícil que es pugui remuntar.

LA BATALLA PEL NOSTRE FUTUR COM A CATALANS CONTINUA

 Manifest "Esborrem la frontera imposada"

Durant tot el dia d'avui dissabte i fins demà diumenge a les 20h, Ràdio Independència "La ràdio de la victòria", la nova ràdio per internet de Catalunya Acció, emetrà en continu en fase de proves diverses conferències i entrevistes gravades.
Esteu convidats a connectar-vos i a escoltar-la. Us mantindrem informats de properes emissions.

COM CONNECTAR-SE
Per a escoltar les emissions de Ràdio Independència heu de clicar en aquesta adreça
http://82.223.160.236/catalunyaaccio
(Fora del període d’emissió, per més que cliqueu no us hi podreu connectar.)

Bé, si cliqueu sobre l’adreça anterior, us podeu trobar les següents situacions segons els programes que utilitzeu en el vostre ordinador:

1. Cliqueu sobre l’adreça, se us obre el Windows Media Player (és el software de Microsoft per a escoltar música) i escolteu Ràdio Independència. Tan senzill com això. Això és el que li pasarà a la majoria de gent si utilitza el software de Microsoft (el navegador Internet Explorer i el Windows Media Player) ja que teòricament els dos programes estaran integrats.
2. Si feu servir aquests dos programes i al clicar sobre l’adreça de Ràdio Independència no podeu connectar-vos i escoltar-la, aleshores feu el següent:
   1. Obriu el programa Windows Media Player. També és conegut com a Reproductor de Windows Media que segur que el tindreu en el vostre ordinador.
   2. Aneu a la barra del menú del Windows Media Player i cliqueu les opcions Archivo, Abrir dirección URL, i aleshores a la finestra que se us obrirà hi poseu la direcció de Ràdio Independència (http://82.223.160.236/catalunyaaccio), feu INTRO i aleshores us connectareu a la ràdio i ja la podreu escoltar.
3. Si feu servir d’altres programes que no siguin els dos de Microsoft i no podeu accedir a la ràdio, sempre podeu obrir el Windows Media Player i fer el mateix que us hem indicat en el punt 2 anterior.

HORARI DE PROVES

Per tal que pugueu comprovar si podeu escoltar Ràdio Independència des del vostre ordinador, emetrem gravacions durant tot el dissabte i el diumenge fins a les 20h.

Benvolguts compatriotes! Des de la Catalanya del Nord us transmetem la Flama del Canigó enguany amb especial fervor perquè els llegats històrics commemorats oficialment arreu dels Països Catalans a l’entorn dels “Pares de la Pàtria”, les grans figures de l’abat Oliba i Jaume I, enforteixen la consciència nacional unitària. El 2008 es commemora el mil·lenari de l’abat Oliba. Amb la flama del Canigó, flama de la fidelitat a les arrels, vam iniciar els homenatges a l’abat Oliba per Sant Joan 1966, precisament l’any que la flama va arribar al coll d’Ares i esborrà la frontera per primera vegada. Aquell any vam celebrar el IXè centenari de les Assemblees de Pau i Treva reunides al Rosselló a Toluges per l’abat-bisbe Oliba. «Pau» volia dir protecció dels més febles. Aquelles institucions primer religioses esdevingueren ràpidament organitzacions laiques i polítiques que limitaren el poder dels nostres sobirans. Originaren un parlamentarisme capdavanter a Europa. Els comtes-reis catalans no podien fer lleis sense l’aprovació de les Corts. No eren absolutistes com els francesos i els espanyols. També enguany en el vuitè centenari del naixement de Jaume I honorem la memòria del qui donà a la nostra nació el marc territorial que anomenem Catalunya o Països Catalans. Jaume I fixà pel tractat de Corbeil els límits de Catalunya amb França i consagrà la independència del lllinatge dels comtes-reis catalans nascuts al Conflent a Rià. El patriota alguerès, membre de l’Institut d’Estudis Catalans Rafael Caria, mort enguany, recalcà el 1983 al primer congrés de Focs de Sant Joan a Manlleu que sense memòria no hi ha identitat. Escrigué: «Encara avui a l’Alguer, lo País català de l’illa de Sardenya… no obstant lo viure, per nosaltres, lluny i per molts segles al marge de la vida de Catalunya i dels Països Catalans… no hem perdut la nostra memòria històrica. Per això ara més que mai en cada veritable alguerès los Focs de Sant Joan han de quedar encesos cada dia de la nostra vida per evitar la submersió total de la notra identitat. D’aquest esperit resistencial ve la nostra història.» Que aquesta nit de Sant Joan ens uneixi tots de Salses a Guardamar de Fraga a Mao, passant per Andorra i l’Alguer, que enforteixi la nostra capacitat de reivindicar la sobirania; 14 nacions europees l’han obtinguda d’ençà del 1990. Celebrem doncs aquesta festa participativa en una nit d’alegria, pau i germanor i renovem el compromís col•lectiu per tal que la nostra nació tingui per fi l’estat que li pertoca de ple dret al cap de mil anys. Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visca la Festa Nacional dels Països Catalans! Daniela Grau Membre de Catalunya Acció (Catalunya del Nord) Associació “Flama dels Països Catalans” 23 de juny del 2008

EXPOSICIÓ DEL PROJECTE DE CATALUNYA ACCIÓ A LA FIRA DE BERGA
ORGANITZADA PEL DESTACAMENT DEL BERGUEDÀ

LA GRAN COMPANYIA CATALANA DEL SEGLE XXI SEGUEIX RECLUTANT PATRIOTES
PER A LA BATALLA POLÍTICA DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

A la foto, regidors de Gernika parlant amb Catalunya Acció...
i naturalment parlant d'Independència
(cliqueu a la foto per a ampliar-la)

Del Canigó, bressol de la nació magnificat per Jacint Verdaguer en el poema dedicat als catalans del nord, us arriba la Flama que encén milers de fogueres a tots els Països Catalans.

D'ençà del 1964 crema tot l'any a Perpinyà al Castellet, presó dels catalans torturats al segle XVII per oposar-se a l'annexió francesa. La nit passada va pujar a la pica i en torna enfortida per l'encesa de feixines d'arreu de les comarques catalanes.

En una nit de pau, alegria i germanor aquesta Flama ens uneix a tots per damunt de les fronteres arbitràries, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i a l'Alguer.

El Canigó il·lumina la nostra història des de l'Abat Oliba, que usà per primera vegada ja fa 1000 anys el mot «pàtria» i forjà ideals de pau. En lloança de Catalunya Pau Casals va divulgar-ho el 1971 davant tots els representants del món a l'Assemblea de les Nacions Unides.

La Flama del Canigó és la voluntat de participar del compromís nacional: és “el crit” que “elevem en la nit” per trencar la passivitat, el victimisme, l'ajupiment, per tornar a ser amos de nosaltres mateixos. Amb la Flama volem recobrar el dret a la memòria històrica falsejada pels vencedors. Amb la Flama exigim l'estat que ens pertoca. Aquesta Flama ens encamina cap a la sobirania.

Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visca la Festa Nacional dels Països Catalans! Daniela Grau Catalunya del Nord 23 de juny del 2007 Missatge: PDF

La Gaseta Digital “EL NORD" serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció. El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria. La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història i Llibres), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoliació fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.). Podeu trobar els enllaços a cada secció a la portada de la web de Catalunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/). Feu arribar tot aquest pensament a tots els racons del nostre país. La batalla definitiva per la nostra llibertat tot just ha començat. Catalunya Acció

Durant tot el cap de setmana del 4 i 5 de novembre del 2006, Catalunya Acció va ser present a la Fira del Cavall de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb un stand-exposició del Pla Independència 2014 per a assolir un Estat català en una dècada aproximadament, igual com ja havia passat a Barcelona (11 de setembre) i Berga (24 de setembre). Per a consultar tot el material (vídeos, dossiers informatius, articles, pòsters, presentacions powerpoint -de l’espoli fiscal i de les enquestes sobre la independència-) que es va exposar a l'stand de Catalunya Acció a la Fira de Puigcerdà , feu clic aquí mateix.