Del Canigó, bressol de la nació magnificat per Jacint Verdaguer en el poema dedicat als catalans del nord, us arriba la Flama que encén milers de fogueres a tots els Països Catalans.

D'ençà del 1964 crema tot l'any a Perpinyà al Castellet, presó dels catalans torturats al segle XVII per oposar-se a l'annexió francesa. La nit passada va pujar a la pica i en torna enfortida per l'encesa de feixines d'arreu de les comarques catalanes.

En una nit de pau, alegria i germanor aquesta Flama ens uneix a tots per damunt de les fronteres arbitràries, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i a l'Alguer.

El Canigó il·lumina la nostra història des de l'Abat Oliba, que usà per primera vegada ja fa 1000 anys el mot «pàtria» i forjà ideals de pau. En lloança de Catalunya Pau Casals va divulgar-ho el 1971 davant tots els representants del món a l'Assemblea de les Nacions Unides.

La Flama del Canigó és la voluntat de participar del compromís nacional: és “el crit” que “elevem en la nit” per trencar la passivitat, el victimisme, l'ajupiment, per tornar a ser amos de nosaltres mateixos. Amb la Flama volem recobrar el dret a la memòria històrica falsejada pels vencedors. Amb la Flama exigim l'estat que ens pertoca. Aquesta Flama ens encamina cap a la sobirania.

Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visca la Festa Nacional dels Països Catalans! Daniela Grau Catalunya del Nord 23 de juny del 2007 Missatge: PDF