17 de desembre 2009

Conferència de premsa: Presentació de Suma Independència


Avui 17 de desembre del 2009 s'ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, "Suma Independència", una iniciativa que promou una gran coalició de partits independentistes a les properes eleccions al Parlament.

L'impulsen Enric Canela (Deumil.cat), Santiago Espot (Catalunya Acció), Enric Fontanals (mostra d'entitats dels PPCC) i Mossèn Dalmau, que propugnen la necessitat d'una gran alternativa electoral unitària independentista transversal que aglutini el conjunt de moviments i partits catalanistes per als propers comicis. El manifest que promou Suma Independentista demana la constitució d'aquest "moviment unitari" i fa una crida "a tots aquells que tinguin per objectiu la independència per tal que deixant de banda provisionalment les diferències polítiques, socials o culturals ens unim per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació".

Han signat el manifest, a part dels promotors, Josep Manel Ximens, impulsor de la consulta per la independència d'Arenys de Munt, Joan Solà (UB), Antoni Castella, Jordi Bilbeny o Isabel Clara-Simó, entre d'altres.

Diari Avui
http://paper.avui.cat/article/politica/180314/proposen/bloc/unitari/sobiranista/eleccions/parlament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/13077/suma/independencia

Comunicat: Valoració de l'èxit de les consultes per la independència del 13-D

 consultes13D_01

  1. Primer de tot volem felicitar tots els voluntaris que han participat en l’organització de les consultes del passat 13 de desembre. Cal reconèixer-los que gràcies a la seva feina ha estat possible poder passar, en només tres mesos, de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 160, generant una il·lusió mai vista entre els votants. Tots ells han treballat com un sol home i per un sol objectiu. I l’han aconseguit.
  2. Les consultes del passat diumenge, com a primàries de la nostra independència que realment són, el que ens han possibilitat ha estat poder quantificar que, només amb un primera tongada de consultes, i sense cap suport dels grans mitjans de comunicació, ni cap campanya institucional, ni cap finançament públic, hi ha 200.000 catalans a punt per a ser actius promotors de la independència de Catalunya. Aquest és el gran resultat d’aquestes consultes. I això és un símptoma clar de l’inici d’un aixecament cívic i democràtic en tota regla que s’anirà estenent per tot el nostre país i que no té aturador.
  3. D’altra banda, aquestes consultes han estat la millor campanya a nivell nacional i internacional mai feta a favor de la causa de la llibertat de Catalunya. Hem aconseguit que la independència de Catalunya estigui en el centre del debat polític, sense que els grans mitjans de comunicació ho hagin pogut silenciar. Gràcies al gran ressó i seguiment internacionals hem fet saber a tot el món globalitzat el nostre anhel d’independència. Pel que fa a Espanya, amb aquestes consultes els hem demostrat que els catalans no acceptem viure més temps agenollats i que ni ens han vençut ni ens venceran.
  4. Aquestes consultes han posat damunt la taula una nova forma de fer política que ha deixat totalment descol·locats als partits tradicionals. Tanmateix, sempre s’ha portat la iniciativa tot fent viable i propera a la gent una idea que semblava impossible: un Estat català independent.
  5. I, finalment, volem destacar que amb la qualitat organitzativa d’aquestes consultes i el resultat aclaparador del sí, hem enviat un missatge de primera magnitud de democràcia i ordre als nostres principals aliats, que ens hauran de validar i reconèixer l’Estat Català com a membre de ple dret en el context internacional en el moment que declarem la nostra independència.

Catalunya Acció
17 de desembre del 2009
CATACCIO_Blog

11 de desembre 2009

Final de campanya a l'Ateneu Barcelonès: del 13D al Parlament 2010

L’Aula Magna de l’Ateneu Barcelonès va acollir el passat 11 de desembre l’acte de final de campanya de Catalunya Acció de suport a les consultes per a la Independència.

Davant d’un auditori ple i totalment entregat en el torn obert de paraules, l’acte tancava una intensa activitat política en favor del SÍ que va iniciar-se dues setmanes enrere a Perpinyà.

Tres ponents d’excepció per a un final de campanya ofert en un marc d’excepció com és l’insigne Ateneu Barcelonès: Mossèn Dalmau, Josep M. Ximenis i Santiago Espot. Un trident que va arrencar més d’un aplaudiment en un vespre de final de campanya vibrant i emotiu, i que va suposar alhora donar el tret de sortida del nou paradigma polític que el país pot aprofitar en un moment històric com l’actual.

L'acte de final de campanya, en imatges:

Mossèn Dalmau / Santiago Espot / Josep M. Ximenis

 

 



27 de novembre 2009

Actes a favor del "Sí a la Independència" en les consultes del 13 de desembre

AN20091127_Consultes13D_590x 27 novembre. PERPINYÀ (Acte unitari d’inici de la campanya) 18.30 h. Sala de les Llibertats- ajuntament de Perpinyà (Daniela Grau, consellera de Catalunya Acció; Jaume Roure, president Unitat Catalana i conseller municipal de l’ajuntament de Perpinyà; Jordi Bilbeny, membre del MAPA; Josep M. Ximenis, regidor d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

27 de novembre. CASTELLBISBAL (Acte unitari) 21.30 h. Sala d’actes de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Joan Canadell, CCN; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

28 de novembre. MOLLERUSSA (Acte unitari) 19.30 h. Sala Edifici Cultural (Uriel Beltran, diputat al Parlament; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

29 de novembre. GALLIFA. 12 h. Sala d’actes (Mn. Josep Dalmau; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

30 de novembre. CALLDETENES. 21 h. Sala conferències de l’ajuntament (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

1 de desembre. VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 20.30 h. Sala de l’Escorxador (Olga Pascual, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

2 de desembre. ARGENTONA. 20.30 h. Saló de Pedra de l’Ajuntament (Oleguer Brustenga, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. SANT CUGAT DEL VALLÈS. 19,30h. Casa de Cultura. (Daniela Grau, consellera Catalunya Acció – Catalunya del Nord; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. CASTELLBISBAL. 21.30 h. Sales parroquials (al costat de l’esgésia), plaça de l’església (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

4 de desembre. ARENYS DE MAR. 20,00 h. Sala noble C. C. Calisay (Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

5 de desembre. BERGA. 20 h. Casal d’Europa (Maria Torrents, consellera Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. PUIG-REIG. 12 h. Casal d’avis (Salvador Molins, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. CALLÚS (Acte unitari. Taula rodona) 18 h. Casal de Callús (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

8 de desembre. VILADRAU. 18 h . Sala Can Sià. (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

10 de desembre. SENTMENAT. 20 h. Sala de música de la Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, passeig d'Anselm Clavé (Jordi Comas, exalcalde de Matadepera i associat a Reagrupament; Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Josep Maria Freixenet, diputat per Esquerra i alcalde d’Olost; Bernat Marco, membre de la CUP de Sabadell)

10 de desembre. ALFÉS. 19 h. Bar-Casal d’Alfés (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

10 de desembre. PALAU D’ANGLESOLA. 21.30 h. Local Socio-Cultural (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

11 de desembre. BARCELONA. 19.30 h. Sala d’actes Ateneu Barcelonès (Mn. Josep Dalmau; Josep Ximenis, regidor Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

12 de desembre. ARGENTONA (Acte unitari) 19.30 h. Saló de Pedra de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Uriel Beltran, diputat al Parlament; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

19 de novembre 2009

Acte: Catalunya Acció a l'obertura del 9è Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica


Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció, intervindrà aquest divendres 20 de novembre en l'acte d'obertura del 9è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA, a Arenys de Munt.

Aquest acte d'obertura del 9è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA s'inclou dins del programa d'actes que es pot consultar en el següent enllaç: http://www.arenysdemunt.org/ARXIUS/2009/fotografies/Cultura/actesculturals/dipticsimposi09.pdf


28 de juliol 2009

Conferència de premsa: Fundación DENAES – Consulta sobre la independència a Arenys de Munt

 CATACCIÓ Color
NOTA DE PREMSA


1. En relació a la querella de la Fundación DENAES contra Catalunya Acció i ESAIT.

L’Audiència Nacional ha desestimat l’admissió de la querella que el passat 25 de juny la Fundación Denaes (Fundación en Defensa de la Nación Española) va presentar contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait per la xiulada que es va produir a Mestalla el passat 13 de maig en el decurs de la final de Copa entre el F.C. Barcelona i l’Athlètic Club de Bilbao.

Segons conclou el jutge de l’Audiència Nacional, la llibertat d'expressió empara aquests fets i no poden ser considerats delicte en cap cas, ni per injúries al rei, ni per apologia a l’odi nacional, ni per ultratges a Espanya, tal com pretenia la Fundación Denaes. Davant d’això Catalunya Acció no és tan ingènua com per a creure que el poder judicial espanyol hagi patit un atac de tolerància i s'hagi homologat amb el de les democràcies consolidades. En realitat, el que passa és que saben perfectament que els processos d'independència de Catalunya o d’Euskal Herria es troben en una fase en la qual una simple empenta pot accelerar el procés secessionista d'ambdues nacions.

Els poders de l’estat espanyol, tot i veure perillar de forma notòria "la unitat de la pàtria" amb fets com el de la xiulada a Mestalla, saben que avui dia respondre amb aixecaments militars i dictadures criminals és impossible. Però nosaltres sabem prou bé i no oblidem que aquest és l’estat que té un cap posat a dit pel dictador Franco i que crea coses tan abominables com els GAL, i el mirem per les dretes o el mirem per les esquerres sempre hi veurem l’esperit inquisitorial d’en Torquemada.

Amb tot, per al que sí que ha servit la decisió del jutge de l'Audiència Nacional és per a tenir clar que la nostra ha estat una victòria elegant i profundament democràtica. Les armes han estat la paraula, la determinació, la protesta i les veus fermes de milers i milers de compatriotes. Així és com es guanyen al segle XXI les batalles per la llibertat dels pobles, i en aquesta mateixa línia, i amb més coratge si cal, continuarem. Ja estem entrenats en aquestes lluites que a Catalunya passen de generació en generació. Els catalans som fills d'una nació que ha suportat per part d’Espanya i França incessants intents per a fer-nos desaparèixer i, malgrat tot, el desig d’independència creix amb més força que mai. Per aquest motiu, i conjuntament amb Esait, estem preparant noves accions per tal que els partits de l’anomenada Supercopa d’Espanya, a San Mamés i al Camp Nou el proper mes d’agost, es converteixin en una gran clam per la independència d’ambdues nacions.

La Fundación DENAES recorrerà la no admissió de la querella i per tant persisteixen en el seu intent de criminalitzar drets i llibertats fonamentals vulnerant així els Drets Civils dels catalans. És evident que no han après la lliçó que els ha donat el jutge Pedraz de l’Audiència Nacional sobre el que significa i representa la llibertat d’expressió en una democràcia occidental. D’altra banda no ens sorprèn aquesta reacció tenint present el compromís franquista d’alguns dels seus membres, i sobretot tenint present com es va constituir l’actual estat de dret anomenat Espanya, legitimat a partir de l’aixecament franquista del 18 de juliol de 1936 i a partir de l’anomenat “pacte de la transició”, que des del nostre punt de vista és un pacte basat en la ignomínia, perquè quan es passa d’una dictadura franquista a una suposada democràcia sense haver fet justícia prèviament, mai s’estan posant els fonaments d’una estat de dret. Per això volem recordar que només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats dels catalans que ens corresponen com a ciutadans i com a éssers humans.

2. En relació a la presentació a l’estranger del llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot.

El proper 28 de setembre del 2009 es presentarà per primera vegada a nivell internacional el llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya. En concret la presentació es farà a Madrid, capital d’Espanya. Es farà en un lloc emblemàtic, com correspon a una presentació d’aquesta categoria, que ja està concretat i del qual s’informarà als mitjans al setembre.

3. En relació a la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya que es farà el proper 13 de setembre a l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

El proper 13 de setembre del 2009 es realitzarà a l’Ajuntament d’Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. En primer lloc volem felicitar aquesta iniciativa del MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) i a l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel seu compromís democràtic en fer possible la realització d’aquesta consulta.

En segon lloc, volem manifestar que és una vergonya que la Mesa del Parlament del Principat rebutgés la iniciativa legislativa popular que recentment s’hi va presentar per tal de convocar un referèndum per la independència al setembre del 2010, i que hagin estat una associació i un ajuntament com el d’Arenys de Munt que amb el seu exemple han demostrar com es defensa la dignitat i sobirania dels catalans. Ha quedat clar que si les consultes populars sobre la independència de Catalunya es volen realitzar, es poden realitzar.

Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència. Si no ha estat possible iniciar la nostra independència a través del Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució, perquè els partits que diuen defensar Catalunya no han volgut, la iniciarem amb la complicitat de tots aquells ajuntaments que ho vulguin.

Barcelona, 28 de juliol del 2009

Vídeo de la conferència de premsa:
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520948-20090728-c

29 de juny 2009

Conferència de premsa: Querella de la Fundación DENAES contra Catalunya Acció i ESAIT

CATACCIÓ Color

NOTA DE PREMSA


En relació amb la querella que la Fundación DENAES (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va presentar el passat dijous 25 de juny a l’Audiencia Nacional, CATALUNYA ACCIÓ fa les següents valoracions:

Des del punt de vista jurídic la qüestió es troba en mans d’advocats, a l’espera d’examinar el contingut exacte de la querella si finalment és acceptada a tràmit per part de l’Audiencia Nacional i prendre les mesures jurídiques oportunes.

Des del punt de vista polític, CATALUNYA ACCIÓ vol remarcar que:

1. La Fundación DENAES compta entre els membres del seu patronat d’honor destacats enemics de Catalunya, com el franquista Sabino Fernández Campo (militar que va desfilar l’any 1939 amb l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, va formar part del Ministeri de l’Exèrcit de Franco durant 20 anys, ex-ministre d’Informació i Turisme l’any 1976, ex-cap de la Casa del Rey Juan Carlos i que va ser indecentment guardonat l’any 1988 amb la Creu de Sant Jordi per part la Generalitat de Catalunya presidida per Jordi Pujol), Alejo Vidal Quadras (dirigent del Partido Popular, vicepresident del Parlament Europeu i declarat opositor al reconeixement del català a la Unió Europea i dels Drets Nacionals de Catalunya); i Santiago Abascal Conde (dirigent del Partido Popular al País Basc, fundador de DENAES, i promotor de la querella contra l’actor Pepe Rubianes, mort durant la seva tramitació).

2. La presentació d’aquesta querella és un clar exemple de com es pretén vulnerar de forma flagrant els Drets Civils dels catalans, criminalitzant drets i llibertats tan fonamentals en qualsevol democràcia occidental com són el dret a la protesta i la llibertat d’expressió.

3. Aquest fet gravíssim és una constatació que els Drets Civils dels catalans no estan garantits a l’Estat espanyol, i que Catalunya ha passat simplement de viure empresonada durant el franquisme a viure en llibertat condicional vigilada durant la monarquia borbònica actual. Només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats que ens corresponen als catalans com a ciutadans i com a éssers humans.

Barcelona, 29 de juny del 2009


Vídeo de la conferència de premsa
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520665-20090629-c

17 de maig 2009

Crònica d’una victòria sonada

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

AVÍS: Aquest article conté elements que poden ferir la sensibilitat dels lectors espanyolistes i botiflers. Si teniu algun sentiment de passió pels símbols estatals plagiats per Castella d’altres nacions o de connivència amb els ocupants, si us plau, no sigueu massoques i no continueu endavant.

La Plataforma Pro-seleccions Basques (ESAIT) i Catalunya Acció donaven a conèixer al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el passat dilluns dia 11 un manifest reivindicatiu per l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals d’Euskadi i Catalunya, i feien una crida a les aficions dels dos països per tal que el mateix dia de la final de Copa entre l’Athlètic de Bilbao i el FC Barcelona mostressin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions. La roda de premsa es va poder seguir en directe pel Canal de TV de Catalunya Acció. No era la primera vegada que aquestes dues organitzacions feien un acte conjunt. Ja el 2006, amb motiu del partit amistós Euskadi-Catalunya i sota les pressions de la federació espanyola que van fer canviar el lema inicialment previst (Oficialitat-Ofizialtasuna) per un altre d’inofensiu (Junts per la pau), la plataforma pro-seleccions catalanes no va tenir la fermesa ni el coratge de sumar-se a l’acte reivindicatiu amb els bascos que, amb el suport dels jugadors inclosos, demanaven l’oficialitat de les seleccions i els va deixar penjats. Llavors fou també Catalunya Acció la que va acollir la plataforma basca al nostre país, com es pot veure en el vídeo d’aquella ocasió. La història es repetia enguany, amb la nova inhibició de la plataforma catalana.

Des de dies abans, l’ambient de reivindicació per protestar contra la imposició de símbols que no representen cap de les dues aficions dels equips finalistes ja corria per la xarxa amb propostes de xiular i/o donar l’esquena quan sonés l’himne dels espanyols a l’entrada del monarca.

Les repercussions de l’anunci fet per Catalunya Acció i ESAIT a la premsa de la metròpoli de “donar l’esquena i manifestar sorollosament” el seu rebuig a l’himne i contra les imposicions de l’Estat espanyol, donen encara més difusió a la proposta reivindicativa, fins al punt que la Plataforma proseleccions catalanes declara públicament el seu desacord amb la iniciativa, però anuncia que repartirà 5.000 xiulets amb el lema “una nació, una selecció”.

La notícia s’envia a mitjans internacionals i s’informa que malgrat les maniobres de censura que des de la televisió espanyola es puguin realitzar, Catalunya Acció emetrà en directe des del camp la rebuda dels aficionats, del que se’n fa ressò el digital Directe.cat. La campanya, descarada i sense complexes, agafa desprevingut l’espanyolisme més recalcitrant que comença a veure venir impotent la que pot caure.

Abans del partit les forces de seguretat ja han requisat uns 5.000 cartells independentistes amb el lema “Catalonia is not Spain”, però així i tot són molts els que aconsegueixen entrar pancartes i estelades.

S’acosten les 22:00 hores del dimecres 14. És el dia D hora H. El camp de Mestalla està preparat i els fets es retransmeten per Kyte TV-CA. La xiulada és tan monumental que l’himne espanyol resulta pràcticament inaudible, tot i que la megafonia és a punt de rebentar per intentar minimitzar inútilment la històrica protesta.

Tal com es sospitava, a la televisió oficial del règim prefereixen desviar l’atenció del que passava realment a Mestalla. I ho fan de la manera més barroera imaginable, amb connexions fora del camp des d’on també es troben amb els xiulets ensordidors davant els seus nassos. No obstant, el moment també és recollit per les diverses ràdios espanyoles, com la SER o la COPE, amb comentaris d’incredulitat i indignació pel que estava passant que no tenen desperdici:

I a internet també es poden veure diferents vídeos i versions del succeït (vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, entre d’altres…). La fallida maniobra de censura de TVE no podia ser més ridícula, tal com descriu l’editorial de Vilaweb, que fa menció que “fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!”. La denúncia dels propis espanyols de l’actuació manipuladora de la seva televisió nacional podria sorprendre a alguns. És que s’han tornat demòcrates de sobte? Per fi han vist la llum? Ja no volen censurar més les actuacions dels que no pensen com ells? No, la realitat és que els més imperalistes no tenen cap intenció d’amagar la confrontació d’identitats clarament oposades que s’està obrint pas a marxes forçades, i la seva intenció és la d’esclafar definitivament les diferències culturals i polítiques i assimilar d’una vegada per totes les colònies perifèriques. Per açò, malgrat l’afronta que suposa per ells que catalans i bascos els xiulin els seus símbols, allò que de veritat els molesta de l’actuació del canal públic de televisió no és la censura en sí, ni menys encara la censura dels xiulets, sinó que el que s’hagi censurat i amagat és el moment en què sonava el seu himne (un plagi d’una cançó d’origen àrab?), aquell amb el que s’identifiquen ells. Quan la censura no els toca la seva simbologia sinó la nostra, no passa res. El cessament del seu director d’esports com a cap de turc i la repercussió de tot l’afer a nivell internacional encara els afegeix més vergonya. Aquests són alguns dels mitjans internacionals que s’hi han referit: BBC, CNN, The Guardian, Reuters, The Irish Times, The Scotsman, Espnstar.com, France24, Le Monde, L’Équipe, Abola.pt, Hln.be, El Ecuatoriano, Blogosfera italiana, Gazzeta.it, Chinadaily, etc…

En cap cas l’espanyolisme fa cap mena d’autocrítica. Es poden demanar com és que jugaven els clubs aquell partit si els seus seguidors havien de fer el que van fer, que és la reacció dels espanyols perplexos. La seva solució és excloent, naturalment, que no juguin la copa! No es veu que ningú es plantegi què és el que s’està fent malament perquè hi hagi tanta gent arreu de l’Estat que tengui tantes ganes de protestar. Si es fa un anunci a favor de les seleccions catalanes on hi apareixen fillets que prefereixen jugar sense camiseta abans que posar-se l’espanyola açò és motiu de prohibició, però si apareixen menors emmanillats en una campanya dels nacionalistes espanyols perquè els fills aprenen en la llengua d’aquest país a les escoles, no hi ha cap rebombori a l’Espanya profunda. Es poden continuar enganant ells mateixos creient que es fan masses concessions als “nacionalistes”, que així ens empenyen cap a la independència com a única opció viable.

La cirereta del pastís l’ha posat la nota de premsa de felicitació a les aficions de l’Athlètic i del Barça que ESAIT i Catalunya Acció han enviat als mitjans:

1. Felicitem les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

Mentre la caverna mediàtica espanyola encara no havia pait l’èxit de la xiulada, la felicitació encara els deixa més descol·locats, poc acostumats com estan a accions contundents i d’aquestes dimensions. “No només no rectifiquen, sinó que treuen pit”, afirmen sorpresos que hi hagi catalans que no demanem perdó als espanyols. A més, en mostra d’agraiment el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, publicava ahir dissabte un article al diari Gara Ekerrik asko ESAIT; eskerrik asko Euskal Herria, que també podeu llegir traduit al català.

I per acabar-ho d’adobar tot, alguns anuncien que pretenen posar una querella criminal contra ESAIT i Catalunya Acció per ultratge contra la nació espanyola. No saben, pobres il·lusos, com deia en Lluri des del seu bloc el passat 14 d’abril en commemoració de la República catalana proclamada per Macià el 1931, que aquesta creença que tenen en una suposada única i gran nació espanyola que només està en la seva imaginació, en realitat, no ha existit mai, ni mai existirà.

14 de maig 2009

Conferència de premsa: Felicitació d'ESAIT i Catalunya Acció


logoesait 
CATACCIÓ Color 

NOTA DE PREMSA

FELICITACIÓ D’ESAIT I CATALUNYA ACCIÓ

A LES AFICIONS DE L’ATHLÈTIC I DEL BARÇA

En relació als esdeveniments que es van produir ahir al Camp de Mestalla durant la final de la Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao, volem manifestar el següent:

1. Felicitem a les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

VISCA CATALUNYA!! GORA EUSKAL HERRIA!!

Barcelona, 14 de maig del 2009 Euskal Herria, 14 de maig del 2009

12 de maig 2009

Manifest "Una nació, una selecció"

logoesait
 
CATACCIÓ Color

MANIFEST

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ

Davant la final de la Copa del Rei que es jugarà el dia 13 de maig a València entre els equips de futbol del Barça i l’Athletic, volem manifestar el següent:

  1. Catalunya i Euskal Herria són nacions amb dret a tenir seleccions esportives pròpies per a competir oficialment en campionats internacionals.
  1. Els estats francès i espanyol impedeixen exercir la sobirania esportiva que a Catalunya i a Euskal Herria els correspon com a nacions.
  1. Reivindiquem novament el dret que en general els correspon a tots els esportistes catalans i bascos, i en aquesta ocasió, en particular, als futbolistes d’ambdues nacionalitats, a optar en igualtat de condicions per la seva pròpia selecció a l’hora de participar en esdevenimens vents internacionals.
  1. En el marc de la final de la Copa del Rei, tenint en compte que serà presidida pel màxim representant de l’estat espanyol, fem una crida a les aficions del Barça i de l’Athletic per a què converteixin aquesta final en un marc de reivindicació, i concretament per a què, aprofitant la difusió de l’himne oficial d’un dels estats que impedeixen a les nostres nacions ser oficials, donin l’esquena i manifestin sorollosament la seva disconformitat envers la política de negació de l’estat espanyol en aquesta qüestió.
  1. Animem les aficions basca i catalana a gaudir de la final de la Copa, recolzant els seus equips amb esportivitat i sana rivalitat.

Annex. Amb motiu d’aquesta final, ESAIT té previst de portar als carrers de Bilbo la reivindicació de l’oficialitat de la selecció d’Euskal Herria.

GORA EUSKAL HERRIA !! VISCA CATALUNYA !!

03 de maig 2009

Marcar l’agenda política catalana

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:
Dijous 16 abril
Santiago Espot (encara no us heu apuntat aquest nom?) presentava a l’Hotel comtes de Barcelona els seus Discursos a la Nació davant de prop de 300 persones, i que donaria el tret de sortida de Força Catalunya en presència de membres de tot l’espectre polític i social de l’independentisme.
L’acte va coincidir en el temps amb l’anunci de Carod-Rovira d’avalar Joan Puigcercós com a candidat d’ERC a les properes eleccions al Principat de forma prèvia a la conferència “L’Esquerra que decideix” de l’actual president dels republicans.
L’acte de Santiago Espot, ja el podeu veure a través del Canal de Catalunya Acció a Kyte TV, que inclou la presentació de l'editor Sr. Josep M. Vall, pròleg del Sr. José Maria Murià des de Mèxic (fill de l'insigne patriota Josep Maria Murià d'Estat Català), discurs del Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, i torn de respostes al públic, i finalment la interpretació del Cant de la Independència:

Dissabte 18 d’abril
Carretero Només dos dies després, el líder del corrent crític d’ERC Reagrupament, Joan Carretero, publicava el seu article Patriotisme i dignitat al diari AVUI. La seva proposta d’una “candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament” que ell creu que hauria de ser liderada pel seu propi partit, tot i reconèixer que aquesta no és l’estratègia de l’actual direcció, és interpretada pels mitjans com la proposta de crear un nou partit, tal com es pot veure en el recull de notícies que acompanyen l’article a la web de Reagrupament.cat.
La repercussió mediàtica de la notícia aixeca tal expectativa entre tots els independentistes que es senten orfes de representació amb els actuals partits que els comentaris favorables a la iniciativa en diaris digitals, fòrums i bitàcores es desborden. ERC demana explicacions a Carretero, però ell es nega a ser sotmès a un judici sumaríssim i al·lega que la seva proposta és molt clara, però en cap moment desmenteix la interpretació donada al seu article pels mitjans.
Entre els articles que en parlen en podem destacar “Histerisme calabrès” i “El noi de Puigcerdà i la Ndrangheta mediàtica”, d’en Josep Sort, que serien la crònica per avançat del que succeiria els dies següents amb en Joan Carretero.
Dimecres, 22 d’abril
Vicent Partal fa la primera menció de Força Catalunya en el seu mail obert, editorial de Vilaweb, a l’article Els anys que ens esperen, ni que sigui per subestimar el seu potencial: “La cua de palla de Carretero és que, si reclama la transversalitat, haurà de crear-la i això no és fàcil. I no té una estructura real, i això no s'improvisa. Pot agrupar al seu voltant iniciatives menors que han anat apareixent aquests darrers anys com el Partit Republicà Català o Força Catalunya, però amb això no en té pas prou, ni de bon tros. Carretero, en tot cas, pot sorprendre si sap jugar les seues cartes bé. Però li serà molt complicat”.
Divendres 24 d’abril
I precisament aquest potencial sí que el té en compte Mn. Josep Dalmau, primera personalitat coneguda que dóna suport públic al projecte de Catalunya Acció en el seu article Un nou partit independentista: “La majoria del poble ras no es deu a cap partit; vol veure com es pot servir a la nació per a alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu una proposta NOVA. I heus aquí la novetat d’un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu baixa i “des de dalt de la muntanya” diu ell, coincideix amb el d'en Santiago Espot, que commou i fascina”.
Dissabte 25 d’abril

Per la banda de Convergència, també hi ha personalitats cridades a fer un pas endavant en el procés d’independència. L’Enric Canela, promotor i impulsor de l’exitosa campanya dels Deumil a Brussel·les per l’Autodeterminació, insistia en les seves referències a la possibilitat d’apostar per alguna cosa nova a l’article L’Avi Siset: “si els partits polítics nacionals no adopten aquesta proposta programàtica [posar la independència de Catalunya com a punt fonamental], sentiré la imperiosa necessitat de treballar per donar suport o impulsar la creació d’una agrupació d’electors per constituir una candidatura transversal per a les eleccions al Parlament de Catalunya”. I encara en un comentari seu al mateix article “L’aliança contra el nacionalisme català és clara i jo no en seré còmplice per omissió. Preparem-nos per fer alguna cosa”.
A Dins la ratera, en Salvador Cardús fa una descripció de la situació de la partitocràcia catalana i de les dificultats que haurà d’afrontar una proposta nova: “Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l’enorme risc personal de qui s’hi comprometés”. Cardús ja n’havia parlat de la ratera i de la possible sortida que s’albira en la seva opinió en una entrevista a l’avui: “La sensació d’atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions”.
I al final del mateix dia, en Jaume Renyer era el primer en anunciar públicament que es donava de baixa d’ERC a través del seu bloc amb Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat: “Fa temps que vaig arribar a la convicció personal de que la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessària per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l'Estat espanyol orientat a exercir el dret d'autodeterminació (…) La continuïtat com a sector crític al si del partit és, o bé un propòsit guiat per la bonhomia infinita que caracteritza la majoria de militants republicans, o bé un gest a l'espera de veure's recompensat en una imminent recomposició de rols amb la majoria dominant. Personalment, veient que no hi ha marge per al diàleg, ans al contrari, la direcció té ganes de desprendre's de militants molestos, opto per deixar de militar a ERC. Crec que tard o d'hora, els dissidents de la línia majoritària no tindran altra opció que anar fent el mateix camí quan la seva consciència o les responsabilitats orgàniques i institucionals adquirides els ho permetin”.
Diumenge 26 d’abril
La sortida d’en Renyer és notícia a tota la premsa, Jaume Renyer deixa ERC i dóna suport a Carretero, diari (AVUI), o Jaume Renyer anuncia que abandona Esquerra (Vilaweb).
Dilluns 27 d’abril
Finalment, després de tenir coneixement de l’obertura d’un expedient i de la suspensió de militància per part de la direcció del seu partit, Joan Carretero abandona ERC i registra Reagrupament com a associació cultural.
L’estratègia de pressionar per canviar els actuals partits des de dins per part dels militants independentistes o des de fora amb plataformes, grups i associacions s’està començant a veure superada per la necessitat d’avançar i de no desaprofitar l’oportunitat històrica que es presenta de situar en el centre del debat polític el combat dialèctic entre els partidaris de la independència i els favorables a continuar al regne d’Espanya, amb el que açò representa. L’aposta de Catalunya Acció d’una nova formació política de caràcter transversal que superi la divisió entre esquerra i dreta per compartir l’objectiu comú d’assolir un Estat propi, condició prèvia per discutir sobre el model d’Estat i les polítiques que s’hi podran desenvolupar, ja s’està començant a guanyar el lloc que mereix després d’aquest passat mes d’abril. Opinions com la d’en Xavier Mir a La decisió, Escissió d’Esquerra o partit transversal? i Una candidatura (o partit, tant hi fa!) sense ideologia, evolucionen en aquest sentit: “si es crea una llista transversal, amb gent de diversos partits o de cap partit, no només tindran el meu suport sinó també la meva participació”.

Qui de moment continua volent canviar CDC des de dins és Alfons López Tena, que en el seu article Pujol i liquidar Catalunya es fa ressò de les paraules de l’expresident a El Singular Digital "Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho". A banda de la novetat que representa que en Pujol situï l’inici de l’opressió per esborrar-nos en el segle XVI i no en el XVIII com fins ara era habitual, la pregunta evident i que formula López Tena és la següent:
President Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d'altra que la independència. I vós?”.
Seguim sense resposta de l’expresident i, sincerament, ni l’esperam… Fins quan esperarà en López Tena? Està també el seu compte enrere particular posat en l’actitud que prengui el seu partit en el resultat del finançament, la sentència del TC o la ILP sobre l’autodeterminació?
La coordinació d’un acord de tots aquests efectius que comparteixen l’objectiu de la indepedendència per actuar conjuntament, amb una mateixa estratègia, i amb l’actitud ferma i decidida que caldrà per l’inevitable enfrontament institucional que comportarà, no serà una tasca fàcil. Però és el que demanden els potencials electors i el que requereix l’ocasió. Haurem de ser capaços, per tant, entre tots, d’estar a l’altura de les circumstàncies. L’hora de la victòria final s’acosta.
01 de maig 2009

Kyte TV de Catalunya Acció

Catalunya Acció estrena un nou canal de televisió per internet a través de Kyte TV – Catalunya Acció/Força Catalunya. Els primers vídeos que podeu veure corresponen al programa Catalunya Opina emès aquest passat dimecres dia 29 d'abril a Canal Català, amb motiu de les intervencions de Santiago Espot, que podeu visualitzar amb dos vídeos consecutius d’uns 30 minuts cada un. La segona part es pot veure prement sobre l’enllaç “next show” que apareix quan s’accedeix a la zona de la pantalla d’emissió amb el ratolí, o des de l’apartat “Shows” al marge superior dret. Podeu observar que en el format de Kyte TV s’hi inclou al costat del vídeo la zona de xat on s’hi poden deixar comentaris.
17 d’abril 2009

Tret de sortida de Força Catalunya

IMGP0054

Ahir, 16 d’abril al vespre a l’hotel Comtes de Barcelona, en el Gran saló ple de gom a gom amb 280 persones, i en el marc de la publicació del llibre del Sr. Santiago Espot “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”, es va fer la presentació pública del partit polític “Força Catalunya”, que neix amb la voluntat de ser el gresol de tots els patriotes catalans decidits a fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

Va obrir l’acte el Sr. Josep Maria Vall, editor del llibre, que va destacar la trajectòria de coherència personal i política del Sr. Espot en la seva insubornable defensa de la independència com única alternativa digna per a la nació catalana.

A continuació, i a través d’una videogravació, el Sr. Josep M. Murià, mexicà fill de l’exili, que ha prologat el llibre del Sr Espot, va posar l’èmfasi en la “voluntat de ser” inherent en el poble català, una “voluntat de ser” que ha de culminar inevitablement en la constitució del marc polític propi que garanteixi el “ser nacional” del poble català.

La intervenció del Sr. Espot mostrà la claredat i contundència del seu pensament, articulat en un discurs precís, ple de novetat tant en el contingut com en el to. Exposà amb concisió que per assolir la independència cal la coordinació d’una voluntat popular, que ja existeix en el poble català, i d’una praxi política que utilitzi la força parlamentària com a revulsiu de l’actual statu quo. Posà en evidència que d’aquests dos vectors, el què falla a Catalunya és la voluntat de l’actual classe política per restablir la llibertat i la plenitud de la nació catalana. Per això, digué, cal una profunda regeneració nacional i política que posi al capdavant de la nació homes i dones de caràcter que tinguin com a objectiu innegociable la independència del país. Va esmentar també diverses vegades “que Força Catalunya allargava la mà a tots els patriotes perquè se sumessin al projecte“.

Després d’un intens torn de paraules on el Sr Espot demostrà una gran capacitat de comunicació i de domini de la dialèctica, es tancà l’acte amb el Cant de la Independència, que ompli d’una emocionada tensió tots els assistents, i culminà un acte que de ben segur farà història.

13 d’abril 2009

Discursos a la Nació – De Catalunya Acció a Força Catalunya

Catalunya Acció es complau en convidar-vos a l’acte de presentació del llibre

“DISCURSOS A LA NACIÓ”
(“DE CATALUNYA ACCIÓ A FORÇA CATALUNYA”)

escrit pel
Sr. Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció

Dijous 16 d’abril, a les 19.30 h
Hotel Comtes de Barcelona - Gran Saló
Passeig de Gràcia, 73-75 (cantonada Mallorca) - Barcelona
www.catalunyaaccio.org

L'acte de presentació del llibre serà retransmès en directe
per Ràdio Independència a partir de les 19h del 16 d'abril del 2009

ANUNCI PUBLICAT AL DIARI AVUI EL 9 D’ABRIL DE 2009:

TEXT DE LA CONTRAPORTADA DEL LLIBRE (ED. DUXELM) I FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE JOSÉ M. MURIÀ (FOTO) DES DE MÈXIC:

Quina importància tenen els discursos? Són capaços d’esdevenir els artífexs d’un canvi decisiu? I d’una regeneració nacional? Poden definir un nou estil polític?

En les pàgines d’aquesta obra comprovareu que les grans línies d’una nova política han de marcar-se amb discursos compromesos i vibrants. Santiago Espot ha anat desgranant en les seves intervencions públiques arreu de la Nació, uns conceptes i unes idees que van més enllà dels tòpics i del pensament rutinari que massa sovint fem servir quan reflexionem sobre Catalunya. El seu objectiu és que els catalans adoptem unes actituds i una moral de victòria que ens permetin encarar, amb garanties d’èxit, el nostre procés de trencament amb Espanya i França.

“Aquest llibre que tenim a les mans és, no cal dir-ho, un document d’esperança. Totes aquestes conferències que va fer Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una escletxa la que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la flaire i la fressa”.

L’autor ens demostra que les possibilitats de la independència de Catalunya depenen també de la capacitat oratòria dels seus promotors. Ha de ser amb la paraula que podrem crear un estat d’ànim col·lectiu en la nostra gent que faci desitjable, necessària i possible la creació del futur Estat català. Quan parlem d’aquests reptes, convé no oblidar mai allò que deia el gran polític txec Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”. Aquests Discursos a la Nació han estat pronunciats amb la convicció de la veracitat d’aquesta sentència.

“En textos com aquests, la independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica, subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrment molt millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n’està plenament convençuda. Què més es vol?

Cal felicitar Santiago Espot pel que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les esperances i, d’una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la nostra història!”

ENTREVISTA A EN SANTIAGO ESPOT PUBLICADA AL DIARI AVUI DISSABTE 11 D’ABRIL DE 2009:

L'entrevista
"El nou partit Força Catalunya és el preludi de la independència"
Santiago Espot. Empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció
Lluís Martínez

Per què ha publicat aquesta recopilació dels seus discursos?

Perquè és una descripció de la trajectòria de Catalunya Acció des que va ser creada, el 2005, fins ara. I també és la carta de presentació de Força Catalunya, que ha de ser una nova formació política amb la vista posada en les eleccions catalanes del 2010.

Ha de ser? Encara no ho tenen decidit?

Dependrà de les circumstàncies, sobretot de les financeres, que puguem tirar endavant aquest projecte. Lluitar contra la maquinària electoral dels partits establerts és difícil sense el finançament adequat.

Però per què una nova força política?

Per oportunitat històrica. La situació política del país reclama una força independentista que, abans de res, defensi amb contundència i fermesa la dignitat d'aquest poble i els seus drets col·lectius i individuals.

Catalunya encara ha de fer pedagogia perquè Espanya l'entengui?

No. Això de la pedagogia neix del catalanisme polític, fa un centenar d'anys. És un intent de convivència harmònica, civilitzada i pacífica amb Espanya a canvi que ens respecti la nostra personalitat nacional. Però després d'un segle de pedagogia, l'únic que hem rebut a canvi són continuats intents d'anihilació. Per tant, la independència és la solució més assenyada.

Quin balanç fa de la relació amb Espanya?

Econòmicament patim un espoli de 20.000 milions d'euros anuals. Culturalment i lingüísticament, el català està en retrocés o ha desaparegut gairebé en alguns llocs dels Països Catalans. Socialment, per culpa del mateix espoli, les diferències entre la nostra gent augmenten. És trist veure catalans anant a les cases de caritat a demanar menjar.

Quina sortida hi veu?

Només n'hi ha dues: o la dissolució de Catalunya dins d'Espanya o aplicar el sentit comú i, d'acord amb els temps que corren, anar cap a la formació d'un Estat propi. La història molt recent d'Europa demostra que això és factible i viable sempre que hi hagi la ferma determinació del poble i una moral de victòria. I, sobretot, una classe política disposada a suportar l'esforç que implica encarar-se a l'Estat espanyol amb un conflicte institucional i polític.

Per què Espanya no entén Catalunya?

Castella i la seva extensió, Espanya, no entén la diferència. No la tolera. Ho ha demostrat històricament. Només entén la seva realitat, sense matisos. Per això mai ha aportat res a la història de la democràcia: cap idea, cap prohom... Al contrari de Catalunya, per cert.

Catalunya perd pistonada, com demostren els últims informes econòmics...

Els números són els que són. L'espoli perjudica tots els àmbits: tenim greus dèficits en transports, sanitat i educació... També perdem competitivitat. Les xifres es coneixen des de fa poc, però s'arrosseguen des de fa més de vint anys. La classe política catalana mai les va destapar. Probablement perquè l'espoli no afecta els seus sous. Però l'empresari veu com els seus productes i serveis s'encareixen. Perdem competitivitat no ja amb Holanda i Dinamarca, sinó amb Extremadura. I amb els nostres diners!

Veu possible una Catalunya independent?

Naturalment. Jo sóc partidari d'aquella frase de Josep Maria Batista i Roca: "La independència de Catalunya vindrà malgrat els catalans". Crec fermament en el geni nacional d'aquest poble i que el sentit comú li farà veure que la seva supervivència material, cultural i col·lectiva passa per la creació d'un Estat propi.

El veig molt convençut!

Perquè els canvis són molt ràpids. ¿Qui havia de dir el 1991 que tindríem un mapa d'Europa com el d'ara? Ja hi ha un 35 per cent de catalans favorables a la independència. Ens manca que això es concreti amb una nova força política. Això ha de ser així perquè a les forces representades al Parlament les perd la seva visió de curta volada. La gent, i parlo també dels centenars de milers d'electors que s'abstenen, reclama cada cop més aquesta nova força.

Què espera Força Catalunya si arriba al Parlament?

Una convulsió en el panorama polític. Només una nova força pot situar la política catalana en el binomi d'unionisme i independentisme, que és el preludi de la independència. La independència s'assoleix després del combat dialèctic i polític entre dos fronts: el del sí i el del no. Qui guanyarà? El que tingui més capacitat, més talent, mes audàcia i més intel·ligència. I estic convençut que serem els partidaris del sí.

Espanya toleraria una Catalunya independent?

No. Però la Unió Soviètica tampoc tolerava la independència de les Repúbliques bàltiques, ni Sèrbia la de l'Eslovènia, ni Espanya la de Cuba. Ja sabem que no la tolerarà.

I què s'haurà de fer, doncs?

Dur a terme una estratègia que nosaltres ja tenim ben estudiada per neutralitzar tots els intents d'Espanya per avortar el procés. Ara som a la graella de sortida. Les aliances internacionals són un factor cabdal. I el reconeixement que compta avui dia al món és el dels Estats Units.

14 de març 2009

Ràdio Independència, la ràdio de la victòria

Durant tot el dia d'avui dissabte i fins demà diumenge a les 20h, Ràdio Independència "La ràdio de la victòria", la nova ràdio per internet de Catalunya Acció, emetrà en continu en fase de proves diverses conferències i entrevistes gravades.
Esteu convidats a connectar-vos i a escoltar-la. Us mantindrem informats de properes emissions.

COM CONNECTAR-SE
Per a escoltar les emissions de Ràdio Independència heu de clicar en aquesta adreça
http://82.223.160.236/catalunyaaccio
(Fora del període d’emissió, per més que cliqueu no us hi podreu connectar.)

Bé, si cliqueu sobre l’adreça anterior, us podeu trobar les següents situacions segons els programes que utilitzeu en el vostre ordinador:

  1. Cliqueu sobre l’adreça, se us obre el Windows Media Player (és el software de Microsoft per a escoltar música) i escolteu Ràdio Independència. Tan senzill com això. Això és el que li pasarà a la majoria de gent si utilitza el software de Microsoft (el navegador Internet Explorer i el Windows Media Player) ja que teòricament els dos programes estaran integrats.
  2. Si feu servir aquests dos programes i al clicar sobre l’adreça de Ràdio Independència no podeu connectar-vos i escoltar-la, aleshores feu el següent:
    1. Obriu el programa Windows Media Player. També és conegut com a Reproductor de Windows Media que segur que el tindreu en el vostre ordinador.
    2. Aneu a la barra del menú del Windows Media Player i cliqueu les opcions Archivo, Abrir dirección URL, i aleshores a la finestra que se us obrirà hi poseu la direcció de Ràdio Independència (http://82.223.160.236/catalunyaaccio), feu INTRO i aleshores us connectareu a la ràdio i ja la podreu escoltar.
  3. Si feu servir d’altres programes que no siguin els dos de Microsoft i no podeu accedir a la ràdio, sempre podeu obrir el Windows Media Player i fer el mateix que us hem indicat en el punt 2 anterior.

HORARI DE PROVES

Per tal que pugueu comprovar si podeu escoltar Ràdio Independència des del vostre ordinador, emetrem gravacions durant tot el dissabte i el diumenge fins a les 20h.

07 de març 2009

Felicitats als organitzadors i a tots els patriotes que han anat a Brussel·les

LLEGIU L'ARTICLE
"EL PES DE CATALUNYA COMENÇA A CAURE SOBRE EUROPA"

Felicitats als organitzadors i a tots els patriotes que han anat a Brussel·les
a fer saber al món quin és el nostre futur.
Un cop més els catalans hem demostrat que som un poble vencedor.
Fa més de 300 anys que Espanya i França ho intenten,
però no poden, no poden acabar amb nosaltres els catalans.
LA VICTÒRIA DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA S'ACOSTA

(foto de la portada del diari Avui digital del 7 de març del 2009)

04 de març 2009

Anem a Brussel·les a mostrar el nostre futur

  AN20090304_DeuMilBrusselles_590x
Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!

El camí del nostre reeiximent com a Poble ja està encetat. Hi ha uns catalans, unes dones i homes de totes les edats i condicions socials, patriotes que estimen Catalunya per sobre de tot en la cosa pública, que defensen la nostra pàtria i treballen per l'assoliment d'un nou estat català que garanteixi el nostre futur en tots els àmbits: Identitari, lingüístic, cultural, esportiu, polític, econòmic, internacional...

Catalunya Acció és l'Organització Política dels patriotes del nostre Poble, la unió de tots ells, el projecte que ha de possibilitar pensar i fer-ho tot en favor de la catalanitat pràctica i viscuda, l'èxèrcit polític i civil que doni força al nostre Poble per afrontar amb èxit aquesta escomesa que gràcies a tots vosaltres segur que guanyarem.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual:

Mai s'han vist anuncis com el que avui ha estat publicat al Diari Avui. Mai s'havia vist i s'ha vist, un llenguatge semblant, una estratègia ferma i lúcida, una disposicó innegociable a la defensa dels drets inalienables de la Pàtria Catalana, i tot això des de l'aparició en l'escena catalana de Catalunya Acció -Projecte liderat per Santiago Espot, que n'és el seu fundador i President Executiu-.

I no és flor d'un dia, perquè ja en van sis d'aquests macro anuncis en favor de la Nació!

I no és un malversament de fons, perquè els honorables i encertats patriotes que ja confien, treballen i donen suport a aquest seriós projecte alliberador ho fan també amb el que anomenem patrotisme de butxaca: aporten diners al Fons per a la Independència, perquè a Catalunya la Independència ens la pagarem nosaltres, com ho feren els jueus a Israel.

Cert, els diners d'aquest fons no serveixen per altra cosa que per a fer estat i per a fer llibertat, no es fan servir per a res més! i això els independentistes de veritat ho han de saber i ho saben, amb els seus diners s'han pagat tots aquests anuncis i moltes altres accions que certifiquen i donen gran credibilitat al nom de Catalunya "ACCIÓ". Què seria Catalunya Acció sense múltiples ACCIONS ENCERTADES i orientades absolutament a la consecució de la nostra Independència.

En les darreres eleccions dels Estats Units d'Amèrica, un dels millors aliats que pot tenir Catalunya, amb qui compartim un extraordinari i absolut respecte per la llibertat i per la independència. "FREEDOM and INDEPENDENCE", en aquelles eleccions varem poder constatar com l'Obama i els seus opositors feien servir els anuncis a la premsa com a veritables eines electorals i de canvi i regeneració política. Catalunya Acció és una Organització Política molt avançada, com sempre ho hem estat els catalans, una organització que sap perfectament que cal orientar totes les "DIVISONS" catalanes en un sol objectiu, l'assoliment de l'eina que tots els pobles fan servir per protegir-se dels enemics aliens: L'ESTAT.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual ...
Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!
Visqui tot Catalunya!
Visqui el proper i futur Estat Català!

Salvador Molins
President del BIC, membre de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció

13 de febrer 2009

Discurs d'obertura de la conferència de Catalunya Acció a Figueres

Molt bona tarda a tothom, senyores i senyors,

En nom de Catalunya Acció em complau donar-los la més sincera benvinguda a aquest acte, a aquesta conferència que jo, com a membre de Catalunya Acció de l’Alt Empordà, tinc l’honor de presentar-los.

M’agradaria obrir l’acte d’avui plantejant-los el següent: s’han preguntat mai per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

A hores d’ara, a ningú se li escapa que el país està travessant una situació difícil, molt difícil. Jo m’estimo més –per descriure amb exactitud la situació actual- parlar d’emergència nacional. Aquesta, aquesta és exactament la definició del moment en què es troba avui Catalunya: emergència nacional.

Interioritzem ràpid aquest concepte, perquè totes les accions que iniciem des d’ara mateix aniran condicionades al fet que haguem comprès o no la magnitud de la situació que tenim al davant.

El balanç dels últims trenta anys no pot ser més desolador. Hem posat al capdavant del país una gent més capficada a resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya i França, quan el que calia era resoldre l’encaix de Catalunya a Europa i al món. El resultat d’aquest camí totalment equivocat en els últims trenta anys (inclosos els actuals) vostès el coneixen perfectament: una espoliació fiscal que ningú ha aturat; una substitució lingüística totalment fora de control; ferrocarrils, aeroports, xarxa elèctrica, col·lapse del sistema sanitari, ofec permanent a les nostres empreses, una cultura catalana que ha de malviure en la indigència més absoluta al seu propi país, etc. Bé, aquesta és l’herència que ens deixen els dirigents que han portat aquest país en els últims trenta anys: una situació d’autèntic tracte colonial.

Té raó el senyor Josep Castany, director general de Catalunya Acció, quan ens recorda que el país ens falla per dalt. Oi que se n’adonen ara per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

Sabem
, doncs, el diagnòstic de la situació. Sabem que la situació d’emergència nacional en què ens trobem ens exigeix la responsabilitat de no tornar a apostar per camins equivocats que poden portar definitivament Catalunya a un punt de no retorn. I és precisament per tot això, que l’acte que Catalunya Acció avui els presenta aquí a Figueres, exposa, clar i català, quina ha de ser l’actitud i l’estratègia que hem d’iniciar per trencar per sempre més amb Espanya i França.

Albert Ubach
Figueres, 12 de febrer del 2009
12 de febrer 2009

Acte: Conferència de Catalunya Acció a Sant Cugat del Vallès

El passat 9 de febrer, Catalunya Acció va organitzar un acte a Sant Cugat del Vallés a l'Espai gastronòmic i cultural Terra Dolça. L'acte va comptar amb la col·laboració de la Seu Territorial d'Òmnium Sant Cugat, la Delegació local dels 10Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació i el nucli local de la Plataforma pel Dret a Decidir. L'acte fou presentat pel Sr. Joan Contijoch (a la dreta de la foto), i el Sr. Santiago Espot (a l'esquerra de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

Els assistents van seguir amb molt d'interès la conferència a càrrec del Sr. Santiago Espot, on d'ell se'n van despendre elements, idees i problemàtiques claus per encarar amb èxit l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. Entre d'altres qüestions, el Sr. Santiago Espot, ha explicat que hi ha uns dos milions de vots independentistes que es troben diluïts en partits polítics tradicionals que no tenen com a prioritat assolir un estat propi. I ha remarcat que el país ens falla per dalt, i per aquest motiu, cal substituir la classe política actual urgentment, emplaçant a la creació d'una gran coalició independentista o front patriòtic que marqui l'agenda política i nacional d'aquest país en un futur immediat.

Un cop acabada la conferència, les més de seixanta persones que omplien la sala han participat d'un torn de preguntes on el Sr. Santiago Espot ha pogut aclarir i explicar qualsevol dubte o qüestió que plantejaven els assistents, creant en molts casos, enriquidors debats i propostes de com encarar el procés de secessió política que s'aproxima al nostre país amb èxit.
Video - Entrevista al Sr. Santiago Espot del diari electrònic cugat.cat
Notícia de l'acte del diari electrònic cugat.cat

10 de febrer 2009

Acte: Discurs de Catalunya Acció a la Conferència de Debat Independentista

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA

Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.

Estic segur que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega Catalunya.

L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador, la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de 30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix a Espanya, la Catalunya de cartrópedra que s’havia construït, ha caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això, en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Els nostres líders polítics, ni els del govern ni els de l’oposició, tenen la voluntat de corregir el rumb dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català l’abans possible seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola.

Davant del col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir, iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució del futur Estat Català.

La veritat és que darrera de les actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un llibre on es demanava un Estat català.

I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

Espanya és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells. I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins, que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

A les properes eleccions autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat històrica per a fer el salt cap a la nostra independència. Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.

Discurs en format pdf

08 de febrer 2009

Cap a la independència…com?

Ahir, dissabte 7 de febrer, assistí a la Conferència de Debat Independentista, convocada per més de 30 entitats catalanistes, totes respectables i dignes de grans elogis.

El crit unànim fou la necessitat ineludible d'unitat, cosa que és clara, ja que 34 organitzacions, cadascuna remant per separat en la seva barqueta particular, en comptes d'avarar un "Destroyer", corren el risc de:

  1. No arribar a cap port
  2. Ser delmades per la flota enemiga

No glossaré totes les ponències, i a la clausura, a part de les aportacions de diverses de les entitats convocants, essent potser la més brillant i contundent la d'en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, parlaren l'escriptora i periodista, d'origen argentí però catalana d'adopció, Patrícia Gabancho, i el notari i exmembre del Consejo General del Poder Judicial, nascut a Castelló, Alfons López Tena.

Na Gabancho fou càlida i ocurrent en la seva defensa de la independència, i en Tena, sempre brillant i ben documentat, féu una aportació clara i decisiva a la imperiosa necessitat de la independència i la consecució d'un Estat Català. Gairebé dient: o ara o mai.

Però ambdós defensaren una tesi indefensable: afirmaren que la creació, ara i aquí, d'un nou partit independentista, seria un error, una pèrdua de temps, una acció inútil, un brindis al sol.

Però és clar, poc abans en Fonollosa, ex-conseller nacional de Convergència, que defensa que la lluita per la independència no pot fer-se contra Convergència, cosa en la qual coincideixo, i que ha de fer-se des de dins de la pròpia Convergència, principal partit catalanista però al qual caldria canviar l'actual cúpula directiva, confessà que ell ja ho havia intentat i que fou apartat. Fou defenestrat i ara lidera una tendència minoritària, sense cap influència.

I na Ruth Carandell, també confessà que ella i el seu grup ho havien intentat dins d'Esquerra Republicana de Catalunya i que les seves tesis havien estat derrotades a l'última assemblea. I que el seu grup havia esta escombrat de la direcció, igual que l'exconseller Joan Carretero, que ja s'ha donat per vençut.

Llavors, com pots dir, benvolgut López Tena, que cal lluitar des dels actuals partits ja establerts (i tots ells acomodats a ses poltrones i a llur miserable minipoder local o regional, de vol gallinaci). No serà que, tu també, el que cerques és el paraigua de Convergència, a la qual prestes la teva aportació de pàtina sobiranista perquè vagin tirant?

Afortunadament la cloenda la pronuncià un vibrant Agustí Soler, historiador, exregidor per Esquerra Republicana de Catalunya i actualment President del Partit Republicà Català. Féu un brillant plantejament històric de l'independentisme, lloà les paraules d'en López Tena i de na Ruth Carandell però, contràriament a aquests i en plena sintonia amb el meu propi pensament, deixà clar que ell sí que veia necessària l'aparició d'una nova força política il·lusionadora que sacsegi les estancades aigües dels partits assentats, envellits o conformistes.

I aquesta necessària labor pot ser l'aportació de Catalunya Acció!
Endavant Almogàvers i Visca Catalunya i l'Estat Català!

Eduard Rohaut
Membre de Catalunya Acció

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog