27 d'octubre del 2005 L'Estat espanyol va condemnar Lluís Maria Xirinachs per dir que era "amic" d'algú. Cal preguntar-se on són les condemnes i on són empresonats els que es declaren amics de Rafael Vera o de Francisco Franco, i tots aquells que van enaltir i encara enalteixen amb total impunitat la seva actuació. La resposta és: són al carrer. Seguint la doctrina oficial de l'aparell judicial espanyol, cal preguntar-se també on s'acaba la cadena dels delinqüents. Qui es declari amic de Xirinachs, també anirà a la presó, en aquesta pseudo-democràcia que és Espanya i que vulnera la llibertat d'expressió tan impunement? I mentre Xirinachs feia vida pública normal, la sentència es va quedar en un calaix. Per què? I ara, després de tot aquest temps, quan va un dia a renovar el DNI espanyol, és empresonat fulminantment? Per què? Segurament perquè no interessava tancar-lo en aquell moment, quan es va dictar la sentència. S'ho van guardar per a millor ocasió, perquè era tot un símbol, tot un exemple d'enfrontament contra Espanya. I tot símbol d'enfrontament contra Espanya, igual com l'Èric Bertran, és susceptible de ser utilitzat per Espanya com a exemple per tal de posar por als catalans, però també es pot girar justament contra Espanya si resisteix ferm i els catalans responem com cal. Si ara han decidit empresonar-lo amb 74 anys sense atendre a raons humanitàries ni a la seva falta d'antecedents penals, és justament perquè Espanya ha decidit que ara calia fer-lo servir per a activar els mecanismes de la por. Però igual com va fer l'Èric Bertran amb 14 anys, a qui la seva fermesa i el recolzament dels catalans va transformar en exemple justament del contrari que pretenia Espanya, Xirinachs no ha abaixat el cap, i els catalans no hem d'aturar la pressió mediàtica i popular fins que sigui alliberat, així de simple. Justament perquè els exemples serveixen per a encomanar un determinat comportament, hem de ser nosaltres els catalans els que decidim si l'empresonament de Xirinachs serà un exemple del poder d'Espanya o un exemple del poder dels catalans. Comunicat: PDF