Davant els atacs continuats de Maria de los Llanos de Luna contra ajuntaments catalans, Catalunya Acció presentarà les accions de resposta que poden perjudicar els interessos espanyols a Catalunya.

Catalunya Acció endegarà a partir d’aquest divendres 8 de març aquesta campanya amb el suport de l’alcalde de Gallifa, Jordi Fornas, i el regidor de l’ajuntament d’Arenys de Mar, Àlex Acero, i espera que s’hi sumin la resta de consistoris afectats.

Intervindran:
Santiago Espot (President Catalunya Acció)
Jordi Fornas (Alcalde de Gallifa i membre de Catalunya Acció)
Àlex Acero (regidor de promoció econòmica d’Arenys de Mar i membre de Catalunya Acció)

VÍDEO DE LA RODA DE PREMSA

COMUNICAT
EN DEFENSA DE LES NOSTRES BANDERES

Catalunya és tractada cada vegada més com una colònia, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, vol que ho recordem tothora i a qualsevol lloc. És per aixó que està perseguint amb fúria inquisitorial tots els ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola a la seva façana. Però no es conforma solament amb això. La seva malaltissa obssesió imperial ha fet que ens la vulgui imposar en la totalitat d’edificis públics com ara escoles, zones esportives o, fins i tot, biblioteques. Vol a tots els catalans “rojigualdos” per imperatiu legal. Exactament igual que en temps del “Movimiento”.

Com que la “llei de banderes” és una llei espanyola, Catalunya sempre tindrà les de perdre fins que arribi la independència de la nostra nació. Davant d’aquest fet, podem acatar com a simples vassalls la seva llei sense piular o bé podem respondre amb dignitat i patriotisme. Si creiem que amagant el cap sota l’ala assolirem la llibertat, anem del tot errats. Els atacs contra Catalunya que queden sense resposta són sempre una batalla perduda, i mai no s’ha guanyat res només resistint. Així, doncs, si Espanya i la seva virreina a Catalunya, és a dir, la delegada del govern, vol una guerra de banderes, la tindrà. No defugirem el conflicte i utilitzarem totes les armes que tinguem al nostre abast.

És per això que Catalunya Acció crida al centenar llarg d’ajuntaments catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a respondre-li amb fermesa tot declarant que, a partir d’aquest moment, cap d’ells ni comprarà cap producte espanyol ni contractarà cap servei d’una empresa espanyola. A més, caldria que suggerissin als seus veïns favorables a l’actitud de l’ajuntament respecte a la “rojigualda” que segueixin l’exemple del consistori. No faran res més que el mateix que fan molts espanyols amb els productes catalans. Un fet, no ho oblidem, que està perjudicant greument a empreses del nostre país que tenen en el mercat espanyol bona part de la seva facturació i que, en conseqüència, posa en perill molts llocs de treball de la nostra gent.

Finalment, cal advertir als ciutadans espanyols que el millor mercat de moltes de les seves empreses és Catalunya, i que si les seves vendes disminueixen a partir d’ara en aquest territori la responsable té nom i cognoms: Maria de los Llanos de Luna. Ella en serà la responsable i és a ella a qui hauran de demanar explicacions.

Catalunya Acció
Barcelona, 8 de març del 2012

RECULL DE PREMSA

Nacional
http://www.naciodigital.cat/noticia/52551/boicot/dels/productes/espanyols/contra/furia/llanos/luna
http://societat.e-noticies.cat/crida-al-boicot-als-productes-espanyols-73672.html

Espanya
http://www.europapress.es/nacional/noticia-catalunya-accio-pide-municipios-bandera-espanola-boicotear-productos-estatales-20130308140727.html
http://www.abc.es/local-cataluna/20130308/abci-catalunya-accio-insta-ayuntamientos-201303081402.html
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/1409039/local+cataluna/los-independentistas-llaman-a-boicotear-los-pr#.UUBt-NaxxgE
http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cataluna/catalunya-accio-alienta-un-boicot-los-productos-espanoles-20130308
http://www.vozbcn.com/2013/03/09/138785/boicot-respuesta-cumplimiento-ley/
http://www.alertadigital.com/2013/03/07/catalunya-accio-anuncia-que-seguira-atacando-los-intereses-espanoles-en-cataluna-y-el-gobierno-de-rajoy-sigue-sin-responder/
http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2013/03/08/catalunya-accio-insta-a-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.shtml
http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/politica/noticias/4659610/03/13/Un-partido-independentista-propone-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.html

Jordi Fornas és batlle de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció

Ponència d’en Jordi Fornas a l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) feta a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013, per tal que els ajuntaments de Catalunya, exercint la seva sobirania fiscal, deixin de pagar impostos a la hisenda espanyola. La seva proposta de sobirania fiscal va ser aprovada per unanimitat de l’Assemblea.

Hola a tothom,

L’ objectiu que ens reuneix aquí i de l’ assemblea que ens agrupa es la independència. Per tant, som aquí per avançar cap a la plena sobirania i la consecució d’un Estat propi.

Fins ara, la nostra finalitat era la de promoure la celebració d’ un referèndum d’autodeterminació des dels ajuntaments. Això, potser semblava un fita prou ajustada als nostres objectius fa uns mesos, quan vem posar en marxa l’ AMI, però el temps passa de pressa i la situació política ha canviat substancialment.

A dia d’avui el nou Parlament de Catalunya ja es planteja fer un referèndum i te importants impediments per tirar endavant, tants que sembla poc probable que ho pugui arribar a fer.

El Govern de l’Estat també s’ha començat a moure per bloquejar qualsevol iniciativa i farà tots els possibles per fer encallar tot el procés.

És previsible que bloquegin el Parlament i la autonomia catalana sencera. També estan actuant contra les declaracions de sobirania que prop de 200 ajuntaments ja han fet. Fins i tot s’entretenen mirant si tenim penjada la bandera espanyola al lloc “preferente y de honor” de les nostres Cases de la Vila.

No ens podem quedar mirant el que passa, hem de passar a l’acció. Si algú s’havia imaginat que això era qüestió d’anar deixant passar el temps i que ja arribaria el moment de poder fer una consulta democràtica, penso que anava molt errat.

Hem de prendre la iniciativa i donar una empenta al procés, i cal fer-ho ara, ja no podem esperar més. No hi ha temps per perdre, la situació en que es troba el país i els nostres compatriotes ens demana respostes urgents. No podem continuar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a treballar a fora, les nostres empreses tanquen les portes, la nostra gent continua perdent la feina i la vivenda, els nostres avis segueixen en la misèria i cada cop tenim més pobresa.

Per si això us sembla poc, ja sabeu els que veu assistir a la darrera assemblea de l’ACM, on vem aprovar per unanimitat una moció en contra, que l’Estat pretén eliminar la majoria dels ajuntaments, per tal de desmantellar tot el nostre sistema democràtic.

Mentre tant, s’entretenen mirant de carregar-se el nostre sistema educatiu i fins i tot pretenen tornar-nos a imposar les curses de braus. Pel que fa a les infraestructures que ens calen... no hi ha pressa. Sembla mentida, però només tenen pressa per destruir-nos.

No dic que serà fàcil, però per això ens vem presentar a les eleccions i ens van escollir. Per resoldre això i el que pugui venir. Ens hem de fer dignes de la confiança que els electors han dipositat en nosaltres i actuar en conseqüència.

El poble de Catalunya es va manifestar prou clarament el darrer 11 de setembre i us recordo que va ser l’ANC i l’AMI els qui vem encapçalar aquella diada històrica. Per tant, ara ens toca donar sentit a la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres com a càrrecs electes i a nosaltres mateixos com a integrants i impulsors d’aquesta organització política.

L’Estat espanyol es troba en hores molt baixes, la seva economia està en bancarrota. Ara, ja els tocava ser contribuents a la UE i en canvi han hagut de demanar continuar subsidiats. Com sabeu, això ho presenten com un èxit de la seva política exterior, “parar la ma” és el seu esport preferit. L’altre esport que practiquen és el de “ficar la ma”: A la nostra butxaca, a la dels europeus i a la dels seus propis ciutadans.

Amb tot això i els escàndols de corrupció que afecten el “Gobierno” i tota la seva classe política, el seu desprestigi és immens tant a dins com a fora, el món sencer mira incrèdul cap a Espanya i es pregunta com és possible tanta i tant generalitzada corrupció.

També saben que el poble català vol la independència i potser es pregunten com és que els polítics catalans no fem res per sortir d’aquest Estat corrupte. Que estem esperant? Si triguem gaire pensaran que és perquè som com ells i ja ens està bé de viure en mig de tota aquesta disbauxa. Permetrem que això passi?

Davant d’aquest panorama no ens podem quedar esperant a veure que passa, hem d’actuar. L’imperi s’enfonsa i cal donar-li l’empenta final, amb fermesa democràtica, no ens podem permetre dubtar.

És hora d’obrir un segon front que empenyi el procés amb força!

Com? Declarant tots els pobles i ciutats de Catalunya “Territori Català Lliure i Sobirà” emprant la fórmula dels que ja ho han fet.

Això no pot ser una declaració d’ intencions, ha d’anar acompanyat de la “Sobirania Fiscal” que consisteix en ingressar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Així, l’endemà de declarar la independència, ja podrem disposar de bona part dels nostres recursos.

Cal fer-ho de la manera més immediata i massiva possible, convocant Plens extraordinaris per tal de deixar sense capacitat de resposta l’Estat i engrescar els municipis que encara no s’han adherit a la nostra associació, a fer-ho i seguir-nos.

No cal témer res, la Sobirania Fiscal és una acte completament legal, tal com hem demostrat els que ja fa temps que l’exercim, sense que haguem rebut cap requeriment de cap institució estatal.

Pel que fa a les declaracions de “Territori Lliure” si bé és cert que és un pas més compromès, també ho és que és totalment democràtic i a dia d’avui no hi ha jurisprudència al respecte.

Si que hi ha hagut requeriments i amenaces de la “Delegación del Gobierno” contra alguns dels que s’hi han declarat, però la cosa va per llarg i el millor que podem fer per donar-los suport és fer el mateix de manera massiva.

Senyors, aquesta és una organització independentista, per tant no ens podem deixar atemorir per cap estructura de l’Estat que ens amenaci. Si volem la independència de la nació, hem de fer passes fermes i decidides i demostrar coratge i determinació. No hi ha lloc per a la por, cal avançar o estem perduts, els espanyols no miraran prim per fer miques les nostres parcel·les de poder democràtic, tal com ja ens anuncien que pensen fer .

D’altra banda, actuant amb fermesa i decisió, podem comptar amb el recolzament dels nostres compatriotes i organitzacions civils que esperen que algú, amb plena legitimitat democràtica, prengui la iniciativa en el procés d’alliberament nacional.

Tindrem tot el suport de l’altra gran plataforma que hi ha ara al país, l’ ANC que, té una capacitat de mobilització i convocatòria prou gran i ens ajudarà a fer la pressió ciutadana necessària sobre els ajuntaments indecisos i aconseguir el més aviat possible la majoria política i social que ens cal, per tal d’assolir l’objectiu.

Un cop la tinguem, ens dirigirem als nostres diputats, al President de la Generalitat i el seu Govern i al mateix Ple del Parlament de Catalunya, per tal de que ens acompanyin en la Declaració Conjunta i Unilateral d’ Independència, que ens posarà al mapa del món. Això, serà definitiu!

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va sentenciar:

- Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

- Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

- Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

L’any vinent, farà 300 anys de la derrota de l’onze de setembre que ens ha dut a aquesta situació.

Cal recordar que, ara fa 300 anys, el 1713, es va signar el Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi a la Guerra de Successió.

En aquest tractat es reconeixien els drets de Felip V de Borbó sobre la Corona de les Espanyes. Aquest, es comprometia pel mateix document, a respectar els drets i les constitucions dels catalans. No va trigar ni 15 dies a incomplir-lo, posant setge a Barcelona.

Llavors, es van reunir els Braços del Consell i van decidir continuar la guerra, sabent el que s’hi jugaven. Això ens pot semblar que va ser una temeritat i que ja sabien que no tindrien cap possibilitat de victòria. No era així. Tot i el bombardeig que va caure sobre la capital, aquesta continuava resistint, mentre els exèrcits que actuaven al territori, castigaven els exèrcits castellans.

La situació es va fer insostenible per a Felip V i va haver de demanar auxili al seu avi, Lluís XIV de Borbó, que li va enviar un exèrcit amb el Duc de Berwick. Va ser així que va aconseguir entrar a Barcelona i guanyar la guerra.

Si us explico aquesta història és per mostrar-vos els paral·lelismes que existeixen amb el moment actual.

La declaració de dret a la sobirania que ha fet el nostre Parlament, és comparable a la dels nostres avantpassats de fa 300 anys i suposa una declaració de guerra.

Es tracta d’una guerra que ja estava en marxa des de feia temps per part de l’Estat, tal com va passar fa tres segles.

Aquesta guerra però no es fa de la manera tradicional, amb exèrcits armats, sinó amb representants elegits pel poble.

Les nostres armes son els actes de sobirania, les mobilitzacions populars, els nostres drets col·lectius i les lleis internacionals.

Les dels espanyols, l’espoli i l’ofec econòmic, la Constitució, el tracte discriminatori en tots els terrenys, el boicot als nostres productes, els intents de deslocalitzar les nostres empreses.

I no son armes que pensin usar a partir d’ara, ja fa temps que ens estan laminant i és ben clar ens volen dur a la ruïna, i ara el més aviat possible. Per tant, nosaltres també hem d’actuar amb celeritat.

Aquesta vegada les ajudes exteriors no seran determinants, només un arma mediàtica més. Per guanyar només hem de fer un pas, el pas de proclamar la independència per majoria democràtica.

No cal contar gaire amb els Estats europeus abans de proclamar la independència però, un cop fet, la majoria d’ells ens reconeixeran, perquè els tractats internacionals ens emparen.

Els darrers tres segles, la humanitat en general i Europa en particular han avançat notablement en el camí dels drets col·lectius i hi ha nombrosos precedents arreu del món.

Curiosament, en lloc del Tractat d’ Utrecht, ara tenim la Declaració de La Haia que casualitats de la història, també és a Holanda.

Per tant, el que es va perdre a Utrecht, es guanyarà a La Haia.

Ara ens falta mirar d’estar a l’alçada dels nostres avantpassats. Ells, varen demostrar un coratge i un amor per la pàtria sense límits i van lluitar fins al final i fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres mai els podrem igualar, però, si ens fem mínimament dignes del seu exemple, ens en sortirem.

Al 1714 la guerra la van guanyar els castellans, ara la guanyarem els catalans!

Aquesta moció que us demano que aproveu ha de ser el punt de referència de l’ AMI a partir d’ara. Aprovant-la, demostrarem que creiem en el procés d’independència i estem disposats a liderar-lo.

L’èxit dependrà en gran part de la rapidesa amb la que actuem.

Això, incentivarà els més indecisos a l’hora de seguir –nos, motivarà les organitzacions socials i farà créixer el suport popular.

Potser alguns representeu partits que no tenen una actitud prou clara i decidida en el procés i que no us donaran suport, o fins i tot us pressionaran perquè no feu el pas. Haureu de mostrar el coratge al que feia referència abans i anteposar les necessitats i els anhels del poble català, als dels partits on militeu.

Ha arribat el moment de demostrar que els catalans si que podem actuar de manera unitària, deixant de banda qualsevol diferència, i si algú és capaç d’aconseguir-ho som nosaltres, els representants del món municipal.

Cal recordar que la darrera República Catalana que es va proclamar va venir d’unes eleccions municipals.

Va ser la primavera del 31 i ara s’acosta la primavera del 13, els números estan invertits i la situació política a Europa també, llavors els règims totalitaris eren els que dominaven el continent, ara ho fa la democràcia.

Ha arribat l’hora de la veritat!

Per Catalunya!

Tots units cap a la victòria final!

Visca Catalunya Lliure!

Mossèn Dalmau / Santiago Espot / Josep M. Ximenis

 

 

27 novembre. PERPINYÀ (Acte unitari d’inici de la campanya) 18.30 h. Sala de les Llibertats- ajuntament de Perpinyà (Daniela Grau, consellera de Catalunya Acció; Jaume Roure, president Unitat Catalana i conseller municipal de l’ajuntament de Perpinyà; Jordi Bilbeny, membre del MAPA; Josep M. Ximenis, regidor d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

27 de novembre. CASTELLBISBAL (Acte unitari) 21.30 h. Sala d’actes de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Joan Canadell, CCN; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

28 de novembre. MOLLERUSSA (Acte unitari) 19.30 h. Sala Edifici Cultural (Uriel Beltran, diputat al Parlament; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

29 de novembre. GALLIFA. 12 h. Sala d’actes (Mn. Josep Dalmau; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

30 de novembre. CALLDETENES. 21 h. Sala conferències de l’ajuntament (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

1 de desembre. VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 20.30 h. Sala de l’Escorxador (Olga Pascual, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

2 de desembre. ARGENTONA. 20.30 h. Saló de Pedra de l’Ajuntament (Oleguer Brustenga, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. SANT CUGAT DEL VALLÈS. 19,30h. Casa de Cultura. (Daniela Grau, consellera Catalunya Acció – Catalunya del Nord; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. CASTELLBISBAL. 21.30 h. Sales parroquials (al costat de l’esgésia), plaça de l’església (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

4 de desembre. ARENYS DE MAR. 20,00 h. Sala noble C. C. Calisay (Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

5 de desembre. BERGA. 20 h. Casal d’Europa (Maria Torrents, consellera Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. PUIG-REIG. 12 h. Casal d’avis (Salvador Molins, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. CALLÚS (Acte unitari. Taula rodona) 18 h. Casal de Callús (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

8 de desembre. VILADRAU. 18 h . Sala Can Sià. (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

10 de desembre. SENTMENAT. 20 h. Sala de música de la Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, passeig d'Anselm Clavé (Jordi Comas, exalcalde de Matadepera i associat a Reagrupament; Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Josep Maria Freixenet, diputat per Esquerra i alcalde d’Olost; Bernat Marco, membre de la CUP de Sabadell)

10 de desembre. ALFÉS. 19 h. Bar-Casal d’Alfés (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

10 de desembre. PALAU D’ANGLESOLA. 21.30 h. Local Socio-Cultural (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

11 de desembre. BARCELONA. 19.30 h. Sala d’actes Ateneu Barcelonès (Mn. Josep Dalmau; Josep Ximenis, regidor Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

12 de desembre. ARGENTONA (Acte unitari) 19.30 h. Saló de Pedra de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Uriel Beltran, diputat al Parlament; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

AVÍS: Aquest article conté elements que poden ferir la sensibilitat dels lectors espanyolistes i botiflers. Si teniu algun sentiment de passió pels símbols estatals plagiats per Castella d’altres nacions o de connivència amb els ocupants, si us plau, no sigueu massoques i no continueu endavant.

La Plataforma Pro-seleccions Basques (ESAIT) i Catalunya Acció donaven a conèixer al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el passat dilluns dia 11 un manifest reivindicatiu per l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals d’Euskadi i Catalunya, i feien una crida a les aficions dels dos països per tal que el mateix dia de la final de Copa entre l’Athlètic de Bilbao i el FC Barcelona mostressin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions. La roda de premsa es va poder seguir en directe pel Canal de TV de Catalunya Acció. No era la primera vegada que aquestes dues organitzacions feien un acte conjunt. Ja el 2006, amb motiu del partit amistós Euskadi-Catalunya i sota les pressions de la federació espanyola que van fer canviar el lema inicialment previst (Oficialitat-Ofizialtasuna) per un altre d’inofensiu (Junts per la pau), la plataforma pro-seleccions catalanes no va tenir la fermesa ni el coratge de sumar-se a l’acte reivindicatiu amb els bascos que, amb el suport dels jugadors inclosos, demanaven l’oficialitat de les seleccions i els va deixar penjats. Llavors fou també Catalunya Acció la que va acollir la plataforma basca al nostre país, com es pot veure en el vídeo d’aquella ocasió. La història es repetia enguany, amb la nova inhibició de la plataforma catalana.

Des de dies abans, l’ambient de reivindicació per protestar contra la imposició de símbols que no representen cap de les dues aficions dels equips finalistes ja corria per la xarxa amb propostes de xiular i/o donar l’esquena quan sonés l’himne dels espanyols a l’entrada del monarca.

Les repercussions de l’anunci fet per Catalunya Acció i ESAIT a la premsa de la metròpoli de “donar l’esquena i manifestar sorollosament” el seu rebuig a l’himne i contra les imposicions de l’Estat espanyol, donen encara més difusió a la proposta reivindicativa, fins al punt que la Plataforma proseleccions catalanes declara públicament el seu desacord amb la iniciativa, però anuncia que repartirà 5.000 xiulets amb el lema “una nació, una selecció”.

La notícia s’envia a mitjans internacionals i s’informa que malgrat les maniobres de censura que des de la televisió espanyola es puguin realitzar, Catalunya Acció emetrà en directe des del camp la rebuda dels aficionats, del que se’n fa ressò el digital Directe.cat. La campanya, descarada i sense complexes, agafa desprevingut l’espanyolisme més recalcitrant que comença a veure venir impotent la que pot caure.

Abans del partit les forces de seguretat ja han requisat uns 5.000 cartells independentistes amb el lema “Catalonia is not Spain”, però així i tot són molts els que aconsegueixen entrar pancartes i estelades.

S’acosten les 22:00 hores del dimecres 14. És el dia D hora H. El camp de Mestalla està preparat i els fets es retransmeten per Kyte TV-CA. La xiulada és tan monumental que l’himne espanyol resulta pràcticament inaudible, tot i que la megafonia és a punt de rebentar per intentar minimitzar inútilment la històrica protesta.

Tal com es sospitava, a la televisió oficial del règim prefereixen desviar l’atenció del que passava realment a Mestalla. I ho fan de la manera més barroera imaginable, amb connexions fora del camp des d’on també es troben amb els xiulets ensordidors davant els seus nassos. No obstant, el moment també és recollit per les diverses ràdios espanyoles, com la SER o la COPE, amb comentaris d’incredulitat i indignació pel que estava passant que no tenen desperdici:

I a internet també es poden veure diferents vídeos i versions del succeït (vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, entre d’altres…). La fallida maniobra de censura de TVE no podia ser més ridícula, tal com descriu l’editorial de Vilaweb, que fa menció que “fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!”. La denúncia dels propis espanyols de l’actuació manipuladora de la seva televisió nacional podria sorprendre a alguns. És que s’han tornat demòcrates de sobte? Per fi han vist la llum? Ja no volen censurar més les actuacions dels que no pensen com ells? No, la realitat és que els més imperalistes no tenen cap intenció d’amagar la confrontació d’identitats clarament oposades que s’està obrint pas a marxes forçades, i la seva intenció és la d’esclafar definitivament les diferències culturals i polítiques i assimilar d’una vegada per totes les colònies perifèriques. Per açò, malgrat l’afronta que suposa per ells que catalans i bascos els xiulin els seus símbols, allò que de veritat els molesta de l’actuació del canal públic de televisió no és la censura en sí, ni menys encara la censura dels xiulets, sinó que el que s’hagi censurat i amagat és el moment en què sonava el seu himne (un plagi d’una cançó d’origen àrab?), aquell amb el que s’identifiquen ells. Quan la censura no els toca la seva simbologia sinó la nostra, no passa res. El cessament del seu director d’esports com a cap de turc i la repercussió de tot l’afer a nivell internacional encara els afegeix més vergonya. Aquests són alguns dels mitjans internacionals que s’hi han referit: BBC, CNN, The Guardian, Reuters, The Irish Times, The Scotsman, Espnstar.com, France24, Le Monde, L’Équipe, Abola.pt, Hln.be, El Ecuatoriano, Blogosfera italiana, Gazzeta.it, Chinadaily, etc…

En cap cas l’espanyolisme fa cap mena d’autocrítica. Es poden demanar com és que jugaven els clubs aquell partit si els seus seguidors havien de fer el que van fer, que és la reacció dels espanyols perplexos. La seva solució és excloent, naturalment, que no juguin la copa! No es veu que ningú es plantegi què és el que s’està fent malament perquè hi hagi tanta gent arreu de l’Estat que tengui tantes ganes de protestar. Si es fa un anunci a favor de les seleccions catalanes on hi apareixen fillets que prefereixen jugar sense camiseta abans que posar-se l’espanyola açò és motiu de prohibició, però si apareixen menors emmanillats en una campanya dels nacionalistes espanyols perquè els fills aprenen en la llengua d’aquest país a les escoles, no hi ha cap rebombori a l’Espanya profunda. Es poden continuar enganant ells mateixos creient que es fan masses concessions als “nacionalistes”, que així ens empenyen cap a la independència com a única opció viable.

La cirereta del pastís l’ha posat la nota de premsa de felicitació a les aficions de l’Athlètic i del Barça que ESAIT i Catalunya Acció han enviat als mitjans:

1. Felicitem les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

Mentre la caverna mediàtica espanyola encara no havia pait l’èxit de la xiulada, la felicitació encara els deixa més descol·locats, poc acostumats com estan a accions contundents i d’aquestes dimensions. “No només no rectifiquen, sinó que treuen pit”, afirmen sorpresos que hi hagi catalans que no demanem perdó als espanyols. A més, en mostra d’agraiment el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, publicava ahir dissabte un article al diari Gara Ekerrik asko ESAIT; eskerrik asko Euskal Herria, que també podeu llegir traduit al català.

I per acabar-ho d’adobar tot, alguns anuncien que pretenen posar una querella criminal contra ESAIT i Catalunya Acció per ultratge contra la nació espanyola. No saben, pobres il·lusos, com deia en Lluri des del seu bloc el passat 14 d’abril en commemoració de la República catalana proclamada per Macià el 1931, que aquesta creença que tenen en una suposada única i gran nació espanyola que només està en la seva imaginació, en realitat, no ha existit mai, ni mai existirà.

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

Ahir, 16 d’abril al vespre a l’hotel Comtes de Barcelona, en el Gran saló ple de gom a gom amb 280 persones, i en el marc de la publicació del llibre del Sr. Santiago Espot “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”, es va fer la presentació pública del partit polític “Força Catalunya”, que neix amb la voluntat de ser el gresol de tots els patriotes catalans decidits a fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

Va obrir l’acte el Sr. Josep Maria Vall, editor del llibre, que va destacar la trajectòria de coherència personal i política del Sr. Espot en la seva insubornable defensa de la independència com única alternativa digna per a la nació catalana.

A continuació, i a través d’una videogravació, el Sr. Josep M. Murià, mexicà fill de l’exili, que ha prologat el llibre del Sr Espot, va posar l’èmfasi en la “voluntat de ser” inherent en el poble català, una “voluntat de ser” que ha de culminar inevitablement en la constitució del marc polític propi que garanteixi el “ser nacional” del poble català.

La intervenció del Sr. Espot mostrà la claredat i contundència del seu pensament, articulat en un discurs precís, ple de novetat tant en el contingut com en el to. Exposà amb concisió que per assolir la independència cal la coordinació d’una voluntat popular, que ja existeix en el poble català, i d’una praxi política que utilitzi la força parlamentària com a revulsiu de l’actual statu quo. Posà en evidència que d’aquests dos vectors, el què falla a Catalunya és la voluntat de l’actual classe política per restablir la llibertat i la plenitud de la nació catalana. Per això, digué, cal una profunda regeneració nacional i política que posi al capdavant de la nació homes i dones de caràcter que tinguin com a objectiu innegociable la independència del país. Va esmentar també diverses vegades “que Força Catalunya allargava la mà a tots els patriotes perquè se sumessin al projecte“.

Després d’un intens torn de paraules on el Sr Espot demostrà una gran capacitat de comunicació i de domini de la dialèctica, es tancà l’acte amb el Cant de la Independència, que ompli d’una emocionada tensió tots els assistents, i culminà un acte que de ben segur farà història.

Catalunya Acció es complau en convidar-vos a l’acte de presentació del llibre

“DISCURSOS A LA NACIÓ”
(“DE CATALUNYA ACCIÓ A FORÇA CATALUNYA”)

escrit pel
Sr. Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció

Dijous 16 d’abril, a les 19.30 h
Hotel Comtes de Barcelona - Gran Saló
Passeig de Gràcia, 73-75 (cantonada Mallorca) - Barcelona
www.catalunyaaccio.org

L'acte de presentació del llibre serà retransmès en directe
per Ràdio Independència a partir de les 19h del 16 d'abril del 2009

ANUNCI PUBLICAT AL DIARI AVUI EL 9 D’ABRIL DE 2009:

TEXT DE LA CONTRAPORTADA DEL LLIBRE (ED. DUXELM) I FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE JOSÉ M. MURIÀ (FOTO) DES DE MÈXIC:

Quina importància tenen els discursos? Són capaços d’esdevenir els artífexs d’un canvi decisiu? I d’una regeneració nacional? Poden definir un nou estil polític?

En les pàgines d’aquesta obra comprovareu que les grans línies d’una nova política han de marcar-se amb discursos compromesos i vibrants. Santiago Espot ha anat desgranant en les seves intervencions públiques arreu de la Nació, uns conceptes i unes idees que van més enllà dels tòpics i del pensament rutinari que massa sovint fem servir quan reflexionem sobre Catalunya. El seu objectiu és que els catalans adoptem unes actituds i una moral de victòria que ens permetin encarar, amb garanties d’èxit, el nostre procés de trencament amb Espanya i França.

“Aquest llibre que tenim a les mans és, no cal dir-ho, un document d’esperança. Totes aquestes conferències que va fer Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una escletxa la que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la flaire i la fressa”.

L’autor ens demostra que les possibilitats de la independència de Catalunya depenen també de la capacitat oratòria dels seus promotors. Ha de ser amb la paraula que podrem crear un estat d’ànim col·lectiu en la nostra gent que faci desitjable, necessària i possible la creació del futur Estat català. Quan parlem d’aquests reptes, convé no oblidar mai allò que deia el gran polític txec Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”. Aquests Discursos a la Nació han estat pronunciats amb la convicció de la veracitat d’aquesta sentència.

“En textos com aquests, la independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica, subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrment molt millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n’està plenament convençuda. Què més es vol?

Cal felicitar Santiago Espot pel que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les esperances i, d’una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la nostra història!”

ENTREVISTA A EN SANTIAGO ESPOT PUBLICADA AL DIARI AVUI DISSABTE 11 D’ABRIL DE 2009:

L'entrevista

"El nou partit Força Catalunya és el preludi de la independència"

Santiago Espot. Empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció

Lluís Martínez

Per què ha publicat aquesta recopilació dels seus discursos?

Perquè és una descripció de la trajectòria de Catalunya Acció des que va ser creada, el 2005, fins ara. I també és la carta de presentació de Força Catalunya, que ha de ser una nova formació política amb la vista posada en les eleccions catalanes del 2010.

Ha de ser? Encara no ho tenen decidit?

Dependrà de les circumstàncies, sobretot de les financeres, que puguem tirar endavant aquest projecte. Lluitar contra la maquinària electoral dels partits establerts és difícil sense el finançament adequat.

Però per què una nova força política?

Per oportunitat històrica. La situació política del país reclama una força independentista que, abans de res, defensi amb contundència i fermesa la dignitat d'aquest poble i els seus drets col·lectius i individuals.

Catalunya encara ha de fer pedagogia perquè Espanya l'entengui?

No. Això de la pedagogia neix del catalanisme polític, fa un centenar d'anys. És un intent de convivència harmònica, civilitzada i pacífica amb Espanya a canvi que ens respecti la nostra personalitat nacional. Però després d'un segle de pedagogia, l'únic que hem rebut a canvi són continuats intents d'anihilació. Per tant, la independència és la solució més assenyada.

Quin balanç fa de la relació amb Espanya?

Econòmicament patim un espoli de 20.000 milions d'euros anuals. Culturalment i lingüísticament, el català està en retrocés o ha desaparegut gairebé en alguns llocs dels Països Catalans. Socialment, per culpa del mateix espoli, les diferències entre la nostra gent augmenten. És trist veure catalans anant a les cases de caritat a demanar menjar.

Quina sortida hi veu?

Només n'hi ha dues: o la dissolució de Catalunya dins d'Espanya o aplicar el sentit comú i, d'acord amb els temps que corren, anar cap a la formació d'un Estat propi. La història molt recent d'Europa demostra que això és factible i viable sempre que hi hagi la ferma determinació del poble i una moral de victòria. I, sobretot, una classe política disposada a suportar l'esforç que implica encarar-se a l'Estat espanyol amb un conflicte institucional i polític.

Per què Espanya no entén Catalunya?

Castella i la seva extensió, Espanya, no entén la diferència. No la tolera. Ho ha demostrat històricament. Només entén la seva realitat, sense matisos. Per això mai ha aportat res a la història de la democràcia: cap idea, cap prohom... Al contrari de Catalunya, per cert.

Catalunya perd pistonada, com demostren els últims informes econòmics...

Els números són els que són. L'espoli perjudica tots els àmbits: tenim greus dèficits en transports, sanitat i educació... També perdem competitivitat. Les xifres es coneixen des de fa poc, però s'arrosseguen des de fa més de vint anys. La classe política catalana mai les va destapar. Probablement perquè l'espoli no afecta els seus sous. Però l'empresari veu com els seus productes i serveis s'encareixen. Perdem competitivitat no ja amb Holanda i Dinamarca, sinó amb Extremadura. I amb els nostres diners!

Veu possible una Catalunya independent?

Naturalment. Jo sóc partidari d'aquella frase de Josep Maria Batista i Roca: "La independència de Catalunya vindrà malgrat els catalans". Crec fermament en el geni nacional d'aquest poble i que el sentit comú li farà veure que la seva supervivència material, cultural i col·lectiva passa per la creació d'un Estat propi.

El veig molt convençut!

Perquè els canvis són molt ràpids. ¿Qui havia de dir el 1991 que tindríem un mapa d'Europa com el d'ara? Ja hi ha un 35 per cent de catalans favorables a la independència. Ens manca que això es concreti amb una nova força política. Això ha de ser així perquè a les forces representades al Parlament les perd la seva visió de curta volada. La gent, i parlo també dels centenars de milers d'electors que s'abstenen, reclama cada cop més aquesta nova força.

Què espera Força Catalunya si arriba al Parlament?

Una convulsió en el panorama polític. Només una nova força pot situar la política catalana en el binomi d'unionisme i independentisme, que és el preludi de la independència. La independència s'assoleix després del combat dialèctic i polític entre dos fronts: el del sí i el del no. Qui guanyarà? El que tingui més capacitat, més talent, mes audàcia i més intel·ligència. I estic convençut que serem els partidaris del sí.

Espanya toleraria una Catalunya independent?

No. Però la Unió Soviètica tampoc tolerava la independència de les Repúbliques bàltiques, ni Sèrbia la de l'Eslovènia, ni Espanya la de Cuba. Ja sabem que no la tolerarà.

I què s'haurà de fer, doncs?

Dur a terme una estratègia que nosaltres ja tenim ben estudiada per neutralitzar tots els intents d'Espanya per avortar el procés. Ara som a la graella de sortida. Les aliances internacionals són un factor cabdal. I el reconeixement que compta avui dia al món és el dels Estats Units.

LLEGIU L'ARTICLE
"EL PES DE CATALUNYA COMENÇA A CAURE SOBRE EUROPA"

Felicitats als organitzadors i a tots els patriotes que han anat a Brussel·les
a fer saber al món quin és el nostre futur.
Un cop més els catalans hem demostrat que som un poble vencedor.
Fa més de 300 anys que Espanya i França ho intenten,
però no poden, no poden acabar amb nosaltres els catalans.
LA VICTÒRIA DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA S'ACOSTA

(foto de la portada del diari Avui digital del 7 de març del 2009)

 
Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!

El camí del nostre reeiximent com a Poble ja està encetat. Hi ha uns catalans, unes dones i homes de totes les edats i condicions socials, patriotes que estimen Catalunya per sobre de tot en la cosa pública, que defensen la nostra pàtria i treballen per l'assoliment d'un nou estat català que garanteixi el nostre futur en tots els àmbits: Identitari, lingüístic, cultural, esportiu, polític, econòmic, internacional...

Catalunya Acció és l'Organització Política dels patriotes del nostre Poble, la unió de tots ells, el projecte que ha de possibilitar pensar i fer-ho tot en favor de la catalanitat pràctica i viscuda, l'èxèrcit polític i civil que doni força al nostre Poble per afrontar amb èxit aquesta escomesa que gràcies a tots vosaltres segur que guanyarem.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual:

Mai s'han vist anuncis com el que avui ha estat publicat al Diari Avui. Mai s'havia vist i s'ha vist, un llenguatge semblant, una estratègia ferma i lúcida, una disposicó innegociable a la defensa dels drets inalienables de la Pàtria Catalana, i tot això des de l'aparició en l'escena catalana de Catalunya Acció -Projecte liderat per Santiago Espot, que n'és el seu fundador i President Executiu-.

I no és flor d'un dia, perquè ja en van sis d'aquests macro anuncis en favor de la Nació!

I no és un malversament de fons, perquè els honorables i encertats patriotes que ja confien, treballen i donen suport a aquest seriós projecte alliberador ho fan també amb el que anomenem patrotisme de butxaca: aporten diners al Fons per a la Independència, perquè a Catalunya la Independència ens la pagarem nosaltres, com ho feren els jueus a Israel.

Cert, els diners d'aquest fons no serveixen per altra cosa que per a fer estat i per a fer llibertat, no es fan servir per a res més! i això els independentistes de veritat ho han de saber i ho saben, amb els seus diners s'han pagat tots aquests anuncis i moltes altres accions que certifiquen i donen gran credibilitat al nom de Catalunya "ACCIÓ". Què seria Catalunya Acció sense múltiples ACCIONS ENCERTADES i orientades absolutament a la consecució de la nostra Independència.

En les darreres eleccions dels Estats Units d'Amèrica, un dels millors aliats que pot tenir Catalunya, amb qui compartim un extraordinari i absolut respecte per la llibertat i per la independència. "FREEDOM and INDEPENDENCE", en aquelles eleccions varem poder constatar com l'Obama i els seus opositors feien servir els anuncis a la premsa com a veritables eines electorals i de canvi i regeneració política. Catalunya Acció és una Organització Política molt avançada, com sempre ho hem estat els catalans, una organització que sap perfectament que cal orientar totes les "DIVISONS" catalanes en un sol objectiu, l'assoliment de l'eina que tots els pobles fan servir per protegir-se dels enemics aliens: L'ESTAT.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual ...
Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!
Visqui tot Catalunya!
Visqui el proper i futur Estat Català!

Salvador Molins
President del BIC, membre de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA

Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.

Estic segur que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega Catalunya.

L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador, la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de 30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix a Espanya, la Catalunya de cartrópedra que s’havia construït, ha caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això, en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Els nostres líders polítics, ni els del govern ni els de l’oposició, tenen la voluntat de corregir el rumb dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català l’abans possible seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola.

Davant del col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir, iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució del futur Estat Català.

La veritat és que darrera de les actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un llibre on es demanava un Estat català.

I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

Espanya és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells. I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins, que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

A les properes eleccions autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat històrica per a fer el salt cap a la nostra independència. Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.

Discurs en format pdf

Benvolguts, benvolgudes compatriotes:

Avançant-se al col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos a Catalunya com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, que no és més que el fracàs del darrer intent forassenyat i políticament infantil d’encaixar Catalunya a Espanya que es va iniciar fa uns trenta anys, diverses entitats del país, entre elles Catalunya Acció, amb la responsabilitat de començar a dibuixar el futur de la nostra Nació, convoquen els catalans el proper divendres 5 de desembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h a una CONCENTRACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA". Durant la concentració es llegirà la DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA" que sortirà publicada el dimecres 3 de desembre al diari Avui.

El dissabte 6 de desembre a les 18h a la Sala d’actes del Casal d’Europa de Berga, Catalunya Acció organitza l’acte “Per una nova Constitució Catalana” que comptarà amb dos conferenciants. En primer lloc el Sr. Jaume Renyer, militant d’ERC, membre del corrent crític Reagrupament Independentista i President del FOCDA (Fòrum Català per l’Autodeterminació). En segon lloc intervindrà el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Recomanem el següent llibre: “La Constitució catalana de l’Havana” per Joan M. Ferran Oliva de l’editorial Pagès Editors. És un llibre molt pedagògic, ben estructurat, de lectura senzilla i que qualsevol català que vulgui comprendre mínimament el futur proper que se’ns acosta ha d’haver llegit.

Us esperem a tots a la plaça Sant Jaume.
La victòria és nostra.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Catalunya, 3 de desembre del 2008

Anunci publicat al diari Avui (3 de desembre del 2008)
Declaració "Per una nova Constitució Catalana" (pdf)

Catalunya Acció va presentar oficialment el Cant de la Independència el passat dimecres 10 de setembre a la nit, dins els actes del Memorial al Fossar de les Moreres (Barcelona) en commemoració del Dia de la Resistència i en homenatge a tots els patriotes catalans.

Es tracta d'una composició del cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç-Albert Ballester, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. El Cant va ser interpretat per la cantant Núria Inglès i es va poder escoltar també al final de la manifestació de l'Onze de Setembre convocada per diferents entitats amb el lema "Som una nació, volem un Estat propi" abans de la lectura del manifest.

Com diu la lletra del Cant "Serem potents i indòmits com vents desenfrenats" fins a assolir la victòria de la nostra Independència. I aquest Cant ens hi acompanyarà en el camí.

Lletra (pdf) - Música (mp3)

10/setembre/2008
Presentació per Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
(vegeu vídeo)

10/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès
(vegeu vídeo)

11/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès al final de la manifestació "Som una nació, volem un Estat propi"
(vegeu vídeo)

Presentació oficial
10 de setembre del 2008
Fossar de les Moreres (Barcelona)
En homenatge a tots els patriotes catalans



CANT DE LA INDEPENDÈNCIA

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.


Lletra: Vicenç-Albert Ballester
(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Pradas
Impulsors i promotors: CATALUNYA ACCIÓ