SI L’ALCALDE TRIAS ANIMA ELS CATALANS A ANAR A LA "FERIA DE ABRIL”, CATALUNYA ACCIÓ ELS ANIMA A “NO POSAR-HI ELS PEUS”

La passada setmana, en el decurs de la presentació amb tots els honors a l’Ajuntament de Barcelona del cartell de la 43a Feria de Abril de Catalunya, l’alcalde de la capital va animar tots els barcelonins i catalans a anar al recinte del Fòrum a fer costat a aquest esdeveniment. No li fa res a Xavier Trias promoure un esdeveniment on s’han aplicat durant anys pràctiques mafioses per part dels dirigents de la FECAC, començant pel seu antic president, Garcia Prieto.

Totes les informacions i notícies que han aparegut al llarg dels anys referents a la Feria de Abril demostren que aquest esdeveniment és només un negoci brut de quatre vividors espanyolistes que compten amb la complicitat de les administracions catalanes en forma de subvencions, ajudes i cessions gratuïtes de terrenys públics. La Feria és la combinació perfecta de corrupció i col·lonització.

Tot això ha arribat fins aquí perquè tota, absolutament tota, la nostra classe política de les darreres dècades ha permès aquesta vergonya a canvi d’un grapat de vots. Aquest és el caciquisme barceloní 2.0.

Per tot plegat, i veient que any rera any es continua celebrant amb total impunitat i suport institucional aquest esdeveniment de promoció d’un espanyolisme tronat i corrupte, Catalunya Acció anima als catalans a no posar els peus a la Feria de Abril de Catalunya que comença aquest proper dijous.

CATALUNYA ACCIÓ FELICITA ELS AFICIONATS DEL BARÇA PER LA SEVA SONORA XIULADA A FAVOR DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA EN LA FINAL DE COPA A VALÈNCIA

Una vegada més els seguidors blaugranes han sabut aprofitar un esdeveniment esportiu amb gran ressò internacional per a manifestar al món el seu sentiment independentista. Sense cap mena de complex han deixat clar davant les càmeres de televisió de mig món que la independència de Catalunya és el seu desig i que no volen ser espanyols.

Ja des de l’any 1925, quan el dictador Primo de Rivera va clausurar l’antic camp de les Corts per haver xiulat l’himne espanyol, els aficionats del F.C.Barcelona han demostrat el seu patriotisme davant les imposicions espanyoles.

Després del que vam veure ahir a l’estadi de Mestalla de València ja podem afirmar definitivament que els culers no deixaran passar cap oportunitat per deixar clar que són al costat del sentiment independentista majoritari dels catalans. Ho han fet a València i ho faran en qualsevol racó del món fins que assolim la llibertat de Catalunya. Malgrat els seus dirigents actuals o segons quins mitjans de comunicació que els protegeixen, el Barça i la independència de Catalunya caminen junts.

Catalunya Acció promou una Gran Xiulada per la Declaració d'Independència de Catalunya durant la final de la Copa del rei espanyol el proper 16 d'abril del 2014

Catalans! Despertaaaa Ferroooo !!!

CATALUNYA ACCIÓ ANIMA A UNA GRAN XIULADA A FAVOR DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (DUI) DURANT LA FINAL DE LA COPA DEL REI ESPANYOL

Després de l’èxit de les anteriors xiulades en el decurs de les finals de copa de futbol jugades pel F.C.Barcelona a l’estadi de Mestalla de València (2009) i a l’estadi V.Calderón de Madrid (2012), Catalunya Acció promou una nova monumental xiulada per a aquest proper 16 d’abril, aquest cop a favor de la Declaració d'Independència de Catalunya (DUI).

La situació política de Catalunya cada dia avança més cap a un escenari on la Declaració d’independència del Parlament de Catalunya (DUI) és la solució més raonable i efectiva per coronar el procés independentista actual. Ha estat el poble qui, des del 2009 aproximadament, ha portat la classe política fins a l’extrem que el debat sobre la nostra independència ocupa tot l’escenari polític de Catalunya. Ara, el que cal, és que la idea de la Declaració d'Independència (DUI) segueixi el mateix camí i es converteixi en l'eix central del debat polític a Catalunya. El proper dia 16 d'abril a València durant la final de copa entre el F.C.Barcelona i el Real Madrid tenim una gran ocasió per a fer-ne una gran difusió dins i fora de les nostres fronteres i començar a fer-ho possible.

La gran repercussió internacional que sempre tenen aquests partits cal aprofitar-la sempre per defensar el nostre ideal independentista. Una vegada més, des de Catalunya Acció, repetim allò que hem manifestat moltes vegades: hem d'aprofitar qualsevol esdeveniment polític, esportiu, cultural, etc., nacional o internacional, per tal de difondre la idea i l'objectiu d’un Estat Català independent.

Notícia publicada a e-notícies.cat
http://societat.e-noticies.cat/espot-sha-de-derrotar-espanya-83568.html

El líder de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha assegurat que “per aconseguir la independència només existeix una formula: combatre i derrotar Espanya, exactament com s'han fet totes les independències”.

“Cardona no tenia cap interès en ser amic d'Espanya ni dels espanyols, l’única relació que tenim amb Espanya és la d’amo i esclau”, ha dit durant l’homenatge a Daniel Cardona i Civit, pare de l’independentisme català i fundador d’Estat Català i Nosaltres Sols!.

La historiadora Anna Tarrés, que també ha participat en l’acte, ha afirmat que “no és català algú que no parla català entre catalans i amb els catalans”. “És català només aquell que parla català, aquell que defensa la nació catalana”, ha reblat.

Tarrés també ha apuntat que “només els independentistes catalans volen la independència, l'alliberament de la nació catalana, no la volen aquells que parlen castellà, aquests són colons” i ha fet referència al llibre ‘Els altres catalans’ de Francisco Candel per afirmar que “no són catalans per molts que altres colons hagin fet llibres parlant dels altres catalans”.

L’homenatge s’ha celebrat a la plaça de Jacint Verdaguer davant de la casa on va viure Cardona, qui va ser durant anys també el batlle de Sant Just, i també ha comptat amb la presència de l'historiador Fermí Rubiralta i el director del Born Centre Cultural, Quim Torra.

12 D’OCTUBRE, ROBATORI I ESPOLIACIÓ SENSE LIMITS

Els espanyols ens tornen a marejar amb el seu “Dia de la Hispanidad”, hi ho celebren tant cofois com si fos una gran gesta.

De fet la gesta va consistir en apropiar-se del que va aconseguir l’almirall català Joan Cristòfol Colom, amb naus i tripulacions catalanes, sortint de les nostres costes (de Pals d’Empordà) i amb finançament català: la Descoberta més gran de la Història mundial, un Nou Món que inicialment es va anomenar Les Índies Occidentals i ara es coneix com a Continent Americà.

Una gesta comparable a l’arribada de l’home a la Lluna i que va venir seguida d’una conquesta que també s’atribueixen, però que estudis recents comencen a desmentir i aviat es demostrarà que la van fer expedicionaris catalans, de punta a punta del continent.

Sí que se’ls pot atribuir la colonització d’aquelles terres i l’espoliació absoluta a què les van sotmetre, sense tenir en compte el nombre de vides humanes que això pogués suposar.

Només ens hem de fixar en alguns detalls que els censors de Felip II (durant la segona meitat del segle XVI) es van descuidar de retocar en els arxius oficials. Citar només els dos més evidents:

1. El dibuix de la “Villa de Palos” que correspon exactament a la de Pals i és perfectament constatable avui dia perquè conserva intacte el seu perfil medieval.

2. Els tres dies que la primera expedició colombina va trigar, en tornar del primer viatge, per recórrer la distància entre Sevilla (suposat lloc de desembarcament) i Barcelona , on els van rebre ses Catòliques Majestats, i això després que la comitiva fes nit al monestir de Sant Jeroni de La Murtra de Badalona.

Només pensant per un moment en com eren les comunicacions al segle XV ja es fa evident el descuit que van tenir els censors. Però amb la feina ingent que deurien tenir a retocar, amagar, destruir i modificar tanta informació és normal que se’ls acabessin passant per alt alguns detalls.

Tot això es va fer per tal que l’apropiació d’aquests territoris catalans i les seves riqueses no es digués en el futur que havia estat un robatori. I és que Felip II necessitava molts cèntims per a guerrejar amb tothom i tot i així, les seves arques, van fer fallida dues vegades. Als seus imperials hereus els va semblar que quedava prou bé dir que posseïen (i després que havien posseït) un imperi on no es ponia el sol, com si l’haguessin conquerit ells.

Nosaltres ja sabem que els espanyols, si es tracta de robar i espoliar, són uns mestres, i pel que fa a canviar la història el mateix. De fet s’hi dediquen des de fa segles i principalment a costa nostra.

I no cal dir que encara es permeten de dir que som nosaltres els qui la volem canviar.

El que volem és que parin de robar, d’espoliar, de mentir i de presumir del que no és seu.

DEMANEM AL DEPARTAMENT D’INTERIOR DE LA GENERALITAT QUE IMPEDEIXI QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE L’ESPANYOLISME CATALANÒFOB A BARCELONA EL 12 D'OCTUBRE

La presència d’organitzacions feixistes espanyoles a Barcelona el proper 12 d’octubre pot generar danys i desordres públics.
Tots els catalans vam poder veure les imatges de l’atemptat contra la delegació de la Generalitat a Madrid el passat Onze de Setembre. Va ser perpetrat per organitzacions feixistes i nazis que són legals a l’estat espanyol i gaudeixen del suport implícit del Partit Popular, com va quedar demostrat ahir quan el partit de Rajoy s’oposà a la il·legalització d’aquests grups, tot rebutjant la moció al respecte presentada abans d’ahir pel grup parlamentari d’ERC al congrés dels diputats de Madrid.
Aquestes mateixes organitzacions han anunciat que vindran a Barcelona el proper 12 d’octubre a manifestar i exercir el seu odi contra els catalans, amb la ferma voluntat d’agredir i provocar desordres en nom d’Espanya.

El nostre país, que actua de forma escrupolosament democràtica, pacífica i cívica en tot aquest procés independentista, considera una agressió a la seva dignitat política i nacional una exhibició pública del feixisme espanyolista, amb el suport còmplice del govern de Madrid.

Esperem que el conseller d’Interior estigui a l’alçada de les circumstàncies i no oblidi que aquests energúmens que volen desfilar per Barcelona el proper 12 de octubre, com si fóssim al 1939, són exactament igual que aquells que van afusellar un dels fundadors del seu partit: Manuel Carrasco i Formiguera.

Totes aquestes accions i amenaces per part de l’ultraespanyolisme, emparades pel Partit Popular, pretenen acoquinar els patriotes catalans perquè pensen que som una colla de covards. Però l’independentisme català ni claudicarà ni farà marxa enrere. Són fets com aquests els que ens faran accelerar la creació d’una República Catalana sobirana que ens permeti abandonar per sempre un estat on el nazisme és legal i les consultes democràtiques no ho són.

Convidem a totes aquelles entitats de la societat civil que comparteixin aquest plantejaments que se sumin a aquesta demanda per tal d’impedir qualsevol manifestació totalitària, catalanòfoba i espanyolista a Barcelona el proper 12 d’octubre.

Signat:
Catalunya Acció
Casal Argentí a Barcelona
Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya (CLIC)
Cercle Català d’Història
Fundació President Macià
Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”
Palestra
Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL)
Transversàlia
Xarxa Digital Catalana (XADICA)
Associació Germans Badia
Associació per a la Recuperació de l'Exili Republicà (ARMHER)

Catalunya Acció suggereix al president Artur Mas que convidi el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, als actes oficials del proper 11 de setembre a Barcelona per tal d’homenatjar els catalans que van participar el 1704 en la presa de l’actual territori britànic.

Aquest any es commemoren els 300 anys del Tractat d’Utrech pel qual Gibraltar va passar a sobirania britànica i Catalunya va perdre les seves llibertats. Però no podem oblidar que l’actuació catalana va ser decisiva per tal que el penyal sigui avui territori britànic. L’any 1704, un batalló de 350 catalans comandats pel general Basset va conquerir la platja encara avui anomenada “Catalan Bay”, en record d’aquella actuació que va permetre el desembarcament de l’expedició austriacista i la conquesta de Gibraltar.

És per això que aquest 11 de setembre del 2013, i comptant amb la presència de la màxima autoritat gribaltarenca, seria el millor escenari possible per a fer un homenatge nacional i patriòtic a aquells catalans que van col·laborar heroicament a que avui el poble de Gibraltar gaudeixi de la seva condició de territori britànic, que és el que volen els seus ciutadans. No podem oblidar que la presa de Gibraltar el 1704 s’emmarca dins el conflicte polític i militar que va acabar amb les llibertats de Catalunya i que el nostre govern vol rememorar a través del Tricentenari 1714-2014.

Tres segles més tard, catalans i gibraltarenys encara hem de patir les ínfules imperials espanyoles. Ens continuen dient, als uns i als altres, que la nostra terra és seva i que no tenim cap dret per a decidir el que volem ser. Exactament igual com en els temps de Felip V. Amb tot, Gibraltar, gràcies a la seva condició de territori britànic, pot continuar mantenint el seu status actual davant les barroeres amenaces del govern espanyol. No és aquest el cas de Catalunya que només depenem de nosaltres mateixos i de les possibles aliances internacionals que puguem bastir en el futur. La invitació del nostre govern a Fabian Picardo seria, indiscutiblement, una bona pedra de toc per tal de començar a fer efectives aquestes indispensables complicitats per a arribar a la independència de Catalunya.

En els dies vinents Catalunya Acció farà arribar per escrit al president Mas aquesta proposta de forma detallada.

Catalunya Acció
Barcelona, 9 d’agost del 2013

La xiulada a l’himne espanyol i les mostres d’independentisme en el mundial de natació de Barcelona perjudiquen Madrid 2020

Catalunya Acció i les altres entitats impulsures de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014, no pot haver-hi Madrid 2020” han pogut constatar personalment aquests dies a Barcelona, durant la celebració dels campionats del món de natació, que dirigents esportius internacionals consideren negativa per a la candidatura de Madrid 2020 la imatge dels catalans xiulant l’himne espanyol i les mostres d’independentisme desacomplexat que ha exhibit bona part del públic assistent.

Tothom sap que una de les condicions que valora el Comité Olímpic Internacional d’una candidatura per acollir uns jocs olímpics és l’estabilitat política. Aquest organisme, conscient del que suposen les tensions politiques en el decurs de la celebració d’unes olimpíades, no vol prendre cap risc quan veu que això es pot produïr. El que aquests dies s’ha viscut a la capital de Catalunya amb motiu del campionats mundials de natació és, a ulls dels dirigents del COI, una mostra del que ells anomenen “tensions territorials” dins d’un estat. La monumental xiulada a la marxa reial en el palau Sant Jordi el dia de la inauguració, la benvinguda del president Mas en clau exclusivament catalana, la gran quantitat d’estelades en el decurs de totes les competicions o la campanya de la natació catalana per la independència són fets que demostren una inestabilitat política gens favorable per Madrid 2020.

Així, a poques setmanes de la sessió extraodianria del COI del proper 7 de setembre a Buenos Aires on s’escollirà la seu dels jocs del 2020, la candidatura de Madrid va perdent força per aquestes raons. El COI no vol de cap de les maneres que unes olímpiades puguin ser l’escenificació del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Campanya de signatures:
http://chn.ge/12KmuHM

Facebook de la campanya:
https://www.facebook.com/CataloniaWithTokyo2020

Catalunya Acció
Barcelona, 5 d’agost del 2013

Diverses organitzacions independentistes (Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, Comissió per la Dignitat, Ara o Mai, i d’altres) encetaran una campanya adreçada a fer veure al Comitè Olímpic Internacional (COI) que la capital d’un estat que nega els drets democràtics i nacionals dels catalans no pot acollir mai un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics.

Lloc: Col.legi de Periodistes de Catalunya
Rbla. Catalunya, 10. pral.
Barcelona

Dia i hora: Dijous 18 de juliol a les 12h.

Intervindran:
Josep M. Vall (Fundació President Macià)
Carme Teixidó (Ara o Mai)
Santiago Espot (Catalunya Acció)

MANIFEST
SI NO HI HA CATALUNYA 2014, NO HI POT HAVER MADRID 2020

La majoria del poble de Catalunya ha expressat clarament la seva voluntat de decidir democràticament si vol esdevenir un Estat independent l’any 2014. Ho ha fet mitjançant grans mobilitzacions populars, i també a través de les urnes tot creant una majoria parlamentària a casa nostra favorable a aquesta idea. Donar la paraula als catalans ha esdevingut la premissa política que aglutina més adhesions entre la nostra gent. Aquest és el triomf de l’independentisme que ha perseverat amb coratge i intel·ligència durant els darrers anys.

Avui la idea d’una Catalunya independent és l’eix del debat polític, i exigim que es tanqui d’una vegada per totes amb urnes i dues paperetes: la del SÍ o la del NO. És la fórmula civilitzada del segle XXI que utilitzen els estats moderns (com és el cas del Regne Unit) per tal de resoldre aquest tipus de litigis. Però mentre els catalans apostem per la democràcia per solucionar-lo, Espanya continua negant-la. Les constants invocacions catalanes al diàleg i a la negociació són contestades amb repetides amenaces i coaccions.

Però ara la situació ha esdevingut insostenible. El govern del PP, sobretot des de l'Onze de Setembre passat, ha engegat una ofensiva en tots els ordres adreçada a posar fi definitivament a les aspiracions catalanes. Per fer-ho està decidit a dinamitar la nostra convivència amb lleis i decrets que posen en perill la nostra personalitat com a poble i les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic. Davant d’aquests atacs continuats, què hem de fer? Continuem posant sempre l’altra galta?

Aquest és ja un conflicte obert, en què hem d’actuar amb dignitat per defensar la pàtria, la democràcia i, el que és més important, el futur dels nostres fills. Del nostre capteniment d’avui en dependrà l’esdevenidor de les generacions que ens seguiran. Per tant, ha arribat l’hora de dir amb rotunditat que si el govern d’Espanya continua negant-nos la possibilitat de votar el nostre futur col·lectiu, nosaltres farem el que calgui (pacíficament, però amb fermesa i constància) perquè la seu olímpica del 2020 no sigui la capital d’aquell Estat que està en contra de la legitimitat democràtica dels catalans.

Per assolir-ho aprofitarem tots els mitjans al nostre abast per fer saber als membres del COI i a l'opinió pública internacional que un Estat que nega els drets democràtics d’una part important dels seus ciutadans i els amenaça amb l’ús de la força (com han fet alguns dels seus dirigents polítics i membres de l’exèrcit) no pot mai acollir un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics.

A més a més, és una bogeria intolerable que un Estat arruïnat pels quatre costats vulgui assumir una despesa de la magnitud que suposaria Madrid 2020. Qui ho acabarà pagant? Els catalans ja n’estem farts, de sufragar la megalomania dels governs espanyols que només persegueixen projectes faraònics que serveixen tan sols per voler treure pit davant la resta del món i perquè s’enriqueixin alguns dels seus dirigents polítics i l'oligarquia de sempre.

No ens plau haver de prendre aquesta decisió, però els catalans en aquesta lluita ens hi estem jugant la nostra supervivència com a poble i donarem la cara. La majoria de la nostra societat i dels nostres representants polítics estan actuant de forma escrupolosament democràtica, i davant d’això se’ns neguen els nostres drets i ens acusen, en moltes ocasions, de feixistes. Doncs ara responem fermament i convidem tots els nostres compatriotes a fer el mateix tot sumant-se a aquesta iniciativa. Si no hi ha Catalunya 2014, no hi pot haver Madrid 2020.

FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2013

Des de la Catalunya del Nord us arriba de nou, junt amb la Flama del Canigó per encendre els Focs de sant Joan, el tradicional missatge de fe en el nostre poble i d’exigència de llibertat.

Aquesta Flama ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla Flama de solstici d’estiu, d’homenatge i respecte a les tradicions, a la natura. No només pot ser tampoc la Flama de la cultura i de la llengua, per molt que estiguin en perill.

Des de la primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és la Flama d’afirmació i reivindicació dels nostres drets nacionals.

Arrelada al Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l’abat Oliba fa mil anys, al patriotisme de Jacint Verdaguer, la Flama és el símbol d’unió dels Països Catalans, esquarterats pels Borbó el 1659, però no vençuts. Tres segles després no som pas espanyols o francesos: som i serem catalans!

Amb la Flama denunciem els intents constants de genocidi identitari. Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d’intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s’ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial.

Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles.

Som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del dret, reconegut per l’ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s’han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.

En aquesta nit de sant Joan, la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l’únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il•luminem el recte camí cap al ple domini de l’Estat català.

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!

Daniela Grau (Catalunya del Nord)
(Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)
Consellera de Catalunya Acció

EL PROPER DISSABTE 30 DE MARÇ A LES 11.30h TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE JORDI FORNAS

Aquest proper dissabte es debatrà en el decurs d’un ple extraordinari de l’ajuntament de Gallifa la moció de censura presentada pel grup municipal de CiU contra l’actual alcalde per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció, Jordi Fornas. Els motius d’aquesta moció són les diverses iniciatives patriòtiques que ha endegat la primera autoritat d’aquest municipi del Vallés Occidental en pro de la independència de Catalunya.

Jordi Fornas ja es va guanyar la simpatia de l’independentisme quan, de forma desacomplexada, va desafiar la virreina espanyola a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, tot posant una minibandera espanyola a la façana del seu consistori. Abans, però, havia estat el primer alcalde de Catalunya en exercir la sobirania fiscal en dipositar els impostos municipals a l’Agència Tributaria Catalana. Aquesta iniciativa, pròpia de qui actua amb fermesa política i patriòtica, la va portar a la darrera assemblea de l’AMI (Associació Municipis per la Independència) i va fer que s’aprovés per unanimitat. Poc després, també va acompanyar la iniciativa de Catalunya Acció que encoratjava els municipis catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a no contractar ni consumir cap producte espanyol per defensar així els interessos de les empreses catalanes.

Tot això es anar massa lluny pel partit que avui governa Catalunya. Es veu que ells voldrien un procés d’independència sense cap enfrontament institucional i que no molestés ningú. Sobretot a la virreina Llanos de Luna. Segurament, el problema que tenen és que les actituds de dignitat nacional d’en Jordi Fornas posen massa en evidència les claudicacions que comencem a albirar en alguns dels principals dirigents de la coalició de Convergència i Unió. Per tot plegat, han encarregat a l’escolanet que tenen a Gallifa, en Mateu Sobregrau (cap del grup municipal de CiU), que posi fre a l’actitud d’encarar-se amb Espanya de l’actual alcalde.

Podem afirmar sense por a equivocar-nos que, si la moció del proper dissabte prospera, la “rojigualda” tornarà a onejar amb tot el seu esplendor a l’ajuntament de Gallifa i els impostos dels seus veïns tornaran a ser enviats a Espanya directament. Això seria una derrota per Catalunya que no podem permetre. Perquè si guanya la moció de CiU guanya Espanya i guanya Llanos de Luna.

Així doncs, el proper dissabte 30 de març a les 11,30h. TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE FORNAS!

Davant els atacs continuats de Maria de los Llanos de Luna contra ajuntaments catalans, Catalunya Acció presentarà les accions de resposta que poden perjudicar els interessos espanyols a Catalunya.

Catalunya Acció endegarà a partir d’aquest divendres 8 de març aquesta campanya amb el suport de l’alcalde de Gallifa, Jordi Fornas, i el regidor de l’ajuntament d’Arenys de Mar, Àlex Acero, i espera que s’hi sumin la resta de consistoris afectats.

Intervindran:
Santiago Espot (President Catalunya Acció)
Jordi Fornas (Alcalde de Gallifa i membre de Catalunya Acció)
Àlex Acero (regidor de promoció econòmica d’Arenys de Mar i membre de Catalunya Acció)

VÍDEO DE LA RODA DE PREMSA

COMUNICAT
EN DEFENSA DE LES NOSTRES BANDERES

Catalunya és tractada cada vegada més com una colònia, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, vol que ho recordem tothora i a qualsevol lloc. És per aixó que està perseguint amb fúria inquisitorial tots els ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola a la seva façana. Però no es conforma solament amb això. La seva malaltissa obssesió imperial ha fet que ens la vulgui imposar en la totalitat d’edificis públics com ara escoles, zones esportives o, fins i tot, biblioteques. Vol a tots els catalans “rojigualdos” per imperatiu legal. Exactament igual que en temps del “Movimiento”.

Com que la “llei de banderes” és una llei espanyola, Catalunya sempre tindrà les de perdre fins que arribi la independència de la nostra nació. Davant d’aquest fet, podem acatar com a simples vassalls la seva llei sense piular o bé podem respondre amb dignitat i patriotisme. Si creiem que amagant el cap sota l’ala assolirem la llibertat, anem del tot errats. Els atacs contra Catalunya que queden sense resposta són sempre una batalla perduda, i mai no s’ha guanyat res només resistint. Així, doncs, si Espanya i la seva virreina a Catalunya, és a dir, la delegada del govern, vol una guerra de banderes, la tindrà. No defugirem el conflicte i utilitzarem totes les armes que tinguem al nostre abast.

És per això que Catalunya Acció crida al centenar llarg d’ajuntaments catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a respondre-li amb fermesa tot declarant que, a partir d’aquest moment, cap d’ells ni comprarà cap producte espanyol ni contractarà cap servei d’una empresa espanyola. A més, caldria que suggerissin als seus veïns favorables a l’actitud de l’ajuntament respecte a la “rojigualda” que segueixin l’exemple del consistori. No faran res més que el mateix que fan molts espanyols amb els productes catalans. Un fet, no ho oblidem, que està perjudicant greument a empreses del nostre país que tenen en el mercat espanyol bona part de la seva facturació i que, en conseqüència, posa en perill molts llocs de treball de la nostra gent.

Finalment, cal advertir als ciutadans espanyols que el millor mercat de moltes de les seves empreses és Catalunya, i que si les seves vendes disminueixen a partir d’ara en aquest territori la responsable té nom i cognoms: Maria de los Llanos de Luna. Ella en serà la responsable i és a ella a qui hauran de demanar explicacions.

Catalunya Acció
Barcelona, 8 de març del 2012

RECULL DE PREMSA

Nacional
http://www.naciodigital.cat/noticia/52551/boicot/dels/productes/espanyols/contra/furia/llanos/luna
http://societat.e-noticies.cat/crida-al-boicot-als-productes-espanyols-73672.html

Espanya
http://www.europapress.es/nacional/noticia-catalunya-accio-pide-municipios-bandera-espanola-boicotear-productos-estatales-20130308140727.html
http://www.abc.es/local-cataluna/20130308/abci-catalunya-accio-insta-ayuntamientos-201303081402.html
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/1409039/local+cataluna/los-independentistas-llaman-a-boicotear-los-pr#.UUBt-NaxxgE
http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cataluna/catalunya-accio-alienta-un-boicot-los-productos-espanoles-20130308
http://www.vozbcn.com/2013/03/09/138785/boicot-respuesta-cumplimiento-ley/
http://www.alertadigital.com/2013/03/07/catalunya-accio-anuncia-que-seguira-atacando-los-intereses-espanoles-en-cataluna-y-el-gobierno-de-rajoy-sigue-sin-responder/
http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2013/03/08/catalunya-accio-insta-a-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.shtml
http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/politica/noticias/4659610/03/13/Un-partido-independentista-propone-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.html

Jordi Fornas és batlle de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció

Ponència d’en Jordi Fornas a l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) feta a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013, per tal que els ajuntaments de Catalunya, exercint la seva sobirania fiscal, deixin de pagar impostos a la hisenda espanyola. La seva proposta de sobirania fiscal va ser aprovada per unanimitat de l’Assemblea.

Hola a tothom,

L’ objectiu que ens reuneix aquí i de l’ assemblea que ens agrupa es la independència. Per tant, som aquí per avançar cap a la plena sobirania i la consecució d’un Estat propi.

Fins ara, la nostra finalitat era la de promoure la celebració d’ un referèndum d’autodeterminació des dels ajuntaments. Això, potser semblava un fita prou ajustada als nostres objectius fa uns mesos, quan vem posar en marxa l’ AMI, però el temps passa de pressa i la situació política ha canviat substancialment.

A dia d’avui el nou Parlament de Catalunya ja es planteja fer un referèndum i te importants impediments per tirar endavant, tants que sembla poc probable que ho pugui arribar a fer.

El Govern de l’Estat també s’ha començat a moure per bloquejar qualsevol iniciativa i farà tots els possibles per fer encallar tot el procés.

És previsible que bloquegin el Parlament i la autonomia catalana sencera. També estan actuant contra les declaracions de sobirania que prop de 200 ajuntaments ja han fet. Fins i tot s’entretenen mirant si tenim penjada la bandera espanyola al lloc “preferente y de honor” de les nostres Cases de la Vila.

No ens podem quedar mirant el que passa, hem de passar a l’acció. Si algú s’havia imaginat que això era qüestió d’anar deixant passar el temps i que ja arribaria el moment de poder fer una consulta democràtica, penso que anava molt errat.

Hem de prendre la iniciativa i donar una empenta al procés, i cal fer-ho ara, ja no podem esperar més. No hi ha temps per perdre, la situació en que es troba el país i els nostres compatriotes ens demana respostes urgents. No podem continuar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a treballar a fora, les nostres empreses tanquen les portes, la nostra gent continua perdent la feina i la vivenda, els nostres avis segueixen en la misèria i cada cop tenim més pobresa.

Per si això us sembla poc, ja sabeu els que veu assistir a la darrera assemblea de l’ACM, on vem aprovar per unanimitat una moció en contra, que l’Estat pretén eliminar la majoria dels ajuntaments, per tal de desmantellar tot el nostre sistema democràtic.

Mentre tant, s’entretenen mirant de carregar-se el nostre sistema educatiu i fins i tot pretenen tornar-nos a imposar les curses de braus. Pel que fa a les infraestructures que ens calen... no hi ha pressa. Sembla mentida, però només tenen pressa per destruir-nos.

No dic que serà fàcil, però per això ens vem presentar a les eleccions i ens van escollir. Per resoldre això i el que pugui venir. Ens hem de fer dignes de la confiança que els electors han dipositat en nosaltres i actuar en conseqüència.

El poble de Catalunya es va manifestar prou clarament el darrer 11 de setembre i us recordo que va ser l’ANC i l’AMI els qui vem encapçalar aquella diada històrica. Per tant, ara ens toca donar sentit a la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres com a càrrecs electes i a nosaltres mateixos com a integrants i impulsors d’aquesta organització política.

L’Estat espanyol es troba en hores molt baixes, la seva economia està en bancarrota. Ara, ja els tocava ser contribuents a la UE i en canvi han hagut de demanar continuar subsidiats. Com sabeu, això ho presenten com un èxit de la seva política exterior, “parar la ma” és el seu esport preferit. L’altre esport que practiquen és el de “ficar la ma”: A la nostra butxaca, a la dels europeus i a la dels seus propis ciutadans.

Amb tot això i els escàndols de corrupció que afecten el “Gobierno” i tota la seva classe política, el seu desprestigi és immens tant a dins com a fora, el món sencer mira incrèdul cap a Espanya i es pregunta com és possible tanta i tant generalitzada corrupció.

També saben que el poble català vol la independència i potser es pregunten com és que els polítics catalans no fem res per sortir d’aquest Estat corrupte. Que estem esperant? Si triguem gaire pensaran que és perquè som com ells i ja ens està bé de viure en mig de tota aquesta disbauxa. Permetrem que això passi?

Davant d’aquest panorama no ens podem quedar esperant a veure que passa, hem d’actuar. L’imperi s’enfonsa i cal donar-li l’empenta final, amb fermesa democràtica, no ens podem permetre dubtar.

És hora d’obrir un segon front que empenyi el procés amb força!

Com? Declarant tots els pobles i ciutats de Catalunya “Territori Català Lliure i Sobirà” emprant la fórmula dels que ja ho han fet.

Això no pot ser una declaració d’ intencions, ha d’anar acompanyat de la “Sobirania Fiscal” que consisteix en ingressar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Així, l’endemà de declarar la independència, ja podrem disposar de bona part dels nostres recursos.

Cal fer-ho de la manera més immediata i massiva possible, convocant Plens extraordinaris per tal de deixar sense capacitat de resposta l’Estat i engrescar els municipis que encara no s’han adherit a la nostra associació, a fer-ho i seguir-nos.

No cal témer res, la Sobirania Fiscal és una acte completament legal, tal com hem demostrat els que ja fa temps que l’exercim, sense que haguem rebut cap requeriment de cap institució estatal.

Pel que fa a les declaracions de “Territori Lliure” si bé és cert que és un pas més compromès, també ho és que és totalment democràtic i a dia d’avui no hi ha jurisprudència al respecte.

Si que hi ha hagut requeriments i amenaces de la “Delegación del Gobierno” contra alguns dels que s’hi han declarat, però la cosa va per llarg i el millor que podem fer per donar-los suport és fer el mateix de manera massiva.

Senyors, aquesta és una organització independentista, per tant no ens podem deixar atemorir per cap estructura de l’Estat que ens amenaci. Si volem la independència de la nació, hem de fer passes fermes i decidides i demostrar coratge i determinació. No hi ha lloc per a la por, cal avançar o estem perduts, els espanyols no miraran prim per fer miques les nostres parcel·les de poder democràtic, tal com ja ens anuncien que pensen fer .

D’altra banda, actuant amb fermesa i decisió, podem comptar amb el recolzament dels nostres compatriotes i organitzacions civils que esperen que algú, amb plena legitimitat democràtica, prengui la iniciativa en el procés d’alliberament nacional.

Tindrem tot el suport de l’altra gran plataforma que hi ha ara al país, l’ ANC que, té una capacitat de mobilització i convocatòria prou gran i ens ajudarà a fer la pressió ciutadana necessària sobre els ajuntaments indecisos i aconseguir el més aviat possible la majoria política i social que ens cal, per tal d’assolir l’objectiu.

Un cop la tinguem, ens dirigirem als nostres diputats, al President de la Generalitat i el seu Govern i al mateix Ple del Parlament de Catalunya, per tal de que ens acompanyin en la Declaració Conjunta i Unilateral d’ Independència, que ens posarà al mapa del món. Això, serà definitiu!

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va sentenciar:

- Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

- Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

- Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

L’any vinent, farà 300 anys de la derrota de l’onze de setembre que ens ha dut a aquesta situació.

Cal recordar que, ara fa 300 anys, el 1713, es va signar el Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi a la Guerra de Successió.

En aquest tractat es reconeixien els drets de Felip V de Borbó sobre la Corona de les Espanyes. Aquest, es comprometia pel mateix document, a respectar els drets i les constitucions dels catalans. No va trigar ni 15 dies a incomplir-lo, posant setge a Barcelona.

Llavors, es van reunir els Braços del Consell i van decidir continuar la guerra, sabent el que s’hi jugaven. Això ens pot semblar que va ser una temeritat i que ja sabien que no tindrien cap possibilitat de victòria. No era així. Tot i el bombardeig que va caure sobre la capital, aquesta continuava resistint, mentre els exèrcits que actuaven al territori, castigaven els exèrcits castellans.

La situació es va fer insostenible per a Felip V i va haver de demanar auxili al seu avi, Lluís XIV de Borbó, que li va enviar un exèrcit amb el Duc de Berwick. Va ser així que va aconseguir entrar a Barcelona i guanyar la guerra.

Si us explico aquesta història és per mostrar-vos els paral·lelismes que existeixen amb el moment actual.

La declaració de dret a la sobirania que ha fet el nostre Parlament, és comparable a la dels nostres avantpassats de fa 300 anys i suposa una declaració de guerra.

Es tracta d’una guerra que ja estava en marxa des de feia temps per part de l’Estat, tal com va passar fa tres segles.

Aquesta guerra però no es fa de la manera tradicional, amb exèrcits armats, sinó amb representants elegits pel poble.

Les nostres armes son els actes de sobirania, les mobilitzacions populars, els nostres drets col·lectius i les lleis internacionals.

Les dels espanyols, l’espoli i l’ofec econòmic, la Constitució, el tracte discriminatori en tots els terrenys, el boicot als nostres productes, els intents de deslocalitzar les nostres empreses.

I no son armes que pensin usar a partir d’ara, ja fa temps que ens estan laminant i és ben clar ens volen dur a la ruïna, i ara el més aviat possible. Per tant, nosaltres també hem d’actuar amb celeritat.

Aquesta vegada les ajudes exteriors no seran determinants, només un arma mediàtica més. Per guanyar només hem de fer un pas, el pas de proclamar la independència per majoria democràtica.

No cal contar gaire amb els Estats europeus abans de proclamar la independència però, un cop fet, la majoria d’ells ens reconeixeran, perquè els tractats internacionals ens emparen.

Els darrers tres segles, la humanitat en general i Europa en particular han avançat notablement en el camí dels drets col·lectius i hi ha nombrosos precedents arreu del món.

Curiosament, en lloc del Tractat d’ Utrecht, ara tenim la Declaració de La Haia que casualitats de la història, també és a Holanda.

Per tant, el que es va perdre a Utrecht, es guanyarà a La Haia.

Ara ens falta mirar d’estar a l’alçada dels nostres avantpassats. Ells, varen demostrar un coratge i un amor per la pàtria sense límits i van lluitar fins al final i fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres mai els podrem igualar, però, si ens fem mínimament dignes del seu exemple, ens en sortirem.

Al 1714 la guerra la van guanyar els castellans, ara la guanyarem els catalans!

Aquesta moció que us demano que aproveu ha de ser el punt de referència de l’ AMI a partir d’ara. Aprovant-la, demostrarem que creiem en el procés d’independència i estem disposats a liderar-lo.

L’èxit dependrà en gran part de la rapidesa amb la que actuem.

Això, incentivarà els més indecisos a l’hora de seguir –nos, motivarà les organitzacions socials i farà créixer el suport popular.

Potser alguns representeu partits que no tenen una actitud prou clara i decidida en el procés i que no us donaran suport, o fins i tot us pressionaran perquè no feu el pas. Haureu de mostrar el coratge al que feia referència abans i anteposar les necessitats i els anhels del poble català, als dels partits on militeu.

Ha arribat el moment de demostrar que els catalans si que podem actuar de manera unitària, deixant de banda qualsevol diferència, i si algú és capaç d’aconseguir-ho som nosaltres, els representants del món municipal.

Cal recordar que la darrera República Catalana que es va proclamar va venir d’unes eleccions municipals.

Va ser la primavera del 31 i ara s’acosta la primavera del 13, els números estan invertits i la situació política a Europa també, llavors els règims totalitaris eren els que dominaven el continent, ara ho fa la democràcia.

Ha arribat l’hora de la veritat!

Per Catalunya!

Tots units cap a la victòria final!

Visca Catalunya Lliure!

CATALUNYA ACCIÓ FELICITA LES AFICIONS CATALANA I BASCA PER LA MONUMENTAL XIULADA AL BORBÓ I A L’HIMNE ESPANYOL EN LA FINAL DE COPA DE BÀSQUET DEL DIUMENGE PASSAT

Catalunya Acció, promotora de les xiulades a l’himne i al cap de l’estat espanyol en les finals de Copa de futbol de l’any 2009 i 2012, felicita les aficions catalana i basca, que el passat diumenge en el Buesa Arena de Gasteiz van manifestar el seu ferm rebuig cap a la monarquia i l’himne espanyol en forma de sonora xiulada.

Aquest diumenge es va viure una altra mostra de protesta popular contra la corrupta monarquia espanyola i l’himne que la representa. Els aficionats catalans i bascos presents a la final de copa de bàsquet van expressar així el seu sentiment independentista i també la seva repulsa cap a les actituds corruptes de la familia Borbó, perquè estem veient com Juan Carlos I está actuant exactament igual com han fet sempre els de la seva nissaga: enriquir-se mentre el poble viu una situació econòmica i social dramàtica. Des de Felip V fins a Alfons XIII aquesta ha estat la tònica habitual de tots els Borbons.

Davant d’aquests fets del passat diumenge, la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha demanat mesures i sancions per evitar que es tornin a produir situacions similars en el futur. Des de Catalunya Acció li hem de manifestar, en primer lloc, que el seu temps l’empri en buscar el diner negre que sembla que ha omplert les butxaques dels seus companys de partit. I, en segon lloc, que les xiulades i protestes contra la monarquia i l’himne espanyol per part dels catalans només finalitzaran quan Catalunya sigui un Estat independent. Mentrestant només té una única possibilitat d’impedir-ho: denunciar, jutgar i sancionar un per un als milers i milers de catalans que omplen les graderies dels estadis o pavellons esportius i que continuaran xiulant quan vegin un membre de la monarquia borbònica o sentin l’himne espanyol. A veure si ho fa.

Finalment, Catalunya Acció, anima tots els catalans a continuar amb aquesta actitud de dignitat patriòtica manifestada una altra vegada el passat diumenge durant la final de copa de bàsquet.

Barcelona, 3 de novembre del 2011

Comunicat de premsa

Catalunya Acció es felicita pels avenços aconseguits en la retolació en català dels comerços

Gràcies a les accions de l’entitat el nombre de comerços que retolen en català ha augmentat notablement, però lamenta la manca de voluntat política per part del govern de CiU en el compliment de la llei.

Catalunya Acció fa una valoració enormement positiva de la seva campanya, ja que gràcies a ella ha disminuït el nombre de denúncies presentades a comerços que retolaven els seus cartells només en castellà, vulnerant la Llei de Política Lingüística vigent. Les seves accions han servit per a fer prendre consciència a molts comerciants i empresaris de l’obligació de complir una llei que és un pas més en el llarg camí de la restitució del català al lloc que li correspon com a llengua pròpia dels catalans. Catalunya Acció va presentar l’any 2009 quasi 3000 denúncies a establiments i empreses per haver vulnerat la Llei de Política Lingüística. L’any 2010 va tramitar quasi 1500 denúncies i aquest any es tancarà amb quasi 600 més.

Malgrat tot, Catalunya Acció vol posar en evidència la gestió dels responsables de l’Agència Catalana de Consum de l’actual govern de CiU, perquè les denúncies presentades en aquest sentit no han estat tramitades amb la celeritat i el rigor adequats. Catalunya Acció considera que aquesta actitud de renúncia i estovament de CiU respon al fet de no voler molestar a Espanya a l’hora de defensar els interessos nacionals dels catalans, actitud que sempre ha caracteritzat els diversos governs de CiU que confonen massa sovint el valor de la convivència amb la renúncia nacional.

En aquest sentit, Catalunya Acció lamenta haver d’actuar com a garant de l’acompliment d’una legalitat vigent donat que l’actual Govern de Catalunya de Convergència i Unió no té la valentia suficient per a fer-ho ell mateix. Per això, Catalunya Acció continuarà amb la seva actuació en aquesta matèria fins a assolir la completa i correcta aplicació de la Llei de Política Lingüística i del nou Codi de Consum que incorpora l'obligació d’etiquetar també en català els productes que es venen a Catalunya.

Aquesta acció continuada durant gairebé tres anys ha comportat la modificació de molts rètols comercials i, en el cas d’incompliment reiterat de les lleis vigents a Catalunya, l'obertura d’expedients sancionadors a empreses que comercialitzen el seus productes al nostre país. És el cas, per exemple, de l’empresa espanyola Bolitrans S.L., com ho demostra la documentació adjuntada.

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Oliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
Associació Flama dels Països Catalans
Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

COMUNICAT

SOBRE EL DESCONTENTAMENT GENERAL

Catalunya Acció, davant la situació de descontentament general, i per a ajudar a clarificar la situació i evitar que la confusió regnant acabi beneficiant els mateixos que han generat el caos en què estem immersos, emet el segënt comunicat:

1. No hi pot haver REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA si no hi ha una REGENERACIÓ NACIONAL que clogui el procés colonitzador que estem patint. Un procés colonitzador que ha entrat ja en la fase final de destrucció de la integritat nacional catalana, tant a nivell econòmic com, i molt especialment, a nivell lingüístic, cultural i social.

2. Aquesta REGENERACIÓ NACIONAL passa indefugiblement per l'assoliment de la INDEPENDÈNCIA, que garantirà:

· L'acabament del robatori sistemàtic de 60 milions d’euros diaris, o 22.000 milions d’euros anuals, per part del govern espanyol que escanya la nostra economia i és el primer i principal impediment per a sortir de la crisi actual.

· La fi de la manera de fer política dels colonitzadors espanyols, caracteritzada per la prepotència, els tràfics d'influències i l'opressió impunement permesa de tota nació que no sigui la castellana.

· Ens alliberarà també de les actituds servils i esclaves dels polítics regionalistes, i per tant, col.laboracionistes amb els opressors de la nació catalana, que callen mentre la nació catalana és ofegada econòmicament i destruïda nacionalment.

Però sobretot significarà la possibilitat REAL de RESTITUIR la nostra PLENITUD NACIONAL, que durant segles l'estat espanyol HA DESTRUÏT a través de la classe política, de les seves institucions militars, de justícia, d’ensenyament i dels mitjans de comunicació massius.

3. L'actual democràcia espanyola HA LEGALITZAT la IL·LEGITIMITAT sotmetent, robant, i destruint la llengua catalana, amb la prepotència pròpia dels colonitzadors, que creuen que la seva força legal, mediàtica i política, és la seva raó.

4. La causa dels problemes que viu Catalunya no és la crisi econòmica o la prepotència dels polítics. Aquests només són símptomes inevitables d'un mal més profund i vital: LA SUBMISSIÓ a Espanya, i la progressiva espanyolització soferta en tots els àmbits de la vida pública.

La SOLUCIÓ no passa només per la substitució d'uns polítics per uns altres en el mateix marc de submissió política, sinó en la RESTITUCIÓ de la LEGITIMITAT a través de la INDEPENDÈNCIA, de la mà d'aquelles persones que han demostrat amb la seva trajectòria personal un compromís insubornable en la denúncia de la nostra submissió i en la lluita tenaç per a superar-la.

Catalunya Acció
Barcelona, 20 de maig del 2011
http://www.catalunyaaccio.cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa

Després d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI.

La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura.

El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una.

Vegeu vídeo de la conferències de premsa al Parlament
http://www.e-noticies.tv/canales/actualitat/solidaritat-convida-a-xiular-lhimne-espanyol-12731.html

Notícia
http://www.naciodigital.cat/noticia/24304/espot/volen/fer/entrar/himne/espanyol/sang

SI considera que l'equip de so per emetre la Marxa Reial és un "atemptat contra la salut pública"

La contractació de 100.000 watts de potència de so per part de la Real Federació Espanyola de Futbol per silenciar la possible xiulada de l’afició culer a la final de la Copa quan soni l’himne espanyol a Mestalla, ja ha tingut ressò polític.

Aquesta tarda, l'alcaldable de SI a Barcelona, Santiago Espot, - que va ser demandat per instigar una xiulada en la final de Copa de fa dos anys, que el Barça va jugar amb l'Atlètic de Bilbao- ha denunciat que aquesta capacitat de so vulnera les ordenances cíviques de la capital del Túria. "És un atemptat contra la salut pública; volen fer entrar l'himne espanyol per la sang", ha sentenciat Espot.

En aquest sentit, ha lamentat que "cap institució política de Catalunya s'hagi queixat tenint present que hi haurà catalans per presenciar el partit de futbol entre el F.C. Barcelona- Reial Madrid". "La contractació d'aquest potencial de so és pròpia de ments malaltisses", ha reblat.

http://www.naciodigital.cat/noticia/23643/espot/campanya/miami

Santiago Espot amb Tomàs Regalado al seu despatx

Santiago Espot, alcaldable de SI a la ciutat de Barcelona, es va reunir aquest dilluns amb l’Alcalde de Miami, Tomás Regalado, a la mateixa ciutat nord-americana. Espot tenia com objectiu "traçar les primeres pinzellades per obrir Barcelona al món i començar un canvi de relació intercultural i econòmica de promoció de la ciutat".

Segons paraules del propi Espot la visita va ser "cordial i es va fer un intercanvi d’idees sobre temes comercials, de seguretat i immigració". “Hem intercanviat impressions sobre les virtuts i amenaces de Barcelona i Miami i ens hem compromès a establir els ponts necessaris per a potenciar les relacions econòmiques, comercials i empresarials entre ambdues ciutats si entrem a l’ajuntament de Barcelona”. Així ha valorat la reunió Santiago Espot que pretén fer de Barcelona la ciutat “més viva i més internacional”.

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Fins diumenge l'impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya. Aquesta setmana s'ha estrenat com alcaldable de la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència per a la ciutat de Barcelona. La Razón el defineix com "el policia lingüístico que aspira a ser alcalde de Barcelona".
Ha d'arribar al 5% dels vots i esborrar l'ombra de qui volia ser-ho, el fins ara líder de la formació, Joan Laporta. Ho té clar: "Els barcelonins, com els catalans, han de deixar la sensació de ser rellogats", i afirma que "des dels ajuntaments es pot fer política independentista."

- A les eleccions per Parlament, SCI va obtenir un 2,8% dels vots emesos a Barcelona;  arribar al llindar del 5%... una tasca difícil no?
Em queden 2,2% (somriu)

- Més enllà de les qüestions aritmètiques...
Més enllà de les xifres considero que aquestes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona són en un altre context i tenen una altra dinàmica. Si fem una campanya amb audàcia, intel·ligent i que porti un missatge d'independència i regeneració política a més de donar-li personalitat a Barcelona com a capital del futur Estat català, el 2,2% que ens falta, l'obtindrem.

- Vostè parla de tornar a Barcelona la personalitat. Un cop va ser escollit candidat, vostè afirmava que s'havia de tapar l'escletxa que separa Barcelona de la resta de Catalunya, com si hi hagués una capital i la resta del territori.
Sí, molts recordem les polítiques de Pasqual Maragall que volien fer de Barcelona una ciutat hanseàtica. Una ciutat amb personalitat pròpia i amb polítiques adreçades exclusivament a la ciutat. Això, amb els anys, ha estat negatiu, i aquest divorci s'ha anat mantenint. Aquest divorci entre ciutat i país és no entendre el que és Barcelona. Si no fos per Barcelona, Catalunya no existiria.

- Cap i casal?
Barcelona és qui ha construït i catalitzat la construcció de la nació. Ha fet de frontissa entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, avui dia és un centre d'intercanvi cultural i de comerç, el nucli neuràlgic de l'intercanvi. I per tant si entrem a l'Ajuntament, farem que la ciutat torni a ser cap i casal i punta de llança de la creació de l'Estat català. Com diria Eliseu Climent, si cau Barcelona, s'enfonsa tot. Per això, des de sempre a Barcelona se l'ha volgut anorrear. Des de la Ciutadella la bombardejaven fins les bombes del general Espartero...

- Els temps han canviat.
Ara no ens bombardegen amb pólvora, però sí amb Rodalies amb catenàries de la República, amb campanyes d'odi, i fins i tot, esportives. Ara no ens poden llençar bombes des de Montjuïc, però sí campanyes d'incitació a l'odi contra Barcelona. L'enemic sap que extirpant la catalanitat de Barcelona, Catalunya es dissoldria. Per això cal una presència independentista al consistori, perquè els que hi havia fins ara han fet el paper de la trista figura.

- Vostè té ho molt clar, vostè vol entrar a l'Ajuntament per parlar d'independència no del Bicing.
Us ho puc ben assegurar. No anem a fer política de bicing, anem a ser el corcó de l'independentisme a l'Ajuntament, sense oblidar els problemes quotidians dels barcelonins. Hem de recuperar Barcelona per als barcelonins i aturar el creixement anàrquic del turisme. Miri, abans anava amb el meu pare a la Rambla i ara no hi portaria els meus fills. El barcelonins, com també els catalans, se senten rellogats a casa seva. Vaig a treballar per la independència, no a muntar el bicing.

- Si depengués dels seus vots, Hereu o Trias?
Ni l'un ni l'altre. A més, jo segueixo la consigna de treballar en equip. Nosaltres no donarem suport a qui no accepti la declaració unilateral d'independència. Per tant, no crec en els miracles en política, i em temo que ni Xavier Trias ni Jordi Hereu ho vulguin acceptar.

- Cap a la independència des de l'Ajuntament, doncs.
Nosaltres l'hem de transformar en un focus que irradii catalanitat; hem de desemmascar aquelles polítiques col·laboracionistes que fan que Barcelona tingui recursos de capital de província; i finalment que el consistori serveixi de tribuna per fer sentir la nostra veu en el contenciós amb l'Estat espanyol i el francès. No podem oblidar que la tribuna de l'Ajuntament molt sovint és superior a la força del Parlament, per la força motriu de la nostra capital.

Col·laboracionistes? Pot detallar?
El col·laboracionisme és com el pantone: té graus. Però PSC, CiU i ERC practiquen diferents col·laboracionismes. CiU, per exemple, no ha mostrat cap gest perquè Barcelona sigui capital d'un estat lliure.

- Vostè es consideraria l'únic independentista que hi hauria a l'ajuntament si hi entra?
Anem a pams. L'independentisme és com el catolicisme: s'ha de practicar. No val a dir, sóc independentista, però a la pràctica es tradueix a inaugurar la moda dels tripartits, cap enfrontament amb l'Estat espanyol...

-Però des dels ajuntaments es pot fer política independentista?
I tant! Arenys de Munt i la seva consulta n'és el millor exemple recent. Es pot fer molta política independentista  des dels ajuntaments, però si la teva preocupació al darrer ple és la depressió de l'elefant del Zoo... En tot cas, jo no dubto que la resta siguin independentistes, mai no donaré carnets...., però sí que puc dir que les seves prioritats són unes altres, no la independència.

- Però la nebulosa de divisió del món independentista, la marxa de Joan Laporta, fins a quin punt pot afectar la reressaga de la seva campanya?
Quan parlem d'unitat, cal pensar en altres processos d'independència, com Irlanda o els exemples dels Balcans. Observant-los t'adones que la divisió dels independentistes és un preludi, una mena de peatge que hem de passar...

- Fins i tot a trets.
Com el cas d'Irlanda, el mateix Michael Collins fou abatut a trets. Nosaltres no hem arribat aquest extrem, gràcies a Déu! Però la divisió és normal: hi ha efervescència, moviments tàctics, diverses visions de l'independentisme... tot això en un moviment residual no té importància, però en una opció política que creix té rellevància. La unitat seria positiva, però la independència no arribarà a mans d'una sola força política. És massa transversal i massa polièdric l'independentisme i el català no és gregari. Aquesta unitat no existirà, Solidaritat haurà de ser el catalitzador en funcions. L'exemple el tenim en l'assoliment d'una moció de la coalició votada per CiU,ERC i ICV-EUiA a favor del pas previ a la independència que és reconèixer el Parlament com a sobirà. Això sí que és unitat.

Gràcies i molta sort.
A vosaltres

http://www.naciodigital.cat/noticia/23181/santiago/espot/cap/llista/solidaritat/barcelona

El màxim dirigent de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat avui el guanyador de les eleccions primàries celebrades per Solidaritat Catalana per la Independència per triar el seu cap de llista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Amb un 40% dels vots, Espot ha superat el segon classificat, Santiago Vilanova, membre d'Alternativa Verda-Els Verds, que ha obtingut el 35% dels sufragis. El tercer i quart lloc ha estat per Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, respectivament.

Durant el dia d’avui s’han celebrat eleccions primàries per escollir les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Barcelona. El recompte ha acabat poc abans de les vuit del vespre. La participació ha estat un trenta per cent més alta que en la passada votació per a decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presentava a les eleccions municipals de Barcelona.

En declaracions a Nació Digital, Espot s'ha mostrat convençut que "l'independentisme entrarà a l’Ajuntament". El ja candidat electe ha marcat ja les línies de la seva munició de campanya acceptant l'encàrrec amb "gran responsabilitat". "El meu objectiu és fer de Barcelona la capital del futur Estat Català" ha sentenciat. "Farem que el divorci entre Barcelona i el país esdevingui en una unió per caminar cap a la independència" ha assenyalat l'alcaldable solidari.

Les gestions i pressions realitzades per Francesc Castany, Conseller de Catalunya Acció, soci de l'Ateneu Barcelonès i director del programa de ràdio Som Matí, aconsegueixen revocar la cessió de la sala que la direcció de l'Ateneu havia llogat a l'entitat Impulso Ciudadano per a la commemoració del 30è aniversari del "Manifiesto de los 2.300".

Potser convindria que la direcció de l'Ateneu estigués més a l'aguait de la institució per al qual es suposa que ha de vetllar. Ja és la segona vegada que una organització espanyolista cola un gol a l'actual direcció de l'Ateneu Barcelonès i ja comença a ser més que preocupant que hagi de ser un soci que supleixi les funcions de vigilància que pertoquen a la direcció actual.

Després del Congrés Nacional de SI celebrat el passat 20 de febrer, Catalunya Acció i la coalició SI han iniciat converses per tal de col·laborar conjuntament de cara a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig, especialment a la ciutat de Barcelona.

Aquesta col·laboració es concretarà després de l’assemblea d’adherits de SI a Barcelona que haurà de decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presenta a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La voluntat de col·laboració ve motivada per la necessitat prioritària de renovació i regeneració política i nacional, començant per l’Ajuntament del cap i casal de Catalunya, on és urgent la necessitat de cares i idees noves sense cap mena de vinculació amb governs municipals anteriors, que apostin decididament per fer de Barcelona la capital del futur Estat català.

La voluntat de coordinar esforços traspassa així l’àmbit estrictament dels partits polítics, de manera que organitzacions de la societat civil amb significació pública, com Catalunya Acció, col·laborin estretament amb l'única formació política amb representació institucional al Parlament de Catalunya que en aquests moments té com a objectiu prioritari assolir un Estat català independent.

Les direccions de Catalunya Acció i de la coalició SI informaran puntualment dels avenços d’aquestes converses, i dels acords als quals puguin arribar, un cop ratificats pels òrgans de govern d’ambdues organitzacions.

Barcelona, 23 de febrer del 2011

Aquest diumenge 30 de gener es retirarà l’estàtua franquista de l’actual Pça. Joan Carles I on ha romàs durant més de 35 anys desprès de la mort del dictador, i sense que cap govern municipal del cap i casal de Catalunya de l’anomenada “democràcia” hagi tingut la dignitat i la decència de fer-ho abans. Hem hagut d’esperar l’aplicació de la madrilenya “Ley de la memoria historica” per poder perdre de vista aquest monument feixista. Això demostra que, fins i tot les estàtues, ens les posen i ens les treuen quan a Espanya l’interessa.

Des de Catalunya Acció, i aprofitant la retirada de l’estàtua franquista, exigim al nostre consistori la restitució de l’estàtua de la República (i que ara es troba a la Pça. Llucmajor de Nou Barris) obra de l’escultor Josep Viladomat i Massanas qui, fins i tot, durant la Guerra del 36 al 39 es va allistar a l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. Tanmateix, també exigim al govern municipal de la nostra ciutat que esborri del pedestal del monòlit de la plaça l’escut borbònic que volen deixar-hi; així com, i per tal de restituir l’honor i la dignitat de la capital de Catalunya, que canviï el nom actual de la Pça. Joan Carles I (nom no gens arrelat en la societat barcelonina) pel de Pça. de la República Catalana.

Barcelona, 27 de gener de 2011

Catalunya Acció dóna suport a la proposta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, feta pública el passat divendres 14 de gener, de formar una candidatura independentista unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del mes de maig a la ciutat de Barcelona, i ofereix la seva col·laboració en tots aquells aspectes que ajudin a multiplicar la seva potència i eficàcia.

Aquesta proposta està totalment en línia amb les diverses propostes realitzades per Catalunya Acció des de l'any 2008 d'impulsar una candidatura unitària independentista per a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre del 2010, recollint així el clam del poble català que exigia unitat per tal de concentrar el vot partidari de la creació d’un Estat català independent de forma prioritària.

Catalunya Acció considera totalment encertat i apropiat potenciar aquesta estratègia independentista de forma immediata, començant per les properes eleccions municipals al cap i casal de Catalunya. És també a través de la nostra capital com podrem projectar internacionalment la voluntat d'un Estat català independent i accelerar el procés de la seva creació, que permetrà la regeneració nacional de Catalunya i possibilitarà un futur de progrés anímic i econòmic per a tots els catalans.

Barcelona, 19 de gener del 2011

Dijous 9 de setembre del 2007, entrevista a en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció.

Temes tractats: Catalunya Acció, Força Catalunya, eleccions, Reagrupament, Solidaritat, coalició.

Per a escoltar-la (27 min) cliqueu aquí

http://somnoticia.cat/2010/09/01/santiago-espot-en-aquests-moments-forca-catalunya-restara-com-suissa/

Santiago Espot, durant la presentació, l'any passat, de Força Catalunya

SOMNOTÍCIA ENTREVISTA SANTIAGO ESPOT

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya, qualifica d’”irresponsabilitat” la manca d’acord entre Carretero i Laporta, i afirma que, de moment, es mantindrà neutral i no prendrà partit per cap d’aquestes opcions. També augura un futur negre per Reagrupament i Solidaritat si fracassen en les eleccions de la tardor.

Carretero i Laporta no han arribat a cap acord, i els diversos grups independentistes estan prenent partit. Què faran Catalunya Acció i Força Catalunya?
Davant d’aquest acte d’irresponsabilitat dels dos actors més importants, i només cal veure les reaccions que ha originat en el món independentista, prendre partit resulta molt difícil. Puc dir a hores d’ara que els plantejaments no s’ajusten a la demanda. En aquests moments Força Catalunya restarà com Suïssa, neutral. Les coses poden canviar, però.

Què és el que ha fet impossible l’acord entre Reagrupament i Solidaritat?
Els mateixos problemes de confecció de llistes dels partits tradicionals, i pel control del grup parlamentari després de les eleccions. S’han encallat en els mateixos problemes dels partits tradicionals.

Potser algú no ha volgut l’acord?
Jo crec que l’acord no es vol. Crec que no hi ha hagut cap voluntat d’acord per part d’uns i altres. S’haguessin pogut trobar punts en comú. Tot i així em defineixo com a desconeixedor d’aquestes negociacions. També poden haver-hi recels i desconfiança, i també incapacitat política.

Però Força Catalunya, ideològicament parlant, se sent més proper a uns o als altres?
La ideologia de Solidaritat no la sé. Hi ha un punt que és el de la proclamació de la independència. No li conec cap programa polític, no sé ni si existeix. Respecte de Reagrupament, van el·laborar un programa i una Constitució. Ideològicament no hi ha diferències. Bé, només n’hi ha una. Per a nosaltres la independència no és el fi, sinó el mitjà per a la regeneració política i nacional, perquè la llengua assoleixi l’estatus que li correspon, perquè l’esperit català sigui lliure i no esclau. El nostre objectiu no és la independència, sinó posar Catalunya al lloc on li correspon dins les nacions lliures del món.

Què li sembla que Uriel Bertran i López Tena s’erigeixin en els encapçaladors de la proclamació de la independència quan fa poc ho descartaven?
Hom pot erigir-se, però el lideratge li dóna el poble. És el poble qui erigeix els líders de l’independentisme. Em sembla lícit que es postulin, i si està refrendat per la voluntat popular, doncs visca!

La divisió pot fer que l’independentisme quedi fora del Parlament?
L’independentisme en teoria hi és. Però bé. Nosaltres ja veníem advertint des de fa un any i mig, quan vam presentar Força Catalunya davant de quatre-centes persones, que s’havia de plantejar d’anar cap a la formació d’una nova força electoral independentista per canalitzar el sentiment independentista creixent. S’havia de plantejar amb temps, i més quan es ve de l’extraparlamentarisme. Ens van dir que era molt difícil, que CiU podia girar cap a l’independentisme i que Esquerra des de dins ja farien que anés pel bon camí. I ara ens trobem a dos mesos de les eleccions i encara s’estan constituint llistes, candidatures, aliances… Les presses mai no són bones aliades per unes eleccions. Això no arribarà a bon port. No se’ns va fer cas, doncs molt bé.

Si no s’obtenen diputats, quin és el futur de Reagrupament i Solidaritat?
Un futur ben negre. Són dos projectes nascuts amb una fita molt clara, les eleccions de la tardor. Catalunya Acció, en canvi, va nèixer amb una idea molt clars, la independència per al 2014. Ens deien sonats, i ara la gent fins i tot la vol abans. Força Catalunya, l’instrument electoral de Catalunya Acció, no va néixer amb un objectiu d’unes eleccions determinades. El nostre futur està garantit. El seu cas és diferent. Si no obtenen diputats veig molt difícil que es pugui remuntar.

Davant la crida a crear la Solidaritat Catalana per la Independència el passat 20 de juliol per part del Sr. Joan Laporta (expresident del F.C. Barcelona i promotor del partit Democràcia Catalana), pel Sr. Alfons López Tena (jurista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya) i pel Sr. Uriel Bertran (diputat per Esquerra),

1. Catalunya Acció valora positivament l’aparició d’aquesta iniciativa que està en línia amb l’estratègia i propostes que Catalunya Acció ve desenvolupant des de la seva fundació l’any 2004, en el sentit d’auspiciar la unió patriòtica dels catalans en forma de gran coalició electoral com a única forma possible d’obtenir una victòria rotunda de l’independentisme a les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya.

2. Davant la desorientació que provoca entre molts independentistes l’aparició de noves iniciatives, volem constatar que l’existència de diverses propostes electorals a favor de la independència com Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i la Conferència Nacional del Sobiranisme (impulsada pels insignes Moisès Broggi, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, per tal d’aconseguir una candidatura unitària transversal), no és símptoma de dispersió i desorientació de l’independentisme, ans al contrari, són elements imprescindibles de clarificació i consolidació de l’escenari polític independentista previs a la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència que reculli el clam popular per la llibertat nacional.

3. Requerim al Sr. Joan Carretero i al Sr. Joan Laporta, com a elements determinants per tal que aquesta coalició sigui possible o impossible, que els propers dies facin tot l'esforç necessari per tal de resoldre les seves diferències i arribar a un acord entre ells, ja que pel seu pes específic actual tenen a les seves mans el poder de facilitar o impedir la creació d'aquesta Gran Coalició entre les diverses propostes electorals a favor de la independència que projecti unitat i victòria als centenars de milers de votants independentistes que ho estan reclamant.

4. L’actual context internacional, amb el darrer aval de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de les declaracions unilaterals d’independència, obre una oportunitat històrica per a la nació catalana i, per tant, força encara més els líders independentistes a estar a l’alçada de les circumstàncies i no defraudar l’anhel d’independència del poble català.

5. Catalunya Acció manté el compromís que va adquirir des de la seva la seva fundació de promoure i col·laborar en la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència com a factor clau en l’estratègia d’assolir la independència de la nació catalana. Per aquest mateix compromís, Catalunya Acció es mantindrà amatent i serà un vigilant permanent per tal que elements arribistes, oportunistes o quintacolumnistes, sempre presents en tota activitat política, no desvirtuïn ni manipulin aquest projecte de coalició.

Catalunya Acció
Barcelona, 26 de juliol del 2010
http://www.catalunyaaccio.org/

El President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.

Barcelona, 8 d’abril del 2010. La Televisió Pública d’Aragó ha emès un gag de caràcter xenòfob en contra Catalunya, que titlla els catalans de xantatgistes. Davant d’aquest atac ignominiós, el President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.
Segons Santiago Espot: “Tot plegat és una mostra del caràcter xenòfob dels mitjans públics espanyols envers Catalunya, que no deixen escapar cap oportunitat per a manllevar la dignitat de la nostra nació”

A més ha afegit: “I és en aquest sentit que cal denunciar la passivitat una vegada més de la classe política del nostre país, i del nostre Govern, que amb el Partit Socialista al capdavant tolera que un partit germà (PSOE d’Aragó), insulti un cop més, i a travès de la seva Televisió, el nostre poble”.

Per al President de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya Santigo Espot, el Govern d’Aragó hauria de deixar d’emetre aquest espai televisiu que només suposa un atac a la dignitat de Catalunya.

Per a més informació:
informacio@catalunyaaccio.org