Molt bona tarda a tothom, senyores i senyors,

En nom de Catalunya Acció em complau donar-los la més sincera benvinguda a aquest acte, a aquesta conferència que jo, com a membre de Catalunya Acció de l’Alt Empordà, tinc l’honor de presentar-los.

M’agradaria obrir l’acte d’avui plantejant-los el següent: s’han preguntat mai per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

A hores d’ara, a ningú se li escapa que el país està travessant una situació difícil, molt difícil. Jo m’estimo més –per descriure amb exactitud la situació actual- parlar d’emergència nacional. Aquesta, aquesta és exactament la definició del moment en què es troba avui Catalunya: emergència nacional.

Interioritzem ràpid aquest concepte, perquè totes les accions que iniciem des d’ara mateix aniran condicionades al fet que haguem comprès o no la magnitud de la situació que tenim al davant.

El balanç dels últims trenta anys no pot ser més desolador. Hem posat al capdavant del país una gent més capficada a resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya i França, quan el que calia era resoldre l’encaix de Catalunya a Europa i al món. El resultat d’aquest camí totalment equivocat en els últims trenta anys (inclosos els actuals) vostès el coneixen perfectament: una espoliació fiscal que ningú ha aturat; una substitució lingüística totalment fora de control; ferrocarrils, aeroports, xarxa elèctrica, col·lapse del sistema sanitari, ofec permanent a les nostres empreses, una cultura catalana que ha de malviure en la indigència més absoluta al seu propi país, etc. Bé, aquesta és l’herència que ens deixen els dirigents que han portat aquest país en els últims trenta anys: una situació d’autèntic tracte colonial.

Té raó el senyor Josep Castany, director general de Catalunya Acció, quan ens recorda que el país ens falla per dalt. Oi que se n’adonen ara per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

Sabem, doncs, el diagnòstic de la situació. Sabem que la situació d’emergència nacional en què ens trobem ens exigeix la responsabilitat de no tornar a apostar per camins equivocats que poden portar definitivament Catalunya a un punt de no retorn. I és precisament per tot això, que l’acte que Catalunya Acció avui els presenta aquí a Figueres, exposa, clar i català, quina ha de ser l’actitud i l’estratègia que hem d’iniciar per trencar per sempre més amb Espanya i França.

Albert Ubach
Figueres, 12 de febrer del 2009

El passat 9 de febrer, Catalunya Acció va organitzar un acte a Sant Cugat del Vallés a l'Espai gastronòmic i cultural Terra Dolça. L'acte va comptar amb la col·laboració de la Seu Territorial d'Òmnium Sant Cugat, la Delegació local dels 10Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació i el nucli local de la Plataforma pel Dret a Decidir. L'acte fou presentat pel Sr. Joan Contijoch (a la dreta de la foto), i el Sr. Santiago Espot (a l'esquerra de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

Els assistents van seguir amb molt d'interès la conferència a càrrec del Sr. Santiago Espot, on d'ell se'n van despendre elements, idees i problemàtiques claus per encarar amb èxit l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. Entre d'altres qüestions, el Sr. Santiago Espot, ha explicat que hi ha uns dos milions de vots independentistes que es troben diluïts en partits polítics tradicionals que no tenen com a prioritat assolir un estat propi. I ha remarcat que el país ens falla per dalt, i per aquest motiu, cal substituir la classe política actual urgentment, emplaçant a la creació d'una gran coalició independentista o front patriòtic que marqui l'agenda política i nacional d'aquest país en un futur immediat.

Un cop acabada la conferència, les més de seixanta persones que omplien la sala han participat d'un torn de preguntes on el Sr. Santiago Espot ha pogut aclarir i explicar qualsevol dubte o qüestió que plantejaven els assistents, creant en molts casos, enriquidors debats i propostes de com encarar el procés de secessió política que s'aproxima al nostre país amb èxit.
Video - Entrevista al Sr. Santiago Espot del diari electrònic cugat.cat
Notícia de l'acte del diari electrònic cugat.cat

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA

Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.

Estic segur que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega Catalunya.

L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador, la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de 30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix a Espanya, la Catalunya de cartrópedra que s’havia construït, ha caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això, en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Els nostres líders polítics, ni els del govern ni els de l’oposició, tenen la voluntat de corregir el rumb dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català l’abans possible seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola.

Davant del col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir, iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució del futur Estat Català.

La veritat és que darrera de les actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un llibre on es demanava un Estat català.

I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

Espanya és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells. I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins, que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

A les properes eleccions autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat històrica per a fer el salt cap a la nostra independència. Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.

Discurs en format pdf

Ahir, dissabte 7 de febrer, assistí a la Conferència de Debat Independentista, convocada per més de 30 entitats catalanistes, totes respectables i dignes de grans elogis.

El crit unànim fou la necessitat ineludible d'unitat, cosa que és clara, ja que 34 organitzacions, cadascuna remant per separat en la seva barqueta particular, en comptes d'avarar un "Destroyer", corren el risc de:

1. No arribar a cap port
2. Ser delmades per la flota enemiga

No glossaré totes les ponències, i a la clausura, a part de les aportacions de diverses de les entitats convocants, essent potser la més brillant i contundent la d'en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, parlaren l'escriptora i periodista, d'origen argentí però catalana d'adopció, Patrícia Gabancho, i el notari i exmembre del Consejo General del Poder Judicial, nascut a Castelló, Alfons López Tena.

Na Gabancho fou càlida i ocurrent en la seva defensa de la independència, i en Tena, sempre brillant i ben documentat, féu una aportació clara i decisiva a la imperiosa necessitat de la independència i la consecució d'un Estat Català. Gairebé dient: o ara o mai.

Però ambdós defensaren una tesi indefensable: afirmaren que la creació, ara i aquí, d'un nou partit independentista, seria un error, una pèrdua de temps, una acció inútil, un brindis al sol.

Però és clar, poc abans en Fonollosa, ex-conseller nacional de Convergència, que defensa que la lluita per la independència no pot fer-se contra Convergència, cosa en la qual coincideixo, i que ha de fer-se des de dins de la pròpia Convergència, principal partit catalanista però al qual caldria canviar l'actual cúpula directiva, confessà que ell ja ho havia intentat i que fou apartat. Fou defenestrat i ara lidera una tendència minoritària, sense cap influència.

I na Ruth Carandell, també confessà que ella i el seu grup ho havien intentat dins d'Esquerra Republicana de Catalunya i que les seves tesis havien estat derrotades a l'última assemblea. I que el seu grup havia esta escombrat de la direcció, igual que l'exconseller Joan Carretero, que ja s'ha donat per vençut.

Llavors, com pots dir, benvolgut López Tena, que cal lluitar des dels actuals partits ja establerts (i tots ells acomodats a ses poltrones i a llur miserable minipoder local o regional, de vol gallinaci). No serà que, tu també, el que cerques és el paraigua de Convergència, a la qual prestes la teva aportació de pàtina sobiranista perquè vagin tirant?

Afortunadament la cloenda la pronuncià un vibrant Agustí Soler, historiador, exregidor per Esquerra Republicana de Catalunya i actualment President del Partit Republicà Català. Féu un brillant plantejament històric de l'independentisme, lloà les paraules d'en López Tena i de na Ruth Carandell però, contràriament a aquests i en plena sintonia amb el meu propi pensament, deixà clar que ell sí que veia necessària l'aparició d'una nova força política il·lusionadora que sacsegi les estancades aigües dels partits assentats, envellits o conformistes.

I aquesta necessària labor pot ser l'aportació de Catalunya Acció!
Endavant Almogàvers i Visca Catalunya i l'Estat Català!

Eduard Rohaut
Membre de Catalunya Acció

ÉS L'HORA DE LA INDEPENDÈNCIA
(cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

12 de febrer 2009, a les 19.30h.
Casino Menestral Figuerenc

Intervencions a càrrec de:
Sr. Joan Fonollosa, ex-conseller nacional de CDC.
"Un nou paradigma polític per a Catalunya".

Sr. Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció.
"Ara tenim una oportunitat històrica".

Presentarà l'acte:
Sr. Albert Ubach, membre de Catalunya Acció de l'Alt Empordà.

Diversos respresentants de les entitats Catalònia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres van presentar ahir en roda de premsa la Declaració per una nova Constitució Catalana, com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, explicà que aquesta declaració "ha estat elaborada pel conjunt d'entitats que ja el passat 11 de setembre, liderades per Sobirania i Progrés, van encapçalar la manifestació per la Diada sota el lema "Som una nació. Volem Estat propi".

En coherència amb aquest lema, un Estat necessita una constitució, per això aquestes entitats fem un pas més i en la declaració recordem que Catalunya fa segles que ha tingut constitucions, la darrera la Constitució de 1928 de L'Havana (Cuba) de la qual enguany es commemora el 80è aniversari i finalment reivindiquem la necessitat de renovar el compromís amb l'esperit i els objectius que van motivar aquella constitució."

Roser Gaitano, de Sobirania i Progrés va informar que la lectura de la Declaració tindrà lloc el divendres 5 de desembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats i personalitats que vulguin donar-hi suport però no puguin ser presents a la concentració, poden fer-ho donant lectura de la Declaració en les activitats o els actes que tinguin programats pels volts del 6 de desembre.

Xavier Mir, de la Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme va fer la lectura de la Declaració.

Finalment Aureli Argemí, del CIEMEN, va donar lectura a les entitats inicials que impulsen aquesta declaració i va fer una crida a tota la societat civil, entitats i personalitats a ahderir-se a la Declaració per una nova Constitució Catalana i assistir a la concentració del dia 5.

Benvolguts, benvolgudes compatriotes:

Avançant-se al col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos a Catalunya com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, que no és més que el fracàs del darrer intent forassenyat i políticament infantil d’encaixar Catalunya a Espanya que es va iniciar fa uns trenta anys, diverses entitats del país, entre elles Catalunya Acció, amb la responsabilitat de començar a dibuixar el futur de la nostra Nació, convoquen els catalans el proper divendres 5 de desembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h a una CONCENTRACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA". Durant la concentració es llegirà la DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA" que sortirà publicada el dimecres 3 de desembre al diari Avui.

El dissabte 6 de desembre a les 18h a la Sala d’actes del Casal d’Europa de Berga, Catalunya Acció organitza l’acte “Per una nova Constitució Catalana” que comptarà amb dos conferenciants. En primer lloc el Sr. Jaume Renyer, militant d’ERC, membre del corrent crític Reagrupament Independentista i President del FOCDA (Fòrum Català per l’Autodeterminació). En segon lloc intervindrà el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Recomanem el següent llibre: “La Constitució catalana de l’Havana” per Joan M. Ferran Oliva de l’editorial Pagès Editors. És un llibre molt pedagògic, ben estructurat, de lectura senzilla i que qualsevol català que vulgui comprendre mínimament el futur proper que se’ns acosta ha d’haver llegit.

Us esperem a tots a la plaça Sant Jaume.
La victòria és nostra.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Catalunya, 3 de desembre del 2008

Anunci publicat al diari Avui (3 de desembre del 2008)
Declaració "Per una nova Constitució Catalana" (pdf)

Catalunya Acció
10 de novembre del 2008

Èxit total. Multitud de patriotes desitjosos de la Independència i molts d'ells ja compromesos en el seu assoliment han escoltat les magnifiques exposicions dels dos oradors. Bona participació en els precs i les preguntes. S'hi han sentit i s'hi han exposat totes les inquietuds, patiments i respostes del futur proper de l'independentisme actual, l'independentisme sense adjectius rebaixadors.

El Sr. Joan Fonollosa i el Sr. Santiago Espot han compartit en un gran tant per cent l'anàlisi de la situació actual i les oportunitats i maneres de caminar decididament cap a la creació del nou i futur proper Estat propi de Catalunya. El camí a fer és costerut però la determinació a fer-lo és decidida i clara. "La Independència és i ha d'ésser un fet polític", i com a fet polític s'ha de dirimir. Per això ens cal un projecte polític que des de dins el Parlament català porti el nostre país a plantejar-se amb fermesa l'única qüestió vàlida: Independència o subjugació!

Molts patriotes catalans temen el que pot passar el 2010 si els partits d'obediència exclusivament catalana no sumen majoria i molts d'aquests patriotes de bona fe no entreveuen que CiU i ERC abans d'unir-se pel bé de Catalunya preferiran pactar amb els socialistes d'obediència espanyola.

Els independentistes innegociables de Catalunya Acció sabem prou bé que si no edifiquem una nova força política amb l'exclusiu objectiu de la nostra independència i del nostre propi estat no hi haurà ningú que en l'àmbit polític ho faci, entre altres coses perquè les cúpules d'ERC i de CiU així ja ho han expressat després dels seus respectius congressos.

Dos handicaps haurem de vèncer: primer la premsa catalana que fa vores a l'independentisme i riu totes les gràcies dels dependentistes, i segon la necessitat de diners per a pagar-nos la independència, que com resulta evident no es podrà pagar per la via de subvencions bancàries ni estatals espanyoles. Si ens haguéssim de refiar de les entitats bancàries pseudo espanyoles o de l'estat enemic el procés naixeria mort abans d'hora. "És l'hora de la Independència" i estem disposats a dedicar-hi l'esforç necessari, el sacrifici que comporta una tasca d'aquesta envergadura.

Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció

Catalunya Acció felicita al poble nordamericà per la qualitat democràtica de tot el procés electoral finalitzat ahir amb la brillant elecció del senador demòcrata Barack Obama com a nou futur president de la seva nació.

Els dos principals aspirants han demostrat ser fidels als valors que han inspirat sempre la democràcia nordamericana des de el seu naixement. Cal destacar l’elegància del candidat republicà John McCain quan, en plena campanya electoral, va aturar radicalment i en públic les insídies dels seus propis seguidors contra el seu rival demòcrata. Sense oblidar l’emotiu discurs pronunciat desprès de la seva derrota on, textualment, va dir als seus votants que “ara, el senador Obama, és el vostre líder!”. Amb aquestes paraules ha demostrat una vegada més que la grandesa d’una nació no es deu a la força del seus exèrcits, sinó a la grandesa d’homes com ell.

Respecte a Obama, volem recordar que ara fa dos anys i mig, el columnista de la revista Time, Joe Klein, escrivia que la decadència de les institucions democràtiques als EE.UU i la caiguda de l’interés per la política en aquell país es devia fonamentalment a la manca d’eloqüència dels homes públics. Es veu que els nordamericans no deuen ser tan passarells i tan incultes com massa sovint ens els volen presentar molts mitjans de comunicació de casa nostra i han començat a posar-hi remei. Així, han triat aclaparadorament un home del qual tothom en destaca la seva gran capacitat oratòria. La victòria de Barack Obama ha estat la victòria de la paraula i ha fet realitat una vegada més aquells mots del gran polític txec que fou Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”.

Avui, a Catalunya, tothom lloa les grans capacitats del que serà nou president de la primera potència mundial. Ara és fàcil i no representa cap compromís. Però hem de dir que fa més d’un any, de les facultats del senador d’Illinois, quan era gairebé un desconegut entre nosaltres, pocs en van parlar tret de Catalunya Acció. Així, el 28 de setembre del 2007, en un article intitulat “Barack Obama” publicat als setmanaris “El Vallenc” i “La Nova Conca” així com en la web de Catalunya Acció, el nostre President Executiu, el Sr. Santiago Espot, ja va pronosticar les grans possibilitats d’aquest dirigent polític que ara ocuparà la Casa Blanca.

Ens congratulem, doncs, que el poble nordamericà hagi iniciat una nova etapa que els haurà de portar a resoldre els grans reptes que avui preocupen la seva nació. Estem convençuts que encararan amb fermesa i determinació les seves il.lusions i esperançes. Endavant i enhorabona, Senador Obama !

Catalunya Acció
7 de novembre del 2008

Catalunya Acció va presentar oficialment el Cant de la Independència el passat dimecres 10 de setembre a la nit, dins els actes del Memorial al Fossar de les Moreres (Barcelona) en commemoració del Dia de la Resistència i en homenatge a tots els patriotes catalans.

Es tracta d'una composició del cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç-Albert Ballester, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. El Cant va ser interpretat per la cantant Núria Inglès i es va poder escoltar també al final de la manifestació de l'Onze de Setembre convocada per diferents entitats amb el lema "Som una nació, volem un Estat propi" abans de la lectura del manifest.

Com diu la lletra del Cant "Serem potents i indòmits com vents desenfrenats" fins a assolir la victòria de la nostra Independència. I aquest Cant ens hi acompanyarà en el camí.

Lletra (pdf) - Música (mp3)

10/setembre/2008
Presentació per Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
(vegeu vídeo)

10/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès
(vegeu vídeo)

11/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès al final de la manifestació "Som una nació, volem un Estat propi"
(vegeu vídeo)

Presentació oficial
10 de setembre del 2008
Fossar de les Moreres (Barcelona)
En homenatge a tots els patriotes catalans



CANT DE LA INDEPENDÈNCIA

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.


Lletra: Vicenç-Albert Ballester
(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Pradas
Impulsors i promotors: CATALUNYA ACCIÓ

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Presentarà l’acte la sra. Daniela Grau
Consellera de Catalunya Acció a la Catalunya del Nord

"COM ENCARAR LA INDEPENDÈNCIA"

Conferència a càrrec del sr. Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció

Dilluns, 18 d’agost del 2008, a les 17.30h
Prada de Conflent

Catalunya Acció felicita tots els components de la Selecció Catalana d'hoquei patins per haver quedat subcampions de la Copa Amèrica 2008, i especialment per l'exemple que donen a tot el país amb el seu compromís personal envers la nostra nació.

Felicitats als almogàvers dels patins!
Endavant!
Catalunya Acció
21 de juliol del 2008

El 1928, el General (espanyol) Miguel Primo de Rivera manava enderrocar les 4 columnes de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch aixecades el 1919 on ara hi ha la Font Màgica de Montjuïc. El monument simbolitza l'esperit de la nació catalana, representa el nostre emblema nacional, es a dir, les quatre barres catalanes, i es va construir per a honorar els homes i les dones de tots els temps que han defensat les llibertats nacionals de Catalunya.

L'estat espanyol, ahir com avui, republicà o monàrquic, feixista o democràtic, sempre actua negant la nostra existència nacional, i les quatre columnes de Puig i Cadafalch significaven i significaran la presència i existència d'un poble conscient del seu passat, present i futur, ben viu en definitiva. Conscients de la importància dels símbols, com a elements de consolidació nacional, fa vuitanta anys, els espanyols destruïen aquest monument, signe de catalanitat i esperit d'una nació sotmesa i esclava de la barbàrie i la injustícia.

Catalunya Acció felicita la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, i especialment l'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras (http://www.rocaferreras.org/quefem.html) com a promotora, per l'èxit aconseguit en la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch en la seva ubicació original, forçant i exigint a l'Ajuntament de Barcelona dirigit pels lacais del PSOE, a reparar dignament aquest greuge històric, que el nostre Cap i Casal i de retruc tot el país, havia de recuperar.

Cal destacar la fermesa que durant aquests anys de campanya ha mantingut la Xarxa per aconseguir aquesta fita, ja que els dirigents de la nostra capital primer preferien mantenir en l'oblit aquesta reivindicació i després la volien devaluar i buidar de contingut ubicant el monument en un lloc no visible i amagat, tal com han fet sempre i segueixen fent amb tot allò que simbolitza una catalanitat lliure i desacomplexada. Gràcies a la constància i determinació de les persones i entitats implicades en aquesta campanya ara els catalans ens podem sentir orgullosos d'aquesta victòria.

La restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch entenem des de Catalunya Acció, ha de representar i simbolitzar la recuperació de l'esperit nacional i el tret de sortida cap a la nostra independència, únic camí a seguir per a que el nostre poble pugui desenvolupar-se a tots els nivells en llibertat i on les generacions passades i les generacions que vindran puguin sentir-se orgulloses de nosaltres.

Aquest cop heu guanyat, i com sempre a les vostres victòries, amb la imprescindible ajuda dels catalans. Sols, els espanyols, no ho hauríeu aconseguit.

Gaudiu de la vostra Espanya –la que ens roba els impostos i la història i la que asfixia la nostra llengua- mentre pugueu, perquè li queden per a desintegrar-se. I això, a la resta del planeta ho saben. I aquesta sí que serà l'autèntica victòria dels Catalans: la de la nostra Independència.

Adéu Espanya! Catalunya Acció 30 de juny del 2008

Benvolguts compatriotes! Des de la Catalanya del Nord us transmetem la Flama del Canigó enguany amb especial fervor perquè els llegats històrics commemorats oficialment arreu dels Països Catalans a l’entorn dels “Pares de la Pàtria”, les grans figures de l’abat Oliba i Jaume I, enforteixen la consciència nacional unitària. El 2008 es commemora el mil·lenari de l’abat Oliba. Amb la flama del Canigó, flama de la fidelitat a les arrels, vam iniciar els homenatges a l’abat Oliba per Sant Joan 1966, precisament l’any que la flama va arribar al coll d’Ares i esborrà la frontera per primera vegada. Aquell any vam celebrar el IXè centenari de les Assemblees de Pau i Treva reunides al Rosselló a Toluges per l’abat-bisbe Oliba. «Pau» volia dir protecció dels més febles. Aquelles institucions primer religioses esdevingueren ràpidament organitzacions laiques i polítiques que limitaren el poder dels nostres sobirans. Originaren un parlamentarisme capdavanter a Europa. Els comtes-reis catalans no podien fer lleis sense l’aprovació de les Corts. No eren absolutistes com els francesos i els espanyols. També enguany en el vuitè centenari del naixement de Jaume I honorem la memòria del qui donà a la nostra nació el marc territorial que anomenem Catalunya o Països Catalans. Jaume I fixà pel tractat de Corbeil els límits de Catalunya amb França i consagrà la independència del lllinatge dels comtes-reis catalans nascuts al Conflent a Rià. El patriota alguerès, membre de l’Institut d’Estudis Catalans Rafael Caria, mort enguany, recalcà el 1983 al primer congrés de Focs de Sant Joan a Manlleu que sense memòria no hi ha identitat. Escrigué: «Encara avui a l’Alguer, lo País català de l’illa de Sardenya… no obstant lo viure, per nosaltres, lluny i per molts segles al marge de la vida de Catalunya i dels Països Catalans… no hem perdut la nostra memòria històrica. Per això ara més que mai en cada veritable alguerès los Focs de Sant Joan han de quedar encesos cada dia de la nostra vida per evitar la submersió total de la notra identitat. D’aquest esperit resistencial ve la nostra història.» Que aquesta nit de Sant Joan ens uneixi tots de Salses a Guardamar de Fraga a Mao, passant per Andorra i l’Alguer, que enforteixi la nostra capacitat de reivindicar la sobirania; 14 nacions europees l’han obtinguda d’ençà del 1990. Celebrem doncs aquesta festa participativa en una nit d’alegria, pau i germanor i renovem el compromís col•lectiu per tal que la nostra nació tingui per fi l’estat que li pertoca de ple dret al cap de mil anys. Visca la Flama del Canigó! Visquin els Focs de Sant Joan! Visca la Festa Nacional dels Països Catalans! Daniela Grau Membre de Catalunya Acció (Catalunya del Nord) Associació “Flama dels Països Catalans” 23 de juny del 2008

Cliqueu sobre la imatge per a veure l'entrevista (2 min)

Editorial del Director General (en alemany) Editorial del Director General (traduïda al català) Notícia del diari Avui (5/juny/2008) Reaccions de la premsa internacional (10/juny/2008)

A. QUÈ EN PENSA CATALUNYA ACCIÓ SOBRE LA LLENGUA

"LA MENTIDA DE LA LLENGUA" (conferència en format PDF) per Maria Torrents (Consellera de Catalunya Acció) Conferència realitzada dins l'acte "Llengua i Estat" organitzada per Catalunya Acció el 19 d'abril del 2008

B. EXPLICACIÓ DE LA CAMPANYA

Aquesta campanya d'emails pretén:

• Transmetre de forma contundent al Director General d'Air Berlín, el Sr. Joachim Hunold, tota la indignació i malestar que ha provocat la seva editorial a l'Air Berlin Magazine, on ridiculitza, insulta (en el text de la vinyeta que acompanya l'editorial) i menysprea la Nació Catalana i la nostra llengua, el català. Davant la passivitat, tebiesa i renúncia dels nostres dirigents polítics i culturals durant 30 anys a l'hora de fer-nos respectar contra aquests tipus d'agressions intolerables, animem tots els catalans de tots els racons de la nostra nació a participar en aquesta campanya per a recordar al Sr. Hunold que els catalans ni oblidem ni perdonem, que no tots som com un Pujol o un Maragall que s'han caracteritzat sempre per demanar perdó per existir i ser catalans. No pretenem amb aquesta campanya que el Sr. Hunold es disculpi amb els catalans ja que és ingenu esperar això d'un home d'aquesta baix nivell ètic i intel·lectual.

• Posar en evidència els plantejaments espanyolitzadors i contraris als interessos de la Nació Catalana del partit dels Ciudadadanos, que pretén presentar al Parlament del Principat de Catalunya una proposta de resolució en defensa d'Air Berlín arrel de les crítiques que aquesta aerolínia ha rebut per insultar i ridiculitzar els catalans. Després resulta que aquesta colla de colonitzadors amagats darera l'etiqueta de demòcrates diuen que ells només parlen "d'allò que realment interessa la gent".

Si vostè decideix participar en aquesta campanya estarà enviant de forma automàtica i anònima (sense que aparegui el seu nom i cognom) dos emails.

1. S'enviarà un primer email a 10 alts responsables d'Air Berlin que portarà per títol "MALLORCA ÉS NOSTRA, NO DEL REICH" i el seu contingut serà la següent imatge: MALLORCA ÉS NOSTRA, NO DEL REICH (Vinyeta dibuixada per en Jordi Bibià )

2. S'enviarà un segon email a 5 adreces del partit dels Ciudadanos que portarà per títol "ELS CIUDADANOS DE SEMPRE TORNEN A L'ATAC" i el seu contingut serà la següent imatge:
   Hi ha colonitzadors que es pensen que els seus drets individuals poden passar per sobre els drets col·lectius de tot un poble

C. COM PROCEDIR PER A PARTICIPAR

1. Si vostè clica a continuació on diu "OBRIR FORMULARIi" se li obrirà una finestra amb un formulari on només haurà d'entrar el seu email i el territori de la nació d'on és. OBRIR FORMULARI (desactivat, campanya tancada)

2. Dins d'aquesta mateixa finestra del formulari podrà CONFIRMAR o CANCEL·LAR la tramesa dels emails als destinataris esmentats.

3. Si ha confirmat la tramesa dels emails aleshores si li obrirà una finestra amb l'estadística de l'enviament per territoris. Si des d'aquesta mateixa finestra fa CTRL+F5 es tornaran a enviar un altre cop els emails. Pot fer CTRL+F5 tantes vegades com vulgui (recordi que els emails són anònims). Si vol pot tornar a entrar a la campanya en un altre moment, tornar a posar el seu email i tornar a enviar els emails tants cops com vulgui.

D. RESULTAT DE LA CAMPANYA

Catalunya Acció vol felicitar tots els catalans que han participat en aquesta campanya des dels diferents territoris de la nostra nació per la intensitat i contundència de la resposta. Com a resposta als insults i menyspreus rebuts per part del Director General d'Air Berlín s'han enviat 34.191 emails a cadascun dels 10 responsables de la companyia, des del dilluns dia 9/juny/2008 fins al divendres 13/juny/2008, la qual cosa fa un total de 341.910 emails tramesos a Air Berlín. Com a resposta al partit dels Ciudadanos per pretendre defensar l'actitud d'Air Berlín al Parlament del Principat de Catalunya s'han enviat 22.217 emails a 5 adreces del partit (una d'elles al Grup Mixt del Parlament), des del dimecres dia 11/juny/2008 fins al divendres 13/juny/2008, la qual cosa fa un total de 111.385 emails tramesos al partit dels Ciudadanos. Els únics diaris catalans (digitals) que es van fer ressó de la campanya de Catalunya Acció contra Air Berlín i Ciudadanos van ser: E-noticies.cat Nationalia.info Ciutadans - Partido de la Ciudadania va emetre una nota de premsa a la seva web sobre la campanya de Catalunya Acció que l'agència EFE va distribuir. Alguns dels mitjans espanyols que s'en van fer ressó són: Discapnet.es Ecodiario.es Soitu.es Wikio.es Mallorcadiario.com L'edició en paper del diari El Mundo s'en va fer ressó de la campanya contra Ciudadanos però sense mencionar el nom de Catalunya Acció.

CATALUNYA ACCIÓ us convida a l’acte"Estat, prosperitat i benestar"Barcelona, dimecres 4 de juny del 2008 a les 19.30h.

Divendres 2/maig/2008 20.30 h

EXPOSICIÓ DEL PROJECTE DE CATALUNYA ACCIÓ A LA FIRA DE BERGA
ORGANITZADA PEL DESTACAMENT DEL BERGUEDÀ

LA GRAN COMPANYIA CATALANA DEL SEGLE XXI SEGUEIX RECLUTANT PATRIOTES
PER A LA BATALLA POLÍTICA DE LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

A la foto, regidors de Gernika parlant amb Catalunya Acció...
i naturalment parlant d'Independència
(cliqueu a la foto per a ampliar-la)

El passat 10 d'abril del 2008 Catalunya Acció es va presentar a Cardedeu a la Sala de les Columnes de la Casa de la Vila. L'acte fou presentat pel Sr. Pere Coma (a l’esquerra de la foto), de l’Associació Cultural L’Esquellot, i el Sr. Santiago Espot (a la dreta de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Una nova estratègia independentista". Van assistir a l'acte dos membres del consistori municipal: el Sr. Joan Masferrer i Sala, actual alcalde de Cardedeu (ERC), i el Sr. Carles Roca i Franquesa, regidor (CUP). Acabada la conferència es va produir un llarg i interessant torn de preguntes que va permetre als assistents aprofundir sobre els temes exposats, especialment aquells que afectaran a la situació del nostre país en els propers mesos i que per tant condicionaran en gran manera l'estratègia que caldrà seguir per a trencar amb Espanya i assolir el nostre Estat.

El passat 27 de març del 2008 Catalunya Acció es va presentar a Premià de Mar. En l'acte que es va realitzar al Centre Cívic de la població, el Sr. Oleguer Brustenga, Conseller de Catalunya Acció, va realitzar la conferència "L'empresa catalana, entre Espanya i la globalització" i el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va realitzar la conferència "Catalunya només té un futur: Independència". El 28 de març del 2008 Catalunya Acció es va presentar a Bigues i Riells. Va presentar l'acte el Sr. Joan Canadell , Membre de Catalunya Acció, i el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va realitzar la conferència "Una nova estratègia independentista".

Els governs de Madrid ens seguiran robant i els representants polítics catalans (des d'en Pujol, Mas i Duran, fins a en Maragall, Carod, Puigcercós i Ridao) ja han demostrat quan han governat quina ha estat la seva capacitat i el seu compromís en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans. CAP NI UN. Quin respecte, quina credibilitat ens poden merèixer, vistes les seves contínues renúncies, perquè hi confiem el nostre futur? CAP NI UNA. Tots els catalans hem vist l'estrepitós fracàs del procés estatutari i el galdós paper que han fet tots els nostres representants sense excepció. I què han fet per a defensar els catalans després de la nova oportunitat que van tenir amb la manifestació de l'1-D? ABSOLUTAMENT RES.

El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià posa en evidència el fracàs absolut dels nostres dirigents polítics i és el fruit lògic de la seva submissió i claudicació en els darrers 30 anys.

Hom rep el tracte pel rol que assumeix. Si la nostra classe política ha acceptat el paper del colonitzat, si ha acceptat la submissió a Espanya, no és d'estranyar que els catalans rebem el tracte de l'esclau: el menyspreu sistemàtic . La submissió i col·laboracionisme en aquest tema es concreta en els darrers temps en: • El Sr. José Montilla, mentre era ministre d'Espanya, va cedir la freqüència analògica que ocupava TV3 al País Valencià a la Sexta , posant en safata als governants del PP al País Valencià el tancament de repetidors alegals que ara estan efectuant. • Els socialistes, amb la seva passivitat, ho permeten sense posar-hi cap objecció, sabent que s'han de recolzar mútuament (socialistes i PP) per culminar el genocidi lingüístic del poble català. • El suport ignominiós que l'actual direcció d'ERC d'en Carod-Puigcercós dóna als socialistes seguint la millor tradició pujolista, que els deixa amb les mans lliures perquè tots aquests actes contra la llengua es facin amb total impunitat i amb el silenci còmplice més vergonyós. Amb la retallada estatutària, i gràcies a l'ànima mesella i interessada de tots els dirigents polítics catalans, Espanya ha aturat de cop dos temes bàsics del nou Estatut del Principat: el reconeixement de Catalunya com a nació i un nou finançament. Els governants espanyols fa temps que han pres la mida a la nostra classe política i han vist que no tenen voluntat de defensar la nació catalana. Ara, els colonitzadors del PP i PSOE-, des de Madrid i des de dintre de la nació catalana amb els seus lacais, ataquen el tercer puntal de la nostra nació: la llengua, l'ànima dels catalans, amb la certesa que la classe política catalana no piularà, iniciant així el procés per a rematar la feina genocida iniciada fa 300 anys. Els espanyols saben prou bé que mentre parlem diferent serem diferents i pensarem diferent. Tàcit (56-118, historiador romà) ja tenia ben identificat el problema quan deia: "La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyora". Cap polític ha anat més enllà de paraules educades. Cap acció contundent. Cap besllum de consciència lliure. S'han tornat a mostrar com el que són: esclaus. Aquest atac, fet de forma gradual i sistemàtica, cerca reduir la llengua catalana a la situació de gueto, i es concreta en: • Imposició de la tercera hora de castellà a l'ensenyament. • Tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. • Atacs polítics continus a la unitat de la llengua catalana. • Totes les estratègies que van minoritzant i/o ofegant la presència del català als mitjans de comunicació. • Imposició del model del bilingüisme com a normalitat, la qual cosa suposa condemnar el català a la seva mort donat que sociolingüísticament no existeixen els pobles bilingües. Aquest procés de substitució lingüística, i així ho han d'entendre i assumir també els catalans del País Valencià, només es pot invertir amb un Estat Propi que faci del català la llengua oficial única i necessària en tots els àmbits de la vida. La independència amb uns nous protagonistes al capdavant és l'única solució per a la supervivència de la nació catalana. L'alternativa ja la coneixem: seguir perdent batalles i lamentar-nos de la nostra desgràcia col·lectiva fins a la nostra desaparició com a poble. Per això, la nova consciència dels homes lliures que no acceptem l'esclavatge ni la claudicació es posarà al capdavant de la nació catalana , de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per a retornar-li la dignitat, la llibertat i la plenitud que els colonitzadors brutals i els esclaus mesells li han arrabassat. Ni una engruna del nostre territori, ni un sol català quedarà sense alliberar. I la primera tasca de la nova Catalunya lliure serà la creació de la Televisió Nacional Catalana, la que abraçarà tot el nostre poble com el què som: una sola i única nació. Comunicat: PDF Catalunya Acció 18 de desembre del 2007