18 de desembre 2007

Comunicat: Catalunya Acció contra l'infame tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià

El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià posa en evidència el fracàs absolut dels nostres dirigents polítics i és el fruit lògic de la seva submissió i claudicació en els darrers 30 anys.

Hom rep el tracte pel rol que assumeix. Si la nostra classe política ha acceptat el paper del colonitzat, si ha acceptat la submissió a Espanya, no és d'estranyar que els catalans rebem el tracte de l'esclau: el menyspreu sistemàtic . La submissió i col·laboracionisme en aquest tema es concreta en els darrers temps en: • El Sr. José Montilla, mentre era ministre d'Espanya, va cedir la freqüència analògica que ocupava TV3 al País Valencià a la Sexta , posant en safata als governants del PP al País Valencià el tancament de repetidors alegals que ara estan efectuant. • Els socialistes, amb la seva passivitat, ho permeten sense posar-hi cap objecció, sabent que s'han de recolzar mútuament (socialistes i PP) per culminar el genocidi lingüístic del poble català. • El suport ignominiós que l'actual direcció d'ERC d'en Carod-Puigcercós dóna als socialistes seguint la millor tradició pujolista, que els deixa amb les mans lliures perquè tots aquests actes contra la llengua es facin amb total impunitat i amb el silenci còmplice més vergonyós. Amb la retallada estatutària, i gràcies a l'ànima mesella i interessada de tots els dirigents polítics catalans, Espanya ha aturat de cop dos temes bàsics del nou Estatut del Principat: el reconeixement de Catalunya com a nació i un nou finançament. Els governants espanyols fa temps que han pres la mida a la nostra classe política i han vist que no tenen voluntat de defensar la nació catalana. Ara, els colonitzadors del PP i PSOE-, des de Madrid i des de dintre de la nació catalana amb els seus lacais, ataquen el tercer puntal de la nostra nació: la llengua, l'ànima dels catalans, amb la certesa que la classe política catalana no piularà, iniciant així el procés per a rematar la feina genocida iniciada fa 300 anys. Els espanyols saben prou bé que mentre parlem diferent serem diferents i pensarem diferent. Tàcit (56-118, historiador romà) ja tenia ben identificat el problema quan deia: "La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyora". Cap polític ha anat més enllà de paraules educades. Cap acció contundent. Cap besllum de consciència lliure. S'han tornat a mostrar com el que són: esclaus. Aquest atac, fet de forma gradual i sistemàtica, cerca reduir la llengua catalana a la situació de gueto, i es concreta en: • Imposició de la tercera hora de castellà a l'ensenyament. • Tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. • Atacs polítics continus a la unitat de la llengua catalana. • Totes les estratègies que van minoritzant i/o ofegant la presència del català als mitjans de comunicació. • Imposició del model del bilingüisme com a normalitat, la qual cosa suposa condemnar el català a la seva mort donat que sociolingüísticament no existeixen els pobles bilingües. Aquest procés de substitució lingüística, i així ho han d'entendre i assumir també els catalans del País Valencià, només es pot invertir amb un Estat Propi que faci del català la llengua oficial única i necessària en tots els àmbits de la vida. La independència amb uns nous protagonistes al capdavant és l'única solució per a la supervivència de la nació catalana. L'alternativa ja la coneixem: seguir perdent batalles i lamentar-nos de la nostra desgràcia col·lectiva fins a la nostra desaparició com a poble. Per això, la nova consciència dels homes lliures que no acceptem l'esclavatge ni la claudicació es posarà al capdavant de la nació catalana , de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per a retornar-li la dignitat, la llibertat i la plenitud que els colonitzadors brutals i els esclaus mesells li han arrabassat. Ni una engruna del nostre territori, ni un sol català quedarà sense alliberar. I la primera tasca de la nova Catalunya lliure serà la creació de la Televisió Nacional Catalana, la que abraçarà tot el nostre poble com el què som: una sola i única nació. Comunicat: PDF Catalunya Acció 18 de desembre del 2007

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog