FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Oliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
Associació Flama dels Països Catalans
Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

COMUNICAT

SOBRE EL DESCONTENTAMENT GENERAL

Catalunya Acció, davant la situació de descontentament general, i per a ajudar a clarificar la situació i evitar que la confusió regnant acabi beneficiant els mateixos que han generat el caos en què estem immersos, emet el segënt comunicat:

1. No hi pot haver REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA si no hi ha una REGENERACIÓ NACIONAL que clogui el procés colonitzador que estem patint. Un procés colonitzador que ha entrat ja en la fase final de destrucció de la integritat nacional catalana, tant a nivell econòmic com, i molt especialment, a nivell lingüístic, cultural i social.

2. Aquesta REGENERACIÓ NACIONAL passa indefugiblement per l'assoliment de la INDEPENDÈNCIA, que garantirà:

· L'acabament del robatori sistemàtic de 60 milions d’euros diaris, o 22.000 milions d’euros anuals, per part del govern espanyol que escanya la nostra economia i és el primer i principal impediment per a sortir de la crisi actual.

· La fi de la manera de fer política dels colonitzadors espanyols, caracteritzada per la prepotència, els tràfics d'influències i l'opressió impunement permesa de tota nació que no sigui la castellana.

· Ens alliberarà també de les actituds servils i esclaves dels polítics regionalistes, i per tant, col.laboracionistes amb els opressors de la nació catalana, que callen mentre la nació catalana és ofegada econòmicament i destruïda nacionalment.

Però sobretot significarà la possibilitat REAL de RESTITUIR la nostra PLENITUD NACIONAL, que durant segles l'estat espanyol HA DESTRUÏT a través de la classe política, de les seves institucions militars, de justícia, d’ensenyament i dels mitjans de comunicació massius.

3. L'actual democràcia espanyola HA LEGALITZAT la IL·LEGITIMITAT sotmetent, robant, i destruint la llengua catalana, amb la prepotència pròpia dels colonitzadors, que creuen que la seva força legal, mediàtica i política, és la seva raó.

4. La causa dels problemes que viu Catalunya no és la crisi econòmica o la prepotència dels polítics. Aquests només són símptomes inevitables d'un mal més profund i vital: LA SUBMISSIÓ a Espanya, i la progressiva espanyolització soferta en tots els àmbits de la vida pública.

La SOLUCIÓ no passa només per la substitució d'uns polítics per uns altres en el mateix marc de submissió política, sinó en la RESTITUCIÓ de la LEGITIMITAT a través de la INDEPENDÈNCIA, de la mà d'aquelles persones que han demostrat amb la seva trajectòria personal un compromís insubornable en la denúncia de la nostra submissió i en la lluita tenaç per a superar-la.

Catalunya Acció
Barcelona, 20 de maig del 2011
http://www.catalunyaaccio.cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa

Després d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI.

La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura.

El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una.

Vegeu vídeo de la conferències de premsa al Parlament
http://www.e-noticies.tv/canales/actualitat/solidaritat-convida-a-xiular-lhimne-espanyol-12731.html

Notícia
http://www.naciodigital.cat/noticia/24304/espot/volen/fer/entrar/himne/espanyol/sang

SI considera que l'equip de so per emetre la Marxa Reial és un "atemptat contra la salut pública"

La contractació de 100.000 watts de potència de so per part de la Real Federació Espanyola de Futbol per silenciar la possible xiulada de l’afició culer a la final de la Copa quan soni l’himne espanyol a Mestalla, ja ha tingut ressò polític.

Aquesta tarda, l'alcaldable de SI a Barcelona, Santiago Espot, - que va ser demandat per instigar una xiulada en la final de Copa de fa dos anys, que el Barça va jugar amb l'Atlètic de Bilbao- ha denunciat que aquesta capacitat de so vulnera les ordenances cíviques de la capital del Túria. "És un atemptat contra la salut pública; volen fer entrar l'himne espanyol per la sang", ha sentenciat Espot.

En aquest sentit, ha lamentat que "cap institució política de Catalunya s'hagi queixat tenint present que hi haurà catalans per presenciar el partit de futbol entre el F.C. Barcelona- Reial Madrid". "La contractació d'aquest potencial de so és pròpia de ments malaltisses", ha reblat.

http://www.naciodigital.cat/noticia/23643/espot/campanya/miami

Santiago Espot amb Tomàs Regalado al seu despatx

Santiago Espot, alcaldable de SI a la ciutat de Barcelona, es va reunir aquest dilluns amb l’Alcalde de Miami, Tomás Regalado, a la mateixa ciutat nord-americana. Espot tenia com objectiu "traçar les primeres pinzellades per obrir Barcelona al món i començar un canvi de relació intercultural i econòmica de promoció de la ciutat".

Segons paraules del propi Espot la visita va ser "cordial i es va fer un intercanvi d’idees sobre temes comercials, de seguretat i immigració". “Hem intercanviat impressions sobre les virtuts i amenaces de Barcelona i Miami i ens hem compromès a establir els ponts necessaris per a potenciar les relacions econòmiques, comercials i empresarials entre ambdues ciutats si entrem a l’ajuntament de Barcelona”. Així ha valorat la reunió Santiago Espot que pretén fer de Barcelona la ciutat “més viva i més internacional”.

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Fins diumenge l'impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya. Aquesta setmana s'ha estrenat com alcaldable de la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència per a la ciutat de Barcelona. La Razón el defineix com "el policia lingüístico que aspira a ser alcalde de Barcelona".
Ha d'arribar al 5% dels vots i esborrar l'ombra de qui volia ser-ho, el fins ara líder de la formació, Joan Laporta. Ho té clar: "Els barcelonins, com els catalans, han de deixar la sensació de ser rellogats", i afirma que "des dels ajuntaments es pot fer política independentista."

- A les eleccions per Parlament, SCI va obtenir un 2,8% dels vots emesos a Barcelona;  arribar al llindar del 5%... una tasca difícil no?
Em queden 2,2% (somriu)

- Més enllà de les qüestions aritmètiques...
Més enllà de les xifres considero que aquestes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona són en un altre context i tenen una altra dinàmica. Si fem una campanya amb audàcia, intel·ligent i que porti un missatge d'independència i regeneració política a més de donar-li personalitat a Barcelona com a capital del futur Estat català, el 2,2% que ens falta, l'obtindrem.

- Vostè parla de tornar a Barcelona la personalitat. Un cop va ser escollit candidat, vostè afirmava que s'havia de tapar l'escletxa que separa Barcelona de la resta de Catalunya, com si hi hagués una capital i la resta del territori.
Sí, molts recordem les polítiques de Pasqual Maragall que volien fer de Barcelona una ciutat hanseàtica. Una ciutat amb personalitat pròpia i amb polítiques adreçades exclusivament a la ciutat. Això, amb els anys, ha estat negatiu, i aquest divorci s'ha anat mantenint. Aquest divorci entre ciutat i país és no entendre el que és Barcelona. Si no fos per Barcelona, Catalunya no existiria.

- Cap i casal?
Barcelona és qui ha construït i catalitzat la construcció de la nació. Ha fet de frontissa entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, avui dia és un centre d'intercanvi cultural i de comerç, el nucli neuràlgic de l'intercanvi. I per tant si entrem a l'Ajuntament, farem que la ciutat torni a ser cap i casal i punta de llança de la creació de l'Estat català. Com diria Eliseu Climent, si cau Barcelona, s'enfonsa tot. Per això, des de sempre a Barcelona se l'ha volgut anorrear. Des de la Ciutadella la bombardejaven fins les bombes del general Espartero...

- Els temps han canviat.
Ara no ens bombardegen amb pólvora, però sí amb Rodalies amb catenàries de la República, amb campanyes d'odi, i fins i tot, esportives. Ara no ens poden llençar bombes des de Montjuïc, però sí campanyes d'incitació a l'odi contra Barcelona. L'enemic sap que extirpant la catalanitat de Barcelona, Catalunya es dissoldria. Per això cal una presència independentista al consistori, perquè els que hi havia fins ara han fet el paper de la trista figura.

- Vostè té ho molt clar, vostè vol entrar a l'Ajuntament per parlar d'independència no del Bicing.
Us ho puc ben assegurar. No anem a fer política de bicing, anem a ser el corcó de l'independentisme a l'Ajuntament, sense oblidar els problemes quotidians dels barcelonins. Hem de recuperar Barcelona per als barcelonins i aturar el creixement anàrquic del turisme. Miri, abans anava amb el meu pare a la Rambla i ara no hi portaria els meus fills. El barcelonins, com també els catalans, se senten rellogats a casa seva. Vaig a treballar per la independència, no a muntar el bicing.

- Si depengués dels seus vots, Hereu o Trias?
Ni l'un ni l'altre. A més, jo segueixo la consigna de treballar en equip. Nosaltres no donarem suport a qui no accepti la declaració unilateral d'independència. Per tant, no crec en els miracles en política, i em temo que ni Xavier Trias ni Jordi Hereu ho vulguin acceptar.

- Cap a la independència des de l'Ajuntament, doncs.
Nosaltres l'hem de transformar en un focus que irradii catalanitat; hem de desemmascar aquelles polítiques col·laboracionistes que fan que Barcelona tingui recursos de capital de província; i finalment que el consistori serveixi de tribuna per fer sentir la nostra veu en el contenciós amb l'Estat espanyol i el francès. No podem oblidar que la tribuna de l'Ajuntament molt sovint és superior a la força del Parlament, per la força motriu de la nostra capital.

Col·laboracionistes? Pot detallar?
El col·laboracionisme és com el pantone: té graus. Però PSC, CiU i ERC practiquen diferents col·laboracionismes. CiU, per exemple, no ha mostrat cap gest perquè Barcelona sigui capital d'un estat lliure.

- Vostè es consideraria l'únic independentista que hi hauria a l'ajuntament si hi entra?
Anem a pams. L'independentisme és com el catolicisme: s'ha de practicar. No val a dir, sóc independentista, però a la pràctica es tradueix a inaugurar la moda dels tripartits, cap enfrontament amb l'Estat espanyol...

-Però des dels ajuntaments es pot fer política independentista?
I tant! Arenys de Munt i la seva consulta n'és el millor exemple recent. Es pot fer molta política independentista  des dels ajuntaments, però si la teva preocupació al darrer ple és la depressió de l'elefant del Zoo... En tot cas, jo no dubto que la resta siguin independentistes, mai no donaré carnets...., però sí que puc dir que les seves prioritats són unes altres, no la independència.

- Però la nebulosa de divisió del món independentista, la marxa de Joan Laporta, fins a quin punt pot afectar la reressaga de la seva campanya?
Quan parlem d'unitat, cal pensar en altres processos d'independència, com Irlanda o els exemples dels Balcans. Observant-los t'adones que la divisió dels independentistes és un preludi, una mena de peatge que hem de passar...

- Fins i tot a trets.
Com el cas d'Irlanda, el mateix Michael Collins fou abatut a trets. Nosaltres no hem arribat aquest extrem, gràcies a Déu! Però la divisió és normal: hi ha efervescència, moviments tàctics, diverses visions de l'independentisme... tot això en un moviment residual no té importància, però en una opció política que creix té rellevància. La unitat seria positiva, però la independència no arribarà a mans d'una sola força política. És massa transversal i massa polièdric l'independentisme i el català no és gregari. Aquesta unitat no existirà, Solidaritat haurà de ser el catalitzador en funcions. L'exemple el tenim en l'assoliment d'una moció de la coalició votada per CiU,ERC i ICV-EUiA a favor del pas previ a la independència que és reconèixer el Parlament com a sobirà. Això sí que és unitat.

Gràcies i molta sort.
A vosaltres

http://www.naciodigital.cat/noticia/23181/santiago/espot/cap/llista/solidaritat/barcelona

El màxim dirigent de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat avui el guanyador de les eleccions primàries celebrades per Solidaritat Catalana per la Independència per triar el seu cap de llista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Amb un 40% dels vots, Espot ha superat el segon classificat, Santiago Vilanova, membre d'Alternativa Verda-Els Verds, que ha obtingut el 35% dels sufragis. El tercer i quart lloc ha estat per Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, respectivament.

Durant el dia d’avui s’han celebrat eleccions primàries per escollir les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Barcelona. El recompte ha acabat poc abans de les vuit del vespre. La participació ha estat un trenta per cent més alta que en la passada votació per a decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presentava a les eleccions municipals de Barcelona.

En declaracions a Nació Digital, Espot s'ha mostrat convençut que "l'independentisme entrarà a l’Ajuntament". El ja candidat electe ha marcat ja les línies de la seva munició de campanya acceptant l'encàrrec amb "gran responsabilitat". "El meu objectiu és fer de Barcelona la capital del futur Estat Català" ha sentenciat. "Farem que el divorci entre Barcelona i el país esdevingui en una unió per caminar cap a la independència" ha assenyalat l'alcaldable solidari.

Les gestions i pressions realitzades per Francesc Castany, Conseller de Catalunya Acció, soci de l'Ateneu Barcelonès i director del programa de ràdio Som Matí, aconsegueixen revocar la cessió de la sala que la direcció de l'Ateneu havia llogat a l'entitat Impulso Ciudadano per a la commemoració del 30è aniversari del "Manifiesto de los 2.300".

Potser convindria que la direcció de l'Ateneu estigués més a l'aguait de la institució per al qual es suposa que ha de vetllar. Ja és la segona vegada que una organització espanyolista cola un gol a l'actual direcció de l'Ateneu Barcelonès i ja comença a ser més que preocupant que hagi de ser un soci que supleixi les funcions de vigilància que pertoquen a la direcció actual.

Després del Congrés Nacional de SI celebrat el passat 20 de febrer, Catalunya Acció i la coalició SI han iniciat converses per tal de col·laborar conjuntament de cara a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig, especialment a la ciutat de Barcelona.

Aquesta col·laboració es concretarà després de l’assemblea d’adherits de SI a Barcelona que haurà de decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presenta a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La voluntat de col·laboració ve motivada per la necessitat prioritària de renovació i regeneració política i nacional, començant per l’Ajuntament del cap i casal de Catalunya, on és urgent la necessitat de cares i idees noves sense cap mena de vinculació amb governs municipals anteriors, que apostin decididament per fer de Barcelona la capital del futur Estat català.

La voluntat de coordinar esforços traspassa així l’àmbit estrictament dels partits polítics, de manera que organitzacions de la societat civil amb significació pública, com Catalunya Acció, col·laborin estretament amb l'única formació política amb representació institucional al Parlament de Catalunya que en aquests moments té com a objectiu prioritari assolir un Estat català independent.

Les direccions de Catalunya Acció i de la coalició SI informaran puntualment dels avenços d’aquestes converses, i dels acords als quals puguin arribar, un cop ratificats pels òrgans de govern d’ambdues organitzacions.

Barcelona, 23 de febrer del 2011

Aquest diumenge 30 de gener es retirarà l’estàtua franquista de l’actual Pça. Joan Carles I on ha romàs durant més de 35 anys desprès de la mort del dictador, i sense que cap govern municipal del cap i casal de Catalunya de l’anomenada “democràcia” hagi tingut la dignitat i la decència de fer-ho abans. Hem hagut d’esperar l’aplicació de la madrilenya “Ley de la memoria historica” per poder perdre de vista aquest monument feixista. Això demostra que, fins i tot les estàtues, ens les posen i ens les treuen quan a Espanya l’interessa.

Des de Catalunya Acció, i aprofitant la retirada de l’estàtua franquista, exigim al nostre consistori la restitució de l’estàtua de la República (i que ara es troba a la Pça. Llucmajor de Nou Barris) obra de l’escultor Josep Viladomat i Massanas qui, fins i tot, durant la Guerra del 36 al 39 es va allistar a l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. Tanmateix, també exigim al govern municipal de la nostra ciutat que esborri del pedestal del monòlit de la plaça l’escut borbònic que volen deixar-hi; així com, i per tal de restituir l’honor i la dignitat de la capital de Catalunya, que canviï el nom actual de la Pça. Joan Carles I (nom no gens arrelat en la societat barcelonina) pel de Pça. de la República Catalana.

Barcelona, 27 de gener de 2011

Catalunya Acció dóna suport a la proposta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, feta pública el passat divendres 14 de gener, de formar una candidatura independentista unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del mes de maig a la ciutat de Barcelona, i ofereix la seva col·laboració en tots aquells aspectes que ajudin a multiplicar la seva potència i eficàcia.

Aquesta proposta està totalment en línia amb les diverses propostes realitzades per Catalunya Acció des de l'any 2008 d'impulsar una candidatura unitària independentista per a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre del 2010, recollint així el clam del poble català que exigia unitat per tal de concentrar el vot partidari de la creació d’un Estat català independent de forma prioritària.

Catalunya Acció considera totalment encertat i apropiat potenciar aquesta estratègia independentista de forma immediata, començant per les properes eleccions municipals al cap i casal de Catalunya. És també a través de la nostra capital com podrem projectar internacionalment la voluntat d'un Estat català independent i accelerar el procés de la seva creació, que permetrà la regeneració nacional de Catalunya i possibilitarà un futur de progrés anímic i econòmic per a tots els catalans.

Barcelona, 19 de gener del 2011

Dijous 9 de setembre del 2007, entrevista a en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció.

Temes tractats: Catalunya Acció, Força Catalunya, eleccions, Reagrupament, Solidaritat, coalició.

Per a escoltar-la (27 min) cliqueu aquí

http://somnoticia.cat/2010/09/01/santiago-espot-en-aquests-moments-forca-catalunya-restara-com-suissa/

Santiago Espot, durant la presentació, l'any passat, de Força Catalunya

SOMNOTÍCIA ENTREVISTA SANTIAGO ESPOT

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya, qualifica d’”irresponsabilitat” la manca d’acord entre Carretero i Laporta, i afirma que, de moment, es mantindrà neutral i no prendrà partit per cap d’aquestes opcions. També augura un futur negre per Reagrupament i Solidaritat si fracassen en les eleccions de la tardor.

Carretero i Laporta no han arribat a cap acord, i els diversos grups independentistes estan prenent partit. Què faran Catalunya Acció i Força Catalunya?
Davant d’aquest acte d’irresponsabilitat dels dos actors més importants, i només cal veure les reaccions que ha originat en el món independentista, prendre partit resulta molt difícil. Puc dir a hores d’ara que els plantejaments no s’ajusten a la demanda. En aquests moments Força Catalunya restarà com Suïssa, neutral. Les coses poden canviar, però.

Què és el que ha fet impossible l’acord entre Reagrupament i Solidaritat?
Els mateixos problemes de confecció de llistes dels partits tradicionals, i pel control del grup parlamentari després de les eleccions. S’han encallat en els mateixos problemes dels partits tradicionals.

Potser algú no ha volgut l’acord?
Jo crec que l’acord no es vol. Crec que no hi ha hagut cap voluntat d’acord per part d’uns i altres. S’haguessin pogut trobar punts en comú. Tot i així em defineixo com a desconeixedor d’aquestes negociacions. També poden haver-hi recels i desconfiança, i també incapacitat política.

Però Força Catalunya, ideològicament parlant, se sent més proper a uns o als altres?
La ideologia de Solidaritat no la sé. Hi ha un punt que és el de la proclamació de la independència. No li conec cap programa polític, no sé ni si existeix. Respecte de Reagrupament, van el·laborar un programa i una Constitució. Ideològicament no hi ha diferències. Bé, només n’hi ha una. Per a nosaltres la independència no és el fi, sinó el mitjà per a la regeneració política i nacional, perquè la llengua assoleixi l’estatus que li correspon, perquè l’esperit català sigui lliure i no esclau. El nostre objectiu no és la independència, sinó posar Catalunya al lloc on li correspon dins les nacions lliures del món.

Què li sembla que Uriel Bertran i López Tena s’erigeixin en els encapçaladors de la proclamació de la independència quan fa poc ho descartaven?
Hom pot erigir-se, però el lideratge li dóna el poble. És el poble qui erigeix els líders de l’independentisme. Em sembla lícit que es postulin, i si està refrendat per la voluntat popular, doncs visca!

La divisió pot fer que l’independentisme quedi fora del Parlament?
L’independentisme en teoria hi és. Però bé. Nosaltres ja veníem advertint des de fa un any i mig, quan vam presentar Força Catalunya davant de quatre-centes persones, que s’havia de plantejar d’anar cap a la formació d’una nova força electoral independentista per canalitzar el sentiment independentista creixent. S’havia de plantejar amb temps, i més quan es ve de l’extraparlamentarisme. Ens van dir que era molt difícil, que CiU podia girar cap a l’independentisme i que Esquerra des de dins ja farien que anés pel bon camí. I ara ens trobem a dos mesos de les eleccions i encara s’estan constituint llistes, candidatures, aliances… Les presses mai no són bones aliades per unes eleccions. Això no arribarà a bon port. No se’ns va fer cas, doncs molt bé.

Si no s’obtenen diputats, quin és el futur de Reagrupament i Solidaritat?
Un futur ben negre. Són dos projectes nascuts amb una fita molt clara, les eleccions de la tardor. Catalunya Acció, en canvi, va nèixer amb una idea molt clars, la independència per al 2014. Ens deien sonats, i ara la gent fins i tot la vol abans. Força Catalunya, l’instrument electoral de Catalunya Acció, no va néixer amb un objectiu d’unes eleccions determinades. El nostre futur està garantit. El seu cas és diferent. Si no obtenen diputats veig molt difícil que es pugui remuntar.

Davant la crida a crear la Solidaritat Catalana per la Independència el passat 20 de juliol per part del Sr. Joan Laporta (expresident del F.C. Barcelona i promotor del partit Democràcia Catalana), pel Sr. Alfons López Tena (jurista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya) i pel Sr. Uriel Bertran (diputat per Esquerra),

1. Catalunya Acció valora positivament l’aparició d’aquesta iniciativa que està en línia amb l’estratègia i propostes que Catalunya Acció ve desenvolupant des de la seva fundació l’any 2004, en el sentit d’auspiciar la unió patriòtica dels catalans en forma de gran coalició electoral com a única forma possible d’obtenir una victòria rotunda de l’independentisme a les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya.

2. Davant la desorientació que provoca entre molts independentistes l’aparició de noves iniciatives, volem constatar que l’existència de diverses propostes electorals a favor de la independència com Reagrupament, Solidaritat Catalana per la Independència i la Conferència Nacional del Sobiranisme (impulsada pels insignes Moisès Broggi, Joan Blanch, Oriol Domènech, Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, per tal d’aconseguir una candidatura unitària transversal), no és símptoma de dispersió i desorientació de l’independentisme, ans al contrari, són elements imprescindibles de clarificació i consolidació de l’escenari polític independentista previs a la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència que reculli el clam popular per la llibertat nacional.

3. Requerim al Sr. Joan Carretero i al Sr. Joan Laporta, com a elements determinants per tal que aquesta coalició sigui possible o impossible, que els propers dies facin tot l'esforç necessari per tal de resoldre les seves diferències i arribar a un acord entre ells, ja que pel seu pes específic actual tenen a les seves mans el poder de facilitar o impedir la creació d'aquesta Gran Coalició entre les diverses propostes electorals a favor de la independència que projecti unitat i victòria als centenars de milers de votants independentistes que ho estan reclamant.

4. L’actual context internacional, amb el darrer aval de la Cort Internacional de Justícia sobre la legalitat de les declaracions unilaterals d’independència, obre una oportunitat històrica per a la nació catalana i, per tant, força encara més els líders independentistes a estar a l’alçada de les circumstàncies i no defraudar l’anhel d’independència del poble català.

5. Catalunya Acció manté el compromís que va adquirir des de la seva la seva fundació de promoure i col·laborar en la construcció d’aquesta Gran Coalició per a la Independència com a factor clau en l’estratègia d’assolir la independència de la nació catalana. Per aquest mateix compromís, Catalunya Acció es mantindrà amatent i serà un vigilant permanent per tal que elements arribistes, oportunistes o quintacolumnistes, sempre presents en tota activitat política, no desvirtuïn ni manipulin aquest projecte de coalició.

Catalunya Acció
Barcelona, 26 de juliol del 2010
http://www.catalunyaaccio.org/

El President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.

Barcelona, 8 d’abril del 2010. La Televisió Pública d’Aragó ha emès un gag de caràcter xenòfob en contra Catalunya, que titlla els catalans de xantatgistes. Davant d’aquest atac ignominiós, el President de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya, Santiago Espot, ha mostrat la seva indignació davant del silenci de tots els partits que diuen defensar la dignitat dels Catalans i que davant l’atac deliberat de la televisió pública aragonesa, no han defensat els catalans.
Segons Santiago Espot: “Tot plegat és una mostra del caràcter xenòfob dels mitjans públics espanyols envers Catalunya, que no deixen escapar cap oportunitat per a manllevar la dignitat de la nostra nació”

A més ha afegit: “I és en aquest sentit que cal denunciar la passivitat una vegada més de la classe política del nostre país, i del nostre Govern, que amb el Partit Socialista al capdavant tolera que un partit germà (PSOE d’Aragó), insulti un cop més, i a travès de la seva Televisió, el nostre poble”.

Per al President de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya Santigo Espot, el Govern d’Aragó hauria de deixar d’emetre aquest espai televisiu que només suposa un atac a la dignitat de Catalunya.

Per a més informació:
informacio@catalunyaaccio.org

Avui 17 de desembre del 2009 s'ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, "Suma Independència", una iniciativa que promou una gran coalició de partits independentistes a les properes eleccions al Parlament.

L'impulsen Enric Canela (Deumil.cat), Santiago Espot (Catalunya Acció), Enric Fontanals (mostra d'entitats dels PPCC) i Mossèn Dalmau, que propugnen la necessitat d'una gran alternativa electoral unitària independentista transversal que aglutini el conjunt de moviments i partits catalanistes per als propers comicis. El manifest que promou Suma Independentista demana la constitució d'aquest "moviment unitari" i fa una crida "a tots aquells que tinguin per objectiu la independència per tal que deixant de banda provisionalment les diferències polítiques, socials o culturals ens unim per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació".

Han signat el manifest, a part dels promotors, Josep Manel Ximens, impulsor de la consulta per la independència d'Arenys de Munt, Joan Solà (UB), Antoni Castella, Jordi Bilbeny o Isabel Clara-Simó, entre d'altres.

Diari Avui
http://paper.avui.cat/article/politica/180314/proposen/bloc/unitari/sobiranista/eleccions/parlament.html
Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/noticia/13077/suma/independencia

 

1. Primer de tot volem felicitar tots els voluntaris que han participat en l’organització de les consultes del passat 13 de desembre. Cal reconèixer-los que gràcies a la seva feina ha estat possible poder passar, en només tres mesos, de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 160, generant una il·lusió mai vista entre els votants. Tots ells han treballat com un sol home i per un sol objectiu. I l’han aconseguit.
   
2. Les consultes del passat diumenge, com a primàries de la nostra independència que realment són, el que ens han possibilitat ha estat poder quantificar que, només amb un primera tongada de consultes, i sense cap suport dels grans mitjans de comunicació, ni cap campanya institucional, ni cap finançament públic, hi ha 200.000 catalans a punt per a ser actius promotors de la independència de Catalunya. Aquest és el gran resultat d’aquestes consultes. I això és un símptoma clar de l’inici d’un aixecament cívic i democràtic en tota regla que s’anirà estenent per tot el nostre país i que no té aturador.
   
3. D’altra banda, aquestes consultes han estat la millor campanya a nivell nacional i internacional mai feta a favor de la causa de la llibertat de Catalunya. Hem aconseguit que la independència de Catalunya estigui en el centre del debat polític, sense que els grans mitjans de comunicació ho hagin pogut silenciar. Gràcies al gran ressó i seguiment internacionals hem fet saber a tot el món globalitzat el nostre anhel d’independència. Pel que fa a Espanya, amb aquestes consultes els hem demostrat que els catalans no acceptem viure més temps agenollats i que ni ens han vençut ni ens venceran.
   
4. Aquestes consultes han posat damunt la taula una nova forma de fer política que ha deixat totalment descol·locats als partits tradicionals. Tanmateix, sempre s’ha portat la iniciativa tot fent viable i propera a la gent una idea que semblava impossible: un Estat català independent.
   
5. I, finalment, volem destacar que amb la qualitat organitzativa d’aquestes consultes i el resultat aclaparador del sí, hem enviat un missatge de primera magnitud de democràcia i ordre als nostres principals aliats, que ens hauran de validar i reconèixer l’Estat Català com a membre de ple dret en el context internacional en el moment que declarem la nostra independència.

Catalunya Acció
17 de desembre del 2009

Mossèn Dalmau / Santiago Espot / Josep M. Ximenis

 

 

27 novembre. PERPINYÀ (Acte unitari d’inici de la campanya) 18.30 h. Sala de les Llibertats- ajuntament de Perpinyà (Daniela Grau, consellera de Catalunya Acció; Jaume Roure, president Unitat Catalana i conseller municipal de l’ajuntament de Perpinyà; Jordi Bilbeny, membre del MAPA; Josep M. Ximenis, regidor d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

27 de novembre. CASTELLBISBAL (Acte unitari) 21.30 h. Sala d’actes de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Joan Canadell, CCN; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

28 de novembre. MOLLERUSSA (Acte unitari) 19.30 h. Sala Edifici Cultural (Uriel Beltran, diputat al Parlament; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

29 de novembre. GALLIFA. 12 h. Sala d’actes (Mn. Josep Dalmau; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

30 de novembre. CALLDETENES. 21 h. Sala conferències de l’ajuntament (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

1 de desembre. VILAFRANCA DEL PENEDÈS. 20.30 h. Sala de l’Escorxador (Olga Pascual, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

2 de desembre. ARGENTONA. 20.30 h. Saló de Pedra de l’Ajuntament (Oleguer Brustenga, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. SANT CUGAT DEL VALLÈS. 19,30h. Casa de Cultura. (Daniela Grau, consellera Catalunya Acció – Catalunya del Nord; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

3 de desembre. CASTELLBISBAL. 21.30 h. Sales parroquials (al costat de l’esgésia), plaça de l’església (Albert Ubach, membre de Catalunya Acció; Josep Castany, director general de Catalunya Acció)

4 de desembre. ARENYS DE MAR. 20,00 h. Sala noble C. C. Calisay (Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

5 de desembre. BERGA. 20 h. Casal d’Europa (Maria Torrents, consellera Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. PUIG-REIG. 12 h. Casal d’avis (Salvador Molins, conseller de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

6 de desembre. CALLÚS (Acte unitari. Taula rodona) 18 h. Casal de Callús (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

8 de desembre. VILADRAU. 18 h . Sala Can Sià. (Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

10 de desembre. SENTMENAT. 20 h. Sala de música de la Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, passeig d'Anselm Clavé (Jordi Comas, exalcalde de Matadepera i associat a Reagrupament; Josep Castany, director general de Catalunya Acció; Josep Maria Freixenet, diputat per Esquerra i alcalde d’Olost; Bernat Marco, membre de la CUP de Sabadell)

10 de desembre. ALFÉS. 19 h. Bar-Casal d’Alfés (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció).

10 de desembre. PALAU D’ANGLESOLA. 21.30 h. Local Socio-Cultural (Robert Bonet, membre de Catalunya Acció; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

11 de desembre. BARCELONA. 19.30 h. Sala d’actes Ateneu Barcelonès (Mn. Josep Dalmau; Josep Ximenis, regidor Arenys de Munt; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

12 de desembre. ARGENTONA (Acte unitari) 19.30 h. Saló de Pedra de l’ajuntament (Enric Canela, DeuMil.cat; Carles Mora, batlle d’Arenys de Munt; Uriel Beltran, diputat al Parlament; Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció)

LA BATALLA PEL NOSTRE FUTUR COM A CATALANS CONTINUA

 Manifest "Esborrem la frontera imposada"

 
NOTA DE PREMSA

1. En relació a la querella de la Fundación DENAES contra Catalunya Acció i ESAIT.

L’Audiència Nacional ha desestimat l’admissió de la querella que el passat 25 de juny la Fundación Denaes (Fundación en Defensa de la Nación Española) va presentar contra les organitzacions Catalunya Acció i Esait per la xiulada que es va produir a Mestalla el passat 13 de maig en el decurs de la final de Copa entre el F.C. Barcelona i l’Athlètic Club de Bilbao.

Segons conclou el jutge de l’Audiència Nacional, la llibertat d'expressió empara aquests fets i no poden ser considerats delicte en cap cas, ni per injúries al rei, ni per apologia a l’odi nacional, ni per ultratges a Espanya, tal com pretenia la Fundación Denaes. Davant d’això Catalunya Acció no és tan ingènua com per a creure que el poder judicial espanyol hagi patit un atac de tolerància i s'hagi homologat amb el de les democràcies consolidades. En realitat, el que passa és que saben perfectament que els processos d'independència de Catalunya o d’Euskal Herria es troben en una fase en la qual una simple empenta pot accelerar el procés secessionista d'ambdues nacions.

Els poders de l’estat espanyol, tot i veure perillar de forma notòria "la unitat de la pàtria" amb fets com el de la xiulada a Mestalla, saben que avui dia respondre amb aixecaments militars i dictadures criminals és impossible. Però nosaltres sabem prou bé i no oblidem que aquest és l’estat que té un cap posat a dit pel dictador Franco i que crea coses tan abominables com els GAL, i el mirem per les dretes o el mirem per les esquerres sempre hi veurem l’esperit inquisitorial d’en Torquemada.

Amb tot, per al que sí que ha servit la decisió del jutge de l'Audiència Nacional és per a tenir clar que la nostra ha estat una victòria elegant i profundament democràtica. Les armes han estat la paraula, la determinació, la protesta i les veus fermes de milers i milers de compatriotes. Així és com es guanyen al segle XXI les batalles per la llibertat dels pobles, i en aquesta mateixa línia, i amb més coratge si cal, continuarem. Ja estem entrenats en aquestes lluites que a Catalunya passen de generació en generació. Els catalans som fills d'una nació que ha suportat per part d’Espanya i França incessants intents per a fer-nos desaparèixer i, malgrat tot, el desig d’independència creix amb més força que mai. Per aquest motiu, i conjuntament amb Esait, estem preparant noves accions per tal que els partits de l’anomenada Supercopa d’Espanya, a San Mamés i al Camp Nou el proper mes d’agost, es converteixin en una gran clam per la independència d’ambdues nacions.

La Fundación DENAES recorrerà la no admissió de la querella i per tant persisteixen en el seu intent de criminalitzar drets i llibertats fonamentals vulnerant així els Drets Civils dels catalans. És evident que no han après la lliçó que els ha donat el jutge Pedraz de l’Audiència Nacional sobre el que significa i representa la llibertat d’expressió en una democràcia occidental. D’altra banda no ens sorprèn aquesta reacció tenint present el compromís franquista d’alguns dels seus membres, i sobretot tenint present com es va constituir l’actual estat de dret anomenat Espanya, legitimat a partir de l’aixecament franquista del 18 de juliol de 1936 i a partir de l’anomenat “pacte de la transició”, que des del nostre punt de vista és un pacte basat en la ignomínia, perquè quan es passa d’una dictadura franquista a una suposada democràcia sense haver fet justícia prèviament, mai s’estan posant els fonaments d’una estat de dret. Per això volem recordar que només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats dels catalans que ens corresponen com a ciutadans i com a éssers humans.

2. En relació a la presentació a l’estranger del llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot.

El proper 28 de setembre del 2009 es presentarà per primera vegada a nivell internacional el llibre “Discursos a la nació” d’en Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit polític Força Catalunya. En concret la presentació es farà a Madrid, capital d’Espanya. Es farà en un lloc emblemàtic, com correspon a una presentació d’aquesta categoria, que ja està concretat i del qual s’informarà als mitjans al setembre.

3. En relació a la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya que es farà el proper 13 de setembre a l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

El proper 13 de setembre del 2009 es realitzarà a l’Ajuntament d’Arenys de Munt la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya. En primer lloc volem felicitar aquesta iniciativa del MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) i a l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel seu compromís democràtic en fer possible la realització d’aquesta consulta.

En segon lloc, volem manifestar que és una vergonya que la Mesa del Parlament del Principat rebutgés la iniciativa legislativa popular que recentment s’hi va presentar per tal de convocar un referèndum per la independència al setembre del 2010, i que hagin estat una associació i un ajuntament com el d’Arenys de Munt que amb el seu exemple han demostrar com es defensa la dignitat i sobirania dels catalans. Ha quedat clar que si les consultes populars sobre la independència de Catalunya es volen realitzar, es poden realitzar.

Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència. Si no ha estat possible iniciar la nostra independència a través del Parlament de Catalunya, la nostra màxima institució, perquè els partits que diuen defensar Catalunya no han volgut, la iniciarem amb la complicitat de tots aquells ajuntaments que ho vulguin.

Barcelona, 28 de juliol del 2009

Vídeo de la conferència de premsa:
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520948-20090728-c

NOTA DE PREMSA

En relació amb la querella que la Fundación DENAES (Fundación para la Defensa de la Nación Española) va presentar el passat dijous 25 de juny a l’Audiencia Nacional, CATALUNYA ACCIÓ fa les següents valoracions:

Des del punt de vista jurídic la qüestió es troba en mans d’advocats, a l’espera d’examinar el contingut exacte de la querella si finalment és acceptada a tràmit per part de l’Audiencia Nacional i prendre les mesures jurídiques oportunes.

Des del punt de vista polític, CATALUNYA ACCIÓ vol remarcar que:

1. La Fundación DENAES compta entre els membres del seu patronat d’honor destacats enemics de Catalunya, com el franquista Sabino Fernández Campo (militar que va desfilar l’any 1939 amb l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, va formar part del Ministeri de l’Exèrcit de Franco durant 20 anys, ex-ministre d’Informació i Turisme l’any 1976, ex-cap de la Casa del Rey Juan Carlos i que va ser indecentment guardonat l’any 1988 amb la Creu de Sant Jordi per part la Generalitat de Catalunya presidida per Jordi Pujol), Alejo Vidal Quadras (dirigent del Partido Popular, vicepresident del Parlament Europeu i declarat opositor al reconeixement del català a la Unió Europea i dels Drets Nacionals de Catalunya); i Santiago Abascal Conde (dirigent del Partido Popular al País Basc, fundador de DENAES, i promotor de la querella contra l’actor Pepe Rubianes, mort durant la seva tramitació).

2. La presentació d’aquesta querella és un clar exemple de com es pretén vulnerar de forma flagrant els Drets Civils dels catalans, criminalitzant drets i llibertats tan fonamentals en qualsevol democràcia occidental com són el dret a la protesta i la llibertat d’expressió.

3. Aquest fet gravíssim és una constatació que els Drets Civils dels catalans no estan garantits a l’Estat espanyol, i que Catalunya ha passat simplement de viure empresonada durant el franquisme a viure en llibertat condicional vigilada durant la monarquia borbònica actual. Només un Estat Català pot garantir els Drets Civils i llibertats que ens corresponen als catalans com a ciutadans i com a éssers humans.

Barcelona, 29 de juny del 2009


Vídeo de la conferència de premsa
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/520665-20090629-c

FORÇA USAP !!!  FORÇA CATALUNYA !!!
NI ESPANYA NI FRANÇA DERROTARAN MAI L'ESPERIT CATALÀ

FORÇA BARÇA !!!  FORÇA CATALUNYA !!!
EL PRELUDI DE LA INDEPENDÈNCIA

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

AVÍS: Aquest article conté elements que poden ferir la sensibilitat dels lectors espanyolistes i botiflers. Si teniu algun sentiment de passió pels símbols estatals plagiats per Castella d’altres nacions o de connivència amb els ocupants, si us plau, no sigueu massoques i no continueu endavant.

La Plataforma Pro-seleccions Basques (ESAIT) i Catalunya Acció donaven a conèixer al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el passat dilluns dia 11 un manifest reivindicatiu per l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals d’Euskadi i Catalunya, i feien una crida a les aficions dels dos països per tal que el mateix dia de la final de Copa entre l’Athlètic de Bilbao i el FC Barcelona mostressin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions. La roda de premsa es va poder seguir en directe pel Canal de TV de Catalunya Acció. No era la primera vegada que aquestes dues organitzacions feien un acte conjunt. Ja el 2006, amb motiu del partit amistós Euskadi-Catalunya i sota les pressions de la federació espanyola que van fer canviar el lema inicialment previst (Oficialitat-Ofizialtasuna) per un altre d’inofensiu (Junts per la pau), la plataforma pro-seleccions catalanes no va tenir la fermesa ni el coratge de sumar-se a l’acte reivindicatiu amb els bascos que, amb el suport dels jugadors inclosos, demanaven l’oficialitat de les seleccions i els va deixar penjats. Llavors fou també Catalunya Acció la que va acollir la plataforma basca al nostre país, com es pot veure en el vídeo d’aquella ocasió. La història es repetia enguany, amb la nova inhibició de la plataforma catalana.

Des de dies abans, l’ambient de reivindicació per protestar contra la imposició de símbols que no representen cap de les dues aficions dels equips finalistes ja corria per la xarxa amb propostes de xiular i/o donar l’esquena quan sonés l’himne dels espanyols a l’entrada del monarca.

Les repercussions de l’anunci fet per Catalunya Acció i ESAIT a la premsa de la metròpoli de “donar l’esquena i manifestar sorollosament” el seu rebuig a l’himne i contra les imposicions de l’Estat espanyol, donen encara més difusió a la proposta reivindicativa, fins al punt que la Plataforma proseleccions catalanes declara públicament el seu desacord amb la iniciativa, però anuncia que repartirà 5.000 xiulets amb el lema “una nació, una selecció”.

La notícia s’envia a mitjans internacionals i s’informa que malgrat les maniobres de censura que des de la televisió espanyola es puguin realitzar, Catalunya Acció emetrà en directe des del camp la rebuda dels aficionats, del que se’n fa ressò el digital Directe.cat. La campanya, descarada i sense complexes, agafa desprevingut l’espanyolisme més recalcitrant que comença a veure venir impotent la que pot caure.

Abans del partit les forces de seguretat ja han requisat uns 5.000 cartells independentistes amb el lema “Catalonia is not Spain”, però així i tot són molts els que aconsegueixen entrar pancartes i estelades.

S’acosten les 22:00 hores del dimecres 14. És el dia D hora H. El camp de Mestalla està preparat i els fets es retransmeten per Kyte TV-CA. La xiulada és tan monumental que l’himne espanyol resulta pràcticament inaudible, tot i que la megafonia és a punt de rebentar per intentar minimitzar inútilment la històrica protesta.

Tal com es sospitava, a la televisió oficial del règim prefereixen desviar l’atenció del que passava realment a Mestalla. I ho fan de la manera més barroera imaginable, amb connexions fora del camp des d’on també es troben amb els xiulets ensordidors davant els seus nassos. No obstant, el moment també és recollit per les diverses ràdios espanyoles, com la SER o la COPE, amb comentaris d’incredulitat i indignació pel que estava passant que no tenen desperdici:

I a internet també es poden veure diferents vídeos i versions del succeït (vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, entre d’altres…). La fallida maniobra de censura de TVE no podia ser més ridícula, tal com descriu l’editorial de Vilaweb, que fa menció que “fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!”. La denúncia dels propis espanyols de l’actuació manipuladora de la seva televisió nacional podria sorprendre a alguns. És que s’han tornat demòcrates de sobte? Per fi han vist la llum? Ja no volen censurar més les actuacions dels que no pensen com ells? No, la realitat és que els més imperalistes no tenen cap intenció d’amagar la confrontació d’identitats clarament oposades que s’està obrint pas a marxes forçades, i la seva intenció és la d’esclafar definitivament les diferències culturals i polítiques i assimilar d’una vegada per totes les colònies perifèriques. Per açò, malgrat l’afronta que suposa per ells que catalans i bascos els xiulin els seus símbols, allò que de veritat els molesta de l’actuació del canal públic de televisió no és la censura en sí, ni menys encara la censura dels xiulets, sinó que el que s’hagi censurat i amagat és el moment en què sonava el seu himne (un plagi d’una cançó d’origen àrab?), aquell amb el que s’identifiquen ells. Quan la censura no els toca la seva simbologia sinó la nostra, no passa res. El cessament del seu director d’esports com a cap de turc i la repercussió de tot l’afer a nivell internacional encara els afegeix més vergonya. Aquests són alguns dels mitjans internacionals que s’hi han referit: BBC, CNN, The Guardian, Reuters, The Irish Times, The Scotsman, Espnstar.com, France24, Le Monde, L’Équipe, Abola.pt, Hln.be, El Ecuatoriano, Blogosfera italiana, Gazzeta.it, Chinadaily, etc…

En cap cas l’espanyolisme fa cap mena d’autocrítica. Es poden demanar com és que jugaven els clubs aquell partit si els seus seguidors havien de fer el que van fer, que és la reacció dels espanyols perplexos. La seva solució és excloent, naturalment, que no juguin la copa! No es veu que ningú es plantegi què és el que s’està fent malament perquè hi hagi tanta gent arreu de l’Estat que tengui tantes ganes de protestar. Si es fa un anunci a favor de les seleccions catalanes on hi apareixen fillets que prefereixen jugar sense camiseta abans que posar-se l’espanyola açò és motiu de prohibició, però si apareixen menors emmanillats en una campanya dels nacionalistes espanyols perquè els fills aprenen en la llengua d’aquest país a les escoles, no hi ha cap rebombori a l’Espanya profunda. Es poden continuar enganant ells mateixos creient que es fan masses concessions als “nacionalistes”, que així ens empenyen cap a la independència com a única opció viable.

La cirereta del pastís l’ha posat la nota de premsa de felicitació a les aficions de l’Athlètic i del Barça que ESAIT i Catalunya Acció han enviat als mitjans:

1. Felicitem les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

Mentre la caverna mediàtica espanyola encara no havia pait l’èxit de la xiulada, la felicitació encara els deixa més descol·locats, poc acostumats com estan a accions contundents i d’aquestes dimensions. “No només no rectifiquen, sinó que treuen pit”, afirmen sorpresos que hi hagi catalans que no demanem perdó als espanyols. A més, en mostra d’agraiment el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, publicava ahir dissabte un article al diari Gara Ekerrik asko ESAIT; eskerrik asko Euskal Herria, que també podeu llegir traduit al català.

I per acabar-ho d’adobar tot, alguns anuncien que pretenen posar una querella criminal contra ESAIT i Catalunya Acció per ultratge contra la nació espanyola. No saben, pobres il·lusos, com deia en Lluri des del seu bloc el passat 14 d’abril en commemoració de la República catalana proclamada per Macià el 1931, que aquesta creença que tenen en una suposada única i gran nació espanyola que només està en la seva imaginació, en realitat, no ha existit mai, ni mai existirà.

 
 

FELICITACIÓ D’ESAIT I CATALUNYA ACCIÓ

A LES AFICIONS DE L’ATHLÈTIC I DEL BARÇA

En relació als esdeveniments que es van produir ahir al Camp de Mestalla durant la final de la Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao, volem manifestar el següent:

1. Felicitem a les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

VISCA CATALUNYA!! GORA EUSKAL HERRIA!!

Barcelona, 14 de maig del 2009 Euskal Herria, 14 de maig del 2009

MANIFEST

UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ

Davant la final de la Copa del Rei que es jugarà el dia 13 de maig a València entre els equips de futbol del Barça i l’Athletic, volem manifestar el següent:

1. Catalunya i Euskal Herria són nacions amb dret a tenir seleccions esportives pròpies per a competir oficialment en campionats internacionals.

1. Els estats francès i espanyol impedeixen exercir la sobirania esportiva que a Catalunya i a Euskal Herria els correspon com a nacions.

1. Reivindiquem novament el dret que en general els correspon a tots els esportistes catalans i bascos, i en aquesta ocasió, en particular, als futbolistes d’ambdues nacionalitats, a optar en igualtat de condicions per la seva pròpia selecció a l’hora de participar en esdevenimens vents internacionals.

1. En el marc de la final de la Copa del Rei, tenint en compte que serà presidida pel màxim representant de l’estat espanyol, fem una crida a les aficions del Barça i de l’Athletic per a què converteixin aquesta final en un marc de reivindicació, i concretament per a què, aprofitant la difusió de l’himne oficial d’un dels estats que impedeixen a les nostres nacions ser oficials, donin l’esquena i manifestin sorollosament la seva disconformitat envers la política de negació de l’estat espanyol en aquesta qüestió.

1. Animem les aficions basca i catalana a gaudir de la final de la Copa, recolzant els seus equips amb esportivitat i sana rivalitat.

Annex. Amb motiu d’aquesta final, ESAIT té previst de portar als carrers de Bilbo la reivindicació de l’oficialitat de la selecció d’Euskal Herria.

GORA EUSKAL HERRIA !! VISCA CATALUNYA !!

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic: