El passat divendres 17 de novembre del 2006 al vespre, Catalunya Acció es va presentar a Puigcerdà (La Cerdanya) davant de les aproximadament 100 persones que omplien la sala d’actes del Museu Cerdà. El Sr. Joan Carretero, ex-alcalde de Puigcerdà i ex-conseller de la Generalitat de Catalunya, va fer la presentació de l’acte. A la seva intervenció va criticar els plans del nou tripartit, perquè segons va dir només amb polítiques socials no es pot aconseguir la cohesió nacional, ja que si no es fan polítiques de reivindicació nacional tindrem una societat fracturada, i aquesta factura al final es paga. També va fer una crida oberta a la unió de tots aquells que volem un Estat català independent, i a deixar d’anatemitzar-nos els uns als altres, fent també referència directa a les pressions rebudes per a no presentar Catalunya Acció a Puigcerdà. A continuació, el Sr. Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, va presentar la conferència “Com afecta l’espoliació fiscal al benestar dels catalans”. En ella va exposar de forma clara i pedagògica les xifres del robatori continuat que Espanya practica sobre tots els catalans. Segons va explicar, Espanya s’està independitzant de nosaltres amb els nostres diners, ja que amaga expressament les balances fiscals que mostren aquest espoli sistemàtic mentre s’equipa per al futur amb grans i modernes infraestructures, absorbint així de forma sostinguda els diners que ens haurien de permetre als catalans augmentar de forma espectacular el nostre benestar, modernitzar les nostres infraestructures saturades, i fer el salt a una economia basada en l’alta tecnologia i el valor afegit. Finalment va concloure que la millor política social és la independència, ja que l’espoli fiscal només s’acaba amb l’assoliment d’un Estat català independent, i va exposar les línies directrius del “Pla Independència 2014” de Catalunya Acció per a assolir-lo en una dècada aproximadament. Després, el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va presentar la conferència “Independència, moral de victòria i regeneració política”. En ella va criticar durament tots aquells que renuncien a la independència, no perquè no la desitgin en realitat, sinó perquè la veuen impossible, i es conformen amb les engrunes que arriben des de Madrid. Va explicar també que per a recuperar la moral de victòria dels catalans i assolir la independència cal una estratègia capaç d’encarar-se amb Espanya i que, per tant, es fa necessària una profunda regeneració política, ja que l’actual classe dirigent s’ha demostrat totalment incapaç de fer aquesta tasca, a la vista dels darrers 25 anys i del recent procés estatutari. Segons va dir, som en una cruilla, o espanyolització o independència, i cal dir prou i abandonar el pessimisme perquè ens hi juguem el futur dels nostres fills. Després de les conferències hi va haver un col·loqui amb els assistents. Per a escoltar la gravació de l’acte (1h 48min) directament des d’Internet cliqueu aquí mateix. Per a descarregar el fitxer de veu (1h 48min, 25 Mb) cliqueu aquí mateix. DOSSIER DE PREMSA: Abans de l'acte: El Periòdic d’Andorra: PDF Agència Catalana de Notícies / Regió 7: PDF Diari de Girona: PDF El Punt: PDF Després de l'acte: Agència Catalana de Notícies / Regió 7: PDF e-notícies: notícia

La Gaseta Digital “EL NORD" serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció. El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria. La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història i Llibres), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoliació fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.). Podeu trobar els enllaços a cada secció a la portada de la web de Catalunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/). Feu arribar tot aquest pensament a tots els racons del nostre país. La batalla definitiva per la nostra llibertat tot just ha començat. Catalunya Acció

El dijous 9 de novembre del 2006, el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, i el Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, van participar en el programa "Temps d'oci" de Ràdio Estel, presentat per Jaume Puigagut.




Temes tractats:
· El nou escenari polític: resultat dels partits, fenòmen Ciudadanos, la polarització com a símptoma d'un procés d'independència, estat d'ànim del Poble.
· La gran abstenció: xifres i causes. Fallen els homes (els nostres polítics) i els mecanismes de representació. Periodistes ideòlegs, periodistes intel·lectuals.
· La regeneració política: nous homes, nou pensament i nou edifici (Estat Català). Espanya no es pot rehabilitar (aquest darrer punt no s'ha pogut desenvolupar durant el programa).

Per a escoltar el col·loqui (23 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (23 min, 5 MB) cliqueu aquí mateix.

Durant tot el cap de setmana del 4 i 5 de novembre del 2006, Catalunya Acció va ser present a la Fira del Cavall de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb un stand-exposició del Pla Independència 2014 per a assolir un Estat català en una dècada aproximadament, igual com ja havia passat a Barcelona (11 de setembre) i Berga (24 de setembre). Per a consultar tot el material (vídeos, dossiers informatius, articles, pòsters, presentacions powerpoint -de l’espoli fiscal i de les enquestes sobre la independència-) que es va exposar a l'stand de Catalunya Acció a la Fira de Puigcerdà , feu clic aquí mateix.

El dijous 26 d'octubre del 2006, el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, i el Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, van participar al programa "Temps d'oci" de Ràdio Estel, presentat per Jaume Puigagut.




Temes tractats:
· La impossibilitat d'una convivència harmònica entre Espanya i Catalunya.
· L'espoliació fiscal que pateix Catalunya i les conseqüències negatives que té per al benestar material dels catalans. Exemples: sanitat, llars d'infants.
· Els nostres polítics no defensen els interessos dels catalans: espoliació fiscal a Catalunya l'any 2006 (15.000 MEUR), espoliació fiscal des de fa 30 anys al País Basc (0 MEUR).

Per a escoltar el col·loqui (14 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a descarregar el fitxer de veu (14 min, 3 MB) cliqueu aquí mateix.

El dijous 19 d'octubre del 2006 el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, va ser entrevistat al programa "Temps d'oci" de Ràdio Estel, presentat per Jaume Puigagut.

Temes tractats:
· Breu explicació del projecte de Catalunya Acció: objectiu, data, pla, regeneració política.
· Anàlisi del panorama polític pre-electoral al Principat.

Per a escoltar l'entrevista (17 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a descarregar el fitxer de veu (17 min, 4 MB) cliqueu aquí mateix.

Gràcies al destacament de Catalunya Acció al Berguedà, el BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i amb la presència de membres de la direcció de Catalunya Acció, el diumenge 24 de setembre del 2006 Catalunya Acció va ser present a la Fira de Santa Tecla de Berga (Berguedà), novament amb un stand-exposició del projecte per a assolir un Estat català en una dècada aproximadament, repetint així amb un gran èxit de públic l'experiència de la passada Diada Nacional de l'Onze de Setembre a Barcelona. Per a consultar tot el material que es va exposar a l'stand de la Fira de Santa Tecla de Berga (vídeos, dossiers informatius, articles, pòsters, presentacions powerpoint -de l’espoli fiscal i de les enquestes sobre la independència-), feu clic aquí mateix.

Aquest passat 11 de setembre del 2006, coincidint amb la commemoració de l'heroica resistència que van oferir els catalans de la Barcelona del 1714 a les tropes ocupants del borbó Felip V (només els rucs, mesquins, curts de front i/o botiflers poden dir que els catalans ja hem recuperat les nostres llibertats i convertir la commeració d'una resistència en la cel·lebració d'una derrota), Catalunya Acció va participar a la Mostra d'Entitats amb una carpa concebuda com una exposició. La intenció era que la gent pogués copsar i comprendre el projecte de Catalunya Acció, les idees força i els factors claus que ens permetran avançar i assolir el nostre objectiu: tenir un Estat propi en una dècada aproximadament.

 

 

A continuació posem a la vostra disposició tot el material que van poder veure els assistents a aquesta exposició:

1. Vídeo de l'exposició.
Aquest vídeo permet a aquells catalans que segueixen el projecte de Catalunya Acció des de l'estranger o que no van poder passar per la carpa veure l'exposició com si talment l'estiguessin visitant.
Cliqueu aquí per a veure el vídeo des d'Interntet.
Cliqueu aquí per a baixar-vos el vídeo.

2. Dossier de Catalunya Acció en format PDF.
Aquest és el dossier que vam donar als assistents a l'exposició i en recull la informació principal: declaració de principis, Pla Independència 2014 i articles bàsics.
Cliqueu aquí mateix.

3. Vídeo de l'entrevista que va fer la televisió de Berga a en Salvador Molins (Conseller de CA) i a en Santiago Espot (President Executiu de CA) on s'exposa de forma comprensible què és Catalunya Acció.
Cliqueu aquí per a veure el vídeo des d'Internet
Cliqueu aquí per a baixar-vos el fitxer.

4. La darrera presentació (versió 26) sobre l'espoliació fiscal que patim els catalans en format Power Point.
Aquesta versió incorpora a més un capítol sobre les infraestructures endarrerides a Catalunya a causa de l'espoli fiscal, les infraestructures que s'estan fent a Madrid (línies de metro, trens d'alta velocitat, aeroports) i l'estratègia del govern espanyol per als propers anys que que queda clarament recollida en el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transportes (2005) del Ministerio de Fomento.
Per a veure la presentació des d'Internet o baixar-vos el fitxer cliqueu aquí mateix.

5. La presentació sobre les estadístiques de la independència de Catalunya en format Power Point.
Per a veure la presentació des d'Internet o baixar-vos el fitxer cliqueu aquí mateix.

Discurs del BIC (Berguedans per la Indpendència de Catalunya) per la Diada de l'11 de setembre del 2006

Amics i compatriotes catalans:
En aquest acte de recordança i veneració envers els defensors de Catalunya vull explicar-vos quin compromís representa la diada de l’onze de setembre per al BIC –Berguedans per la Independència de Catalunya- , per al nostre referent en tota la nació catalana anomenat “Catalunya Acció” i per a moltes altres persones i entitats del nostre país.

Per a nosaltres i per a molta gent del poble “menut” aquí present i arreu de Catalunya en actes semblants, és una diada per a recordar i honorar tots els qui varen donar la vida o l’han dedicada a defensar la llibertat NACIONAL DE CATALUNYA.

Això, traduït al llenguatge d’avui i amb sentit pràctic, vol dir, tenir el dret a constituir un Estat Català lliure, en el que hi cabran tots els nostres anhels de llibertat com per exemple els següents:
- L’ ingrés de Catalunya a la ONU; a la UNESCO i a tots els organismes internacionals.
- Ambaixades de tot el Món a Catalunya; i de Catalunya per tot el Món.
- El català, única llengua oficial.
- Seleccions esportives Catalanes, en competicions Internacionals oficials.
- Fi de l'espoliació fiscal.
- Solució a les estructures d’aeroports, ports, xarxa ferroviària, xarxa d’autopistes i carreteres, i altres infraestructures que ens conduirien a una major modernitat i competitivitat del país.
- Atenció a les necessitats socials i sanitàries.
- Ensenyament, universitats i investigació ... Etc.

Totes aquestes coses només són una mostra del que ens reportarà l’estat català. I no és cap utopia, sols cal que cada un de nosaltres canviem el xip de la DEPENDÈNCIA d’Espanya amb el seu “Estatuet de la Moncloa” i de França amb el seu departament dels Pirineus pel xip d’una CATALUNYA INDEPENDENT, una Catalunya lliure i plena!

Tornant als herois de la Diada, ja el juliol del 1714, es reuniren a Barcelona els braços i el Parlament. El braç militar i l’eclesial davant la situació bèl·lica del moment votaren submissió; més tard, ja a les últimes de la resistència i una vegada les muralles de Barcelona ja havien cedit, l’exèrcit invasor francocastellà per mitjà del seu cap el Duc Berwick exigia la rendició. Rafael de Casanoves conseller en cap de la Generalitat i Antoni Villarroel comandant, estaven disposats a negociar-la, però el Poble “menut”, dirà NO i NO als dos intents de rendició dels seus caps. I així van voler continuar la lluita fins al final per no perdre el que aleshores tenien i que nosaltres volem recuperar, o sigui nostra NACIÓ independent i el nostre Estat confederat on hi pertanyíem per voluntat pròpia.

Aquell poble nostre, dipositari de la memòria, no volia passar, i menys per la força de les armes, a formar part d’un estat totalitari i uniforme, i va preferir lluitar fins a la mort.

La tragèdia de l’onze de Setembre de 1714, deixa de ser-ho quan reconeixem en ella (sobretot en l’actitud del poble “menut” a no rendir-se) que es va produir en defensa de quelcom que avui (amb uns partits que es diuen tant democràtics) sembla o hauria de semblar ben natural, que és el dret a L’AUTODETERMINACIÓ.

Han passat 292 anys d’aquell fatídic 11 de Setembre de 1714, però la gent del BIC, la gent de Catalunya Acció i també tots vosaltres els aquí presents som els continuadors d’aquella lluita per a retornar a Catalunya allò a que hi té tot el dret: La seva INDEPENDÈNCIA.

No ens rendirem! no abandonarem la lluita! Transformarem la independència política en quelcom natural i quotidià talment com hem sabut transformar la llengua i la cultura catalanes en quelcom natural i quotidià! Nosaltres, el poble menut, vencerem amb la unitat, amb la coordinació i amb la constància! Entre tots els defensors de Catalunya ho farem! ... i vencerem!
Visca Catalunya Lliure. Visquin tots els Països Catalans agermanats i lliures!

Josep Vilalta
Vicepresident del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció

30 març del 2006 El passat dilluns 27 de març, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) va presentar al Museu d'Història de Catalunya les activitats de l'Any Colom 2006, coincidint amb el cinquè centenari de la mort del Descobridor català. En el mateix acte es va presentar també al públic el nou llibre del Sr. Jordi Bilbeny "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya", editat per Edicions Proa. Diversos membres de Catalunya Acció van assistir a aquest important acte, en què per damunt de tot va destacar el discurs del Sr. Bilbeny. Segons hi va exposar, la història de Catalunya no és només una història de derrotes, a diferència del que molts han volgut, i volen encara, fer-nos creure. Segons el Sr. Bilbeny, que ha dedicat 18 anys de la seva vida a aquestes investigacions enmig de grans dificultats personals, els catalans hem emmalaltit com a nació en gran part a causa d'una història farcida de derrotisme que ens han inculcat des de petits de forma intencionada i que, a més, ens havia anul·lat la capacitat de posar-la en dubte. El Sr. Bilbeny es va definir públicament i amb gran orgull com a independentista, i considera que aquesta etapa de depressió col·lectiva dels catalans ja s'està acabant, perquè la història dels catalans també és una història de vencedors, que pot guarir-nos i fer-nos una nació sana i forta. Les investigacions que la FEHC està duent a terme demostren que els catalans hem tingut al llarg de la història moltes victòries i grans gestes, que ens han estat amagades o directament robades. L'exemple més clar és la descoberta i colonització d'Amèrica, obra del més gran descobridor de tots els temps, el català Cristòfor Colom, i feta per a la Corona catalano-aragonesa. Però això podria ser només la punta d'un iceberg d'enormes proporcions, ja que investigacions més recents mostren també forts indicis sobre la catalanitat de "Cervantes" (que seria membre de la família Servent, de Xixona), del mateix Quixot (que seria una traducció censurada d'un original en català) i d'una quantitat important d'altres personatges il·lustres de la mateixa època que Castella s'hauria apropiat gràcies a la censura a les impremtes. Les investigacions, accions i campanyes de la FEHC estan en total sintonia amb el projecte de reconstrucció positiva de la nació catalana que Catalunya Acció impulsa des de la seva fundació, i que té per objectiu irrenunciable la regeneració de l'esperit català i la construcció d'un Estat català independent en aproximadament una dècada. Comunicat: PDF

22 de març del 2006 Fent seu el manifest que la Institució Cultural de la Franja de Ponent va fer públic, Catalunya Acció dóna el seu total suport als compatriotes de la Franja de Ponent contra l'intent de robatori, per part d'Aragó, de les obres d'art procedents de les seves comarques que actualment es troben al Museu Diocesà de Lleida. A banda de l'evident legitimitat jurídica de la seva ubicació a Lleida, basada en els títols de propietat de les obres que té el Bisbat de Lleida, hi ha per sota d'aquest litigi tot un conflicte nacional que molts volen mantenir amagat. Perquè si les obres d'art són procedents de les comarques de la Franja, aleshores són culturalment i nacionalment catalanes, exactament com els seus habitants. Per tant, la seva permanència a Lleida és totalment lògica i natural. En canvi, la seva sortida del país per a anar a parar a Barbastro seria una aberració i un acte de genocidi cultural, de la mateixa dimensió que l'amputació de les parròquies de la Franja i la seva annexió a Aragó perpetrada fa 10 anys, i que l'actual manca absoluta de drets lingüístics per a la majoria catalanoparlant. Davant de totes aquestes vexacions continuades, l'únic que explica la passivitat i complicitat del president Maragall i la consellera Mieras amb l'intent de robatori per part d'Aragó és, precisament, que consideren que el conflicte és només administratiu i que la Franja de Ponent és culturalment i nacionalment aragonesa/espanyola, quan en realitat és un conflicte cultural i nacional, i la Franja de Ponent és culturalment i nacionalment catalana. Comunicat: PDF

27 d'octubre del 2005 L'Estat espanyol va condemnar Lluís Maria Xirinachs per dir que era "amic" d'algú. Cal preguntar-se on són les condemnes i on són empresonats els que es declaren amics de Rafael Vera o de Francisco Franco, i tots aquells que van enaltir i encara enalteixen amb total impunitat la seva actuació. La resposta és: són al carrer. Seguint la doctrina oficial de l'aparell judicial espanyol, cal preguntar-se també on s'acaba la cadena dels delinqüents. Qui es declari amic de Xirinachs, també anirà a la presó, en aquesta pseudo-democràcia que és Espanya i que vulnera la llibertat d'expressió tan impunement? I mentre Xirinachs feia vida pública normal, la sentència es va quedar en un calaix. Per què? I ara, després de tot aquest temps, quan va un dia a renovar el DNI espanyol, és empresonat fulminantment? Per què? Segurament perquè no interessava tancar-lo en aquell moment, quan es va dictar la sentència. S'ho van guardar per a millor ocasió, perquè era tot un símbol, tot un exemple d'enfrontament contra Espanya. I tot símbol d'enfrontament contra Espanya, igual com l'Èric Bertran, és susceptible de ser utilitzat per Espanya com a exemple per tal de posar por als catalans, però també es pot girar justament contra Espanya si resisteix ferm i els catalans responem com cal. Si ara han decidit empresonar-lo amb 74 anys sense atendre a raons humanitàries ni a la seva falta d'antecedents penals, és justament perquè Espanya ha decidit que ara calia fer-lo servir per a activar els mecanismes de la por. Però igual com va fer l'Èric Bertran amb 14 anys, a qui la seva fermesa i el recolzament dels catalans va transformar en exemple justament del contrari que pretenia Espanya, Xirinachs no ha abaixat el cap, i els catalans no hem d'aturar la pressió mediàtica i popular fins que sigui alliberat, així de simple. Justament perquè els exemples serveixen per a encomanar un determinat comportament, hem de ser nosaltres els catalans els que decidim si l'empresonament de Xirinachs serà un exemple del poder d'Espanya o un exemple del poder dels catalans. Comunicat: PDF

El passat dimarts 2 d'agost del 2005, membres de la Direcció de Catalunya Acció es van reunir a Mequinensa (Baix Cinca) amb els caps de la Institució Cultural de la Franja de Ponent (http://www.franjadeponent.net/). La reunió s'enmarca, per una banda, en el procés obert a la Franja de Ponent en relació amb l'avantprojecte de Llei de Llengües que diu el Govern d'Aragó que iniciarà al setembre, i per altra banda, en la primera fase del projecte de Catalunya Acció d'establir contacte i comunicació fluïda, i proporcionar suport i col·laboració directes amb totes aquelles organitzacions ja existents arreu del país que en el seu àmbit ja treballen de forma desacomplexada i operativa. Jaume Borbón, Paulí Fontoba, Guillem Chacón i Aurora Fontoba, per part de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, van tenir la mateixa setmana diverses entrevistes amb mitjans de comunicació catalans i també alguns d'espanyols, amb motiu de l'esmentat avantprojecte de Llei de Llengües. La Institució Cultural de la Franja de Ponent vetlla des de novembre de 2003 per la vitalització i potenciació de la cultura catalana a les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya (actualment sota administració aragonesa) i pels seus drets inalienables. Les seves accions, com el Primer Congrés de la Franja de Ponent, no es limiten a aquest àmbit geogràfic sinó que travessen l'absurda frontera administrativa que els separa de la resta de catalans, com ho demostren les relacions fluïdes amb les comarques de l'Alt Pirineu, Lleida, Terres de l'Ebre, País Valencià o Ciutat de l'Alguer, o la recent visita al Parlament de Catalunya; i també es desenvolupen a l'estranger, com la darrera visita al Congrés espanyol i les futures accions a Brussel·les i Saragossa. L'entramat d'entitats de la Franja de Ponent és tot un exemple d'activitat i operativitat per a la resta del país.

Canal 25 TV (54 min)
18/juliol/2005 - Programa de debat "Avui sí toca ", dirigit i presentat per Maribel Rodríguez, Directora General del canal 25 TV.
Tema de debat: "El catalanisme enfront d'Espanya"
Es va parlar sobre la situació del moviment independentista, si a Espanya hi ha anticatalanisme, si els catalans som antiespanyols, la defensa de la llengua, etc.
Els participants en el debat van ser:

• Per part de Catalunya Acció (www.catalunyaaccio.org): Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.
• Per part de la plataforma Ciutadans de Catalunya (antics Foro Babel, Convivencia Cívica Ciudadana, etc.) i signants del recent manifest “Per un nou partit polític a Catalunya”: Fèlix Ovejero i Ferran Toutain.
• Per part de la plataforma Els altres andalusos (http://www.altresandalusos.org): Lluís Cabrera i Bienve Moya.

Per primera vegada a televisió i en una mateixa taula es van contrastar els punts de vista de:

• Els patriotes de Catalunya Acció que tenim com a únic objectiu innegociable la independència del nostre país. Simplement no em volem saber res d'Espanya perquè volem ser un poble adult.
• Els catalans vinguts d'altres terres peninsulars que han fet seu aquest país i que defensen el seu futur i la seva singularitat.
• Els catalans botiflers i els espanyols residents a Catalunya (colonitzadors) que consideren que Catalunya no és una nació, que tan sols som ciutadans espanyols d'una regió espanyola, que no patim espoli diuen en els seus articles, que Catalunya no té una llengua pròpia i que tot això són invents dels nacionalistes, al final la causa de tots els mals que pateix Catalunya.

Per a veure directament des d'Internet el vídeo del programa (54 min) cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer del vídeo de la conferència (54 min, 136 MB) cliqueu aquí mateix.

El 23 de juny del 2005, van participar en el programa "Temps d'oci" de Ràdio Estel, presentat per Jaume Puigagut:

Josep Castany (Director General de Catalunya Acció)
M. Lluïsa Pazos (Escriptora i editora)

Ignasi Ferré (Director de cinema)
Víctor Pallàs (Filòleg i escriptor).

Temes tractats:
· Patriotes, encaixistes i botiflers.
· Estem realment en una democràcia? Colònia psicològica i econòmica.
· L'eina per a parar els tancs: les relacions internacionals.
· Per què tornen a sortir en aquest moment Boadella i Cia.?

Per a escoltar el col·loqui (17 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (17 min, 4.1 MB) cliqueu aquí mateix.

Conferència "Nou Estatut ? Independència" per Santiago Espot (18 min)
Aquesta gravació correspon a la conferència que es va fer a Arenys de Munt l'11 de juny del 2005.
Per a escoltar la conferència (18 min, 4 MB) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de la veu de la conferència (18 min, 4 MB): fitxer

Conferència "No pagarem" per Santiago Espot (30 min)
Aquesta gravació correspon a la conferència que es va fer a Cabrils el 4 de juny del 2005.
Per a escoltar la conferència (30 min, 7 MB) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de la veu de la conferència (30 min, 7 MB): fitxer

L'11 de maig del 2005, el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, i el Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, van ser entevistats en el programa d'economia "Els comptes clars" de Ràdio Molins de Rei, dirigit per en Joan Carrera.



Temes tractats:
· Primera part del programa: Què és Catalunya Acció, la situació política actual i la independència.
· Segona part del programa: L'espoliació fiscal que patim els catalans.

Per a escoltar l'entrevista (45 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (45 min, 11 MB) cliqueu aquí mateix.

El 5 de maig del 2005, el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, i el Director General de Catalunya Acció, el Sr. Josep Castany, van ser entevistats en el programa "Carrer 107" de Ràdio Parets, dirigit per en Carles Font i presentat per en Joan Carrera.



Temes tractats:
· La situació política actual.
· El projecte polític de Catalunya Acció.
· L'espoliació fiscal que patim els catalans.

Per a escoltar l'entrevista (60 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (60 min, 14 MB) cliqueu aquí mateix.

El 12 d'abril del 2005, el President Executiu de Catalunya Acció, el Sr. Santiago Espot, i el Sr. Pedro Morón, President de Catalonia Acord i Membre dels Altres Andalusos, van ser entrevistats en el programa "El tendido" de Ràdio Sant Boi, dirigit per Miguel Olivas.



Temes tractats:
· La mediocritat de la classe política actual.
· Els Altres Andalusos i la Feria de Abril de Catalunya.
· La nova immigració i la necessitat d'un Estat.

Per a escoltar l'entrevista (46 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (46 min, 10.8 MB) cliqueu aquí mateix.

El 5 d'abril del 2005 van ser entrevistats en el programa "Tertúlia" de Ràdio Premià de Dalt, presentat per Isabel Xerrié:

Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció)
Pedro Morón (President de Catalonia Acord i Membre dels Altres Andalusos)
M. Lluïsa Pazos (Escriptora i editora)

Temes tractats:
· Per què neix Catalunya Acció. El desencís polític actual.
· La immigració com a factor determinant per a la independència.

Per a escoltar l'entrevista (46 min) directament des d'Internet cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer de veu (46 min, 10.8 MB) cliqueu aquí mateix.

Els fets del Carmel demostren d'una forma alarmant l'abisme que separa el poble dels nostres dirigents polítics. A més, per desgràcia nostra, sempre hi ha una "versió oficial" dels fets, on només caben les lectures del partit A o del partit B. Precisament perquè Catalunya Acció ha nascut també amb la ferma voluntat de trencar aquest oligopoli d'opinió imperant en la política catalana, fem públic (amb noms i cognoms) el nostre suport a la gent d'aquest castigat barri barceloní. Perquè és la nostra obligació moral i perquè, no ens enganyem, demà podem ser uns altres els qui patim les conseqüències de la inoperància de molts dels nostres dirigents. Ens sentim estafats. Molt i molt estafats. Els nostres servidors públics, siguin al poder o siguin a l'oposició, utilitzen el drama personal de moltes de les famílies del Carmel per tal d'obtenir-ne vots i poltrones. Uns voldrien tapar-ho per a ocultar la seva negligència, i els altres desitgen difondre la desgràcia d'aquesta gent per tal de sortir dos minuts més per TV. En realitat, què és el que pretenen? Ajudar-los? Solidaritzar-se amb la tragèdia de tot un barri? si així fos, si actuessin de bona fe, no caldria que haguessin de protegir alcaldes i presidents amb mesures excepcionals quan, molts dies després del desastre, es dignen a visitar la que ara anomenen "zona zero" del Carmel. Quan un polític s'ha d'amagar dels seus votants ha perdut tota autoritat. Ara bé, posats a establit paral·lelismes amb Nova York, també Joan Clos hagués pogut fer com l'exalcalde de la ciutat americana durant la trista jornada del famós 11 de setembre. Ho recordeu? Rudolph Giuliani, en aquella data fatídica, va estar des dels primers moments jugant-se la pell sota les torres bessones per a mirar de salvar la vida de molts dels seus conciutadans. Per contra, on era l'alcalde Clos, la màxima autoritat de la capital de Catalunya el dia que s'enfonsaven els edificis del Carmel? A més, mentre als novaiorquesos uns terroristes els esfondren els edificis, a nosaltres els barcelonins ens cauen a terra a causa de la irresponsabilitat de les nostres autoritats. Unes autoritats, tot sigui dit, que ara sembla, a més a més, que s'omplen la butxaca amb les diners de les obres públiques. Tot plegat és massa gros com per continuar callant. Aquesta vegada, la rapinya d'alguns dels qui ens representen per poc no s'emporta a la tomba famílies senceres. Així doncs, per haver generat un trauma personal irreparable en gran part de les famílies del barri del Carmel i per ser en aquests moments molts d'ells sospitosos de lladrocini, segons es desprèn de les paraules de la màxima autoritat de Catalunya, els EXIGIM: 1 . Que els responsables polítics implicats en l'afer demanin pública i solemnement PERDÓ a la gent del barri del Carmel per les conseqüències de la seva inoperància i que els nostres representants deixin de passar-se la pilota de les responsabilitats del desastre. 2. Que de forma urgent es posin en funcionament EFICAÇ tots els aparells legislatius, polítics i de control per a evitar que una altra desgràcia similar afecti d'altres catalans. 3. SABER què és exactament aixó del 3% que va anomenar Pasqual Maragall el passat dia 24 de març en el ple del Parlament. Hem de conèixer d'una vegada per totes qui són tots aquells que s'han enriquit amb els diners del nostre esforç, siguin de la Generalitat o dels Ajuntaments. Barcelona (Països Catalans), 3 de març del 2005 Manifest de suport al Carmel: PDF

Conferència "Caràcter i independència" per Santiago Espot (22 min)
Aquesta gravació correspon a la conferència que es va fer al Ciemen, a Barcelona, el 22 de febrer del 2005.
Per a veure directament des d'Internet el vídeo (22 min, 73 MB) de la conferència amb algunes de les preguntes del col·loqui, cliqueu aquí mateix.
Per a baixar-vos el fitxer del vídeo de la conferència (22 min, 73 MB): fitxer
Per a baixar-vos el fitxer de la veu de la conferència (22 min, 5 MB:) fitxer