10 d’octubre 2013

Comunicat: 12 d’octubre, robatori i espoliació sense límits

12 D’OCTUBRE, ROBATORI I ESPOLIACIÓ SENSE LIMITS

Els espanyols ens tornen a marejar amb el seu “Dia de la Hispanidad”, hi ho celebren tant cofois com si fos una gran gesta.

De fet la gesta va consistir en apropiar-se del que va aconseguir l’almirall català Joan Cristòfol Colom, amb naus i tripulacions catalanes, sortint de les nostres costes (de Pals d’Empordà) i amb finançament català: la Descoberta més gran de la Història mundial, un Nou Món que inicialment es va anomenar Les Índies Occidentals i ara es coneix com a Continent Americà.

Una gesta comparable a l’arribada de l’home a la Lluna i que va venir seguida d’una conquesta que també s’atribueixen, però que estudis recents comencen a desmentir i aviat es demostrarà que la van fer expedicionaris catalans, de punta a punta del continent.

Sí que se’ls pot atribuir la colonització d’aquelles terres i l’espoliació absoluta a què les van sotmetre, sense tenir en compte el nombre de vides humanes que això pogués suposar.

mapa_americacat_1 Només ens hem de fixar en alguns detalls que els censors de Felip II (durant la segona meitat del segle XVI) es van descuidar de retocar en els arxius oficials. Citar només els dos més evidents:

1. El dibuix de la “Villa de Palos” que correspon exactament a la de Pals i és perfectament constatable avui dia perquè conserva intacte el seu perfil medieval.

2. Els tres dies que la primera expedició colombina va trigar, en tornar del primer viatge, per recórrer la distància entre Sevilla (suposat lloc de desembarcament) i Barcelona , on els van rebre ses Catòliques Majestats, i això després que la comitiva fes nit al monestir de Sant Jeroni de La Murtra de Badalona.

Només pensant per un moment en com eren les comunicacions al segle XV ja es fa evident el descuit que van tenir els censors. Però amb la feina ingent que deurien tenir a retocar, amagar, destruir i modificar tanta informació és normal que se’ls acabessin passant per alt alguns detalls.

Tot això es va fer per tal que l’apropiació d’aquests territoris catalans i les seves riqueses no es digués en el futur que havia estat un robatori. I és que Felip II necessitava molts cèntims per a guerrejar amb tothom i tot i així, les seves arques, van fer fallida dues vegades. Als seus imperials hereus els va semblar que quedava prou bé dir que posseïen (i després que havien posseït) un imperi on no es ponia el sol, com si l’haguessin conquerit ells.

Nosaltres ja sabem que els espanyols, si es tracta de robar i espoliar, són uns mestres, i pel que fa a canviar la història el mateix. De fet s’hi dediquen des de fa segles i principalment a costa nostra.

I no cal dir que encara es permeten de dir que som nosaltres els qui la volem canviar.

El que volem és que parin de robar, d’espoliar, de mentir i de presumir del que no és seu.

20 de setembre 2013

Comunicat: Demanem al Departament d’Interior de la Generalitat que impedeixi qualsevol manifestació de l’espanyolisme catalanòfob a Barcelona el 12 d’octubre

DEMANEM AL DEPARTAMENT D’INTERIOR DE LA GENERALITAT QUE IMPEDEIXI QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE L’ESPANYOLISME CATALANÒFOB A BARCELONA EL 12 D'OCTUBRE

La presència d’organitzacions feixistes espanyoles a Barcelona el proper 12 d’octubre pot generar danys i desordres públics.
Tots els catalans vam poder veure les imatges de l’atemptat contra la delegació de la Generalitat a Madrid el passat Onze de Setembre. Va ser perpetrat per organitzacions feixistes i nazis que són legals a l’estat espanyol i gaudeixen del suport implícit del Partit Popular, com va quedar demostrat ahir quan el partit de Rajoy s’oposà a la il·legalització d’aquests grups, tot rebutjant la moció al respecte presentada abans d’ahir pel grup parlamentari d’ERC al congrés dels diputats de Madrid.
Aquestes mateixes organitzacions han anunciat que vindran a Barcelona el proper 12 d’octubre a manifestar i exercir el seu odi contra els catalans, amb la ferma voluntat d’agredir i provocar desordres en nom d’Espanya.

El nostre país, que actua de forma escrupolosament democràtica, pacífica i cívica en tot aquest procés independentista, considera una agressió a la seva dignitat política i nacional una exhibició pública del feixisme espanyolista, amb el suport còmplice del govern de Madrid.

Esperem que el conseller d’Interior estigui a l’alçada de les circumstàncies i no oblidi que aquests energúmens que volen desfilar per Barcelona el proper 12 de octubre, com si fóssim al 1939, són exactament igual que aquells que van afusellar un dels fundadors del seu partit: Manuel Carrasco i Formiguera.

Totes aquestes accions i amenaces per part de l’ultraespanyolisme, emparades pel Partit Popular, pretenen acoquinar els patriotes catalans perquè pensen que som una colla de covards. Però l’independentisme català ni claudicarà ni farà marxa enrere. Són fets com aquests els que ens faran accelerar la creació d’una República Catalana sobirana que ens permeti abandonar per sempre un estat on el nazisme és legal i les consultes democràtiques no ho són.

Convidem a totes aquelles entitats de la societat civil que comparteixin aquest plantejaments que se sumin a aquesta demanda per tal d’impedir qualsevol manifestació totalitària, catalanòfoba i espanyolista a Barcelona el proper 12 d’octubre.

Signat:
Catalunya Acció
Casal Argentí a Barcelona
Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya (CLIC)
Cercle Català d’Història
Fundació President Macià
Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”
Palestra
Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL)
Transversàlia
Xarxa Digital Catalana (XADICA)
Associació Germans Badia
Associació per a la Recuperació de l'Exili Republicà (ARMHER)

09 d’agost 2013

Comunicat: Catalunya Acció suggereix al president Artur Mas que convidi el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, als actes oficials del proper 11 de setembre

Gibraltar_01 Catalunya Acció suggereix al president Artur Mas que convidi el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, als actes oficials del proper 11 de setembre a Barcelona per tal d’homenatjar els catalans que van participar el 1704 en la presa de l’actual territori britànic.

Aquest any es commemoren els 300 anys del Tractat d’Utrech pel qual Gibraltar va passar a sobirania britànica i Catalunya va perdre les seves llibertats. Però no podem oblidar que l’actuació catalana va ser decisiva per tal que el penyal sigui avui territori britànic. L’any 1704, un batalló de 350 catalans comandats pel general Basset va conquerir la platja encara avui anomenada “Catalan Bay”, en record d’aquella actuació que va permetre el desembarcament de l’expedició austriacista i la conquesta de Gibraltar.

És per això que aquest 11 de setembre del 2013, i comptant amb la presència de la màxima autoritat gribaltarenca, seria el millor escenari possible per a fer un homenatge nacional i patriòtic a aquells catalans que van col·laborar heroicament a que avui el poble de Gibraltar gaudeixi de la seva condició de territori britànic, que és el que volen els seus ciutadans. No podem oblidar que la presa de Gibraltar el 1704 s’emmarca dins el conflicte polític i militar que va acabar amb les llibertats de Catalunya i que el nostre govern vol rememorar a través del Tricentenari 1714-2014.

Tres segles més tard, catalans i gibraltarenys encara hem de patir les ínfules imperials espanyoles. Ens continuen dient, als uns i als altres, que la nostra terra és seva i que no tenim cap dret per a decidir el que volem ser. Exactament igual com en els temps de Felip V. Amb tot, Gibraltar, gràcies a la seva condició de territori britànic, pot continuar mantenint el seu status actual davant les barroeres amenaces del govern espanyol. No és aquest el cas de Catalunya que només depenem de nosaltres mateixos i de les possibles aliances internacionals que puguem bastir en el futur. La invitació del nostre govern a Fabian Picardo seria, indiscutiblement, una bona pedra de toc per tal de començar a fer efectives aquestes indispensables complicitats per a arribar a la independència de Catalunya.

En els dies vinents Catalunya Acció farà arribar per escrit al president Mas aquesta proposta de forma detallada.

Catalunya Acció
Barcelona, 9 d’agost del 2013

05 d’agost 2013

Comunicat: La xiulada a l’himne espanyol i les mostres d’independentisme en el mundial de natació de Barcelona perjudiquen Madrid 2020

Madrid2020_01

La xiulada a l’himne espanyol i les mostres d’independentisme en el mundial de natació de Barcelona perjudiquen Madrid 2020

Catalunya Acció i les altres entitats impulsures de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014, no pot haver-hi Madrid 2020” han pogut constatar personalment aquests dies a Barcelona, durant la celebració dels campionats del món de natació, que dirigents esportius internacionals consideren negativa per a la candidatura de Madrid 2020 la imatge dels catalans xiulant l’himne espanyol i les mostres d’independentisme desacomplexat que ha exhibit bona part del públic assistent.

Tothom sap que una de les condicions que valora el Comité Olímpic Internacional d’una candidatura per acollir uns jocs olímpics és l’estabilitat política. Aquest organisme, conscient del que suposen les tensions politiques en el decurs de la celebració d’unes olimpíades, no vol prendre cap risc quan veu que això es pot produïr. El que aquests dies s’ha viscut a la capital de Catalunya amb motiu del campionats mundials de natació és, a ulls dels dirigents del COI, una mostra del que ells anomenen “tensions territorials” dins d’un estat. La monumental xiulada a la marxa reial en el palau Sant Jordi el dia de la inauguració, la benvinguda del president Mas en clau exclusivament catalana, la gran quantitat d’estelades en el decurs de totes les competicions o la campanya de la natació catalana per la independència són fets que demostren una inestabilitat política gens favorable per Madrid 2020.

Així, a poques setmanes de la sessió extraodianria del COI del proper 7 de setembre a Buenos Aires on s’escollirà la seu dels jocs del 2020, la candidatura de Madrid va perdent força per aquestes raons. El COI no vol de cap de les maneres que unes olímpiades puguin ser l’escenificació del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Campanya de signatures:
http://chn.ge/12KmuHM

Facebook de la campanya:
https://www.facebook.com/CataloniaWithTokyo2020

Catalunya Acció
Barcelona, 5 d’agost del 2013

18 de juliol 2013

Convocatòria de premsa – Presentació del manifest i de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014, no hi pot haver Madrid 2020”

Diverses organitzacions independentistes (Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, Comissió per la Dignitat, Ara o Mai, i d’altres) encetaran una campanya adreçada a fer veure al Comitè Olímpic Internacional (COI) que la capital d’un estat que nega els drets democràtics i nacionals dels catalans no pot acollir mai un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics.

Lloc: Col.legi de Periodistes de Catalunya
Rbla. Catalunya, 10. pral.
Barcelona

Dia i hora: Dijous 18 de juliol a les 12h.

Intervindran:
Josep M. Vall (Fundació President Macià)
Carme Teixidó (Ara o Mai)
Santiago Espot (Catalunya Acció)


MANIFEST
SI NO HI HA CATALUNYA 2014, NO HI POT HAVER MADRID 2020

La majoria del poble de Catalunya ha expressat clarament la seva voluntat de decidir democràticament si vol esdevenir un Estat independent l’any 2014. Ho ha fet mitjançant grans mobilitzacions populars, i també a través de les urnes tot creant una majoria parlamentària a casa nostra favorable a aquesta idea. Donar la paraula als catalans ha esdevingut la premissa política que aglutina més adhesions entre la nostra gent. Aquest és el triomf de l’independentisme que ha perseverat amb coratge i intel·ligència durant els darrers anys.

Avui la idea d’una Catalunya independent és l’eix del debat polític, i exigim que es tanqui d’una vegada per totes amb urnes i dues paperetes: la del SÍ o la del NO. És la fórmula civilitzada del segle XXI que utilitzen els estats moderns (com és el cas del Regne Unit) per tal de resoldre aquest tipus de litigis. Però mentre els catalans apostem per la democràcia per solucionar-lo, Espanya continua negant-la. Les constants invocacions catalanes al diàleg i a la negociació són contestades amb repetides amenaces i coaccions.

Però ara la situació ha esdevingut insostenible. El govern del PP, sobretot des de l'Onze de Setembre passat, ha engegat una ofensiva en tots els ordres adreçada a posar fi definitivament a les aspiracions catalanes. Per fer-ho està decidit a dinamitar la nostra convivència amb lleis i decrets que posen en perill la nostra personalitat com a poble i les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic. Davant d’aquests atacs continuats, què hem de fer? Continuem posant sempre l’altra galta?

Aquest és ja un conflicte obert, en què hem d’actuar amb dignitat per defensar la pàtria, la democràcia i, el que és més important, el futur dels nostres fills. Del nostre capteniment d’avui en dependrà l’esdevenidor de les generacions que ens seguiran. Per tant, ha arribat l’hora de dir amb rotunditat que si el govern d’Espanya continua negant-nos la possibilitat de votar el nostre futur col·lectiu, nosaltres farem el que calgui (pacíficament, però amb fermesa i constància) perquè la seu olímpica del 2020 no sigui la capital d’aquell Estat que està en contra de la legitimitat democràtica dels catalans.

Per assolir-ho aprofitarem tots els mitjans al nostre abast per fer saber als membres del COI i a l'opinió pública internacional que un Estat que nega els drets democràtics d’una part important dels seus ciutadans i els amenaça amb l’ús de la força (com han fet alguns dels seus dirigents polítics i membres de l’exèrcit) no pot mai acollir un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics.

A més a més, és una bogeria intolerable que un Estat arruïnat pels quatre costats vulgui assumir una despesa de la magnitud que suposaria Madrid 2020. Qui ho acabarà pagant? Els catalans ja n’estem farts, de sufragar la megalomania dels governs espanyols que només persegueixen projectes faraònics que serveixen tan sols per voler treure pit davant la resta del món i perquè s’enriqueixin alguns dels seus dirigents polítics i l'oligarquia de sempre.

No ens plau haver de prendre aquesta decisió, però els catalans en aquesta lluita ens hi estem jugant la nostra supervivència com a poble i donarem la cara. La majoria de la nostra societat i dels nostres representants polítics estan actuant de forma escrupolosament democràtica, i davant d’això se’ns neguen els nostres drets i ens acusen, en moltes ocasions, de feixistes. Doncs ara responem fermament i convidem tots els nostres compatriotes a fer el mateix tot sumant-se a aquesta iniciativa. Si no hi ha Catalunya 2014, no hi pot haver Madrid 2020.

22 de juny 2013

Missatge de Sant Joan 2013

FLAMA DEL CANIGÓ
MISSATGE DE SANT JOAN 2013

Des de la Catalunya del Nord us arriba de nou, junt amb la Flama del Canigó per encendre els Focs de sant Joan, el tradicional missatge de fe en el nostre poble i d’exigència de llibertat.

Aquesta Flama ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla Flama de solstici d’estiu, d’homenatge i respecte a les tradicions, a la natura. No només pot ser tampoc la Flama de la cultura i de la llengua, per molt que estiguin en perill.

Des de la primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és la Flama d’afirmació i reivindicació dels nostres drets nacionals.

Arrelada al Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l’abat Oliba fa mil anys, al patriotisme de Jacint Verdaguer, la Flama és el símbol d’unió dels Països Catalans, esquarterats pels Borbó el 1659, però no vençuts. Tres segles després no som pas espanyols o francesos: som i serem catalans!

Amb la Flama denunciem els intents constants de genocidi identitari. Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d’intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s’ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial.

Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles.

Som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del dret, reconegut per l’ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s’han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.

En aquesta nit de sant Joan, la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l’únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il•luminem el recte camí cap al ple domini de l’Estat català.

Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!

Daniela Grau (Catalunya del Nord)
(Portadors de la Flama de la Catalunya del Nord)
Consellera de Catalunya Acció

30 de març 2013

Convocatòria: El proper dissabte 30 de març a les 11.30h tots a Gallifa fent costat a l’alcalde Jordi Fornas

EL PROPER DISSABTE 30 DE MARÇ A LES 11.30h TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE JORDI FORNAS

Aquest proper dissabte es debatrà en el decurs d’un ple extraordinari de l’ajuntament de Gallifa la moció de censura presentada pel grup municipal de CiU contra l’actual alcalde per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció, Jordi Fornas. Els motius d’aquesta moció són les diverses iniciatives patriòtiques que ha endegat la primera autoritat d’aquest municipi del Vallés Occidental en pro de la independència de Catalunya.

Jordi_Fornas_01 Jordi Fornas ja es va guanyar la simpatia de l’independentisme quan, de forma desacomplexada, va desafiar la virreina espanyola a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, tot posant una minibandera espanyola a la façana del seu consistori. Abans, però, havia estat el primer alcalde de Catalunya en exercir la sobirania fiscal en dipositar els impostos municipals a l’Agència Tributaria Catalana. Aquesta iniciativa, pròpia de qui actua amb fermesa política i patriòtica, la va portar a la darrera assemblea de l’AMI (Associació Municipis per la Independència) i va fer que s’aprovés per unanimitat. Poc després, també va acompanyar la iniciativa de Catalunya Acció que encoratjava els municipis catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a no contractar ni consumir cap producte espanyol per defensar així els interessos de les empreses catalanes.

Tot això es anar massa lluny pel partit que avui governa Catalunya. Es veu que ells voldrien un procés d’independència sense cap enfrontament institucional i que no molestés ningú. Sobretot a la virreina Llanos de Luna. Segurament, el problema que tenen és que les actituds de dignitat nacional d’en Jordi Fornas posen massa en evidència les claudicacions que comencem a albirar en alguns dels principals dirigents de la coalició de Convergència i Unió. Per tot plegat, han encarregat a l’escolanet que tenen a Gallifa, en Mateu Sobregrau (cap del grup municipal de CiU), que posi fre a l’actitud d’encarar-se amb Espanya de l’actual alcalde.

Podem afirmar sense por a equivocar-nos que, si la moció del proper dissabte prospera, la “rojigualda” tornarà a onejar amb tot el seu esplendor a l’ajuntament de Gallifa i els impostos dels seus veïns tornaran a ser enviats a Espanya directament. Això seria una derrota per Catalunya que no podem permetre. Perquè si guanya la moció de CiU guanya Espanya i guanya Llanos de Luna.

Així doncs, el proper dissabte 30 de març a les 11,30h. TOTS A GALLIFA FENT COSTAT A L’ALCALDE FORNAS!

08 de març 2013

Presentació de la campanya en defensa dels ajuntaments catalans amenaçats per la delegada del govern espanyol a Catalunya per no penjar la bandera española

Boicot

Davant els atacs continuats de Maria de los Llanos de Luna contra ajuntaments catalans, Catalunya Acció presentarà les accions de resposta que poden perjudicar els interessos espanyols a Catalunya.

Catalunya Acció endegarà a partir d’aquest divendres 8 de març aquesta campanya amb el suport de l’alcalde de Gallifa, Jordi Fornas, i el regidor de l’ajuntament d’Arenys de Mar, Àlex Acero, i espera que s’hi sumin la resta de consistoris afectats.

Intervindran:
Santiago Espot (President Catalunya Acció)
Jordi Fornas (Alcalde de Gallifa i membre de Catalunya Acció)
Àlex Acero (regidor de promoció econòmica d’Arenys de Mar i membre de Catalunya Acció)


VÍDEO DE LA RODA DE PREMSA


COMUNICAT
EN DEFENSA DE LES NOSTRES BANDERES

Catalunya és tractada cada vegada més com una colònia, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, vol que ho recordem tothora i a qualsevol lloc. És per aixó que està perseguint amb fúria inquisitorial tots els ajuntaments catalans que no pengen la bandera espanyola a la seva façana. Però no es conforma solament amb això. La seva malaltissa obssesió imperial ha fet que ens la vulgui imposar en la totalitat d’edificis públics com ara escoles, zones esportives o, fins i tot, biblioteques. Vol a tots els catalans “rojigualdos” per imperatiu legal. Exactament igual que en temps del “Movimiento”.

Com que la “llei de banderes” és una llei espanyola, Catalunya sempre tindrà les de perdre fins que arribi la independència de la nostra nació. Davant d’aquest fet, podem acatar com a simples vassalls la seva llei sense piular o bé podem respondre amb dignitat i patriotisme. Si creiem que amagant el cap sota l’ala assolirem la llibertat, anem del tot errats. Els atacs contra Catalunya que queden sense resposta són sempre una batalla perduda, i mai no s’ha guanyat res només resistint. Així, doncs, si Espanya i la seva virreina a Catalunya, és a dir, la delegada del govern, vol una guerra de banderes, la tindrà. No defugirem el conflicte i utilitzarem totes les armes que tinguem al nostre abast.

És per això que Catalunya Acció crida al centenar llarg d’ajuntaments catalans amenaçats per Llanos de Luna per no penjar la bandera espanyola a respondre-li amb fermesa tot declarant que, a partir d’aquest moment, cap d’ells ni comprarà cap producte espanyol ni contractarà cap servei d’una empresa espanyola. A més, caldria que suggerissin als seus veïns favorables a l’actitud de l’ajuntament respecte a la “rojigualda” que segueixin l’exemple del consistori. No faran res més que el mateix que fan molts espanyols amb els productes catalans. Un fet, no ho oblidem, que està perjudicant greument a empreses del nostre país que tenen en el mercat espanyol bona part de la seva facturació i que, en conseqüència, posa en perill molts llocs de treball de la nostra gent.

Finalment, cal advertir als ciutadans espanyols que el millor mercat de moltes de les seves empreses és Catalunya, i que si les seves vendes disminueixen a partir d’ara en aquest territori la responsable té nom i cognoms: Maria de los Llanos de Luna. Ella en serà la responsable i és a ella a qui hauran de demanar explicacions.

Catalunya Acció
Barcelona, 8 de març del 2012


RECULL DE PREMSA

Nacional
http://www.naciodigital.cat/noticia/52551/boicot/dels/productes/espanyols/contra/furia/llanos/luna
http://societat.e-noticies.cat/crida-al-boicot-als-productes-espanyols-73672.html

Espanya
http://www.europapress.es/nacional/noticia-catalunya-accio-pide-municipios-bandera-espanola-boicotear-productos-estatales-20130308140727.html
http://www.abc.es/local-cataluna/20130308/abci-catalunya-accio-insta-ayuntamientos-201303081402.html
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/1409039/local+cataluna/los-independentistas-llaman-a-boicotear-los-pr#.UUBt-NaxxgE
http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cataluna/catalunya-accio-alienta-un-boicot-los-productos-espanoles-20130308
http://www.vozbcn.com/2013/03/09/138785/boicot-respuesta-cumplimiento-ley/
http://www.alertadigital.com/2013/03/07/catalunya-accio-anuncia-que-seguira-atacando-los-intereses-espanoles-en-cataluna-y-el-gobierno-de-rajoy-sigue-sin-responder/
http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2013/03/08/catalunya-accio-insta-a-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.shtml
http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/politica/noticias/4659610/03/13/Un-partido-independentista-propone-boicotear-los-productos-y-servicios-espanoles.html

15 de febrer 2013

Ponència d’en Jordi Fornas (batlle de Gallifa) a l’AMI per la sobirania fiscal dels ajuntaments catalans

Jordi Fornas és batlle de Gallifa per Solidaritat Catalana per la Independència i membre de Catalunya Acció

Ponència d’en Jordi Fornas a l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) feta a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013, per tal que els ajuntaments de Catalunya, exercint la seva sobirania fiscal, deixin de pagar impostos a la hisenda espanyola. La seva proposta de sobirania fiscal va ser aprovada per unanimitat de l’Assemblea.

Jordi Fornas 02Hola a tothom,

L’ objectiu que ens reuneix aquí i de l’ assemblea que ens agrupa es la independència. Per tant, som aquí per avançar cap a la plena sobirania i la consecució d’un Estat propi.

Fins ara, la nostra finalitat era la de promoure la celebració d’ un referèndum d’autodeterminació des dels ajuntaments. Això, potser semblava un fita prou ajustada als nostres objectius fa uns mesos, quan vem posar en marxa l’ AMI, però el temps passa de pressa i la situació política ha canviat substancialment.

A dia d’avui el nou Parlament de Catalunya ja es planteja fer un referèndum i te importants impediments per tirar endavant, tants que sembla poc probable que ho pugui arribar a fer.

El Govern de l’Estat també s’ha començat a moure per bloquejar qualsevol iniciativa i farà tots els possibles per fer encallar tot el procés.

És previsible que bloquegin el Parlament i la autonomia catalana sencera. També estan actuant contra les declaracions de sobirania que prop de 200 ajuntaments ja han fet. Fins i tot s’entretenen mirant si tenim penjada la bandera espanyola al lloc “preferente y de honor” de les nostres Cases de la Vila.

No ens podem quedar mirant el que passa, hem de passar a l’acció. Si algú s’havia imaginat que això era qüestió d’anar deixant passar el temps i que ja arribaria el moment de poder fer una consulta democràtica, penso que anava molt errat.

Hem de prendre la iniciativa i donar una empenta al procés, i cal fer-ho ara, ja no podem esperar més. No hi ha temps per perdre, la situació en que es troba el país i els nostres compatriotes ens demana respostes urgents. No podem continuar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a treballar a fora, les nostres empreses tanquen les portes, la nostra gent continua perdent la feina i la vivenda, els nostres avis segueixen en la misèria i cada cop tenim més pobresa.

Per si això us sembla poc, ja sabeu els que veu assistir a la darrera assemblea de l’ACM, on vem aprovar per unanimitat una moció en contra, que l’Estat pretén eliminar la majoria dels ajuntaments, per tal de desmantellar tot el nostre sistema democràtic.

Mentre tant, s’entretenen mirant de carregar-se el nostre sistema educatiu i fins i tot pretenen tornar-nos a imposar les curses de braus. Pel que fa a les infraestructures que ens calen... no hi ha pressa. Sembla mentida, però només tenen pressa per destruir-nos.

No dic que serà fàcil, però per això ens vem presentar a les eleccions i ens van escollir. Per resoldre això i el que pugui venir. Ens hem de fer dignes de la confiança que els electors han dipositat en nosaltres i actuar en conseqüència.

El poble de Catalunya es va manifestar prou clarament el darrer 11 de setembre i us recordo que va ser l’ANC i l’AMI els qui vem encapçalar aquella diada històrica. Per tant, ara ens toca donar sentit a la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres com a càrrecs electes i a nosaltres mateixos com a integrants i impulsors d’aquesta organització política.

L’Estat espanyol es troba en hores molt baixes, la seva economia està en bancarrota. Ara, ja els tocava ser contribuents a la UE i en canvi han hagut de demanar continuar subsidiats. Com sabeu, això ho presenten com un èxit de la seva política exterior, “parar la ma” és el seu esport preferit. L’altre esport que practiquen és el de “ficar la ma”: A la nostra butxaca, a la dels europeus i a la dels seus propis ciutadans.

Amb tot això i els escàndols de corrupció que afecten el “Gobierno” i tota la seva classe política, el seu desprestigi és immens tant a dins com a fora, el món sencer mira incrèdul cap a Espanya i es pregunta com és possible tanta i tant generalitzada corrupció.

També saben que el poble català vol la independència i potser es pregunten com és que els polítics catalans no fem res per sortir d’aquest Estat corrupte. Que estem esperant? Si triguem gaire pensaran que és perquè som com ells i ja ens està bé de viure en mig de tota aquesta disbauxa. Permetrem que això passi?

Davant d’aquest panorama no ens podem quedar esperant a veure que passa, hem d’actuar. L’imperi s’enfonsa i cal donar-li l’empenta final, amb fermesa democràtica, no ens podem permetre dubtar.

És hora d’obrir un segon front que empenyi el procés amb força!

Com? Declarant tots els pobles i ciutats de Catalunya “Territori Català Lliure i Sobirà” emprant la fórmula dels que ja ho han fet.

Això no pot ser una declaració d’ intencions, ha d’anar acompanyat de la “Sobirania Fiscal” que consisteix en ingressar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. Així, l’endemà de declarar la independència, ja podrem disposar de bona part dels nostres recursos.

Cal fer-ho de la manera més immediata i massiva possible, convocant Plens extraordinaris per tal de deixar sense capacitat de resposta l’Estat i engrescar els municipis que encara no s’han adherit a la nostra associació, a fer-ho i seguir-nos.

No cal témer res, la Sobirania Fiscal és una acte completament legal, tal com hem demostrat els que ja fa temps que l’exercim, sense que haguem rebut cap requeriment de cap institució estatal.

Pel que fa a les declaracions de “Territori Lliure” si bé és cert que és un pas més compromès, també ho és que és totalment democràtic i a dia d’avui no hi ha jurisprudència al respecte.

Si que hi ha hagut requeriments i amenaces de la “Delegación del Gobierno” contra alguns dels que s’hi han declarat, però la cosa va per llarg i el millor que podem fer per donar-los suport és fer el mateix de manera massiva.

Senyors, aquesta és una organització independentista, per tant no ens podem deixar atemorir per cap estructura de l’Estat que ens amenaci. Si volem la independència de la nació, hem de fer passes fermes i decidides i demostrar coratge i determinació. No hi ha lloc per a la por, cal avançar o estem perduts, els espanyols no miraran prim per fer miques les nostres parcel·les de poder democràtic, tal com ja ens anuncien que pensen fer .

D’altra banda, actuant amb fermesa i decisió, podem comptar amb el recolzament dels nostres compatriotes i organitzacions civils que esperen que algú, amb plena legitimitat democràtica, prengui la iniciativa en el procés d’alliberament nacional.

Tindrem tot el suport de l’altra gran plataforma que hi ha ara al país, l’ ANC que, té una capacitat de mobilització i convocatòria prou gran i ens ajudarà a fer la pressió ciutadana necessària sobre els ajuntaments indecisos i aconseguir el més aviat possible la majoria política i social que ens cal, per tal d’assolir l’objectiu.

Un cop la tinguem, ens dirigirem als nostres diputats, al President de la Generalitat i el seu Govern i al mateix Ple del Parlament de Catalunya, per tal de que ens acompanyin en la Declaració Conjunta i Unilateral d’ Independència, que ens posarà al mapa del món. Això, serà definitiu!

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va sentenciar:

- Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

- Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

- Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

L’any vinent, farà 300 anys de la derrota de l’onze de setembre que ens ha dut a aquesta situació.

Cal recordar que, ara fa 300 anys, el 1713, es va signar el Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi a la Guerra de Successió.

En aquest tractat es reconeixien els drets de Felip V de Borbó sobre la Corona de les Espanyes. Aquest, es comprometia pel mateix document, a respectar els drets i les constitucions dels catalans. No va trigar ni 15 dies a incomplir-lo, posant setge a Barcelona.

Llavors, es van reunir els Braços del Consell i van decidir continuar la guerra, sabent el que s’hi jugaven. Això ens pot semblar que va ser una temeritat i que ja sabien que no tindrien cap possibilitat de victòria. No era així. Tot i el bombardeig que va caure sobre la capital, aquesta continuava resistint, mentre els exèrcits que actuaven al territori, castigaven els exèrcits castellans.

La situació es va fer insostenible per a Felip V i va haver de demanar auxili al seu avi, Lluís XIV de Borbó, que li va enviar un exèrcit amb el Duc de Berwick. Va ser així que va aconseguir entrar a Barcelona i guanyar la guerra.

Si us explico aquesta història és per mostrar-vos els paral·lelismes que existeixen amb el moment actual.

La declaració de dret a la sobirania que ha fet el nostre Parlament, és comparable a la dels nostres avantpassats de fa 300 anys i suposa una declaració de guerra.

Es tracta d’una guerra que ja estava en marxa des de feia temps per part de l’Estat, tal com va passar fa tres segles.

Aquesta guerra però no es fa de la manera tradicional, amb exèrcits armats, sinó amb representants elegits pel poble.

Les nostres armes son els actes de sobirania, les mobilitzacions populars, els nostres drets col·lectius i les lleis internacionals.

Les dels espanyols, l’espoli i l’ofec econòmic, la Constitució, el tracte discriminatori en tots els terrenys, el boicot als nostres productes, els intents de deslocalitzar les nostres empreses.

I no son armes que pensin usar a partir d’ara, ja fa temps que ens estan laminant i és ben clar ens volen dur a la ruïna, i ara el més aviat possible. Per tant, nosaltres també hem d’actuar amb celeritat.

Aquesta vegada les ajudes exteriors no seran determinants, només un arma mediàtica més. Per guanyar només hem de fer un pas, el pas de proclamar la independència per majoria democràtica.

No cal contar gaire amb els Estats europeus abans de proclamar la independència però, un cop fet, la majoria d’ells ens reconeixeran, perquè els tractats internacionals ens emparen.

Els darrers tres segles, la humanitat en general i Europa en particular han avançat notablement en el camí dels drets col·lectius i hi ha nombrosos precedents arreu del món.

Curiosament, en lloc del Tractat d’ Utrecht, ara tenim la Declaració de La Haia que casualitats de la història, també és a Holanda.

Per tant, el que es va perdre a Utrecht, es guanyarà a La Haia.

Ara ens falta mirar d’estar a l’alçada dels nostres avantpassats. Ells, varen demostrar un coratge i un amor per la pàtria sense límits i van lluitar fins al final i fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres mai els podrem igualar, però, si ens fem mínimament dignes del seu exemple, ens en sortirem.

Al 1714 la guerra la van guanyar els castellans, ara la guanyarem els catalans!

Aquesta moció que us demano que aproveu ha de ser el punt de referència de l’ AMI a partir d’ara. Aprovant-la, demostrarem que creiem en el procés d’independència i estem disposats a liderar-lo.

L’èxit dependrà en gran part de la rapidesa amb la que actuem.

Això, incentivarà els més indecisos a l’hora de seguir –nos, motivarà les organitzacions socials i farà créixer el suport popular.

Potser alguns representeu partits que no tenen una actitud prou clara i decidida en el procés i que no us donaran suport, o fins i tot us pressionaran perquè no feu el pas. Haureu de mostrar el coratge al que feia referència abans i anteposar les necessitats i els anhels del poble català, als dels partits on militeu.

Ha arribat el moment de demostrar que els catalans si que podem actuar de manera unitària, deixant de banda qualsevol diferència, i si algú és capaç d’aconseguir-ho som nosaltres, els representants del món municipal.

Cal recordar que la darrera República Catalana que es va proclamar va venir d’unes eleccions municipals.

Va ser la primavera del 31 i ara s’acosta la primavera del 13, els números estan invertits i la situació política a Europa també, llavors els règims totalitaris eren els que dominaven el continent, ara ho fa la democràcia.

Ha arribat l’hora de la veritat!

Per Catalunya!

Tots units cap a la victòria final!

Visca Catalunya Lliure!

12 de febrer 2013

Nota de premsa – Catalunya Acció felicita les aficions catalana i basca per la monumental xiulada al Borbó i a l’himne espanyol

CATALUNYA ACCIÓ FELICITA LES AFICIONS CATALANA I BASCA PER LA MONUMENTAL XIULADA AL BORBÓ I A L’HIMNE ESPANYOL EN LA FINAL DE COPA DE BÀSQUET DEL DIUMENGE PASSAT

Catalunya Acció, promotora de les xiulades a l’himne i al cap de l’estat espanyol en les finals de Copa de futbol de l’any 2009 i 2012, felicita les aficions catalana i basca, que el passat diumenge en el Buesa Arena de Gasteiz van manifestar el seu ferm rebuig cap a la monarquia i l’himne espanyol en forma de sonora xiulada.

Aquest diumenge es va viure una altra mostra de protesta popular contra la corrupta monarquia espanyola i l’himne que la representa. Els aficionats catalans i bascos presents a la final de copa de bàsquet van expressar així el seu sentiment independentista i també la seva repulsa cap a les actituds corruptes de la familia Borbó, perquè estem veient com Juan Carlos I está actuant exactament igual com han fet sempre els de la seva nissaga: enriquir-se mentre el poble viu una situació econòmica i social dramàtica. Des de Felip V fins a Alfons XIII aquesta ha estat la tònica habitual de tots els Borbons.

Davant d’aquests fets del passat diumenge, la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha demanat mesures i sancions per evitar que es tornin a produir situacions similars en el futur. Des de Catalunya Acció li hem de manifestar, en primer lloc, que el seu temps l’empri en buscar el diner negre que sembla que ha omplert les butxaques dels seus companys de partit. I, en segon lloc, que les xiulades i protestes contra la monarquia i l’himne espanyol per part dels catalans només finalitzaran quan Catalunya sigui un Estat independent. Mentrestant només té una única possibilitat d’impedir-ho: denunciar, jutgar i sancionar un per un als milers i milers de catalans que omplen les graderies dels estadis o pavellons esportius i que continuaran xiulant quan vegin un membre de la monarquia borbònica o sentin l’himne espanyol. A veure si ho fa.

Finalment, Catalunya Acció, anima tots els catalans a continuar amb aquesta actitud de dignitat patriòtica manifestada una altra vegada el passat diumenge durant la final de copa de bàsquet.

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog