18 de desembre 2007

Comunicat: Catalunya Acció contra l'infame tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià

El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià posa en evidència el fracàs absolut dels nostres dirigents polítics i és el fruit lògic de la seva submissió i claudicació en els darrers 30 anys.

Hom rep el tracte pel rol que assumeix. Si la nostra classe política ha acceptat el paper del colonitzat, si ha acceptat la submissió a Espanya, no és d'estranyar que els catalans rebem el tracte de l'esclau: el menyspreu sistemàtic . La submissió i col·laboracionisme en aquest tema es concreta en els darrers temps en: • El Sr. José Montilla, mentre era ministre d'Espanya, va cedir la freqüència analògica que ocupava TV3 al País Valencià a la Sexta , posant en safata als governants del PP al País Valencià el tancament de repetidors alegals que ara estan efectuant. • Els socialistes, amb la seva passivitat, ho permeten sense posar-hi cap objecció, sabent que s'han de recolzar mútuament (socialistes i PP) per culminar el genocidi lingüístic del poble català. • El suport ignominiós que l'actual direcció d'ERC d'en Carod-Puigcercós dóna als socialistes seguint la millor tradició pujolista, que els deixa amb les mans lliures perquè tots aquests actes contra la llengua es facin amb total impunitat i amb el silenci còmplice més vergonyós. Amb la retallada estatutària, i gràcies a l'ànima mesella i interessada de tots els dirigents polítics catalans, Espanya ha aturat de cop dos temes bàsics del nou Estatut del Principat: el reconeixement de Catalunya com a nació i un nou finançament. Els governants espanyols fa temps que han pres la mida a la nostra classe política i han vist que no tenen voluntat de defensar la nació catalana. Ara, els colonitzadors del PP i PSOE-, des de Madrid i des de dintre de la nació catalana amb els seus lacais, ataquen el tercer puntal de la nostra nació: la llengua, l'ànima dels catalans, amb la certesa que la classe política catalana no piularà, iniciant així el procés per a rematar la feina genocida iniciada fa 300 anys. Els espanyols saben prou bé que mentre parlem diferent serem diferents i pensarem diferent. Tàcit (56-118, historiador romà) ja tenia ben identificat el problema quan deia: "La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyora". Cap polític ha anat més enllà de paraules educades. Cap acció contundent. Cap besllum de consciència lliure. S'han tornat a mostrar com el que són: esclaus. Aquest atac, fet de forma gradual i sistemàtica, cerca reduir la llengua catalana a la situació de gueto, i es concreta en: • Imposició de la tercera hora de castellà a l'ensenyament. • Tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. • Atacs polítics continus a la unitat de la llengua catalana. • Totes les estratègies que van minoritzant i/o ofegant la presència del català als mitjans de comunicació. • Imposició del model del bilingüisme com a normalitat, la qual cosa suposa condemnar el català a la seva mort donat que sociolingüísticament no existeixen els pobles bilingües. Aquest procés de substitució lingüística, i així ho han d'entendre i assumir també els catalans del País Valencià, només es pot invertir amb un Estat Propi que faci del català la llengua oficial única i necessària en tots els àmbits de la vida. La independència amb uns nous protagonistes al capdavant és l'única solució per a la supervivència de la nació catalana. L'alternativa ja la coneixem: seguir perdent batalles i lamentar-nos de la nostra desgràcia col·lectiva fins a la nostra desaparició com a poble. Per això, la nova consciència dels homes lliures que no acceptem l'esclavatge ni la claudicació es posarà al capdavant de la nació catalana , de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per a retornar-li la dignitat, la llibertat i la plenitud que els colonitzadors brutals i els esclaus mesells li han arrabassat. Ni una engruna del nostre territori, ni un sol català quedarà sense alliberar. I la primera tasca de la nova Catalunya lliure serà la creació de la Televisió Nacional Catalana, la que abraçarà tot el nostre poble com el què som: una sola i única nació. Comunicat: PDF Catalunya Acció 18 de desembre del 2007

02 de desembre 2007

Comunicat: Catalunya Acció dóna suport a la campanya en contra de Vauban a la Unesco

Enguany l’estat francès vol incloure a la UNESCO dins la Llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat l’obra de Vauban. La candidatura pretén la commemoració i el reconeixement de les places fortes o fortaleses militars concebudes per l’enginyer i cap de la guerra Sébastien le Prestre, Marquès de Vauban (1633-1707). Des de la Catalunya Nord però, s’ha iniciat una mobilització de rebuig contra aquesta maniobra colonitzadora de l’estat francès; com molt bé explica Daniela Grau, (patriota nord-catalana) i cap visible del Col·lectiu No a Vauban a la UNESCO, existeixen dues raons subjacents darrere d’aquesta operació, en primer lloc, reforçar el seu sentiment nacional “intra muros”, car es aprofitada una excel·lent oportunitat per glorificar França afegint un nou mite nacional al seu imaginari col·lectiu, i en segon lloc, s’obté una consagració oficial i definitiva de les fronteres actuals a nivell internacional. L’obra de Vauban és imprescindible per a entendre la consolidació de l’ocupació francesa en els territoris fronterers que anava annexionant via militar.

Les nostres comarques del nord, cobejades per França des de l’edat mitjana, no van ser l’excepció, i des del Tractat dels Pirineus / fi de la guerra dels Segadors (1659), -on les monarquies espanyola i francesa van acordar la mutilació de Catalunya per la seva vessant nord, on 1/5 part del territori restava sota domini i ocupació gavatxa agafant àdhuc la segona ciutat més important del país, Perpinyà- , la repressió i consolidació del nou ordre francès era possible gràcies a l’estructura i infrastructura militar pensada i executada per Vauban.
Per dignitat nacional i com a resposta a la negació i a la falsificació històrica que pateix el nord del país, s’ha engegat des de la societat civil nord-catalana una campanya en contra de la candidatura de Vauban a la Llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat, esgrimint la incompatibilitat de l’obra de Vauban amb els criteris necessaris per formar part del patrimoni mundial, ja que la finalitat de la Unesco (article I.1 de la seva constitució) és «de reforçar el respecte del dret i de la justícia, dels drets de l’home i de les llibertats bàsiques,…. confirmats en la Carta Fundacional de les Nacions Unides per a tots els pobles del món.» Un cop més, els dirigents del nostre país obliden i ignoren a consciència la seva responsabilitat político-cultural amb la nostra nació, i evidencien dia rere dia la seva incapacitat de donar resposta a les agressions dels nostres enemics. La submissió i el col·laboracionisme més miserable d’aquest afer el protagonitza UNESCOCAT amb el que ha estat el seu Director fins fa poques setmanes, el senyor Agustí Colomines, el qual fou membre de la plataforma de suport a l’estatut de la vergonya, que de forma incomprensible ha mostrat una actitud favorable al reconeixement de Vauban, desatenent les reivindicacions nord-catalanes i justificant la seva decisió amb uns arguments que freguen la ingenuïtat infantil de creure que els francesos consentiran la difusió de les finalitats i els objectius reals de les fortaleses, com a instruments fonamentals de la colonització francesa sobre una part de la nació catalana.
La única via possible i eficaç per a promoure i difondre la veritable memòria històrica d’aquest país, sense manipulacions i historicidis,no es cap altre que assolir un Estat Propi que garanteixi la transmissió i l’ensenyament de la nostra història nacional tal i com va succeir, sense caure en cap cas, en visions històriques regionalistes/autonomistes imposades per França i Espanya, i difondre sense complexos i amb total rigorositat la nostra història, partint d’una base d’identitat col·lectiva d’acord amb la nostra integritat territorial; qüestió indiscutible i baluard de Catalunya Acció, on no hi entren ni hi caben renúncies territorials de cap mena, de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó. "El factor més potent de construcció de consciència nacional és el coneixement de la pròpia història" (Daniele Conversi, PhD a la London School of Economics i autor del llibre "La desintegració de Iugoslàvia") Catalunya Acció 2 de desembre del 2007

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog