03 de novembre 2011

Nota de premsa: Catalunya Acció es felicita pels avenços aconseguits en la retolació en català dels comerços"

01_logoCA

Barcelona, 3 de novembre del 2011

Comunicat de premsa

Catalunya Acció es felicita pels avenços aconseguits en la retolació en català dels comerços
Gràcies a les accions de l’entitat el nombre de comerços que retolen en català ha augmentat notablement, però lamenta la manca de voluntat política per part del govern de CiU en el compliment de la llei.

Catalunya Acció fa una valoració enormement positiva de la seva campanya, ja que gràcies a ella ha disminuït el nombre de denúncies presentades a comerços que retolaven els seus cartells només en castellà, vulnerant la Llei de Política Lingüística vigent. Les seves accions han servit per a fer prendre consciència a molts comerciants i empresaris de l’obligació de complir una llei que és un pas més en el llarg camí de la restitució del català al lloc que li correspon com a llengua pròpia dels catalans. Catalunya Acció va presentar l’any 2009 quasi 3000 denúncies a establiments i empreses per haver vulnerat la Llei de Política Lingüística. L’any 2010 va tramitar quasi 1500 denúncies i aquest any es tancarà amb quasi 600 més.

Malgrat tot, Catalunya Acció vol posar en evidència la gestió dels responsables de l’Agència Catalana de Consum de l’actual govern de CiU, perquè les denúncies presentades en aquest sentit no han estat tramitades amb la celeritat i el rigor adequats. Catalunya Acció considera que aquesta actitud de renúncia i estovament de CiU respon al fet de no voler molestar a Espanya a l’hora de defensar els interessos nacionals dels catalans, actitud que sempre ha caracteritzat els diversos governs de CiU que confonen massa sovint el valor de la convivència amb la renúncia nacional.

En aquest sentit, Catalunya Acció lamenta haver d’actuar com a garant de l’acompliment d’una legalitat vigent donat que l’actual Govern de Catalunya de Convergència i Unió no té la valentia suficient per a fer-ho ell mateix. Per això, Catalunya Acció continuarà amb la seva actuació en aquesta matèria fins a assolir la completa i correcta aplicació de la Llei de Política Lingüística i del nou Codi de Consum que incorpora l'obligació d’etiquetar també en català els productes que es venen a Catalunya.

Aquesta acció continuada durant gairebé tres anys ha comportat la modificació de molts rètols comercials i, en el cas d’incompliment reiterat de les lleis vigents a Catalunya, l'obertura d’expedients sancionadors a empreses que comercialitzen el seus productes al nostre país. És el cas, per exemple, de l’empresa espanyola Bolitrans S.L., com ho demostra la documentació adjuntada.

22 de juny 2011

Missatge de Sant Joan 2011

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2011

Estimats compatriotes,

Fa quaranta-cinc anys avui que us arriba fidelment, des de la Cataluya del Nord, una flama. Què significa rebre-la i transmetre-la?

És la flama de les tradicions antigues i cristianes de purificació per l’aigua i el foc, de compromís de vida nova amb la figura de sant Joan Baptista. La compartim amb molts europeus. És la flama que crema trastos vells, la que encén els Focs de Sant Joan.

Tanmateix per a nosaltres catalans il·lumina, a més a més, la nostra història mil·lenària.

Arrela al Canigó, bressol de la dinastia catalana i de la nació, de l’art romànic, i en clau política, gràcies a l’abat Oliba, d’un ideal de pau, base de l’assemblearisme. Catalunya s’hi configurà al segle X quan els comtes catalans descendents de Guifre el Pelós van esdevenir independents. Fa cent vint-i-cinc anys Jacint Verdaguer hi va escriure el famós poema Canigó dedicat a nosaltres del Nord, que incentivà arreu als nostres territoris l’amor a la pàtria.

Al segle XX la flama vinculada al passat esdevé aposta pel futur. Dos nord-catalans precursors, en Josep Deloncle i en Gilbert Grau en fan una eina de conscienciació nacional. Amb ella afirmem que no som ni francesos ni espanyols, som catalans.

Encesa per en Deloncle el 1964 al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els Angelets de la Terra, els patriotes que lluitaven contra l’annexió francesa, ha esdevingut la flama de la resistència catalana.

Portada a Coll d’Ares el 1966 per esborrar la frontera imposada pels Borbo Lluís XIV i el seu nét Felip V és des de llavors el símbol d’unió dels Països Catalans.

Gilbert Grau plasmà els reptes en el «Missatge» del 1985, escrigué : «Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
Associació Flama dels Països Catalans
Consellera de Catalunya (Catalunya del Nord)

20 de maig 2011

Comunicat: Sobre el descontentament general

CATACCIO_Email

COMUNICAT

SOBRE EL DESCONTENTAMENT GENERAL


Catalunya Acció, davant la situació de descontentament general, i per a ajudar a clarificar la situació i evitar que la confusió regnant acabi beneficiant els mateixos que han generat el caos en què estem immersos, emet el segënt comunicat:

1. No hi pot haver REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA si no hi ha una REGENERACIÓ NACIONAL que clogui el procés colonitzador que estem patint. Un procés colonitzador que ha entrat ja en la fase final de destrucció de la integritat nacional catalana, tant a nivell econòmic com, i molt especialment, a nivell lingüístic, cultural i social.

2. Aquesta REGENERACIÓ NACIONAL passa indefugiblement per l'assoliment de la INDEPENDÈNCIA, que garantirà:

· L'acabament del robatori sistemàtic de 60 milions d’euros diaris, o 22.000 milions d’euros anuals, per part del govern espanyol que escanya la nostra economia i és el primer i principal impediment per a sortir de la crisi actual.

· La fi de la manera de fer política dels colonitzadors espanyols, caracteritzada per la prepotència, els tràfics d'influències i l'opressió impunement permesa de tota nació que no sigui la castellana.

· Ens alliberarà també de les actituds servils i esclaves dels polítics regionalistes, i per tant, col.laboracionistes amb els opressors de la nació catalana, que callen mentre la nació catalana és ofegada econòmicament i destruïda nacionalment.

Però sobretot significarà la possibilitat REAL de RESTITUIR la nostra PLENITUD NACIONAL, que durant segles l'estat espanyol HA DESTRUÏT a través de la classe política, de les seves institucions militars, de justícia, d’ensenyament i dels mitjans de comunicació massius.

3. L'actual democràcia espanyola HA LEGALITZAT la IL·LEGITIMITAT sotmetent, robant, i destruint la llengua catalana, amb la prepotència pròpia dels colonitzadors, que creuen que la seva força legal, mediàtica i política, és la seva raó.

4. La causa dels problemes que viu Catalunya no és la crisi econòmica o la prepotència dels polítics. Aquests només són símptomes inevitables d'un mal més profund i vital: LA SUBMISSIÓ a Espanya, i la progressiva espanyolització soferta en tots els àmbits de la vida pública.

La SOLUCIÓ no passa només per la substitució d'uns polítics per uns altres en el mateix marc de submissió política, sinó en la RESTITUCIÓ de la LEGITIMITAT a través de la INDEPENDÈNCIA, de la mà d'aquelles persones que han demostrat amb la seva trajectòria personal un compromís insubornable en la denúncia de la nostra submissió i en la lluita tenaç per a superar-la.

Catalunya Acció
Barcelona, 20 de maig del 2011
http://www.catalunyaaccio.cat

22 d’abril 2011

Salvador Molins, cap de llista de Solidaritat per Berga

http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa

Després d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI.

La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura.

El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una.

19 d’abril 2011

Espot: «Volen fer entrar l'himne espanyol per la sang»

Vegeu vídeo de la conferències de premsa al Parlament
http://www.e-noticies.tv/canales/actualitat/solidaritat-convida-a-xiular-lhimne-espanyol-12731.html

Notícia
http://www.naciodigital.cat/noticia/24304/espot/volen/fer/entrar/himne/espanyol/sang

SI considera que l'equip de so per emetre la Marxa Reial és un "atemptat contra la salut pública"

La contractació de 100.000 watts de potència de so per part de la Real Federació Espanyola de Futbol per silenciar la possible xiulada de l’afició culer a la final de la Copa quan soni l’himne espanyol a Mestalla, ja ha tingut ressò polític.

Aquesta tarda, l'alcaldable de SI a Barcelona, Santiago Espot, - que va ser demandat per instigar una xiulada en la final de Copa de fa dos anys, que el Barça va jugar amb l'Atlètic de Bilbao- ha denunciat que aquesta capacitat de so vulnera les ordenances cíviques de la capital del Túria. "És un atemptat contra la salut pública; volen fer entrar l'himne espanyol per la sang", ha sentenciat Espot.

En aquest sentit, ha lamentat que "cap institució política de Catalunya s'hagi queixat tenint present que hi haurà catalans per presenciar el partit de futbol entre el F.C. Barcelona- Reial Madrid". "La contractació d'aquest potencial de so és pròpia de ments malaltisses", ha reblat.

29 de març 2011

Santiago Espot es reuneix amb l’alcalde de Miami

http://www.naciodigital.cat/noticia/23643/espot/campanya/miami

20110328_Espot_AlcaldeMiami

Santiago Espot amb Tomàs Regalado al seu despatx

Santiago Espot, alcaldable de SI a la ciutat de Barcelona, es va reunir aquest dilluns amb l’Alcalde de Miami, Tomás Regalado, a la mateixa ciutat nord-americana. Espot tenia com objectiu "traçar les primeres pinzellades per obrir Barcelona al món i començar un canvi de relació intercultural i econòmica de promoció de la ciutat".

Segons paraules del propi Espot la visita va ser "cordial i es va fer un intercanvi d’idees sobre temes comercials, de seguretat i immigració". “Hem intercanviat impressions sobre les virtuts i amenaces de Barcelona i Miami i ens hem compromès a establir els ponts necessaris per a potenciar les relacions econòmiques, comercials i empresarials entre ambdues ciutats si entrem a l’ajuntament de Barcelona”. Així ha valorat la reunió Santiago Espot que pretén fer de Barcelona la ciutat “més viva i més internacional”.

15 de març 2011

Nació Digital entrevista en Santiago Espot

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Fins diumenge l'impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya. Aquesta setmana s'ha estrenat com alcaldable de la coalició independentista Solidaritat Catalana per la Independència per a la ciutat de Barcelona. La Razón el defineix com "el policia lingüístico que aspira a ser alcalde de Barcelona".
Ha d'arribar al 5% dels vots i esborrar l'ombra de qui volia ser-ho, el fins ara líder de la formació, Joan Laporta. Ho té clar: "Els barcelonins, com els catalans, han de deixar la sensació de ser rellogats", i afirma que "des dels ajuntaments es pot fer política independentista."

- A les eleccions per Parlament, SCI va obtenir un 2,8% dels vots emesos a Barcelona;  arribar al llindar del 5%... una tasca difícil no?
Em queden 2,2% (somriu)

- Més enllà de les qüestions aritmètiques...

Més enllà de les xifres considero que aquestes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona són en un altre context i tenen una altra dinàmica. Si fem una campanya amb audàcia, intel·ligent i que porti un missatge d'independència i regeneració política a més de donar-li personalitat a Barcelona com a capital del futur Estat català, el 2,2% que ens falta, l'obtindrem.

- Vostè parla de tornar a Barcelona la personalitat. Un cop va ser escollit candidat, vostè afirmava que s'havia de tapar l'escletxa que separa Barcelona de la resta de Catalunya, com si hi hagués una capital i la resta
del territori.
Sí, molts recordem les polítiques de Pasqual Maragall que volien fer de Barcelona una ciutat hanseàtica. Una ciutat amb personalitat pròpia i amb polítiques adreçades exclusivament a la ciutat. Això, amb els anys, ha estat negatiu, i aquest divorci s'ha anat mantenint. Aquest divorci entre ciutat i país és no entendre el que és Barcelona. Si no fos per Barcelona, Catalunya no existiria.

- Cap i casal?

Barcelona és qui ha construït i catalitzat la construcció de la nació. Ha fet de frontissa entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella, avui dia és un centre d'intercanvi cultural i de comerç, el nucli neuràlgic de l'intercanvi. I per tant si entrem a l'Ajuntament, farem que la ciutat torni a ser cap i casal i punta de llança de la creació de l'Estat català. Com diria Eliseu Climent, si cau Barcelona, s'enfonsa tot. Per això, des de sempre a Barcelona se l'ha volgut anorrear. Des de la Ciutadella la bombardejaven fins les bombes del general Espartero...

- Els temps han canviat.
Ara no ens bombardegen amb pólvora, però sí amb Rodalies amb catenàries de la República, amb campanyes d'odi, i fins i tot, esportives. Ara no ens poden llençar bombes des de Montjuïc, però sí campanyes d'incitació a l'odi contra Barcelona. L'enemic sap que extirpant la catalanitat de Barcelona, Catalunya es dissoldria. Per això cal una presència independentista al consistori, perquè els que hi havia fins ara han fet el paper de la trista figura.

- Vostè té ho molt clar, vostè vol entrar a l'Ajuntament per parlar d'independència no del Bicing.
Us ho puc ben assegurar. No anem a fer política de bicing, anem a ser el corcó de l'independentisme a l'Ajuntament, sense oblidar els problemes quotidians dels barcelonins. Hem de recuperar Barcelona per als barcelonins i aturar el creixement anàrquic del turisme. Miri, abans anava amb el meu pare a la Rambla i ara no hi portaria els meus fills. El barcelonins, com també els catalans, se senten rellogats a casa seva. Vaig a treballar per la independència, no a muntar el bicing.

- Si depengués dels seus vots, Hereu o Trias?
Ni l'un ni l'altre. A més, jo segueixo la consigna de treballar en equip. Nosaltres no donarem suport a qui no accepti la declaració unilateral d'independència. Per tant, no crec en els miracles en política, i em temo que ni Xavier Trias ni Jordi Hereu ho vulguin acceptar.

- Cap a la independència des de l'Ajuntament, doncs.
Nosaltres l'hem de transformar en un focus que irradii catalanitat; hem de desemmascar aquelles polítiques col·laboracionistes que fan que Barcelona tingui recursos de capital de província; i finalment que el consistori serveixi de tribuna per fer sentir la nostra veu en el contenciós amb l'Estat espanyol i el francès. No podem oblidar que la tribuna de l'Ajuntament molt sovint és superior a la força del Parlament, per la força motriu de la nostra capital.

Col·laboracionistes? Pot detallar?
El col·laboracionisme és com el pantone: té graus. Però PSC, CiU i ERC practiquen diferents col·laboracionismes. CiU, per exemple, no ha mostrat cap gest perquè Barcelona sigui capital d'un estat lliure.

- Vostè es consideraria l'únic independentista que hi hauria a l'ajuntament si hi entra?
Anem a pams. L'independentisme és com el catolicisme: s'ha de practicar. No val a dir, sóc independentista, però a la pràctica es tradueix a inaugurar la moda dels tripartits, cap enfrontament amb l'Estat espanyol...

-Però des dels ajuntaments es pot fer política independentista?

I tant! Arenys de Munt i la seva consulta n'és el millor exemple recent. Es pot fer molta política independentista  des dels ajuntaments, però si la teva preocupació al darrer ple és la depressió de l'elefant del Zoo... En tot cas, jo no dubto que la resta siguin independentistes, mai no donaré carnets...., però sí que puc dir que les seves prioritats són unes altres, no la independència.

- Però la nebulosa de divisió del món independentista, la marxa de Joan Laporta, fins a quin punt pot afectar la reressaga de la seva campanya?
Quan parlem d'unitat, cal pensar en altres processos d'independència, com Irlanda o els exemples dels Balcans. Observant-los t'adones que la divisió dels independentistes és un preludi, una mena de peatge que hem de passar...

- Fins i tot a trets.

Com el cas d'Irlanda, el mateix Michael Collins fou abatut a trets. Nosaltres no hem arribat aquest extrem, gràcies a Déu! Però la divisió és normal: hi ha efervescència, moviments tàctics, diverses visions de l'independentisme... tot això en un moviment residual no té importància, però en una opció política que creix té rellevància. La unitat seria positiva, però la independència no arribarà a mans d'una sola força política. És massa transversal i massa polièdric l'independentisme i el català no és gregari. Aquesta unitat no existirà, Solidaritat haurà de ser el catalitzador en funcions. L'exemple el tenim en l'assoliment d'una moció de la coalició votada per CiU,ERC i ICV-EUiA a favor del pas previ a la independència que és reconèixer el Parlament com a sobirà. Això sí que és unitat.

Gràcies i molta sort.

A vosaltres

13 de març 2011

Santiago Espot, cap de llista de Solidaritat a Barcelona

http://www.naciodigital.cat/noticia/23181/santiago/espot/cap/llista/solidaritat/barcelona

Espot01El màxim dirigent de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat avui el guanyador de les eleccions primàries celebrades per Solidaritat Catalana per la Independència per triar el seu cap de llista a les properes eleccions municipals a Barcelona. Amb un 40% dels vots, Espot ha superat el segon classificat, Santiago Vilanova, membre d'Alternativa Verda-Els Verds, que ha obtingut el 35% dels sufragis. El tercer i quart lloc ha estat per Carmentxu López i Josep Maria Vaqué, respectivament.

Durant el dia d’avui s’han celebrat eleccions primàries per escollir les llistes municipals de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Barcelona. El recompte ha acabat poc abans de les vuit del vespre. La participació ha estat un trenta per cent més alta que en la passada votació per a decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presentava a les eleccions municipals de Barcelona.

En declaracions a Nació Digital, Espot s'ha mostrat convençut que "l'independentisme entrarà a l’Ajuntament". El ja candidat electe ha marcat ja les línies de la seva munició de campanya acceptant l'encàrrec amb "gran responsabilitat". "El meu objectiu és fer de Barcelona la capital del futur Estat Català" ha sentenciat. "Farem que el divorci entre Barcelona i el país esdevingui en una unió per caminar cap a la independència" ha assenyalat l'alcaldable solidari.

02 de març 2011

Francesc Castany aconsegueix que l'Ateneu Barcelonès revoqui un acte per a la commeració del "Manifiesto de los 2.300"

Les gestions i pressions realitzades per Francesc Castany, Conseller de Catalunya Acció, soci de l'Ateneu Barcelonès i director del programa de ràdio Som Matí, aconsegueixen revocar la cessió de la sala que la direcció de l'Ateneu havia llogat a l'entitat Impulso Ciudadano per a la commemoració del 30è aniversari del "Manifiesto de los 2.300".

Potser convindria que la direcció de l'Ateneu estigués més a l'aguait de la institució per al qual es suposa que ha de vetllar. Ja és la segona vegada que una organització espanyolista cola un gol a l'actual direcció de l'Ateneu Barcelonès i ja comença a ser més que preocupant que hagi de ser un soci que supleixi les funcions de vigilància que pertoquen a la direcció actual.

23 de febrer 2011

Comunicat: Catalunya Acció i Solidaritat Catalana per la Independència (SI) obren converses per a col·laborar a les eleccions municipals, especialment a la ciutat de Barcelona

Després del Congrés Nacional de SI celebrat el passat 20 de febrer, Catalunya Acció i la coalició SI han iniciat converses per tal de col·laborar conjuntament de cara a les properes eleccions municipals del proper 22 de maig, especialment a la ciutat de Barcelona.

Aquesta col·laboració es concretarà després de l’assemblea d’adherits de SI a Barcelona que haurà de decidir si Solidaritat Catalana per la Independència es presenta a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona.

La voluntat de col·laboració ve motivada per la necessitat prioritària de renovació i regeneració política i nacional, començant per l’Ajuntament del cap i casal de Catalunya, on és urgent la necessitat de cares i idees noves sense cap mena de vinculació amb governs municipals anteriors, que apostin decididament per fer de Barcelona la capital del futur Estat català.

La voluntat de coordinar esforços traspassa així l’àmbit estrictament dels partits polítics, de manera que organitzacions de la societat civil amb significació pública, com Catalunya Acció, col·laborin estretament amb l'única formació política amb representació institucional al Parlament de Catalunya que en aquests moments té com a objectiu prioritari assolir un Estat català independent.

Les direccions de Catalunya Acció i de la coalició SI informaran puntualment dels avenços d’aquestes converses, i dels acords als quals puguin arribar, un cop ratificats pels òrgans de govern d’ambdues organitzacions.

Barcelona, 23 de febrer del 2011

27 de gener 2011

Comunicat: Catalunya Acció exigeix per aquest diumenge la restitució de l’estàtua de la República (1934) a la Diagonal de Barcelona en el lloc de la franquista, i també canviar el nom de la Pça. Joan Carles I pel de República Catalana

Aquest diumenge 30 de gener es retirarà l’estàtua franquista de l’actual Pça. Joan Carles I on ha romàs durant més de 35 anys desprès de la mort del dictador, i sense que cap govern municipal del cap i casal de Catalunya de l’anomenada “democràcia” hagi tingut la dignitat i la decència de fer-ho abans. Hem hagut d’esperar l’aplicació de la madrilenya “Ley de la memoria historica” per poder perdre de vista aquest monument feixista. Això demostra que, fins i tot les estàtues, ens les posen i ens les treuen quan a Espanya l’interessa.

Des de Catalunya Acció, i aprofitant la retirada de l’estàtua franquista, exigim al nostre consistori la restitució de l’estàtua de la República (i que ara es troba a la Pça. Llucmajor de Nou Barris) obra de l’escultor Josep Viladomat i Massanas qui, fins i tot, durant la Guerra del 36 al 39 es va allistar a l’exèrcit republicà i va lluitar al front de Madrid. Tanmateix, també exigim al govern municipal de la nostra ciutat que esborri del pedestal del monòlit de la plaça l’escut borbònic que volen deixar-hi; així com, i per tal de restituir l’honor i la dignitat de la capital de Catalunya, que canviï el nom actual de la Pça. Joan Carles I (nom no gens arrelat en la societat barcelonina) pel de Pça. de la República Catalana.

Barcelona, 27 de gener de 2011

19 de gener 2011

Comunicat: Catalunya Acció dóna suport a la proposta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència

Catalunya Acció dóna suport a la proposta de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, feta pública el passat divendres 14 de gener, de formar una candidatura independentista unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del mes de maig a la ciutat de Barcelona, i ofereix la seva col·laboració en tots aquells aspectes que ajudin a multiplicar la seva potència i eficàcia.

Aquesta proposta està totalment en línia amb les diverses propostes realitzades per Catalunya Acció des de l'any 2008 d'impulsar una candidatura unitària independentista per a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre del 2010, recollint així el clam del poble català que exigia unitat per tal de concentrar el vot partidari de la creació d’un Estat català independent de forma prioritària.

Catalunya Acció considera totalment encertat i apropiat potenciar aquesta estratègia independentista de forma immediata, començant per les properes eleccions municipals al cap i casal de Catalunya. És també a través de la nostra capital com podrem projectar internacionalment la voluntat d'un Estat català independent i accelerar el procés de la seva creació, que permetrà la regeneració nacional de Catalunya i possibilitarà un futur de progrés anímic i econòmic per a tots els catalans.

Barcelona, 19 de gener del 2011

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog