22 de febrer 2008

Comunicat: Catalunya Acció celebra la declaració d’independència realitzada pel Parlament de Kosovo

22 de febrer del 2008 Catalunya Acció es congratula pel naixement d’un nou estat en territori europeu i felicita la nova República de Kosovo per haver aconseguit la seva independència. Conscients de la creació constant de nous estats a Europa sota l’empara internacional, Catalunya Acció crida a tots els catalans a treballar conjuntament i de manera coordinada i operativa per aconseguir el nostre alliberament nacional, que no és cap altre que la nostra independència. Per tant, i aprofitant aquesta favorable conjuntura internacional, Catalunya Acció es referma en els seus principis i plantejaments fundacionals, que són trencar amb Espanya i França i assolir un Estat propi per a Catalunya (Països Catalans). Catalunya Acció reivindica i exigeix el compliment de la legislació internacional per a la nació catalana, emparant-se en l’article 1 de la Carta de l' Organització de les Nacions Unides de 1945, on hi diu textualment: “Els objectius de les Nacions Unides són [...] desenvolupar relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d' autodeterminació dels pobles, [...]” ratificat també en l’article 55, així com, en posteriors resolucions, convenis i conferències de caràcter internacional. Per altra banda, volem remarcar la valentia i el lideratge dels dirigents kosovars, que conjuntament amb la voluntat popular, han portat tot aquest procés de manera ferma i decidida fins a assolir el seu històric objectiu, la independència. L’exemple de Kosovo ha de servir als catalans per visualitzar la importància vital de les relacions internacionals en un context de secessió política. La legitimitat no ve només de dins, sinó també de fora de les fronteres. Aquest país no ha aconseguit la independència perquè la legislació interna li hagi facilitat el procés, sinó tot el contrari. Si fos pel marc legal de Sèrbia, Kosovo no aconseguiria mai la independència. Ben al contrari, aquest nou estat es converteix en legítim i oficial a mesura del progressiu reconeixement internacional de la resta d'estats independents, començant pels Estats Units d’Amèrica. No és un detall insignificant: el dret a existir d'un estat s'aconsegueix amb el reconeixement dels altres estats. Per últim, Catalunya Acció vol denunciar la ineptitud i vulgaritat del Parlament colonial i de fireta del Principat, que un cop més no està a l’alçada del poble que representa, ja que quan aquest li reclamava un pronunciament sobre la independència de Kosovo, alguns diputats dits nacionalistes i independentistes romanien en lloc desconegut, evitant així una moció sobre la qüestió. Aquest lamentable afer, de ben segur que no serà l’últim d’una classe dirigent, que evidencia un cop més la seva incapacitat de portar-nos cap a la nostra llibertat política. Considerem doncs, que als catalans ens cal un foc nou que ens porti a la independència i a una regeneració política i democràtica radical.
11 de febrer 2008

Catalunya Acció dóna suport a la campanya en contra de Vauban a la Unesco

Enguany l’estat francès vol incloure a la UNESCO dins la Llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat l’obra de Vauban. La candidatura pretén la commemoració i el reconeixement de les places fortes o fortaleses militars concebudes per l’enginyer i cap de la guerra Sébastien le Prestre, Marquès de Vauban (1633-1707).
Des de la Catalunya Nord però, s’ha iniciat una mobilització de rebuig contra aquesta maniobra colonitzadora de l’estat francès; com molt bé explica Daniela Grau, (patriota nord-catalana) i cap visible del Col·lectiu No a Vauban a la UNESCO, existeixen dues raons subjacents darrere d’aquesta operació, en primer lloc, reforçar el seu sentiment nacional “intra muros”, car es aprofitada una excel·lent oportunitat per glorificar França afegint un nou mite nacional al seu imaginari col·lectiu, i en segon lloc, s’obté una consagració oficial i definitiva de les fronteres actuals a nivell internacional.
L’obra de Vauban és imprescindible per entendre la consolidació de l’ocupació francesa en els territoris fronterers que anava annexionant via militar.Les nostres comarques del nord, cobejades per França des de l’edat mitjana, no van ser l’excepció, i des del Tractat dels Pirineus / fi de la guerra dels Segadors(1659), - on les monarquies espanyola i francesa van acordar la mutilació de Catalunya per la seva vessant nord, on 1/5 part del territori restava sota domini i ocupació gavatxa agafant àdhuc la segona ciutat més important del país, Perpinyà- , la repressió i consolidació del nou ordre francès era possible gràcies a l’estructura i infrastructura militar pensada i executada per Vauban.

Per dignitat nacional i com a resposta a la negació i a la falsificació històrica que pateix el nord del país, s’ha engegat des de la societat civil nord-catalana una campanya en contra de la candidatura de Vauban a la Llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat, esgrimint la incompatibilitat de l’obra de Vauban amb els criteris necessaris per formar part del patrimoni mundial, ja que la finalitat de la Unesco (article I.1 de la seva constitució) és «de reforçar el respecte del dret i de la justícia, dels drets de l’home i de les llibertats bàsiques,…. confirmats en la Carta Fundacional de les Nacions Unides per a tots els pobles del món.»

Un cop més, els dirigents del nostre país obliden i ignoren a consciència la seva responsabilitat político-cultural amb la nostra nació, i evidencien dia rere dia la seva incapacitat de donar resposta a les agressions dels nostres enemics.

La submissió i el col·laboracionisme més miserable d’aquest afer, el protagonitza UNESCOCAT amb el seu president al capdavant, el senyor Agustí Colomines, el qual fou membre de la plataforma de suport a l’estatut de la vergonya, que de forma incomprensible mostra una actitud favorable al reconeixement, desatenent les reivindicacions nord-catalanes i justificant la seva decisió amb uns arguments que freguen la ingenuïtat infantil de creure que els francesos consentiran la difusió de les finalitats i els objectius reals de les fortaleses, com a instruments fonamentals de la colonització francesa sobre una part de la nació catalana.

La única via possible i eficaç per promoure i difondre la veritable memòria històrica d’aquest país, sense manipulacions i historicidis, no es cap altre que assolir un Estat Propi que garanteixi la transmissió i l’ensenyament de la nostra història nacional tal i com va succeir, sense caure en cap cas, en visions històriques regionalistes/autonomistes imposades per França i Espanya, i difondre sense complexos i amb total rigorositat la nostra història, partint d’una base d’identitat col·lectiva d’acord amb la nostra integritat territorial; qüestió indiscutible i baluard de Catalunya Acció, on no hi entren ni hi caben renúncies territorials de cap mena, de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó.
"El factor més potent de construcció de consciència nacional és el coneixement de la pròpia història"(Daniele Conversi, PhD a la London School of Economics i autor del llibre "La desintegració de Iugoslàvia").

Ni oblidem ni perdonem

Etiquetes

Arxiu del blog