Hom rep el tracte pel rol que assumeix. Si la nostra classe política ha acceptat el paper del colonitzat, si ha acceptat la submissió a Espanya, no és d'estranyar que els catalans rebem el tracte de l'esclau: el menyspreu sistemàtic . La submissió i col·laboracionisme en aquest tema es concreta en els darrers temps en: • El Sr. José Montilla, mentre era ministre d'Espanya, va cedir la freqüència analògica que ocupava TV3 al País Valencià a la Sexta , posant en safata als governants del PP al País Valencià el tancament de repetidors alegals que ara estan efectuant. • Els socialistes, amb la seva passivitat, ho permeten sense posar-hi cap objecció, sabent que s'han de recolzar mútuament (socialistes i PP) per culminar el genocidi lingüístic del poble català. • El suport ignominiós que l'actual direcció d'ERC d'en Carod-Puigcercós dóna als socialistes seguint la millor tradició pujolista, que els deixa amb les mans lliures perquè tots aquests actes contra la llengua es facin amb total impunitat i amb el silenci còmplice més vergonyós. Amb la retallada estatutària, i gràcies a l'ànima mesella i interessada de tots els dirigents polítics catalans, Espanya ha aturat de cop dos temes bàsics del nou Estatut del Principat: el reconeixement de Catalunya com a nació i un nou finançament. Els governants espanyols fa temps que han pres la mida a la nostra classe política i han vist que no tenen voluntat de defensar la nació catalana. Ara, els colonitzadors del PP i PSOE-, des de Madrid i des de dintre de la nació catalana amb els seus lacais, ataquen el tercer puntal de la nostra nació: la llengua, l'ànima dels catalans, amb la certesa que la classe política catalana no piularà, iniciant així el procés per a rematar la feina genocida iniciada fa 300 anys. Els espanyols saben prou bé que mentre parlem diferent serem diferents i pensarem diferent. Tàcit (56-118, historiador romà) ja tenia ben identificat el problema quan deia: "La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyora". Cap polític ha anat més enllà de paraules educades. Cap acció contundent. Cap besllum de consciència lliure. S'han tornat a mostrar com el que són: esclaus. Aquest atac, fet de forma gradual i sistemàtica, cerca reduir la llengua catalana a la situació de gueto, i es concreta en: • Imposició de la tercera hora de castellà a l'ensenyament. • Tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. • Atacs polítics continus a la unitat de la llengua catalana. • Totes les estratègies que van minoritzant i/o ofegant la presència del català als mitjans de comunicació. • Imposició del model del bilingüisme com a normalitat, la qual cosa suposa condemnar el català a la seva mort donat que sociolingüísticament no existeixen els pobles bilingües. Aquest procés de substitució lingüística, i així ho han d'entendre i assumir també els catalans del País Valencià, només es pot invertir amb un Estat Propi que faci del català la llengua oficial única i necessària en tots els àmbits de la vida. La independència amb uns nous protagonistes al capdavant és l'única solució per a la supervivència de la nació catalana. L'alternativa ja la coneixem: seguir perdent batalles i lamentar-nos de la nostra desgràcia col·lectiva fins a la nostra desaparició com a poble. Per això, la nova consciència dels homes lliures que no acceptem l'esclavatge ni la claudicació es posarà al capdavant de la nació catalana , de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per a retornar-li la dignitat, la llibertat i la plenitud que els colonitzadors brutals i els esclaus mesells li han arrabassat. Ni una engruna del nostre territori, ni un sol català quedarà sense alliberar. I la primera tasca de la nova Catalunya lliure serà la creació de la Televisió Nacional Catalana, la que abraçarà tot el nostre poble com el què som: una sola i única nació. Comunicat: PDF Catalunya Acció 18 de desembre del 2007